Guia i objectius per a la redacció del Pla de mobilitat del barri del Guinardó

Eines i instruments de debat per a la definició d’un Pacte per la mobilitat al barri del Guinardó, resultant del compromís entre la voluntat ciutadana i els serveis tècnics municipals, amb el conseqüent suport polític. Des de la Comissió d’Urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó s’entén que aquest ha de ser l’objectiu últim com a conclusió del procés de participació i redacció del PMU.

Índex

1.      Objecte de la proposta del pla de mobilitat

2.      Context legislatiu

3.      Orientació del pla de mobilitat. Dimensió social, econòmica i ambiental

3.1     Directrius nacionals de mobilitat

3.2     Model d’elaboració recomanat a les Directrius nacionals de mobilitat

3.3     Sobre la Guia bàsica per a l’elaboració de plans de mobilitat urbana

3.4     Sobre el Pacte per la mobilitat

1.    Objecte de la proposta del pla de mobilitat

L’objecte d’aquest estudi és el d’aportar eines i instruments de debat per a la definició d’un Pacte per la mobilitat al barri del Guinardó, resultant del compromís entre la voluntat ciutadana i els serveis tècnics municipals, amb el conseqüent suport polític.

S’ha utilitzat com a referència la Guia bàsica per a l’elaboració de plans de mobilitat urbana de la Generalitat de Catalunya (Guia bàsica per a l’elaboració de plans de mobilitat urbana. 2006. Generalitat de Catalunya, Depertament de Política Territorial i Obres Públiques). A partir dels diferents instruments i el grau d’anàlisi que ofereix es pretén aportar un document propositiu que introdueixi el debat que ha de definir el futur Pacte de mobilitat.

Per al seu estudi s’ha optat per aportar el conjunt de propostes i reflexions que des de la Comissió d’Urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó s’han debatut. El resultat de l’anàlisi dels valors i les mancances de la mobilitat del barri és la proposta d’un model de barri de futur sobre el que condicionar les actuacions a l’espai públic a curt, mig i llarg termini.

Aquest document es presenta amb un eminent caràcter obert a la participació ciutadana. La seva finalitat és complementar el treball tècnic d’anàlisi amb les aportacions i les valoracions de la ciutadania.

2.    Context legislatiu

Tal i com es descriu a la Guia bàsica per a l’elaboració de plans de mobilitat urbana, el tractament de la mobilitat urbana als últims anys ha d’emmarcar-se en una sèrie d’orientacions estratègiques, polítiques i legislatives sorgides des de diferents àmbits administratius. En alguns casos, aquestes orientacions tracten específicament la mobilitat urbana. En altres, fan referència a temes directament relacionats amb aquesta, com és el cas de la contaminació atmosfèrica, la seguretat viària o l’energia. Independentment de l’origen i la temàtica, la concreció d’aquestes orientacions polítiques o legislatives es realitza moltes vegades a escala municipal, on el pla de mobilitat urbana ha de tenir un paper important. És per això que es creu convenient fer referència a les principals orientacions estratègiques, polítiques i legislatives que formen els plans de mobilitat urbana sorgides des de:

  • La Unió Europea.
  • L’Administració general de l’Estat.
  • L’Administració catalana, amb especial èmfasi en allò que disposa la Llei 9/2003.
  • L’Administració local.

    

3.    Orientació del pla de mobilitat. Dimensió social, econòmica i ambiental

L’estratègia descrita a les Directrius nacionals de mobilitat de Catalunya es podria resumir amb l’objectiu genèric següent (Directrius nacionals de mobilitat de Catalunya. Octubre de 2006. Decret 362/2006, de 3 d’octubre, sobre les Directrius nacionals de mobilitat):

“més accessibilitat, menys impactes”

On cal establir una marcada diferenciació entre:

  • Elements a maximitzar (més accessibilitat, millor qualitat, millor competitivitat).
  • Elements a minimitzar (impactes socials, ambientals i territorials).

   

On es demana enfocar els següents criteris:

  • Competitivitat
  • Integració social
  • Qualitat de vida
  • Salut
  • Seguretat
  • Sostenibilitat

  

L’aplicació d’aquests objectius s’ha de dur a terme mitjançant l’establiment d’orientacions, criteris, objectius temporals, propostes operatives i indicadors de control (Art. 6.1 de la Llei 9/2003, de la mobilitat).

Les directrius, doncs, en cada un dels criteris establerts, promou i proposa el següent:

Sobre la competitivitat

Cal un sistema de transport més vinculat a la relació cost-eficiència per millorar la competitivitat del sistema productiu nacional.

