El futur de la Torre Garcini està en joc, el permís del seu enderroc concedit

Escrit en resposta a l’article publicat al Diari Ara, titulat L’Oreneta, la contesa immobiliària més llarga (2014-VIII-01). En aquest article es fa ressò de la pèrdua del valor de la finca original del Parc de l’Oreneta i de la pressió immobiliària a la què ha estat sotmesa. El tema principal és ressaltar la iniciativa de la Plataforma Salvem l’Oreneta, en defensa dels espais verds del parc. A l’exposició indica que l’Ajuntament ha permès edificar 5.500m2 en una superfície forestal -que després diu que és urbanitzable- a canvi de dues finques que no descriu, més enllà de dir que estan a Sant Gervasi i a Horta i que seran centres de servei públic. Tal i com està descrit es tracta d’una crítica a l’especulació immobiliària que acusa obertament l’empresa Núñez i Navarro, recordant els fets de la Clínica Quirón i els seus conflictes amb Hisenda. Però no exposa els fets en la seva justa mesura al donar valor al parc i ni tant sols anomenar una de les principals causes de la Modificació del Pla General Metropolità objecte de litigi: la preservació d’una masia al Guinardó, coneguda com Torre Garcini.

Tanmateix, aquesta notícia ha tingut un ressò en altres diaris. En un to semblant però amb més informació està l’article de La Vanguardia titulat Movilización vecinal en Sarrià por la integridad del Parc de l’Oreneta (2014-VIII-01), on es diu textualment que l’Ajuntament dóna una parcel·la arbrada edificable a canvi de la masia Torre Garcini, al Guinardó, si bé exposa al seu detall que al Guinardó tampoc estan satisfets amb la proposta ja que es protegeix la masia però no el seu jardí. En un altre to, més informatiu, està l’article equivalent d’El Periódico, titulat Una urbanització al costat del parc de l’Oreneta indigna el barri (2014-VII-26) que, tanmateix, també parla de forma preferent del parc. En tots els casos es mostra la pressió que la plataforma indicada preveu fer al proper mes de setembre, davant la fi del termini de presentació d’al·legacions.

La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) dóna suport a les queixes dels veïns en la defensa dels seus propis interessos, però qui ha obtingut els titulars ha estat la plataforma en defensa del Parc de l’Oreneta, que, d’acord amb els fets exposats, es veu té realment capacitat d’accés a la “pressió mediàtica”.

Les queixes transcrites, del tot democràtiques, estan mancades però d’una visió de ciutat àmplia i de la documentació dels fets a la premsa indicada. Per exemple: quan en tots els articles s’ha obviat la pressió en equipaments i escoles que ha rebut el Parc de l’Oreneta en benefici del patrimoni municipal i de l’ús (i benefici) públic per als barris de Sarrià i Pedralbes. I, paral·lelament, quan s’ha obviat una visió de conjunt de la ciutat que posi de manifest la desigualtat en nivell de rendes, densitat de població i dotació d’equipaments i jardins (siguin públics o privats) entre Sarrià i el Guinardó. Aquestes paraules no són gratuïtes, el Guinardó és un barri que ha patit de forma considerable la destrucció del seu patrimoni urbà pels efectes de l’autarquia política del franquisme i per les mancances de l’actual Pla General Metropolità de Barcelona (de l’any 1976), en bona mesura durant la mateixa democràcia. També ha incidit a Sarrià, però els seus resultats no han estat els mateixos. Dit d’una altra manera: l’entorn espaial -paisatgístic, dotacional i patrimonial- de Sarrià i Pedralbes (i de Sant Gervasi-Galvany) no és el mateix que el del Guinardó; un barri, tot sigui dit, que té un entorn espaial millor al d’altres barris més marginats de Barcelona.

Per facilitar la comprensió d’aquesta darrera crítica facilito l’enllaç del vídeo fet pels veïns en defensa de la Torre Garcini, per ajudar a comprendre la complexitat de la situació. Un vídeo pausat fet per ser escoltat, i per incentivar actuar en conseqüència. És un honest document que exposa els processos de destrucció del patrimoni de la ciutat en un barri i en una finca, però que són extensibles a moltes altres disputes que una mala planificació urbanística ha generat, per ignorància, per poca traça i/o per l’especulació immobiliària (la via més ràpida per satisfer l’afany de generar diner fàcil en benefici propi).

