Entrevista publicada a SARRIÀ, Revista de l'Associació de Veïns de Sarrià.
Any XL - Número 214 - Setembre de 2014

Vostè forma part d’un grup d’arquitectes i urbanistes que van guanyar -ex aequo- un dels premis de la convocatòria “Les portes de Collserola”, el de la “Porta de Pedralbes”. En que consisteix la seva proposta? Ens la pot resumir?

El concurs va tenir lloc entre els anys 2011 i 2012, i consistia en donar idees per enfortir la presència del parc natural, fer baixar la natura a la ciutat i apropar-la als ciutadans. Es van definir fins a setze espais, un dels quals era la zona situada entre l’entorn immediat del Monestir de Pedralbes i la Carretera de les Aigües, a través del Parc de l’Oreneta. La proposta valorada es va centrar en treure la circulació i l’aparcament de cotxes a la zona del Monestir i en la definició de corredors verticals per a vianants al Parc de l’Oreneta, per facilitar la seva connexió amb la muntanya. La diagnosi, prou explícita, fou ressaltar l’actual fragmentació i la pertorbació de l’harmonia entre la naturalesa i la cultura present en la memòria del lloc, fet que genera l’empobriment, la fragilitat i la seva regressió, tant de la biodiversitat com dels valors culturals. L’equip on vaig treballar estava format pels arquitectes Esteve Puigdengolàs, jo mateix, en Manel Rio i la Cristina Puga, amb la col·laboració essencial de la consultoria ambiental Estudi Xavier Mayor et al. A un altre equip es premiaren les idees i l’arranjament proposat als espais contigus al Monestir, i estava encapçalat per l’arquitecte Ariadna Perich Capdeferro.

Recentment s’ha realitzat algunes modificacions urbanes molt a prop del Monestir i a tocar del Parc de l’Oreneta. Em refereixo a les que han afectat la història de la pedrera a conseqüència de l’obertura d’un vial. Com valora aquestes actuacions? Estan en consonància, a grans trets, amb el vostre treball guanyador?

La darrera ampliació de l’Escola Betània-Patmos -en curs- ha eliminat l’antiga traça del camí que unia el carrer Montevideo amb el carrer Panamà, antic camí a Sant Pere Màrtir passant per Santa Caterina, al costat de la pedrera que cites. Expressa clarament un conflicte transcrit a les pròpies bases del concurs, quan s’orienta a fer baixar la naturalesa a la ciutat i a acostar-la als ciutadans i està previst fer el contrari. De fet, aquesta reflexió entra en diàleg amb la diagnosi presentada al concurs, no només plantejat com un conflicte ambiental, sinó també cultural. Una part essencial del valor del Monestir consisteix en estar prop de la naturalesa primordial per ser un espai de serenor propici per la meditació i la comprensió del món, tal i com recull la Regla de Santa Clara i el propi concepte de monestir cristià, i les actuacions previstes l’allunyen de l’entorn que el va veure aixecar-se.

Una part essencial del valor del Monestir consisteix en estar prop de la naturalesa primordial per ser un espai de serenor propici per la meditació

Des de fa unes setmanes existeix un cert enrenou a Sarrià davant la possibilitat de que uns terrenys del carrer Montevideo serveixin com a moneda de canvi per adquirir unes finques a d’altres districtes de la ciutat. És lògic aquests canvi de “cromos”?

Aquest “enrenou” ve donat per un canvi de titularitat que no modifica l’ordenació urbanística en la seva essència, on terrenys edificables de propietat municipal ara al llindar del Parc de l’Oreneta s’entreguen a una empresa promotora que, per diverses raons que no exposaré, són titulars de dues finques on hi ha una masia de tres segles -amb una llicència d’enderroc concedida per fer-hi pisos- i una casa senyorial classificada com a equipament. El que es modifica és la imatge del lloc al conscient popular, que es resisteix al creixement de la ciutat en un espai on ara hi ha arbres, per a ús privat, de la mateixa manera que va ocórrer amb la desaparició del Torrent de Can Caralleu per edificar-hi una promoció d’habitatges destinats a gent benestant (amb considerables recursos econòmics). Crec que parlar de canvi de “cromos” pot ser eloqüent, però no encertat, ja que amaga una visió àmplia de la ciutat que manifesta els capricis de la seva gestació recent (segles XIX-XX), on una part es va destinar a la producció de béns -fàbriques- i l’assentament de la classe obrera i l’altra a la concentració de poder i l’exaltació de les seves propietats i recursos, com va passar als voltants del poble de Sarrià. A grans trets, la ciutat que es considera turística en contraposició a l’altra ciutat que n’ha quedat al marge.