Objectiu: assegurar-se que cada desplaçament es fa amb el mitjà més adient. Amb un sistema de transport que funcioni en condicions òptimes, és a dir, que aporti la màxima funcionalitat amb el menor cost global. Per cost global s’entén la suma dels costos individuals i socials.

Sobre la integració social

Cal augmentar la integració social i comporten una accessibilitat més universal.

Quan l’accessibilitat no és universal esdevé un element generador d’exclusió social. Aquells ciutadans i ciutadanes que per motius diversos tenen dificultats per accedir als espais funcionals bàsics del territori tenen reduïdes les seves possibilitats de desenvolupament personal, social i laboral. Quan això passa augmenten els costos de la despesa pública en protecció social i l’activitat econòmica se’n ressent.

Cal universalitzar l’accés al treball, ja que aquest és el principal mecanisme d’integració en la societat moderna.

Sobre la qualitat de vida

Cal incrementar la qualitat de vida dels ciutadans.

Habilitar la possibilitat de desplaçar-se permet dur a terme totes aquelles activitats que els ciutadans necessiten o desitgen fer. És necessari poder realitzar els desplaçaments de la manera més ràpida i còmode possible i, al mateix temps, amb una incertesa mínima, és a dir, tenint la seguretat que els serveis de transport funcionen de la manera prevista.

La infraestructura de desplaçaments genera un important impacte en la qualitat de l’entorn i el paisatge urbà.

En els entorns urbans densificats l’ús social i l’accés als espais lliures i als equipaments comunitaris, així com a les polaritats d’activitat econòmica, han de conviure de forma racional amb les necessitats estructurals de mobilitat de major escala, vies ràpides que condicionen per bé i per mal l’activitat i la connectivitat als barris.

Sobre la salut

Cal Millorar les condicions de salut dels ciutadans.

Cal intervenir en dues línies:

  • Primera: reduir les emissions del transport, amb greus impactes sobre la salut i el benestar de les persones, sobre la productivitat de les empreses i sobre el cost del sistema sanitari.
  • Segona: afavorir els desplaçaments a peu i en bicicleta com a mecanismes beneficiosos per la salut, tan física com emocional.

Sobre la seguretat

Aporten més seguretat en els desplaçaments.

Els accidents de trànsit són un cost social de primer ordre.

Cal intervenir en dues línies:

  • Primera: afavorir desplaçaments amb menys accidentalitat, transport col·lectiu i mitjans no motoritzats.
  • Segona: Adequar la velocitat en aquells punts on conflueixen usos de diferents mitjans, segregant i prioritzant els espais dels diferents usos i mitjans. Cal també prevenir amb pedagogia, cal sancionar els infractors, i cal implantar sistemes de seguretat a l’espai públic.

Sobre la sostenibilitat

Estableixen unes pautes de mobilitat més sostenibles.

D’acord amb els criteris de sostenibilitat del Llibre Blanc del transport de la UE cal aconseguir que el creixement econòmic es desacobli de l’increment paral·lel dels fluxos que actualment s’experimenta. Per això és necessari prioritzar modes de transport de menys intensitat energètica, menys emissió de contaminants i menys ocupació del territori.

3.1        Directrius nacionals de mobilitat

Les directrius nacionals de mobilitat (Directrius nacionals de mobilitat, aprovades pel Consell Català de la Mobilitat de febrer de 2006) d’aplicació en els plans de mobilitat urbana, són les següents:

  1. Fomentar l’ús del transport públic als àmbits urbans i metropolitans.
  2. Aplicar les noves tecnologies en la millora de la informació en temps real per als usuaris del vehicle privat i del transport públic.
  3. Integrar la xarxa del transport públic dins el sistema intermodal de transport.
  4. Millorar la qualitat, fiabilitat i seguretat del transport públic de superfície.
  5. Assegurar l’accessibilitat als centres de treball i estudi, evitant l’exclusió social en la incorporació al món laboral i acadèmic.
  6. Promoure actuacions orientades als operadors per aconseguir una distribució urbana de mercaderies més sostenible.
  7. Racionalitzar l’ús del vehicle privat en els desplaçaments urbans i metropolitans.
  8. Establir plans de millora de la seguretat viària adreçats a la reduir el nombre d’accidents i de víctimes mortals.
  9. Promoure l’ús dels desplaçaments per mitjans no mecànics augmentant la seguretat i la comoditat dels vianants i ciclistes.
  10. Reduir l’impacte associat a la mobilitat i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
  11. Introduir l’accessibilitat en transport públic, a peu i en bicicleta, en el procés de planificació dels nous desenvolupaments urbanístics i en els àmbits urbans consolidats.
  12. Introduir les necessitats de la distribució urbana de mercaderies en el procés de planificació de nous desenvolupaments urbanístics i en els àmbits urbans consolidats.
  13. Desenvolupar els diferents instruments de planificació de la mobilitat, considerant l’accés en transport públic a les àrees allunyades dels àmbits urbans.
  14. Desenvolupar els diferents instruments de planificació de la mobilitat, integrant la distribució urbana de mercaderies en la planificació general del transport urbà i en les normatives locals específiques.
  15. Aprofundir en el coneixement sobre la mobilitat a Catalunya.
  16. Promoure la participació pública i la gestió integrada de la mobilitat a Catalunya.