Adjunto també un reportatge més breu, sobre un acte veïnal en defensa de la masia celebrat el 8 de juny de 2013:

Per aquest motiu m’he assegut i he escrit aquestes paraules, com a ciutadà de Barcelona, resident a Sarrià i natural del Guinardó, d’on és una de les dues finques que es pretenen obtenir amb aquesta permuta entre l’Ajuntament i Núñez i Navarro.

Feta l’exposició dels antecedents aporto la següent informació, degudament argumentada, per facilitar la comprensió de la situació a l’Ajuntament, a la FAVB, als veïns de Sarrià, als veïns del Guinardó i a la consciència de ciutat, en general.

Resum de la iniciativa proposada a la Modificació del Pla General Metropolità (PGM):

  1. Hi ha dues finques en titularitat privada d’interès patrimonial que es volen incorporar al patrimoni públic municipal:
    1. Al Guinardó, la finca amb la masia coneguda com a Torre Garcini.
    2. A Sant Gervasi-Galvany, la finca amb la casa coneguda com a Can Ripoll.
  2. Aquestes dues finques es troben en la següent situació urbanística:
    1. Torre Garcini: El PGM de 1976 no va preveure classificar com a equipament aquesta masia ni el seu jardí. Des del 2005 no està protegida urbanísticament i té una llicència d’enderroc concedida per a poder-hi edificar (4.720m2 en habitatges segons els càlculs dels tècnics municipals). La finca té 1.545m2 de sòl i la masia, d’acord amb les dades del Cadastre, té 758m2 construïts.
    2. Can Ripoll: El PGM preveu classificar com a equipament la casa Can Ripoll, una finca de valor patrimonial però que tampoc està protegida urbanísticament. La finca té 764m2 de sòl i, segons el Cadastre, té 1.201m2 construïts.
  3. L’Ajuntament és titular de la finca situada al peu del Parc de l’Oreneta, on ara hi ha arbres. Es tracta d’una finca amb 6.180m2 de sòl edificable i 1.000m2 de sòl definit com a parc urbà. Actualment s’hi poden edificar 3.090m2 en habitatges, i per tant es tracta d’una finca on l’Ajuntament en pot obtenir un benefici immobiliari.
  4. L’Ajuntament i Núñez i Navarro han acordat una transferència de drets que suposa el següent:
    1. La masia Torre Garcini (al Guinardó) serà de titularitat municipal però aproximadament mitja finca es destinarà a equipament i l’altra a habitatges. Tanmateix, on ara es preveu el seu enderroc i s’estima fer 4.720m2 en habitatges es preveu mantenir la masia i edificar 2.305m2 per fer-hi habitatges, que sumats als 758m2 existents suposa un total de 3.063 m2 construïts.
    2. Can Ripoll (a Sant Gervasi-Galvany) serà de titularitat municipal i l’Ajuntament hi podrà fer un equipament pel barri i per la ciutat.
    3. La finca de propietat municipal situada al peu del parc de l’Oreneta passarà a ser propietat de Núñez i Navarro, ampliant-hi els m2 construïbles (de 3.090m2 a 5.505m2 edificables) i ampliant la superfície urbanística del Parc urbà (de 1.000m2 a 1.483m2 de parc).

Per la seva materialització s’ha tingut en compte el següent repartiment de drets i beneficis:

  1. Núñez i Navarro garanteix -com a mínim- mantenir el benefici econòmic que preveu extreure de l’actual planejament urbanístic, per això accepta la proposta plantejada per l’Ajuntament.
  2. L’Ajuntament perd part del benefici econòmic potencial que actualment té a la finca del peu del Parc de l’Oreneta però a canvi:
    1. Obté la titularitat de dues finques i de dos edificis de valor patrimonial per destinar-los a equipament. N’obté un benefici per la ciutat, social i cultural.
    2. Preveu disminuir el cost econòmic del patrimoni municipal traslladant part dels m2 edificables del peu del Parc de l’Oreneta a la finca de la Torre Garcini, on es reserva el dret d’edificar-hi pisos en una superfície equivalent a 3 vegades la superfície de la masia.

