Ciudades y asentamientos humanos sostenibles para tod@s

Ciudades y asentamientos humanos sostenibles para tod@s Andreu Marfull Pujadas Sumario LA PROBLEMÁTICA URBANA: UN META-SISTEMA URBANO INAPROPIADO LA AGENDA 2030: LOS OBJETIVOS DE DESARROLLO SOSTENIBLE (ODS) EL LLAMADO UNIVERSAL DE LOS OBJETIVOS DE DESARROLLO SOSTENIBLE EL ODS 11 SOBRE CIUDADES Y COMUNIDADES SOSTENIBLES LA NUEVA AGENDA URBANA El nuevo paradigma de las ciudades El…

Llibre Història urbanística de Sant Andreu de Palomar

Imatge anterior: Església de Sant Andreu de Palomar, enfront el carrer dels Segadors, on s’hi troben les runes de l’antic altar que, segons la tradició, és d’on sortí el Crist que enaltí la revolta de la guerra de secessió coneguda com “dels Segadors”, un dijous de Corpus, de l’any 1640. Llibre Història urbanística de Sant Andreu…

Competència i crisi global, l’estat de la qüestió

Competència i crisi global, l’estat de la qüestió L’escenari proposat per l’imperi mundial de l’economia política, en un mercat cada cop més exigent, intens i imprevisible, és promoure l’estímul controlat de la competència pel bé de tots i totes. Correcte? Sí, si es dóna per bo el discurs o narrativa oficial, de qui vetlla per…

Per una ètica corresponsable

PER UNA ÈTICA CORRESPONSABLE en la planificació de les ciutats i el territori La planificació econòmica i social de l’espai, a mida que s’articula en nom d’una ordenació urbana i territorial, instrumentalitza uns determinats principis reguladors que ignoren les causes fonamentals que els motiven (l’interès subjacent). En aquest procés, els valors de l’ordenació espacial esdevenen…

La fi del capitalisme és possible

LA FI DEL CAPITALISME ÉS POSSIBLE, ÉS UNA SOLUCIÓ ESPACIAL GLOBAL El capitalisme és un problema? Ho és pel mecanisme (legalment institucionalitzat) que li permet crear valor afegit. Afegir valor és un problema si es crea per una devaluació paral·lela. I la devaluació creadora de valor afegit, com a concepte, implica inestabilitat i desigualtat estructural,…

Sobre la “ciutat dual”, a Barcelona

Totes les grans ciutats del món són duals, en alguns llocs ho són amb murs de separació físics, però sempre amb murs, els murs del capitalisme i la desestructruació sòciocultural que fomenta. Els mateixos que hi ha entre nacions i regions del món. La crisi del capitalisme eixampla aquesta “escletxa”, també a Barcelona. Renda familiar disponible per càpita (2012) (Promig a…

Barcelona és una ciutat desigual

Entrevista publicada a SARRIÀ, Revista de l’Associació de Veïns de Sarrià. Any XL – Número 214 – Setembre de 2014 Vostè forma part d’un grup d’arquitectes i urbanistes que van guanyar -ex aequo- un dels premis de la convocatòria “Les portes de Collserola”, el de la “Porta de Pedralbes”. En que consisteix la seva proposta?…

Fòrum SCOT: Ètica en l’urbanisme i l’ordenació del territori. Objectiu: promoure una nova consciència del bé comú qüestionant l’ordre global que l’altera i el condiciona

Enllaç oficial (versió pdf): http://territori.scot.cat/forum/downloads2/g6_marfull.pdf FÒRUM 2.012 CATALUNYA 21 Territori i urbanisme. Estat i alternatives http://forum.scot.cat/ El Fòrum, coordinat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, va iniciar el seu camí a finals de 2012 i s’organitza a partir de 12 línies de diàleg on intervenen experts amb àmplia experiència en els àmbits de l’administració,…

Les lògiques heretades, en un moment de manifesta crisi del sistema (i artifici) polític i econòmic establert, han de ser objecte de reflexió

L’evolució de la política territorial de Catalunya, reiniciada de forma formal l’any 1983 després d’una intensa reestructuració econòmica, social i moral d’Espanya dirigida pels estaments militar i eclesiàstic (catòlic), que posà la planificació urbana i territorial al servei dels seus interessos i capacitats, expressa els camins tortuosos, equívocs, d’una herència complexa, però alhora l’empenta i…

Un concurs als voltants del Monestir de Pedralbes i al límit d’una metròpoli, una maduració i una experiència

Concurs de projectes restringit Les Portes de Collserola, a la ciutat de Barcelona. Equip guanyador ex aequo de la ‘Porta de Pedralbes’. Equip redactor: Esteve Puigdengolas Legler, Andreu Marfull i Pujadas, Cristina Puga de la Barrera i Manel Rio Torres. Col·laboradors: XMF Xavier Mayor Farguell, AAUP Jordi Romero Sabí, Anna Puiggròs Xirinachs, Eliseu Guillamon i…

La Barcelona teixida per la industrialització i la complicitat burgesa, la Barcelona noble i la Barcelona fabril, i el seu impacte a Sant Andreu de Palomar

Durant el període comprès entre el final del segle XVIII i mitjans del segle XIX l’emergència del capitalisme accentuà les relacions comercials i humanes entre sí, que es va traduir en especialitzacions productives molt variades i intercanvis més accentuats. A Catalunya l’especialització agrícola desenvolupà diferents àrees d’agricultura comercial que van intensificar notablement els intercanvis mercantils…

Casassas, Solà-Morales, Font, Llop, Vilanova, Borja, Roca. Una aproximació al debat de la planificació de la metròpoli barcelonina i el paper atorgat a Sant Andreu de Palomar

El debat sobre la planificació de la metròpoli barcelonina té el seu origen abans de la Guerra Civil espanyola, moment en què s’inicià el debat de l’expansió de la ciutat més enllà de fora del pla de Barcelona comprès entre els rius Besòs i Llobregat. Fins aleshores, els principals plans de referència havien estat el…

El retrobament amb la memòria cultural enriqueix, cal contemplar el nostre món

L’ésser humà té la necessitat d’articular diverses formes específiques d’expressió, en diversos àmbits polifònics, la polifonia de la paraula humana, sobre l’escenari del gran teatre del món, essència de la capacitat d’establir un hàbitat propi construït al llarg de l’espai i del temps. Cal estimular la memòria subjacent, el contrari de l’atenció és la indiferència….

Reconèixer Sant Andreu de Palomar és també reconèixer la cultura urbana dins de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

La història de la qüestió urbana de Sant Andreu de Palomar també és la història de l’àrea metropolitana, la història d’un entramat d’històries i cultures heterogeni, i comprendre-la, és també una manera d’acostar sensibilitats i de teixir instruments de cohesió social i maduració democràtica. Cal parlar-ne reconeguent la seva identitat des de la seva pròpia…