Un concurs als voltants del Monestir de Pedralbes i al límit d’una metròpoli, una maduració i una experiència

Nen al parc de l'oreneta

Concurs de projectes restringit Les Portes de Collserola, a la ciutat de Barcelona. Equip guanyador ex aequo de la ‘Porta de Pedralbes’. Equip redactor: Esteve Puigdengolas Legler, Andreu Marfull i Pujadas, Cristina Puga de la Barrera i Manel Rio Torres. Col·laboradors: XMF Xavier Mayor Farguell, AAUP Jordi Romero Sabí, Anna Puiggròs Xirinachs, Eliseu Guillamon i Emiliano Ramírez.

El concurs, per damunt de tot, va ser un repte, enllaçar un debat ambiental i cultural, i un equip, pluridisciplinar, amb poca i desigual experiència comuna. La iniciativa, de l’Ajuntament de Barcelona, es plantejà amb un pes no prou merescut dels equips directors formats per arquitectes essencialment. Una representació dels canvis que es demanen al col·lectiu professional vinculat a l’urbanisme i una experiència de la que és bo fer-ne un balanç. Penso que és bo compartir la qualitat i voluntat del taller-concurs.

Coses que valoro especialment: haver conversat amb la conservadora del Monestir de Pedralbes, l’Anna Castellano Tresserra, i haver aprofundit amb el projecte i les voluntats de la dimensió espiritual, social i cultural del monestir. També haver conegut l’ordre de les monges clarisses propietàries del Monestir de Pedralbes i haver conegut els seus valors també espirituals i ambientals, així com la seva prudència i discreció; i haver aprofundit amb la dimensió socialitzadora i didàctica de la preservació i difusió del patrimoni amb el director del Museu-Monestir de Sant Cugat, en Lluís Campins (recomano que veieu l’entrevista que li vaig fer el passat mes de setembre, cliqueu aquí). Dins l’equip valoro haver aprofundit i madurat en el debat biològic i el llenguatge ecològic d’en Xavier Mayor. En un segon ordre, limitacions i coses a millorar.

A continuació expresso el procés de maduració que vaig seguir per al seu desenvolupament amb un bonic i profitós debat i intercanvi amb en Xavier Mayor, un procés que vaig compartir amb l’Esteve Puigedengolàs. Al final no vaig poder transcriure tot el que jo volia, i ell es va veure també condicionat pels meus desitjos, la resposta va ser una tensió professional considerable i l’expressió de les pròpies limitacions de diàleg i entesa, però també una experiència de la que cal aprendre’n. En Manel i la Cristina van intervenir en segon terme, donant suport, aportant debat, i no van poder entregar-se més perquè un transcendent i vital projecte personal i molts canvis, també professionals, van coincidir tots alhora. La resta de companys col·laboradors no van participar tant com hauria estat desitjable per la dificultat en coordinar els ritmes, preferències i condicionants del propi equip director. Com deia al principi, és bo fer-ne un balanç, i mostrar tant la dificultat de conjuminar veus i distàncies com la satisfacció per la feina feta i l’experiència adquirida.

La meva aportació ha estat, essencialment, el fonament conceptual de la proposta, el discurs i l’orientació de la concreció de propostes que després, l’Esteve, ha triat, madurat i interpretat. La meva voluntat en fer una làmina essencialment conceptual la recupero en aquest article, i la comparteixo per qui en tingui curiositat.

  1. Una idea de fons, un debat i un consens cultural, sensible a la nostra condició vital, de la ma de la sensibilitat, humana, ambiental i cultural, un nou urbanisme vital
  2. Un procés, una actitud, una maduració i respostes
  3. Una diagnosi transversal, humana, ambiental i cultural
  4. Unes idees, resultat d’un procés
  5. Unes actuacions , unes mesures, resultat d’unes idees que incorporen un sentiment i un coneixement biològic, d’en Xavier Mayor
  6. Un esquema, unes idees bàsiques, i un enriquiment, la capacitat de sintetitzar i madurar les idees de n’Esteve Puigdengolàs
  7. Una compilació, experiències compartides, una satisfacció

1. Una idea de fons, un debat i un consens cultural, sensible a la nostra condició vital, de la ma de la sensibilitat, humana, ambiental i cultural, un nou urbanisme vital

Sense un debat, un consens, eminentment cultural, sensible a la nostra condició vital, no podrem integrar en la dimensió global de les nostres decisions, els nous reptes que a escala global se’ns plantegen; tant a escala global com a escala local, on la nostra relacionalitat es manifesta, on les ciutats, les diferents aglomeracions urbanes i el territori que les acull en són la màxima expressió. L’urbanisme, en aquest sentit, va de la ma de la sensibilitat, humana, ambiental i cultural, que el debat de la nostra memòria ens ha de permetre orientar.

