Imagen anterior: Área Metropolitana de Barcelona – Agencia de Desarrollo Económico. Lema: “¿Por qué Metrópolis Barcelona? Porque es el mejor entorno para mi negocio” . El empoderamiento de la gestión urbanística en la metrópolis de Barcelona (España), desde una perspectiva global . DECUMANUS 3 – Revista interdisciplinaria sobre estudios urbanos Esta obra está bajo una…
Otra “ciudad posible” en Ciudad Juárez
Otra “ciudad posible” en Ciudad Juárez El día 5 de octubre de 2018, a las 17:00 horas, se ha impartido la Conferencia magistral del Dr. Carlos Humberto Gadsden Carrasco con el tema “Racionalizar integralmente la ciudad para un desarrollo participativo y sostenible: La ISO 18091, los ODS de la ONU y los aprendizajes desde México”….
Juicio pacífico, y poderoso
Imagen anterior: “El transatlántico del piolín”, publicado en La crónica de Salamanca (CLICAR) [Consulta 23 de septiembre de 2018] Pronto se cumplirá un año del espectáculo punitivo de la policía española contra la sociedad civil catalana (ver el despliegue policial y las imágenes que lo documentan). La policía, mediante orden judicial legitimada por el Gobierno…
¿Por qué se planifican las ciudades?
¿Por qué se planifican las ciudades? Responder a esta pregunta no es fácil. En cierto modo se les pone orden, pero también se les da forma para responder a determinados requerimientos sociales, económicos, ambientales, etc. Asimismo, ¿quién decide cuáles son los requerimientos que se deben atender? y ¿qué tipo de requerimientos son? De este tema…
L’ètica imperfecta de l’ordre (corporatiu) internacional
L’ètica imperfecta de l’ordre (corporatiu) internacional La política comercial de les companyies telefòniques, líders en desenvolupament tecnològic, són el paradigma de la pobresa dels valors contractuals aplicables als serveis bàsics que les societats modernes necessiten. Aquest sector s’ha erigit com a pilar de l’economia global i gaudeix d’una estructura pseudomonopolística que li permet gestionar els…
El culto a la Santa Muerte
Imagen anterior: Capilla de la Santa Muerte. Sección 15, Barrio Azteca, del CERESO Estatal 3 de Ciudad Juárez (Centro de Readaptación Social, centro penitenciario o prisión). Autora de la fotografía: Ivonne Carolina Rosas Heimpel. Fuente: libro La cárcel es mi vida y mi destino. Producción sociocultural del castigo. La vida del joven en prisión, escrito por…
Competencia y crisis global, el estado de la cuestión
Competencia y crisis global, el estado de la cuestión El escenario propuesto por el imperio mundial de la economía política, en un mercado cada vez más exigente, intenso e imprevisible, es promover el estímulo controlado de la competencia por el bien de todos y todas. ¿Correcto? Sí, si se da por bueno el discurso o…
Competència i crisi global, l’estat de la qüestió
Competència i crisi global, l’estat de la qüestió L’escenari proposat per l’imperi mundial de l’economia política, en un mercat cada cop més exigent, intens i imprevisible, és promoure l’estímul controlat de la competència pel bé de tots i totes. Correcte? Sí, si es dóna per bo el discurs o narrativa oficial, de qui vetlla per…
Descubrir Ciudad Juárez
Descubrir Ciudad Juárez Descubrir Ciudad Juárez es contemplar la lucha por la construcción sociocultural que se enfrenta a un constructo político-económico cuya principal expresión es la imposición de una desigualdad desacomplejada. Pero su lucha no solo es local, porque su adversario es global. Es, por esta razón, un lugar privilegiado donde el pulso por el…
Per una ètica corresponsable
