Imatge anterior: Església de Sant Andreu de Palomar, enfront el carrer dels Segadors, on s’hi troben les runes de l’antic altar que, segons la tradició, és d’on sortí el Crist que enaltí la revolta de la guerra de secessió coneguda com “dels Segadors”, un dijous de Corpus, de l’any 1640. Llibre Història urbanística de Sant Andreu…
Categoria: Planificació
Competència i crisi global, l’estat de la qüestió
Competència i crisi global, l’estat de la qüestió L’escenari proposat per l’imperi mundial de l’economia política, en un mercat cada cop més exigent, intens i imprevisible, és promoure l’estímul controlat de la competència pel bé de tots i totes. Correcte? Sí, si es dóna per bo el discurs o narrativa oficial, de qui vetlla per…
Per una ètica corresponsable
PER UNA ÈTICA CORRESPONSABLE en la planificació de les ciutats i el territori La planificació econòmica i social de l’espai, a mida que s’articula en nom d’una ordenació urbana i territorial, instrumentalitza uns determinats principis reguladors que ignoren les causes fonamentals que els motiven (l’interès subjacent). En aquest procés, els valors de l’ordenació espacial esdevenen…
La fi del capitalisme és possible
LA FI DEL CAPITALISME ÉS POSSIBLE, ÉS UNA SOLUCIÓ ESPACIAL GLOBAL El capitalisme és un problema? Ho és pel mecanisme (legalment institucionalitzat) que li permet crear valor afegit. Afegir valor és un problema si es crea per una devaluació paral·lela. I la devaluació creadora de valor afegit, com a concepte, implica inestabilitat i desigualtat estructural,…
Crítica a la economía política del urbanismo, en Barcelona, desde Sant Andreu de Palomar
Andreu Marfull analiza, en su tesis doctoral, las dinámicas del urbanismo en un régimen económico capitalista, tomando de referencia las obras Karl Marx y David Harvey y trasladando la atención al caso de la urbanización marginal de Sant Andreu de Palomar, en Barcelona. Mediante un análisis empírico y documental identifica como una relación desigual de…
Crítica a l’economia política de l’urbanisme, a Barcelona, des de Sant Andreu de Palomar
L’Andreu Marfull analitza, en la seva tesi doctoral, les dinàmiques de l’urbanisme en un règim econòmic capitalista, prenent de referència les obres Karl Marx i David Harvey i traslladant l’atenció al cas de la urbanització marginal de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona. Mitjançant una anàlisi empírica i documental identifica com una relació desigual de…
Informe urbanístic sobre la consulta popular referent al desenvolupament del “Sector Sud” de Salt
Informe urbanístic sobre la consulta popular referent al desenvolupament del “Sector Sud” de Salt L’objecte d’aquest informe és valorar el cas del “Sector Sud” de Salt, en què l’Ajuntament, en confluència amb la posició de l’INCASÒL, proposa transformar un àmbit -equivalent al 40% de la superfície de sòl urbà residencial consolidat de Salt- en un…
Sobre la “ciutat dual”, a Barcelona
Totes les grans ciutats del món són duals, en alguns llocs ho són amb murs de separació físics, però sempre amb murs, els murs del capitalisme i la desestructruació sòciocultural que fomenta. Els mateixos que hi ha entre nacions i regions del món. La crisi del capitalisme eixampla aquesta “escletxa”, també a Barcelona. Renda familiar disponible per càpita (2012) (Promig a…
Barcelona és una ciutat desigual
Entrevista publicada a SARRIÀ, Revista de l’Associació de Veïns de Sarrià. Any XL – Número 214 – Setembre de 2014 Vostè forma part d’un grup d’arquitectes i urbanistes que van guanyar -ex aequo- un dels premis de la convocatòria “Les portes de Collserola”, el de la “Porta de Pedralbes”. En que consisteix la seva proposta?…
El futur de la Torre Garcini està en joc, el permís del seu enderroc concedit
Escrit en resposta a l’article publicat al Diari Ara, titulat L’Oreneta, la contesa immobiliària més llarga (2014-VIII-01). En aquest article es fa ressò de la pèrdua del valor de la finca original del Parc de l’Oreneta i de la pressió immobiliària a la què ha estat sotmesa. El tema principal és ressaltar la iniciativa de…
Barcelona, pel que sembla, ja ha dignificat prou la perifèria, mentre la perifèria diu que no, que no n’hi ha prou
Treball propositiu fet per l’entitat el Pou. Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, davant la seva iniciativa en tirar endavant un Grup de Patrimoni.