Nen del Parc de l’oreneta, 1978, en la inauguració del parc públic

Nen del Parc de l’oreneta, 2012

2. Un procés, una actitud, una maduració i respostes

atenció, una observació atenta als efectes de les voluntats que ens han impulsat a transformar els nostres hàbitats urbans, ens acosta a comprendre els riscos que acompanyen a la desatenció del patrimoni natural i cultural que hem heretat…
…. els valors que els fan especials, diferents als altres parcs, als altres jardins, als altres monestirs… utilitzar els components visuals com estímul per explicar la memòria subjacent… el contrari de l’atenció és la indiferència
“la mirada atenta ens permetrà copsar-ne la vulnerabilitat, l’harmonia o el secret, i en conseqüència, ens obrirà al sentit del respecte” Josep M. Equirol (‘El respecte o la mirada atenta’, 2006)
… desatendre la realitat que ens envolta, per impotència o per resistència, ens condueix a generar conflictes que d’una manera o altra ens condicionen, desfigurant així la confiança sobre la que es construeix tota identitat, la cultura i el progrés…

debat, l’anàlisi de la qüestió urbana expressa el paradigma del nostre hàbitat modern, on el medi biofísic i l’activitat humana mostren la voluntat del compromís al retorn d’un equilibri que tendeixi a polir les pertorbacions i les interferències que hem provocat, en la nostra condició natural i cultural…
“és preocupant buscar una separació nítida entre l’espai humanitzat i l’espai naturalitzat… al límit de la ciutat es tendeix a excloure la presència natural a un rol merament decoratiu, fruit d’una idealització… quan s’accepta tàcitament que als espais que qualifiquem naturals no s’hi pugui fer res, i que als espais humanitzats s’hi pugui fet tot… un dualisme que imposa polèmiques i dificulta decisions, i la comprensió real de la naturalesa” Pere Torres (‘Territoris de risc’, 2007)
maduració, cercar l’equilibri
… tendim a empobrir la nostra capacitat d’enriquir la percepció del món

prudència, l’estudi de la incertesa i la probabilitat, inherents en l’evolució natural i cultural, expressats en la memòria dels diferents fenòmens urbans, s’estan establint com a nous reptes, noves complexitats, que requereixen la nostra atenció…
respostes, cercar l’actitud, la voluntat de resposta
… obrir la ment a la contemplació estètica de la nostra percepció enfront d’allò que es percep ens demana adormir o relaxar els camins de la nostra voluntat, de les inquietuds que ens assetgen, per a sentir intensament el nostre equilibri interior enaltit amb l’harmoniosa i complexa perfecció d’allò que intel•lectualment no podem descriure ni comprendre, una experiència contemplativa on allò que es percep és sempre un instant intens i memorable. L’individu amb tot allò que el regeix es relaxa mentre allò que contempla i la seva contemplació el transporten a una il•lusió on la pau, l’equilibri i la sobredimensió del seu estat és percebut com una revelació de la seva essència, on el sentir transcendeix a un ser i sent formar part d’un tot.
… és a la nostra cultura on resideix l’estructura formal d’allò que ens perfila, d’allò que hem heretat i tendim a aspirar a transcendir; en ella el passat s’erigeix com la memòria que ens situa al present, que ens fa conscients d’allò que som i volem ser, i d’allò que no volem reconèixer…
… el retrobament amb la memòria enriqueix
“una nova cultura del paisatge passa per la nostra col•laboració amb la naturalesa… simples accions poden generar paisatge si s’hi incorporen els processos vitals” Teresa Galí-Izard (‘Els mateixos paisatges, idees i interpretacions’, 2005)
… el conjunt de la naturalesa, o qualsevol de les seves parts, és mostra d’ordre i d’harmonia…

… som un paisatge social i cultural…

… la conjuminació dels valors naturals i culturals requereix harmonitzar processos interdependents, dotar-los de l’amplitud i l’espessor necessàries per al confort biològic i la receptivitat, i l’estimulació de la contemplació…