PER UNA ÈTICA CORRESPONSABLE en la planificació de les ciutats i el territori La planificació econòmica i social de l’espai, a mida que s’articula en nom d’una ordenació urbana i territorial, instrumentalitza uns determinats principis reguladors que ignoren les causes fonamentals que els motiven (l’interès subjacent). En aquest procés, els valors de l’ordenació espacial esdevenen…
La fi del capitalisme és possible
LA FI DEL CAPITALISME ÉS POSSIBLE, ÉS UNA SOLUCIÓ ESPACIAL GLOBAL El capitalisme és un problema? Ho és pel mecanisme (legalment institucionalitzat) que li permet crear valor afegit. Afegir valor és un problema si es crea per una devaluació paral·lela. I la devaluació creadora de valor afegit, com a concepte, implica inestabilitat i desigualtat estructural,…
EL CAS de CATALUNYA, apel·lació a les NACIONS UNIDES, abril de 1945
Fotografia anterior: Conferència sobre Organització Internacional de les Nacions Unides, celebrada a San Francisco entre el 25 d’abril i el 26 de juny de 1945. …. Catalunya DEMANA de les Nacions Unides: (…) QUE la seva posició dins de l’organització política d’Espanya sigui decidida per Catalunya mateixa, a través de plebiscit dels catalans nacionals, després…
EL CASO de CATALUÑA, apelación a las NACIONES UNIDAS, abril de 1945
Fotografía anterior: Conferencia sobre Organización Internacional de las Naciones Unidas, celebrada en San Francisco entre el 25 de abril y el 26 de junio de 1945. …. Cataluña PIDE de las Naciones Unidas: (…) QUE su posición dentro de la organización política de España sea decidida por Cataluña misma, a través de plebiscito de los…
THE CASE of CATALONIA, appeal to the UNITED NATIONS, April, 1945
Photograph: The United Nations Conference on International Organization convened in San Francisco from April 25 to June 26, 1945. …. Catalonia REQUEST from the United Nations: (…) THAT her position in the political organization of Spain be decided by herself, through plebiscite of the Catalan nationals, after recognition of her status as a nation. (…)…
El problema de Sant Andreu és l’especulació global
El problema de Sant Andreu és l’especulació global Entrevista d’en Jaume Gil Entrevista publicada a la revista Sant Andreu de cap a peus, número , maig de 2017, p. 12. Enllaç: https://issuu.com/avvsantandreu/docs/maig626 … Camino ràpid pel carrer empedrat, arribo tard. M’espera al bar Versalles un arquitecte de professió que el 2010 es va veure obligat…
Una lliçó de democràcia, dirigida (especialment) al lobby econòmic mundial
Una lliçó de democràcia, dirigida (especialment) al lobby econòmic mundial Per qui ho vulgui entendre. Dirigit en primer lloc a empresaris, banquers, economistes, polítics i funcionaris del complex que lidera el lliure mercat econòmic basat en l’exploració de la desigualtat de drets socials i ambientals, creada per una intensa història d’abusos i rebel·lions on uns…
Crítica a la economía política del urbanismo, en Barcelona, desde Sant Andreu de Palomar
Andreu Marfull analiza, en su tesis doctoral, las dinámicas del urbanismo en un régimen económico capitalista, tomando de referencia las obras Karl Marx y David Harvey y trasladando la atención al caso de la urbanización marginal de Sant Andreu de Palomar, en Barcelona. Mediante un análisis empírico y documental identifica como una relación desigual de…
Doctor en Geografia
Ja sóc doctor en Geografia, per la UAB. Accés a la tesi: La llei de la plusvàlua urbanitzadora i la urbanització marginal a Sant Andreu de Palomar, Barcelona (clicar) Avui he completat un cicle, dedicat a la recerca. He presentat una tesi doctoral dedicada a Karl Marx, que es preocupa pel futur del planeta i…
La Meridiana a Sant Andreu de Palomar
La Meridiana a Sant Andreu de Palomar (Barcelona, 2016) from Andreu Marfull on Vimeo.