Els efectes de la Modificació del PGM proposada al Parc de l’Oreneta i al districte de Sarrià-Sant Gervasi:

  1. La finca que es diu (a l’article del diari ARA) és a Collserola és una parcel·la urbanitzable (Clau 20a/11) on ara s’hi poden construir 3.090m2 en habitatges, i la modificació amplia el dret a 5.505m2 construïts. El solar edificable es redueix de 6.180m2 a 5.697m2 per a ampliar la part del terreny destinat a parc. Es tracta d’una parcel·la de titularitat municipal on ara hi ha arbres, però no es tracta pas d’una finca destinada a ús públic (tret de la parcel·la destinada a parc i tret que l’Ajuntament vulgui fer habitatge públic on es poden fer habitatges). Per tant, on ara hi ha arbres es poden fer cases i amb la modificació urbanística proposada es podran fer més cases i/o pisos, mentre que l’Ajuntament en perd la titularitat a canvi de rebre altres finques.
  2. S’amplia la superfície de parc urbà al Parc de l’Oreneta, on una parcel·la continua a la parcel·la urbanitzable anterior (també de titularitat municipal) passa de 1.000m2 a 1483m2 de parc (Clau 6b), extraient 483m2 de la parcel·la urbanitzable descrita anteriorment. Per tant, el parc amplia la seva superfície reconeguda urbanísticament.
  3. Una de les finques que obté l’Ajuntament a canvi està situada al barri de Sant Gervasi-Galvany i té cert valor patrimonial (és una antiga casa “noble”) que es diu Can Ripoll, però no està protegida urbanísticament. En canvi està classificada com a Equipament (Clau 7a) i això li ha permès evitar l’especulació immobiliària i la seva destrucció. Ara bé, actualment està en mans privades (Núñez i Navarro). Per tant, l’Ajuntament obté la titularitat d’una finca d’interès patrimonial pel barri i per la ciutat, per fer-hi un equipament.

Els efectes de la modificació del PGM al Guinardó i al districte d’Horta-Guinardó:

  1. La finca coneguda com a Torre Garcini és una antiga masia de tres segles d’antigor convertida en casa senyorial del barri del Guinardó. Tanmateix, aquesta masia no està protegida urbanísticament, després d’una gestió desafortunada de l’Ajuntament on es modificà el grau de protecció de la finca de clau C a clau D (l’any 2005). Aquest canvi de Clau significa que deixà d’estar protegida per llei i que només té interès documental, és a dir, que només cal documentar-la en paper com a valor per la memòria de la ciutat (recomano veure el vídeo anterior i fer-ne una valoració). Per tant, la masia no està protegida urbanísticament i és vulnerable a la pressió de l’especulació urbanística.
  2. La finca de la Torre Garcini està classificada com a sòl urbanitzable de mitja intensitat (Clau 13b) i Núñez i Navarro té una llicència d’enderroc concedida prorrogada fins a 31 de desembre d’enguany. Per tant, la preservació de la masia Torre Garcini es troba en una franca precarietat legal, i sobre ella hi ha una llicència d’enderroc concedida, lamentablement, degut a una deficient protecció urbanística sobre un bé que gaudeix de tots els elements necessaris per ser declarat un bé cultural d’interès local.
  3. En aquesta finca l’Ajuntament s’ha reservat el dret d’edificar-hi 2.305m2 en habitatges (Clau 13), i per tant no classifica la totalitat de la finca com a Equipament (Clau 7), només en classifica com a equipament una part. A canvi hi preveu edificar un total de 2.305m2 addicionals que es destinaran a habitatges (35 en total), és a dir: es pretén afegir 3,04 vegades la superfície de l’actual masia (de 758m2) al mateix solar (de 1.545m2). Per tant, d’acord amb l’actual proposta de modificació del PGM, es preveu la preservació de la masia però amb la pèrdua del seu jardí i més pisos en un barri on sobren m2 i falten parcs i places.

Conclusions provisionals i el fons dels conflictes veïnals

Es a dir, la ciutat incorpora al seu patrimoni dos elements patrimonials, a costa de posar més m2 al peu del Parc de l’Oreneta i més m2 al Guinardó (més dels que ja hi ha), però això ha generat un conflicte d’interessos i un conflicte entre els veïns i l’Ajuntament.

En conjunt en surten sacrificats arbres i jardins existents, tant al barri de Sarrià com al barri del Guinardó.