… el fenomen urbà, que ordena la ciència urbanística, s’expressa en l’antropització del territori, els pobles, les ciutats; la plasmació física de la dimensió ètica i cultural de l’activitat humana…

… l’hàbitat és la localització territorial en la seva dimensió ambiental i natural on es desenvolupa la vida…

… l’hàbitat urbà i la seva ordenació, l’urbanisme, enllaça amb la nostra memòria, la nostra cultura i la nostra identitat, l’envolcall ambiental i natural del fenomen urbà…

3. Una diagnosi transversal, humana, ambiental i cultural

LECTURA NATURAL
La ciutat ha pujat, la naturalesa ha retrocedit, per les pertorbacions de vora
La configuració orogràfica de la muntanya de Collserola ha ampliat la longitud del perímetre amb la ciutat, la membrana, i amb ella els problemes, la degradació i la indefinició dels límits.
A la Porta de Pedralbes hi ha un gradient de permeabilitat ecològica més ampli i continu que en les altres zones de la ciutat al límit del Parc de Collserola, on el porus on s’estreny la continuitat biològica és el punt més sensible de la intervenció (mirar croquis).

LECTURA CULTURAL
El monestir de Pedralbes es troba pertorbat per les activitats i usos urbans que han ocupat el seu entorn al marge dels seus valors de localització tradicionals, l’entorn natural que l’acollí en la seva fundació i l’ha acompanyat fins ben entrat el segle XX.
Els jardins originals s’envelleixen, s’erosionen, es fragmenten, s’empobreixen i empobreixen el seu valor cultural
L’excés d’activitats d’oci i la seva dispersió indiscriminada a l’àmbit han generat una xarxa de camins entrellaçats, desordenats, que han fragmentat i desubicat el lloc i els seus valors.
Les rutes entre la ciutat i la muntanya s’han desplaçat més amunt del Castell de l’Oreneta per la pròpia pressió urbana i el seu ús desordenat.

LECTURA COMUNA
La fragmentació i la pertorbació de l’harmonia de la naturalesa i la cultura present en la memòria del lloc, la diversificació i el grau de complexitat potencials, genera l’empobriment, la fragilitat i la seva regressió, tant de la biodiversitat com dels valors culturals.

4. Unes idees, resultat d’un procés

NATURALS…. funció (amb l’aportació fonamental d’en Xavier Mayor)
– CONCEPTE. confort etològic (etologia: Branca de la biologia que estudia el comportament dels animals, sota les condicions de l’hàbitat natural, i els mecanismes que en determinen el comportament). OBJECTIUS:
Invertir el procés de retracció del procés de successió ecològica, incrementar la complexitat biològica, hàbitats i sistemes, de la ma de la disminució de les pertorbacions que l’erosionen.
Integrar les actuacions dirigides a l’eliminació de les pertorbacions que han erosionat la complexitat biològica en aquells espais amb més valor, amb un estat més avançat de la successió ecològica.
Ampliar les mesures d’eco-eficiència material i energètica. El projecte del paisatge pot definir-se en termes energètics.
Tractament específic dels espais fluvials i del cicle de l’aigua.

CULTURALS…. forma
– CONCEPTE. observatori lineal, plantejar un transsecte (recorregut, faixa de terreny) que des del Parc de Collserola fins ben entrar al barri de Pedralbes servís d’observatori lineal que fomenti… OBJECTIUS
Donar valor a la idea de la tranquil•litat, a la inspiració, el retrobament, etc
Relacionar la qualitat de vida amb la preservació de la naturalesa, amb la seva serenor espiritual (Manuel Castells: L’era de la informació, 1998).
Aconseguir que la gent comprengui millor in situ el seu valor i funció. No es tracta d’idealitzar situacions que no són, es tracta de valorar i utilitzar bé el valor que té la Porta i el que pot arribar a tenir des d’aquesta perspectiva
Centrar les actuacions més intervingudes per l’activitat humana en aquells espais amb menor valor ecològic