No a l’especulació, sí a noves idees
Article publicat a la secció d’opinió del diari EL PUNT AVUI 15 de setembre de 2015 El proper dissabte 24 de setembre la ciutadania de Salt està convocada per triar un sí o un no a transformar un sector sense edificar –equivalent a uns cent camps de futbol– que es situa enfront del nucli urbà….
La censura y la ocultación de los abusos inmorales en la colonización de México
El impacto de la lucha del poder y su protección, entre las sociedades organizadas y los poderes fácticos, ha ido acompañado de una variada secuencia de valores que han dado diferentes órdenes morales, pero que a su vez ha provocado el deterioro numerosos legados y el sacrificio de grandes obras, ideas y personas. La caza…
Sobre la “ciutat dual”, a Barcelona
Totes les grans ciutats del món són duals, en alguns llocs ho són amb murs de separació físics, però sempre amb murs, els murs del capitalisme i la desestructruació sòciocultural que fomenta. Els mateixos que hi ha entre nacions i regions del món. La crisi del capitalisme eixampla aquesta “escletxa”, també a Barcelona. Renda familiar disponible per càpita (2012) (Promig a…
Barcelona és una ciutat desigual
Entrevista publicada a SARRIÀ, Revista de l’Associació de Veïns de Sarrià. Any XL – Número 214 – Setembre de 2014 Vostè forma part d’un grup d’arquitectes i urbanistes que van guanyar -ex aequo- un dels premis de la convocatòria “Les portes de Collserola”, el de la “Porta de Pedralbes”. En que consisteix la seva proposta?…
“La geografia canviant del capitalisme” (a Barcelona)
Cicle ¿EN QUINA SOCIETAT VIURE? ¿QUINA CATALUNYA VOLEM? Dijous, 24 de juliol de 2014, de 19:30 a 21:30 hores LA INCIDÈNCIA DELS PROCESSOS ECONÒMICS I FINANCERS DEL CAPITAL(ISME) EN LA GEOGRAFIA CANVIANT I DESIGUAL DE L’URBANISME DE BARCELONA La geografia canviant del capitalisme és un concepte desenvolupat pel geògraf anglès David Harvey (1935-actualitat), que inicià…
Fòrum SCOT: Ètica en l’urbanisme i l’ordenació del territori. Objectiu: promoure una nova consciència del bé comú qüestionant l’ordre global que l’altera i el condiciona
Enllaç oficial (versió pdf): http://territori.scot.cat/forum/downloads2/g6_marfull.pdf FÒRUM 2.012 CATALUNYA 21 Territori i urbanisme. Estat i alternatives http://forum.scot.cat/ El Fòrum, coordinat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, va iniciar el seu camí a finals de 2012 i s’organitza a partir de 12 línies de diàleg on intervenen experts amb àmplia experiència en els àmbits de l’administració,…
Estratègies metropolitanes ‘world class’
La cohesió cultural, la vinculació social a través d’una resposta ètica col·lectiva, no és un objectiu polític, ni econòmic, que no cerca el capital social, la riquesa qualitativa acumulada a la societat, només cerca el control social, anomenat en termes polítics i econòmics cohesió social. Perquè?, perquè hi ha dificultats ideològiques, d’arrels culturals, i és…
L’organització política a Barcelona
L’organització política i els serveis públics locals de Barcelona s’estructura sobre les bases pautades per la Constitució espanyola (d’ara en endavant CE) de 1978, la qual al seu torn s’inspira en els tractats i acords internacionals signats i ratificats per Espanya, on s’estableixen les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats de les persones…
La democràcia a Sant Andreu de Palomar, en una societat post-industrial i en una era de globalització econòmica
L’inici de la democràcia va suposar una nova oportunitat, i la feina feta pels tècnics municipals disposava ja d’una eina eficaç, el Pla General Metropolità de Barcelona de l’any 1976 (PGM), que recollia ja la teranyina de carrers creada al compàs de l’especulació immobiliària i el desarrollismo dels anys seixanta. El PGM suposaria la base…
