La Barcelona teixida per la industrialització i la complicitat burgesa, la Barcelona noble i la Barcelona fabril, i el seu impacte a Sant Andreu de Palomar

Durant el període comprès entre el final del segle XVIII i mitjans del segle XIX l’emergència del capitalisme accentuà les relacions comercials i humanes entre sí, que es va traduir en especialitzacions productives molt variades i intercanvis més accentuats. A Catalunya l’especialització agrícola desenvolupà diferents àrees d’agricultura comercial que van intensificar notablement els intercanvis mercantils entre comarques, i en pocs llustres l’estructura territorial dominada encara per un règim senyorial monàrquic, secular i eclesiàstic, va produir els seus efectes en un context liberalitzador de l’economia productiva que va provocar la interacció de la diversificació del producte agrari i la baixada dels preus, fet que va culminar amb l’aparició d’una societat de classes dividida entre els propietaris perceptors de rendes i els treballadors, el col·lapse i una crisi que va provocar la inestabilitat política i social durant el segle XVIII i gran part del segle XIX, així com la seva transformació.

A Barcelona s’havia planificat una gran ciutat estesa pel seu pla principal direcció al riu Besòs, però tot i la centralitat al voltant de la plaça de les Glòries i el gran parc urbà i esportiu planificat entre la Riera d’Horta i el riu Besòs, res d’això ara existeix. Però no existeix no només perquè durant el Franquisme s’abandonés el projecte de ciutat, la realitat és que ja des del primer moment el pla de Barcelona s’ocupà per indústries de la burgesia, majoritàriament catalana i estrangera, que foren els qui instal·laren aquí les seves noves fàbriques i vingueren a guanyar diners. Ja des dels seus inicis s’estaven teixint dues Barcelones, la noble i la fabril.

1929, inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona

Font: ICC. (Cuyàs, s.XX)

1930, el Poblenou a la cruïlla entre Pere IV i el cementiri de l’Est

Font: llibre Barcelona, memoria desde el cielo 1927–1975 (GUÀRDIA, M., 2011. 54)

La burgesia catalana emergí com una nova classe social predominant en els sectors de producció com va passar a tot Europa, amb l’aparició d’importants empreses familiars que van ser les protagonistes del pols amb l’oligarquia terratinent estatal basada en l’agricultura i la mineria defensora del lliure canvi, quan la burgesia, basada en la indústria, va promoure mesures proteccionistes que gravaven l’entrada de mercaderies estrangeres per protegir la seva producció de la competència exterior. Grans empreses familiars es van definir en societats anònimes que van integrar als membres de la família i que van presidir l’hereu de cada generació. L’estratègia era sempre la mateixa, l’acumulació de capital a partir d’inversions en societats i en la mateixa fàbrica. L’activitat principal de la burgesia catalana era el foment d’una activitat empresarial que combinava l’ofici amb la política i la cultura, tret aquest últim característic i diferenciat de la burgesia de la resta de l’estat. Però tot i aquesta aportació en el protagonisme cultural, val a dir que darrere la implantació de noves tecnologies, com ara els primers tramvies, molta gent hi va fer sobretot negoci, perquè era en mans privades. I d’això se’n feia humor, i també ironia, mostrant els forts contrastos entre la ciutat majestuosa i la ciutat neoclàssica.

Ironia i humor dels il·lustradors respecte la burgesia

A la dreta, cartell artístic dels inicis del segle XX ‘Pluma y lápiz’, obre de N. Obiols Delgado, a l’esquerra, caricatura del segle XIX, sobre els primers tramvies. Font: ICC. (Cuyàs, s.XX)

A Sant Andreu, així com a Horta, tot i estar annexats al municipi de Barcelona, la realitat és que la Barcelona planificada els quedava molt molt llunyana. La ciutat que es teixia era una ciutat dispersa, fragmentada i desigual, on les vies principals, la Diagonal i la Gran Via, que havien de teixir el Pla de Barcelona, acabaven al nus ferroviari de les Glòries, allà on havia d’haver-hi la plaça central de la Gran Barcelona.

1930, la plaça de les Glòries i la plaça de toros de la monumental

Font: llibre Barcelona, memoria desde el cielo 1927–1975 (GUÀRDIA, M., 2011. 54)

Gran quantitat d’implantacions resultants de la Barcelona fabril i les polítiques urbanes de la ciutat, com les cases barates, indústries i infraestructures, acabaren condicionant tant el creixement de la ciutat, que se les pot considerar molt responsables de la seva posterior fragmentació urbana en teixits dispersos, que ja s’inicià abans de la Guerra Civil.