COMUNES…. significat
– CONCEPTE. naturalitzar la cultura, naturalitzar la convivència entre el fenomen urbà i el medi que l’acull.
Convidar al visitant a encadenar unes lectures diferents i ambivalents del lloc, permeten restituir-li l’espessor, més enllà de la memòria literal, la conservació pura i simple.
Entrellaçar una estructura discontínua en el temps, en l’espai, en els valors naturals i culturals, que hem heretat i que hem de preservar, fent de l’espai intervingut un observatori, amb una funció social i socialitzadora, que fomenti el coneixement vers una cultura biològica.
Cal un retorn a la relació respectuosa fundacional que caracteritzà la fundació de les ciutats a l’antigor, l’ordre que hem de respectar i servir alhora, l’odre que serveis i permet la nostra vida

… cal aprendre de cada època de la humanitat i seguir transcendint en les seves idees, a través del treball en comunitat i l’establiment de llenguatges comuns, de la ma de la naturalesa, on ens hi acollim i amb qui hi convivim

Imaginari de l’actuació al concurs

5. Unes actuacions , unes mesures, resultat d’unes idees que incorporen un sentiment i un coneixement biològic, d’en Xavier Mayor

Encaix entre naturalesa i ciutat:
– EIX NATURAL MUNTANYA – MONESTIR. Reintroduir, de forma natural on es pugui, i de forma artificial en la resta del recorregut, la traça de la riera fins a la Porta de Pedralbes, com a element estructurador i ruta natural entre ciutat i muntanya, i com elements estimulador de la permeabilitat ecològica de l’àmbit i els seus entorns.
o ACTUACIONS ESPECÍFIQUES EN ELS ESPAIS RIPARIS, propis de riberes
 Millora ecològica:
• Reduir els nivells de pertorbació
• Incentivar la regeneració, més que pretendre habilitar completament un ecosistema tipus.
 Millorar les característiques frescals (el paratge fresc, ombrívol)
 Presència humana:
• Requereix és que el trànsit per la zona i les activitats que es desenvolupin s’acoblin bé a la funció de porus permeable
 Resultats:
• Vincular espècies pròpies de llocs més humits que proveeixen de diversitat d’espècies associades, amb un important paper estratègic en la conservació de la fauna amfíbia que en depèn.
o ACTUACIONS ARTIFICIALS EN ELS ESPAIS RIPARIS DESNATURALITZATS, sobre l’antiga traça natural de la riera, amb una actuació paisatgística amb vegetació de ribera sobre l’espai urbanitzat

– EIX NATURAL MUNTANYA – NUCLI HISTÒRIC DE SARRIÀ. Enllaçar els espais relacionals urbans i enjardinats entre l’eix del carrer Major de Sarrià i els jardins del Castell de l’Oreneta, enllaçant l’activitat urbana en un recorregut narratiu de transformació de la ciutat cap a la muntanya.

– EIX NATURALITZAT SOBRE LA TRAÇA DE LA RONDA DE DALT. Donar continuïtat urbana a la traça de la Ronda soterrada com a recorregut de vianants estructurador, integrat en la funció socialitzadora i transmissora de coneixement de l’ecologia aplicada, el foment de la interrelació entre la condició vital biològica, també humana, i el medi

o … horts urbans, jardins herbacis, jardins florals, plantacions arbustives i arbòries, espais naturals no intervinguts, i espais de repòs…

– ENLLAÇ NATURAL ENTRE EL PARC PERIURBÀ DEL CASTELL DE L’ORENETA I EL BOSC DE SANTMENAT. Establir recorreguts preferents per a vianants que enllacin ambdós espais naturals i ampliïn l’observatori lineal dels processos biològics per la comprensió de la transició entre el medi natural i la ciutat.

– MOBILITAT URBANA
o Mobilitat de ciutat de vehicles a motor.
 Ponderar-la, dirigir-la, amb instruments de dissuació a dins i a la vora del parc periurbà.
o Mobilitat intra-ciutat per a vianants i bicicletes.
 Racionalitzar les rutes estructurants, definir-les i endreçar-les.
o Mobilitat interna de l’àmbit.
 Dirigir i racionalitzar la mobilitat amb l’establiment de recorreguts funcionals enllaçats amb les rutes principals entre la ciutat i la muntanya.

Actuacions a l’espai periurbà al límit del parc natural:
– Facilitar l’evolució de l’evolució ecològica actual, la seva regeneració natural.
o Emprar una barreja d’espècies de porte arbori autòctones pròpies del clima del lloc. A la zona més culminal, a prop del Parc de Collserola, les espècies dominants en una certa proporció semblant a l’existent (pins i alzines principalment i per aquest ordre per tal de facilitar la colonització amb noves espècies).

