Por qué Metrópolis Barcelona

Imagen anterior: Área Metropolitana de Barcelona – Agencia de Desarrollo Económico. Lema: “¿Por qué Metrópolis Barcelona? Porque es el mejor entorno para mi negocio” . El empoderamiento de la gestión urbanística en la metrópolis de Barcelona (España), desde una perspectiva global . DECUMANUS 3 – Revista interdisciplinaria sobre estudios urbanos Esta obra está bajo una…

Otra “ciudad posible” en Ciudad Juárez

Otra “ciudad posible” en Ciudad Juárez El día 5 de octubre de 2018, a las 17:00 horas, se ha impartido la Conferencia magistral del Dr. Carlos Humberto Gadsden Carrasco con el tema “Racionalizar integralmente la ciudad para un desarrollo participativo y sostenible: La ISO 18091, los ODS de la ONU y los aprendizajes desde México”….

Juicio pacífico, y poderoso

Imagen anterior: “El transatlántico del piolín”, publicado en La crónica de Salamanca (CLICAR) [Consulta 23 de septiembre de 2018] Pronto se cumplirá un año del espectáculo punitivo de la policía española contra la sociedad civil catalana (ver el despliegue policial y las imágenes que lo documentan). La policía, mediante orden judicial legitimada por el Gobierno…

¿Por qué se planifican las ciudades?

¿Por qué se planifican las ciudades? Responder a esta pregunta no es fácil. En cierto modo se les pone orden, pero también se les da forma para responder a determinados requerimientos sociales, económicos, ambientales, etc. Asimismo, ¿quién decide cuáles son los requerimientos que se deben atender? y ¿qué tipo de requerimientos son? De este tema…

L’ètica imperfecta de l’ordre (corporatiu) internacional

L’ètica imperfecta de l’ordre (corporatiu) internacional La política comercial de les companyies telefòniques, líders en desenvolupament tecnològic, són el paradigma de la pobresa dels valors contractuals aplicables als serveis bàsics que les societats modernes necessiten. Aquest sector s’ha erigit com a pilar de l’economia global i gaudeix d’una estructura pseudomonopolística que li permet gestionar els…

El culto a la Santa Muerte

Imagen anterior: Capilla de la Santa Muerte. Sección 15, Barrio Azteca, del CERESO Estatal 3 de Ciudad Juárez (Centro de Readaptación Social, centro penitenciario o prisión). Autora de la fotografía: Ivonne Carolina Rosas Heimpel. Fuente: libro La cárcel es mi vida y mi destino. Producción sociocultural del castigo. La vida del joven en prisión, escrito por…

Competencia y crisis global, el estado de la cuestión

Competencia y crisis global, el estado de la cuestión El escenario propuesto por el imperio mundial de la economía política, en un mercado cada vez más exigente, intenso e imprevisible, es promover el estímulo controlado de la competencia por el bien de todos y todas. ¿Correcto? Sí, si se da por bueno el discurso o…

Competència i crisi global, l’estat de la qüestió

Competència i crisi global, l’estat de la qüestió L’escenari proposat per l’imperi mundial de l’economia política, en un mercat cada cop més exigent, intens i imprevisible, és promoure l’estímul controlat de la competència pel bé de tots i totes. Correcte? Sí, si es dóna per bo el discurs o narrativa oficial, de qui vetlla per…

Descubrir Ciudad Juárez

Descubrir Ciudad Juárez Descubrir Ciudad Juárez es contemplar la lucha por la construcción sociocultural que se enfrenta a un constructo político-económico cuya principal expresión es la imposición de una desigualdad desacomplejada. Pero su lucha no solo es local, porque su adversario es global. Es, por esta razón, un lugar privilegiado donde el pulso por el…

Per una ètica corresponsable

PER UNA ÈTICA CORRESPONSABLE en la planificació de les ciutats i el territori La planificació econòmica i social de l’espai, a mida que s’articula en nom d’una ordenació urbana i territorial, instrumentalitza uns determinats principis reguladors que ignoren les causes fonamentals que els motiven (l’interès subjacent). En aquest procés, els valors de l’ordenació espacial esdevenen…

La fi del capitalisme és possible

LA FI DEL CAPITALISME ÉS POSSIBLE, ÉS UNA SOLUCIÓ ESPACIAL GLOBAL El capitalisme és un problema? Ho és pel mecanisme (legalment institucionalitzat) que li permet crear valor afegit. Afegir valor és un problema si es crea per una devaluació paral·lela. I la devaluació creadora de valor afegit, com a concepte, implica inestabilitat i desigualtat estructural,…

EL CAS de CATALUNYA, apel·lació a les NACIONS UNIDES, abril de 1945

Fotografia anterior: Conferència sobre Organització Internacional de les Nacions Unides, celebrada a San Francisco entre el 25 d’abril i el 26 de juny de 1945. …. Catalunya DEMANA de les Nacions Unides: (…) QUE la seva posició dins de l’organització política d’Espanya sigui decidida per Catalunya mateixa, a través de plebiscit dels catalans nacionals, després…