La Barcelona teixida per la industrialització i la complicitat burgesa, la Barcelona noble i la Barcelona fabril, i el seu impacte a Sant Andreu de Palomar
Durant el període comprès entre el final del segle XVIII i mitjans del segle XIX l’emergència del capitalisme accentuà les relacions comercials i humanes entre sí, que es va traduir en especialitzacions productives molt variades i intercanvis més accentuats. A Catalunya l’especialització agrícola desenvolupà diferents àrees d’agricultura comercial que van intensificar notablement els intercanvis mercantils…
La identitat urbana de Sant Andreu de Palomar, d’abans i després de l’annexió amb Barcelona
Sant Andreu de Palomar era un municipi rural al pla de Barcelona i al peu del delta del riu Besòs i del Rec Comtal que proveïa d’aigua potable provinent del riu a la ciutat de Barcelona, on fins entrada la segona meitat del segle XX es va desenvolupar l’horta de regadiu de forma paral·lela a…
Una aproximació a la comprensió de la naturalesa de la història de la urbanització de Sant Andreu de Palomar
Breus incisos de la naturalesa original de Sant Andreu de Palomar La identitat urbana de Sant Andreu de Palomar, d’abans i després de l’annexió amb Barcelona La Barcelona teixida per la industrialització i la complicitat burgesa, la Barcelona noble i la Barcelona fabril La Dictadura, el final d’un creixement capitalitzat des de la societat i…
Casassas, Solà-Morales, Font, Llop, Vilanova, Borja, Roca. Una aproximació al debat de la planificació de la metròpoli barcelonina i el paper atorgat a Sant Andreu de Palomar
El debat sobre la planificació de la metròpoli barcelonina té el seu origen abans de la Guerra Civil espanyola, moment en què s’inicià el debat de l’expansió de la ciutat més enllà de fora del pla de Barcelona comprès entre els rius Besòs i Llobregat. Fins aleshores, els principals plans de referència havien estat el…
Els reptes del pla d’ordenació urbanística metropolità de Barcelona, repensant el Decret d’Agregació de l’any 1897
La ciutat de Barcelona ens expressa el constant repte d’enllaçar la seva història amb la memòria i la identitat present a la cultura que ens és pròpia, transformant-se al llarg del temps i de l’espai, on el teixit urbà interactua de forma efectiva amb la societat i la seva cultura. El repte de la formació…
Els ‘Jocs’ de la Capital catalana. Versió It-InTransit … The ‘Games’ of the Catalan capital. It-InTransit version
El butlletí electrònic en anglès InTransit – seven communities, one language; Eurocatalan Newsletter (www.it-intransit.eu ), ha publicat avui mateix una edició especial que tracta del llegat dels Jocs Olímpics del ‘92 i el model de ciutat, coincidint amb els Jocs a Londres aquest juliol. Hi he col·laborat amb la redacció de l’article titulat The “Games” of…
L’espai públic a Barcelona: en temps de crisi donem-li més valor
El dijous 24 de maig, a les 13 h a l’Altell del vestíbul del COAC a la plaça Nova de Barcelona, els arquitectes Manel Sangenís, Fidel Vázquez, Jordi Henrich i David Juárez i el sociòleg Jaume López han debatut sobre les funcions i la creació d’espai públic en períodes de crisi. El debat ha estat coordinat i…
Questionem-ho… tot
Mentre tendim a banalitzar el debat cultural de la ma l’alliberament de les nostres responsabilitats familiars, socials, polítiques i per tant culturals, la pròpia buidor interior i el propi coneixement que tendim a construir, a partir de la sobreinformació que ens ofega, ens acosten de nou a la responsabilitat que emana del fet que el…
Premi ‘publicspace’ per l’arranjament de l’espai i la memòria del Turó de la Rovira