El propietari privat de les finques en permuta reconeix garantit el repartiment de beneficis i càrregues en la modificació proposada, mentre que l’Ajuntament, com a propietari de sòl públic incorpora finques de valor social i cultural d’interès local, i com a propietari del sòl privat en redueix el benefici econòmic que té inicialment.

Des del punt de vista del veïnat i les entitats del Guinardó és qüestionable que s’hagi de materialitzar l’habitatge en un terreny que no li és apte, des d’un punt de vista patrimonial i des d’un punt de vista social, ja que el petit jardí és indissociable de la masia i al barri hi manquen espais lliures d’ús públic. És més, l’accés a la masia no és des del carrer, és des del jardí, i aquests m2 impliquen una edificació en alçada inapropiada per a un barri sobreedificat. Ningú al barri del Guinardó vol aquests m2 a la finca de la Torre Garcini, i això cal exposar-ho més enllà del dret a presentar al·legacions del col·lectiu que vol defensar el Parc de l’Oreneta. Quan dic ningú em refereixo a l’Associació de Veïns, a la Coordinadora d’Entitats i a la Plataforma “Salvem Torre Garcini“, les principals entitats que s’hi poden pronunciar.

També, des del punt de vista dels veïns i entitats de Sarrià i Pedralbes és qüestionable que sigui adient posar més m2 en uns terrenys que de fet ja s’hi podia construir però que ja de per sí era desaconsellable, especialment si es comprèn el valor paisatgístic i patrimonial dels entorns del Monestir de Pedralbes.

Ara bé, com es resol aquesta complexa situació? Cal entendre els “costos” de l’operació i acceptar-los sense més? Per comprendre-ho millor val la pena conèixer com l’Ajuntament ha negociat aquesta operació amb les entitats del barri del Guinardó.

APUNT: Com ha justificat l’Ajuntament permetre l’edificació d’habitatges a la finca de la Torre Garcini?:

  1. Al llarg de les negociacions l’Ajuntament ha mantingut el compromís (amb els veïns) de no materialitzar els m2 destinats a habitatge a la Torre Garcini, més enllà de fer-hi els annexos (potencials) necessaris per a fer-hi un equipament acordat amb el veïnat (com un ascensor).
  2. A la proposta presentada, en canvi, no incorpora aquest compromís i es preveu multiplicar per quatre els m2 de la finca permetent la construcció de 35 habitatges destinats al mercat immobiliari. Dels 758m2 que actualment hi ha (a la masia) es preveu poder-hi edificar 2.305m2 addicionals per fer-hi habitatges, en una finca de només 1.545m2 de solar.

Solucions? camins a seguir?

El veïnat i les entitats del Guinardó volen que el compromís de no edificar a la finca de la Torre Garcini es faci ferm, i que es concreti a la modificació del PGM. Com? l’Ajuntament pot renunciar a edificar a la Torre Garcini -tot té un preu- i, si la crisi justifica fer un esforç per mantenir part del patrimoni monetaritzable de l’Ajuntament, també es pot derivar aquesta transferència de drets (m2) destinats a la Torre Garcini a un posterior Pla que els situï a un altre lloc. Hi ha instruments urbanístics per fer-ho. Algunes entitats demanen la primera opció, i d’altres senzillament volen que es respecti la masia i el jardí (i que l’Ajuntament decideixi com).

Per aquest motiu, tret que l’Ajuntament renunciï a edificar a la Torre Garcini o que deixi ben clar -a la Modificació del Pla General Metropolità (PGM) indicada- que aquests m2 no es materialitzaran en aquesta finca (indicant que una posterior modificació del PGM en regularà on es materialitzaran), els veïns del Guinardó no estaran satisfets.

En un altre orde de coses, els veïns de Sarrià i Pedralbes sembla que tampoc estan satisfets amb la proposta, però els animaria a que consideressin l’opció d’ampliar la seva reclamació amb un missatge explícit a la necessària preservació de la Torre Garcini.

ALERTA: està en risc una masia de la ciutat

Si es vol preservar els arbres actualment existents al solar edificable del peu del Parc de l’Oreneta convé posar de manifest que, tal i com estan les coses, està en risc el futur de la masia Torre Garcini, i ja no en quedarà cap altre a aquella zona de la ciutat. L’Ajuntament ha concedit a Núñez i Navarro una llicència d’enderroc de la masia, vigent fins a 31 de desembre de 2014 i renovable.