   

3.2        Model d’elaboració recomanat a les Directrius nacionals de mobilitat

El model que es recomana en les Directrius indicades és:

  • 1r. Diagnosi (anàlisis, síntesi i discussió)
  • 2n. Objectius (valoració del compliment de les Directrius i les eficiències i disfuncions observades)
  • 3r. Programa (escenari òptim, mesures a aplicar (serveis, infraestructures, ambientals…) i avaluació de les mesures (tècniques, econòmiques, impactes…)
Figura 1. Diagrama d’elaboració dels Plans de mobilitat. Paper de les directrius nacionals de mobilitat

 

3.3        Sobre la Guia bàsica per a l’elaboració de plans de mobilitat urbana

La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, desplega un conjunt d’instruments de planificació de la mobilitat aplicables a diferents escales geogràfiques. En l’àmbit local correspon l’elaboració dels plans de mobilitat urbana.

El propòsit d’aquesta guia metodològica (Guia bàsica per a l’elaboració de plans de mobilitat urbana. 2006, Generalitat de Catalunya) és establir els continguts i els processos bàsics que haurien de donar forma als plans de mobilitat urbana (en endavant, PMU). Aquests elements s’han organitzat responent als criteris de senzillesa i rigorositat.

La guia estableix un sistema metodològic estructurat en cinc documents, per així agrupar els resultats produïts per les diferents etapes. La seva funció principal és fer de suport informatiu per assistir en l’elaboració de les etapes restants del procés.

Document 1: anàlisi

Recull els resultats de l’anàlisi i és, per tant, un document eminentment tècnic, amb un elevat grau de detall.

Document 2: diagnosi

Comprèn el document de síntesi i les conclusions de la diagnosi participativa.

Document 3: objectius

Conté els objectius generals del pla de mobilitat elaborats per les entitats participants, així com la corresponent traducció a uns escenaris de mobilitat a 6 i 12 anys.

Document 4: mesures

Presenta les fitxes tècniques de les mesures que siguin avaluades.

Document 5: programa

El darrer document esdevé el pla d’actuació, amb les accions específiques degudament programades.

L’objecte d’aquest estudi és aprofundir en l’abast metodològic proposat com a instrument per a la definició futura del Pacte de mobilitat, atenent a les diferents orientacions i sensibilitats que el PMU ofereix.

3.4        Sobre el Pacte per la mobilitat

El Pacte per la mobilitat és el document de consens en què s’esbossa el model de mobilitat que es planteja assolir en un futur pròxim. Tenint en compte la imbricació de la mobilitat en tota l’activitat urbana, el Pacte per la mobilitat esdevé un conjunt d’objectius centrals en la política de ciutat.

Els objectius següents s’han extret de pactes de ciutats catalanes i s’exposen a tall d’exemple:

  • Augmentar la superfície destinada a itineraris i espais per a vianants.
  • Potenciar l’ús de la bicicleta com a mode de transport quotidià, més enllà del seu vessant lúdic.
  • Millorar la velocitat comercial del transport públic de superfície.
  • Potenciar la rotació en l’ús de l’aparcament en zones cèntriques i comercials.
  • Aconseguir una distribució de mercaderies eficaç i compatible amb la resta d’usos de l’espai públic.
  • Conscienciar la ciutadania sobre els valors de la mobilitat sostenible.
  • Adequar la normativa municipal a la realitat de la mobilitat.

   

Tal i com s’ha expressat a l’apartat 1.1, sobre l’objecte d’aquest estudi, es pretén aportar eines i instruments de debat per a la definició d’un Pacte per la mobilitat al barri del Guinardó, resultant del compromís entre la voluntat ciutadana i els serveis tècnics municipals, amb el conseqüent suport polític. Des de la Comissió d’Urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó s’entén que aquest ha de ser l’objectiu últim com a conclusió del procés de participació i redacció del PMU.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s