El passat 23 d’abril, dia de Sant Jordi, es declarà el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2012, en la seva setena edició, ex aequo, al projecte “Arranjament dels cims del Turó de la Rovira”, juntament amb la reordenació de les ribes del riu Ljubljanica. Els autors de l’arranjament dels cims del Turó de la…
Crisis financiera y el juego de las valoraciones
Por fin hay quien empieza a denunciar informando de la realidad el desbarajuste de las finanzas públicas, como Aleix Saló, que nos muestra como a costa de manipular los balances y la liquidez de los bancos hemos ampliado de forma irresponsable un problema que ahora no podemos resolver, un problema que hemos alargado y consentido,…
Guia i objectius per a la redacció del Pla de mobilitat del barri del Guinardó
Eines i instruments de debat per a la definició d’un Pacte per la mobilitat al barri del Guinardó, resultant del compromís entre la voluntat ciutadana i els serveis tècnics municipals, amb el conseqüent suport polític. Des de la Comissió d’Urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó s’entén que aquest ha de ser l’objectiu últim com…
Propostes per al Pla de mobilitat del barri del Guinardó. Síntesi
Anàlisi, diagnosi i propostes sobre el Pla de mobilitat del barri del Guinardó
El llegat de la Barcelona olímpica, vint anys després. Debat i reflexions amb estudiants de Liverpool
Dibuix adjunt titulat “En Cobi: un senyor que va arreglar Barcelona”. Autor del títol i del dibuix: Damià, 6 anys, 2012.02.27. El passat vint de febrer d’enguany un estudiant de Geografia de la Universitat de Liverpool, en Robert Millson, es posà en contacte amb diversos arquitectes barcelonins per a demanar-los respondre unes preguntes d’investigació sobre…
2009. Valoració i propostes de millora per les obres previstes als carrers del barri del Guinardó
Informe enviat l’any 2009 a la Coordinadora d’Entitats del Guinardó, com a veí, d’estudi de les propostes dels projectes de rehabilitació dels carrers del barri que el Districte iniciarà els propers mesos. Algunes d’aquestes demandes es van atendre, però no totes. … A l’atenció de la Comissió d’Urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó.
La degradació de la identitat del barri del Guinardó fruit de l’afectació urbanística del PGM de Barcelona
Escrit enviat al Districte d’Horta-Guinardó en motiu de la paralització de l’inici de les obres de l’equipament polivalent del Mercat del Guinardó. Era el març de l’any 2009. Per sort, les obres ja han començat. Annex fotogràfic. Afectacions urbanístiques del Pla General Metropolità sobre el barri del Guinardó (clicar) … Durant més de trenta anys…
2009. Propostes d’arranjament del barri del Guinardó
REFLEXIONS SOBRE LA IDENTITAT DEL BARRI DEL GUINARDÓ I LA TRANSCENDÈNCIA DE L’ESPAI PÚBLIC Informe realitzat per a la Comissió d’Urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó. Com a veí. Moltes de les fotografies són ja un document històric, ja que alguns carrers s’han modificat completament. —- Barcelona, 26 de febrer de 2009 La qualitat…
La revalorització de l’espai públic de la ciutat d’Hamburg
El dia 20 de gener d’enguany (2012) s’ha presentat la conferència titulada La revalorització de l’espai públic de la ciutat d’Hamburg, acollida pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i organitzada conjuntament pel col·legi i la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura. En ella s’exposen les estratègies, els projectes, els instruments i el màrqueting que ha…
Criteris per enfocar el Pla de Mobilitat Urbana del barri del Guinardó
Els problemes de l’espai públic del barri que cal atendre són: – Dèficits de l’espai públic per l’afectació urbanística de vies d’estructuració de la ciutat pel mig del barri (Ronda Guinardó i variant del carrer Teodor Llorente), que han propiciat la manca de manteniment de l’espai públic i de les edificacions, han afavorit la precarietat…