Reflexions personals, per acabar:

  1. S’ha especulat amb el sòl i la planificació de la ciutat no és perfecte. S’ha intentat resoldre-ho amb un pla urbanístic però això té un cost, i espero que aquest cost no l’hagi de patir el patrimoni del barri que es troba en una situació de centralitat del poder més deslocalitzada.
  2. Voldria deixar palès la ciutat desigual que és Barcelona, la complexitat de la gestió urbana de la Ciutat Comtal i facilitar la implicació social més enllà dels interessos particulars, ja siguin materials o simbòlics; especialment dels barris més beneficiats per la ciutat desigual.
  3. Animo a l’Ajuntament a desenvolupar instruments de planificació urbanística capaços de resoldre els conflictes ocasionats per una mala classificació urbanística i la manca de sòl de titularitat municipal, que situa l’Ajuntament en una posició debilitada davant les reclamacions veïnals i l’especulació immobiliària.
    • M’ofereixo a proposar-los alternatives, com mecanismes de transferència d’aprofitament urbanístic entre barris i entre municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i de més enllà. Tot és qüestió de voluntat, i impulsaria una concepció més àmplia i justa sobre el dret a la ciutat.
  4. Tanmateix, aconsello que l’Ajuntament faci més esforços per acostar el parc forestal de Collserola allà on ha patit més els efectes de la perifèria marginada de la ciutat. I que miri de fer la ciutat més justa, menys desigual, més saludable, per despertar la consciència de ciutat més enllà dels barris, més enllà de l’actual municipi. Per despertar una planificació més honesta, més social i més respectuosa amb el patrimoni, natural i cultural, sense menystenir tota la feina que, indubtablement, ha fet.
  5. Finalment, aconsello als periodistes que a l’hora de fer titulars i d’exposar conflictes urbanístics aportin més informació i facin una presentació general dels fets més equilibrada amb la realitat que els motiva. Està en joc una masia, arbres i salut democràtica.

Andreu Marfull i Pujadas

2014.08.01

Anuncis

7 Comments Add yours

  1. Jordi Bigues ha dit:

    El Parc de l’Oreneta és un parc forestal de la ciutat ubicat a Sarrià. Forma part de Collserola. La permuta és un regal enverinat. És l’excusa per edificar a l’entrada del parc, on hi ha precisament la seva porta històrica. Les persones que ens oposem a la destrucció i privatització de part del parc de l’Oreneta som totalment solidaris amb la gent del Guinardó, Per suposat. Però no trobem just que la ciutat perdi una part d’un parc públic per a construir 30 habitatges de luxe. Podem oferir altres llocs? No és el nostre paper, és clar. I, francament, no sabem altre lloc per que visquin els rics… que les clavegueres. Sarrià ha patit una invasió de gent benestant que ha fet que les classes populars siguin minoritàries: els preus i els abusos ens conviden a l’exili. Varem intentar crear una cooperativa de cessió (la Proactora de Sarrià). L’ajuntament ens va dir que no hi havia solars per a les persones del veïnat. Sembla que pels rics n’hi ha. No passaran les excavadores, T’ho asseguro..

    1. Moltes gràcies Jordi per la teva aportació. Em corregeixo, el parc de l’Oreneta és un parc classificat com a urbà (no forestal com vaig indicar als primers dies d’estar publicat aquest article), però la ciutat també és patrimoni, masies, equipaments, persones… juntament amb jardins i boscos. Entenc la queixa dels veïns i veïnes de Sarrià que veuen la dificultat del cost de la vida i la implantació d’un model elitista al seu voltant, i dins mateix del barri, però el què exposo és un altre aspecte de la ciutat: la seva desigual percepció del dret a gaudir-la. Tan de bo no passin les excavadores i no es tallin els arbres, ni de l’Oreneta ni de la Torre Garcini, però si alguna de les parts es troba en una situació més desfavorable no és pas Sarrià-Pedralbes, és el Guinardó. Hi té molt més a perdre: un dels pocs jardins que li queden en una zona altament densificada. Per això em queixo sobre l’article del diari ARA, i així ho penso.
      Per comprendre què hi ha al darrere d’aquesta modificació del PGM cal analitzar degudament què pot fer l’urbanisme, els seus costos i les seves mancances, més enllà dels arbres del parc de l’Oreneta. Uns arbres per cert que han cedit a l’Escola Betània-Patmos, al poliesportiu Can Caralleu, a l’Escola Costa i Llobera, a l’Escola Tàber… que han beneficiat també a Sarrià (i certes elits) en perjudici del bosc de Collserola.
      Crec sincerament que aquesta permuta i modificació paral·lela són una oportunitat per repensar el dret a la ciutat, i per situar els drets de cadascú en una balança més equilibrada. Sé que costa parlar de la ciutat desigual, que és un tema delicat, però crec que és tant senzill com qüestionar el dret a especular amb el patrimoni de la ciutat i el dret d’especular amb la naturalesa; qüestionar els propis processos que el capitalisme impulsa en nom de l’urbanisme i, si cal, qüestionar l’ètica periodística.
      Salutacions sinceres, Andreu