Fòrum SCOT: Ètica en l’urbanisme i l’ordenació del territori. Objectiu: promoure una nova consciència del bé comú qüestionant l’ordre global que l’altera i el condiciona
Enllaç oficial (versió pdf): http://territori.scot.cat/forum/downloads2/g6_marfull.pdf FÒRUM 2.012 CATALUNYA 21 Territori i urbanisme. Estat i alternatives http://forum.scot.cat/ El Fòrum, coordinat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, va iniciar el seu camí a finals de 2012 i s’organitza a partir de 12 línies de diàleg on intervenen experts amb àmplia experiència en els àmbits de l’administració,…
Les lògiques heretades, en un moment de manifesta crisi del sistema (i artifici) polític i econòmic establert, han de ser objecte de reflexió
L’evolució de la política territorial de Catalunya, reiniciada de forma formal l’any 1983 després d’una intensa reestructuració econòmica, social i moral d’Espanya dirigida pels estaments militar i eclesiàstic (catòlic), que posà la planificació urbana i territorial al servei dels seus interessos i capacitats, expressa els camins tortuosos, equívocs, d’una herència complexa, però alhora l’empenta i…
Tesi del màster en Gestió i Valoració Urbana, dedicada a la qüestió urbana de Sant Andreu de Palomar
Animat per l’empenta d’en Pau Vinyes Roig he publicat (a internet) la meva tesi de màster, dedicada a la qüestió urbana de Sant Andreu de Palomar, comprendre una realitat urbana a través de transcendir la seva societat en la lectura de la seva formació i estructura urbana. Hi he posat uns textos orientatius i la presentació powerpoint…
Quina ciutat volem i quina imposem, ‘Capitalisme i model de ciutat’, xerrada al Mas Guinardó
El proper dilluns 5 de novembre presento i modero la xerrada titulada ‘Capitalisme i model de ciutat’, que tindrà lloc a les 19:00 al Casal d’Entitats Mas Guinardó. La iniciativa ha estat organitzada per entitats veïnals del Guinardó i de Can Baró, l’Associacio de veïns i veïnes Joan Maragall del Guinardó i l’Observatori Guinardó-Can Baró, un grup…
Un concurs als voltants del Monestir de Pedralbes i al límit d’una metròpoli, una maduració i una experiència
Concurs de projectes restringit Les Portes de Collserola, a la ciutat de Barcelona. Equip guanyador ex aequo de la ‘Porta de Pedralbes’. Equip redactor: Esteve Puigdengolas Legler, Andreu Marfull i Pujadas, Cristina Puga de la Barrera i Manel Rio Torres. Col·laboradors: XMF Xavier Mayor Farguell, AAUP Jordi Romero Sabí, Anna Puiggròs Xirinachs, Eliseu Guillamon i…
De ‘reforma’ laboral, res de res. La reforma que la ciutadania espera no és laboral, és estructural
A Europa hi ha molts països que formen part d’una mateixa moneda, l’euro, però que han perdut la solvència financera dels seus bancs i dels seus Estats, i en aquesta situació s’ha debilitat exponencialment la credibilitat necessària per invertir en projectes de futur. La implicació social i cultural és manifesta, la ciutadania expressa la seva…
La democràcia a Sant Andreu de Palomar, en una societat post-industrial i en una era de globalització econòmica
L’inici de la democràcia va suposar una nova oportunitat, i la feina feta pels tècnics municipals disposava ja d’una eina eficaç, el Pla General Metropolità de Barcelona de l’any 1976 (PGM), que recollia ja la teranyina de carrers creada al compàs de l’especulació immobiliària i el desarrollismo dels anys seixanta. El PGM suposaria la base…
L’impacte de les Dictadures a Sant Andreu de Palomar, l’opressió cultural i el final d’un creixement capitalitzat des de la societat