Participación y gestión urbana. El caso del barrio del Guinardó. PAD 2007-2011
La cuestión urbana se centra en la necesidad de acercar los intereses de la gestión de la ciudad con los intereses de los ciudadanos. En un marco democrático reciente considerado en términos históricos los derechos y las demandas están en continua transformación, así como el modelo de estado, precoz, demasiado rígido delante de los cambios…
Los antiguos enganches barceloneses [1945]
El derribo de las murallas que circundaban el casco antiguo de Barcelona, la apertura de vías de comunicación directa (calles de Fernando, Jaime I, Princesa, Conde del Asalto, Unión y otras), y la construcción del Ensanche, fueron causas cronológicas de que se estableciera en nuestra ciudad la industria de alquiler de coches que tan alto grado…
Una época que desaparece [1948]
Se puede decir que en menos de un siglo nace, llega a su apogeo y desaparece este medio de transporte, en Barcelona. Cuando, en 1848, los patricios que crearon el Teatro del Liceo sugieren, al Ayuntamiento, que cree una gran plaza en frente de él, tropiezan con la resistencia del alcalde, que alega que, no…
Història del barri del Guinardó. Encerts i desencerts del planejament urbanístic i les seves contradiccions en la configuració d’un barri.
Aquest article recull de forma breu com de forma sistemàtica es decideixen els encerts i els desencerts del planejament urbanístic, amb les seves contradiccions, en la configuració del barri barceloní del Guinardó. De forma resumida es tradueix en: – Fins a finals del segle XIX: els terrenys de l’antiga Torre dels Pardals i de la Font d’en Fargues eren camps i masies…
El simbolismo de la fachada del Nacimiento de la Sagrada Familia (Barcelona)
El simbolismo de la fachada del Nacimiento de la Sagrada Familia (Barcelona) Presentación La Sagrada Familia de Gaudí goza de culto y veneración múltiple. Su simbolismo maravilla a curiosos y entendidos, y su belleza a creyentes, agnósticos y ateos. Es un icono y, en cierto modo, es la imagen internacional de la ciudad de Barcelona,…
El simbolisme de la façana del Naixement de la Sagrada Família (Barcelona)
El simbolisme de la façana del Naixement de la Sagrada Família (Barcelona) Presentació La Sagrada Família de Gaudí gaudeix de culte i veneració múltiple. El seu simbolisme meravella a curiosos i entesos, i la seva bellesa a creients, agnòstics i ateus. És una icona i, en certa manera, és la imatge internacional de la ciutat…
Un auto judicial inadmisible
Un auto judicial inadmisible Este artículo dialoga con un artículo publicado en La Vanguardia digital. Fuente: La Vanguardia, 2018-03-24. Artículo “Las 17 contundentes frases que han llevado a la cárcel a los dirigentes del procés”” [http://www.lavanguardia.com/politica/20180324/441878930046/auto-juez-llarena-tribunal-supremo-encarcelamiento-rull-turull-romeva-bassas-forcadell.html] Las notas en color negro corresponden al texto del artículo de La Vanguardia digital. Las notas en color azul corresponden…
Memòria gràfica geolocalitzada d’un dia que mai oblidarem
“Els fets de l’1 d’octubre van marcar un abans i un després en les vides de moltes persones. Després d’una “jornada de reflexió” (en aquest cas posterior a la votació) vam sentir la necessitat de documentar aquell dia històric a través de les imatges que usuaris anònims van compartir a les xarxes socials. catmemoria.cat és…
La bofetada española / la botifarra catalana
La bofetada española / la botifarra catalana La bofetada española… El Gobierno de España, junto el Orden Establecido en Madrid, tiene un enemigo. Por este motivo el Poder Gubernamental Español ataca, a través de todos los instrumentos que controla, díganse Medios, Justicia, Policía y/o Servicios Secretos, a su enemigo. La Iglesia, la Monarquía y el…