      1. Jordi Bigues ha dit:

        Benvolgut Andreu, Crec, sincerament, que estem més d’acord del que sembla. A vegades les paraules no deixen entendre’s, doncs cal polir el seu significat. Efectivament, des de l’establiment dels ajuntaments democràtics, la manca d’habitatge social o la seva desaparició durant uns anys, va facilitar que els rics es desplacessin als “barris alts” per viure cada vegada més rodejats de rics i els pobres rodejats de pobres. Les classes populars varen ser expulsades, poc a poc, de Sarrià. Ara són minoria. És una política “d’inclusió social”: acollir a classes mitges i altes. Paradoxalment varen ser “les esquerres institucionals” les promotores de tant sagnant exclusió social dels joves del barri. Els socialistes i els comunistes no varen fer res per evitar-ho. L’únic intent va ser el PERI de Sarrià, el darrer. No tinc manies als rics, el que m’avergonyeix és la política segregacionista de les esquerres institucionals i l’incapacitat de bastir una cultura de la seguretat residencial com dret fonamental.

        respecte al Parc. L’edificabilitat del Parc de l’Oreneta és discutible, molt. Cada dia hi ha més arguments al respecte. En tot cas, gràcies al N&N s’inicia un debat. Com volem protegir Sarrià de Munt? Per què el PGM no garanteix la protecció dels béns comuns?

      2. Benvolgut Jordi. Crec que entre tots trobarem la millor solució, i prendrem consciència de ciutat i de les limitacions de la tècnica urbanística. Estic molt animat, tot i les dificultats, amb la defensa que uns i altres fem, és molt gratificant. Ara cal parlar i prendre una decisió, espero que sigui consensuada, no imposada ni a porta tancada.
        El PGM vol moltes coses, però té un cost molt alt, i tret de que es revisin els drets de propietat (a l’estil de Marx), això vol dir que caldrà tenir clares les prioritats.
        Una abraçada, Andreu.

  2. Carme ha dit:

    Molt ben exposat Andreu.

    1. Gràcies Carme, es tracta d’exposar bé les coses, o si més no de la millor manera que hom sap fer-ho.

  3. Estadístiques oficials de l’Ajuntament de Barcelona, any 2012, sobre la renda familiar. Índex RFD Barcelona=100
    • Barri de Pedralbes, 11,788 habitants = índex 240,7 (Any 2008 = 194,7)
    • Barri de Sarrià, 24.362 habitants = índex 189,5 (Any 2008 = 172,4)
    • Barri de Sant Gervasi-Bonanova, 24.552 habitants = índex 187,9 (Any 2008 = 177,5)
    • Barri de Sant Gervasi-Galvany, 46.466 habitants = índex 176,0 (Any 2008 = 187,1)
    • Barri del Guinardó, 35.697 habitants = 89,8 (Any 2008 = 96,4)
    • Barri Ciutat Meridiana, 10.709 habitants = 37,5 (Any 2008 = 58,8)

    Estadístiques urbanístiques, també de l’Ajuntament i de 2013. M2 sobre qualificacions urbanístiques. M2 de Parcs i jardins urbans
    • Barri de Pedralbes, 11,788 habitants = 329.411m2
    • Barri de Sarrià, 24.362 habitants = 397.702m2
    • Barri de Sant Gervasi-Bonanova, 24.552 habitants = 230.060m2
    • Barri de Sant Gervasi-Galvany, 46.466 habitants = 131.489m2
    • Barri del Guinardó, 35.697 habitants = 266.598m28
    • Barri Ciutat Meridiana,10.709 habitants = 56.996m2

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s