Tal i com es recull al llibre Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar, publicat l’any 1931, en Primo de Rivera tancà el periòdic mensual Autonomia als pocs dies d’haver instal·lat la Dictadura, el 17 de setembre de 1923, aquest periòdic era el portaveu oficial del Centre Popular Catalanista de Sant Andreu. També feu eliminar…
La Barcelona teixida per la industrialització i la complicitat burgesa, la Barcelona noble i la Barcelona fabril, i el seu impacte a Sant Andreu de Palomar
Durant el període comprès entre el final del segle XVIII i mitjans del segle XIX l’emergència del capitalisme accentuà les relacions comercials i humanes entre sí, que es va traduir en especialitzacions productives molt variades i intercanvis més accentuats. A Catalunya l’especialització agrícola desenvolupà diferents àrees d’agricultura comercial que van intensificar notablement els intercanvis mercantils…
La identitat urbana de Sant Andreu de Palomar, d’abans i després de l’annexió amb Barcelona
Sant Andreu de Palomar era un municipi rural al pla de Barcelona i al peu del delta del riu Besòs i del Rec Comtal que proveïa d’aigua potable provinent del riu a la ciutat de Barcelona, on fins entrada la segona meitat del segle XX es va desenvolupar l’horta de regadiu de forma paral·lela a…
Una aproximació a la comprensió de la naturalesa de la història de la urbanització de Sant Andreu de Palomar
Breus incisos de la naturalesa original de Sant Andreu de Palomar La identitat urbana de Sant Andreu de Palomar, d’abans i després de l’annexió amb Barcelona La Barcelona teixida per la industrialització i la complicitat burgesa, la Barcelona noble i la Barcelona fabril La Dictadura, el final d’un creixement capitalitzat des de la societat i…
Casassas, Solà-Morales, Font, Llop, Vilanova, Borja, Roca. Una aproximació al debat de la planificació de la metròpoli barcelonina i el paper atorgat a Sant Andreu de Palomar
El debat sobre la planificació de la metròpoli barcelonina té el seu origen abans de la Guerra Civil espanyola, moment en què s’inicià el debat de l’expansió de la ciutat més enllà de fora del pla de Barcelona comprès entre els rius Besòs i Llobregat. Fins aleshores, els principals plans de referència havien estat el…
El retrobament amb la memòria cultural enriqueix, cal contemplar el nostre món
L’ésser humà té la necessitat d’articular diverses formes específiques d’expressió, en diversos àmbits polifònics, la polifonia de la paraula humana, sobre l’escenari del gran teatre del món, essència de la capacitat d’establir un hàbitat propi construït al llarg de l’espai i del temps. Cal estimular la memòria subjacent, el contrari de l’atenció és la indiferència….
Reconèixer Sant Andreu de Palomar és també reconèixer la cultura urbana dins de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
La història de la qüestió urbana de Sant Andreu de Palomar també és la història de l’àrea metropolitana, la història d’un entramat d’històries i cultures heterogeni, i comprendre-la, és també una manera d’acostar sensibilitats i de teixir instruments de cohesió social i maduració democràtica. Cal parlar-ne reconeguent la seva identitat des de la seva pròpia…
Els reptes del pla d’ordenació urbanística metropolità de Barcelona, repensant el Decret d’Agregació de l’any 1897
La ciutat de Barcelona ens expressa el constant repte d’enllaçar la seva història amb la memòria i la identitat present a la cultura que ens és pròpia, transformant-se al llarg del temps i de l’espai, on el teixit urbà interactua de forma efectiva amb la societat i la seva cultura. El repte de la formació…