Des del punt de vista de Sarrià, i en relació al Parc de l’Oreneta en concret en sortim molt perjudicats?

Tal i com ho veig, des del punt de vista de Sarrià aquesta promoció suposa més pressió urbana al Monestir i al Parc, i una constatació més de que Barcelona és una ciutat desigual on el poder tria estar prop de la riquesa material, cultural i natural, pels mecanismes de concentració del capital que caracteritzen el capitalisme amb poc (o cap) control social. En aquest sentit Sarrià és més vulnerable a la gentrificació urbana, un procés comú a totes les grans ciutats on les classes mitjana-alta expulsen als habitants amb menors recursos de llocs en transformació beneficiats per la raó dels interessos materials del capital(isme) i del concepte de comoditat induït per la ideologia del poder dominant. Des d’un punt de vista patrimonial, en canvi, la ciutat corregeix dèficits en la seva planificació urbanística, recuperant espais per la memòria urbana i per ús públic en llocs on la pressió immobiliària del capital(isme) ha destruït amb més intensitat el seu llegat històric i natural.

Quan es va recuperar el parc fa gairebé 40 anys es preveia una certa estabilitat en la seva extensió. Segons la planificació actual existeix algun que d’altre perill per aquesta zona que la població no en sigui del tot conscient?

Aviat farà 40 anys es va incorporar al patrimoni municipal la finca del Castell de l’Oreneta, que era una part de l’actual Parc, però a l’hora es van posar les bases que han permès les edificacions -moltes d’elles recents- destinades a escoles i acadèmies, a un centre esportiu, una residència universitària, un Poni Club, zones de jocs infantils i aparcaments. Aquestes actuacions són causa i efecte del concepte d’estat del benestar, i han provocat una considerable fragmentació forestal incentivant una excessiva presència humana en forma espaial (edificis) i ocupacional (ús). Una planificació urbanística on encara hi ha espais amb potencial de transformació pendents d’executar.

L’actual PGM preveu dividir el Parc en dos espais amb la construcció d’un vial

D’acord amb l’actual Pla general metropolità es preveu dividir el parc en dos espais, amb la construcció d’un vial que ha de connectar el carrer que dóna accés a l’Escola Costa i Llobera (i al parc) amb el carrer de la Font del Lleó. El pla urbanístic preveu que la part superior es preservi com a parc forestal, i la inferior com a parc i jardí urbà d’abast metropolità, on es permet edificar fins a un 5% de la seva superfície, amb alçades de 10 a 15m, d’acord amb les Normes urbanístiques. Al costat de l’Aula Escola Europa, a l’alçada del nou carrer planificat, hi ha un espai classificat com a equipament pendent de definir que podria ser una oportunitat per establir un espai de debat entre la ciutat i la naturalesa, tal i com vam proposar al concurs, però també un nou edifici que faci malbé l’actual torrent que hi passa. I, finalment, convé ressaltar que es preveu la recuperació de l’entorn del Monestir al seu tram amb el carrer de Castellet, per fer-hi un parc i/o jardí, però encara hi ha terrenys a expropiar, de la mateixa manera que ocórrer amb el tram que es preveu obrir per a l’ús públic entre el carrer Castellet i la rotonda de l’Avinguda Pearson a l’alçada del carrer Joan d’Alòs, seguint la traça de la Ronda de Dalt que passa per sota. Una mostra més dels conflictes entre la titularitat del sòl i el seu ús previst, que són molt comuns a la “gran” Ciutat Comtal.