Actuacions a l’espai periurbà intermig, sota el passeig mirador de les Aigües:
– Punt estratègic de la permeabilitat biològica i tallafocs per la ciutat, resiliència alta (capacitat d’un ecosistema de retornar a la mateixa composició específica i a l’estat normal en ésser afectat per pertorbacions o interferències)
– Camins:
o Revegetació de camins.
o Reconfiguració dels camins identificables.
o Evitar que es pugui passar per qualsevol lloc.
– Vegetació de l’àmbit:
o Conjuminar la millora del suport vegetal al sistema biològic i, d’altra banda, procurar que en cas d’incendi es pugui actuar i generar una zona de tallafoc, proposant:
 Quantitat de biomassa moderada,
 Millora amb elements específics arboris i/o arbustius propis del lloc, amb una distribució laxa
• Vegetació preferent arbustiva i herbàcia (jugant amb formes, colors, floracions, olors,…).
• Plantacions arbòries de port baix puntuals, de distribució esparsa (no densa) per poder treballar amb eficiència en cas d’incendi. Algun peu d’espècies perennifolis
– Activitat d’ecologia ambiental aplicada al parc natural, pel foment de la seva investigació i coneixement.
– EQUIPAMENT …. repoblació vegetal, tractament de l’aigua, activitat hípica, i foment de la investigació i del coneixement amb una funció eco-socialitzadora

Actuacions a l’espai periurbà al límit de la ciutat, el parc forestal i els jardins del Castell de l’Oreneta:
– Reintegrar els espais naturals de valor ecològic, eliminar-ne les pertorbacions que en provoquen la seva erosió.
– Centrar les actuacions més intervingudes per l’activitat humana en aquells espais amb menor valor ecològic.
– Canalitzar les avingudes d’aigua aprofitant els pendents naturals i les traces dels camins originals, adaptades al territori.
– Jardins de l’antic Castell de l’Oreneta:
o Recuperar el seu valor natural entrellaçat amb les activitats que l’estructuren, endreçar els camins, i simplificar-los.
o Recuperar l’entorn, l’espessor ambiental, de les diferents construccions, el seu patrimoni cultural.
o Recuperar la font pel seu valor natural i cultural.
o Recuperar els espais de contemplació.
o Simplificar i substituir el mobiliari urbà per elements amb materials

Actuacions de desenvolupament d’ecologia ambiental aplicada a la ciutat, al peu dels jardins del Castell de l’Oreneta i del Monestir de Pedralbes:
– Activitat d’ecologia ambiental aplicada al parc periurbà , pel foment de la seva investigació i coneixement.
o Horts urbans, jardins herbacis, jardins florals, plantacions arbustives i arbòries, espais naturals no intervinguts, i espais de repòs…

Actuacions de millora dels entorns del Monestir de Pedralbes i el patrimoni cultural i arquitectònic que l’envolta:

6. Un esquema, unes idees bàsiques, i un enriquiment, la capacitat de sintetitzar i madurar les idees de n’Esteve Puigdengolàs

Esquema director de l’Andreu, amb l’aportació del Manel i la Cristina

.

 

Làmines presentades per l’Esteve, i premiades
.

Làmina conceptual descartada 24 hores abans de l’entrega, pendent de completar-la amb diferents esquemes (que comparaven l’estat actual amb la proposta), que en ressaltava el procés de maduració i reflexió. El muntatge final donant més pes als grafisme conceptual es va abortar a desgrat meu en darrera instància, i tot i que he estat temptat en acabar-lo, m’he estimat més deixar-ho així, i fer merèixer el valor de la proposta final, que es va premiar.

7. Una compilació, experiències compartides, una satisfacció

Independentment del resultat obtingut, que ha estat positiu, el compartir les propostes més ben valorades ha permès posar de manifest la capacitat de treball conjunt i l’esforç que ha demanat; i en aquells casos en què les tensions han generat malestar i desgast, un avís. Cal saber aprendre dels errors. Al final, tot i les dificultats, s’ha assolit un premi ex aequo, i una exposició.

Exposició de les propostes guanyadores del Concurs de les Portes de Collserola al COAC, Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, amb seu a Barcelona, l’octubre de 2012

Andreu Marfull i Pujadas

2012.10.25

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s