1930. Implantacions urbanes que han fragmentat Sant Andreu

Font de la base: Institut Cartogràfic de Catalunya
  1. Casernes militars
  2. Tallers la Maquinista Terrestre y      Marítima
  3. Tallers ferrocarrils El Norte
  4. Hilaturas Fabra y Coats
  5. Hispano Suiza
  6. Cases Barates del Bon Pastor
  7. Cases Barates de Baró de Viver
  8. Cases Barates de Can Peguera
  9. Manicomi de la Santa Creu

Amb el pas del ferrocarril a França l’any 1854 es donà un fort impuls a la fàbrica de filadures Hilatura Fabra, implantada des de l’any 1844 al costat mateix del nucli urbà de Sant Andreu de Palomar, tal i com es feia en aquella època a tot Catalunya, eren temps previs a la localització més allunyada posterior i fins i tot en colònies industrials. L’any 1855 s’inaugurà la via de Saragossa direcció a Terrassa i Sabadell. L’any 1903 es fusionà amb l’empresa anglesa Coats, donant lloc a la coneguda fàbrica de Fabra y Coats. La Industrial Harinera Barcelona construí l’any 1857 la primera farinera de vapor amb 24 moles, i anys més tard passà a ser la fàbrica Hispano-Suiza d’automòbils que més endavant es convertí en la Pegaso. Sant Andreu s’omplí també de casinos, i faltà ben poc perquè el Tibidabo no fos convertit també en el gran casino de la ciutat. L’església intercedí per fer-hi una església, i al final se’n va fer un parc d’atraccions. Mentrestant, i des del Patronat Municipal de l’Habitatge, es feren les primeres promocions de Cases Barates al voltant Sant Andreu, ens referim als barris del Bon Pastor, del Baró de Viver i de Can Peguera, els dos primers al peu del riu Besòs, i el tercer al costat del turó de la Peira, el que havia de ser el gran parc urbà de Sant Andreu de Palomar. Als voltants de Sant Andreu es feren tres dels quatre grups de Cases Barates que es feren al Pla de Barcelona. Els dos primers conjunts eren de Santa Coloma de Gramanet, fins que anys més tard passaren a formar part del territori de Barcelona, fet que deixà, per cert, Santa Coloma sense una bona part del teixit industrial i l’activitat econòmica. A totes aquestes construccions cal afegir-ne una d’especial, l’aixecament d’unes casernes militars de gran magnitud al límit nord del poble, tocant al teixit urbà, per part del dictador Primo de Rivera, eren els anys vint.

Andreu Marfull i Pujadas

2012.07.25

Anuncis

6 Comments Add yours

  1. Anònim ha dit:

    LES CASES BARATES d’HORTA (Can Peguera) 1929 – 2029
    Declaració de: Patrimoni Arquitectònic Cultural de Barcelona.
    Candidats Eleccions Municipal Ajuntament de BCN 2011, promeses al Barri més pobre de la ciutat. VERGONYA!!

    XAVIER TRIAS, CIU:
    Protegirem el Barri amb la declaració de Patrimoni Històric per tal de garantir la seva estructura actual i el seu futur.
    JORDI HEREU, PSC:
    Impulsarem la preservació de Can Peguera com Patrimoni Urbanístic de la ciutat.
    PERE PORTABELLA, ERC:
    Trobar alguna manera de protecció del Barri com Patrimoni de la ciutat.
    RICARD GOMÀ, ICV:
    Declararem el barri d’interès històric com a últim referent de “les cases barates” de Barcelona.
    ¡Doncs, apa nois a treballar i complir la vostra paraula amb el Barri, les Cases Barates i el Poble!

    Web de l’Alcalde Ajuntament de BCN
    Nace el Observatorio de Barcelona para la Rehabilitación Arquitectónica (OBRA)
    http://w110.bcn.cat/portal/site/Alcalde/menuitem.324915bcba5b5254bc12bc12a2ef8a0c/?vgnextoid=9f3dc62da781e310VgnVCM1000001947900aRCRD&vgnextchannel=809b3affad897310VgnVCM10000072fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=es_ES

    1. Moltes gràcies per l’aportació, Les cases barates d’Horta són sens dubte un dels protagonistes del nostre patrimoni, de la nostra memòria urbana i cultural, que ens parlen del camí recorregut i de la responsabilitat encara pendent de reconèixer de l’èxit d’aquesta gran ciutat i metròpoli que és Barcelona.

  2. Anònim ha dit:

    Moltes gràcies Andreu per les teves paraules.

    Les Cases Barates son part de l’historia de la ciutat de Barcelona, a dia d’avui això no tant sol afecta als veïns del barri de Can Peguera, també a tots els barcelonins. Aquests veïns, generació darrera generació son els autèntics heroics de haver fet la cura i el manteniment del bon estat de Les Cases durant tots els anys.
    Documents vídeo gràfics de Projectart – NOU BARRIS TV:

    1. Magnífica i documentada presentació d’una part de la nostra memòria que gràcies als seus habitants i certes condicions externes ha seguit escribint importants episodis de la ciutat i resistir, perseverar, fins avui. Moltes gràcies a vostè per la seva amabilitat i generositat en fer-me partícep d’aquests fets.

  3. Jo vaig néixer al carrer de Cornudella i em sento “molt” orgullós de ser fill de les Cases Barates d’Horta. Ara, visc a Osona per feina, però se’m posa la pell d’aviram quan veig l’últim barri de cases barates de Barna.
    Polítics, fil a l’agulla i compliu allò que heu promès.
    Gràcies. Ramon Miras Costa

    1. Moltes gràcies a vostè Sr Miras per la seva aportació, efectivament hi ha molt a aprendre d’aquest barri i molta a feina a fer per part de l’Ajuntament i la societat si volem cuidar la nostra memòria, urbana, cultural i social, per no dir ambiental, evidentment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s