EL CASO de CATALUÑA, apelación a las NACIONES UNIDAS, abril de 1945

Fotografía anterior: Conferencia sobre Organización Internacional de las Naciones Unidas, celebrada en San Francisco entre el 25 de abril y el 26 de junio de 1945. …. Cataluña PIDE de las Naciones Unidas: (…) QUE su posición dentro de la organización política de España sea decidida por Cataluña misma, a través de plebiscito de los…

THE CASE of CATALONIA, appeal to the UNITED NATIONS, April, 1945

Photograph: The United Nations Conference on International Organization convened in San Francisco from April 25 to June 26, 1945. …. Catalonia REQUEST from the United Nations: (…) THAT her position in the political organization of Spain be decided by herself, through plebiscite of the Catalan nationals, after recognition of her status as a nation. (…)…

Una lliçó de democràcia, dirigida (especialment) al lobby econòmic mundial

Una lliçó de democràcia, dirigida (especialment) al lobby econòmic mundial Per qui ho vulgui entendre. Dirigit en primer lloc a empresaris, banquers, economistes, polítics i funcionaris del complex que lidera el lliure mercat econòmic basat en l’exploració de la desigualtat de drets socials i ambientals, creada per una intensa història d’abusos i rebel·lions on uns…

Doctor en Geografia

Ja sóc doctor en Geografia, per la UAB. Accés a la tesi: La llei de la plusvàlua urbanitzadora i la urbanització marginal a Sant Andreu de Palomar, Barcelona (clicar) Avui he completat un cicle, dedicat a la recerca. He presentat una tesi doctoral dedicada a Karl Marx, que es preocupa pel futur del planeta i…

No a l’especulació, sí a noves idees

Article publicat a la secció d’opinió del diari EL PUNT AVUI 15 de setembre de 2015 El proper dissabte 24 de setembre la ciutadania de Salt està convocada per triar un sí o un no a transformar un sector sense edificar –equivalent a uns cent camps de futbol– que es situa enfront del nucli urbà….

Sobre la “ciutat dual”, a Barcelona

Totes les grans ciutats del món són duals, en alguns llocs ho són amb murs de separació físics, però sempre amb murs, els murs del capitalisme i la desestructruació sòciocultural que fomenta. Els mateixos que hi ha entre nacions i regions del món. La crisi del capitalisme eixampla aquesta “escletxa”, també a Barcelona. Renda familiar disponible per càpita (2012) (Promig a…

Barcelona és una ciutat desigual

Entrevista publicada a SARRIÀ, Revista de l’Associació de Veïns de Sarrià. Any XL – Número 214 – Setembre de 2014 Vostè forma part d’un grup d’arquitectes i urbanistes que van guanyar -ex aequo- un dels premis de la convocatòria “Les portes de Collserola”, el de la “Porta de Pedralbes”. En que consisteix la seva proposta?…

“La geografia canviant del capitalisme” (a Barcelona)

Cicle ¿EN QUINA SOCIETAT VIURE? ¿QUINA CATALUNYA VOLEM? Dijous, 24 de juliol de 2014, de 19:30 a 21:30 hores LA INCIDÈNCIA DELS PROCESSOS ECONÒMICS I FINANCERS DEL CAPITAL(ISME) EN LA GEOGRAFIA CANVIANT I DESIGUAL DE L’URBANISME DE BARCELONA La geografia canviant del capitalisme és un concepte desenvolupat pel geògraf anglès David Harvey (1935-actualitat), que inicià…

Fòrum SCOT: Ètica en l’urbanisme i l’ordenació del territori. Objectiu: promoure una nova consciència del bé comú qüestionant l’ordre global que l’altera i el condiciona

Enllaç oficial (versió pdf): http://territori.scot.cat/forum/downloads2/g6_marfull.pdf FÒRUM 2.012 CATALUNYA 21 Territori i urbanisme. Estat i alternatives http://forum.scot.cat/ El Fòrum, coordinat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, va iniciar el seu camí a finals de 2012 i s’organitza a partir de 12 línies de diàleg on intervenen experts amb àmplia experiència en els àmbits de l’administració,…

Estratègies metropolitanes ‘world class’

La cohesió cultural, la vinculació social a través d’una resposta ètica col·lectiva, no és un objectiu polític, ni econòmic, que no cerca el capital social, la riquesa qualitativa acumulada a la societat, només cerca el control social, anomenat en termes polítics i econòmics cohesió social. Perquè?, perquè hi ha dificultats ideològiques, d’arrels culturals, i és…

L’organització política a Barcelona

L’organització política i els serveis públics locals de Barcelona s’estructura sobre les bases pautades per la Constitució espanyola (d’ara en endavant CE) de 1978, la qual al seu torn s’inspira en els tractats i acords internacionals signats i ratificats per Espanya, on s’estableixen les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats de les persones…

La Barcelona teixida per la industrialització i la complicitat burgesa, la Barcelona noble i la Barcelona fabril, i el seu impacte a Sant Andreu de Palomar

Durant el període comprès entre el final del segle XVIII i mitjans del segle XIX l’emergència del capitalisme accentuà les relacions comercials i humanes entre sí, que es va traduir en especialitzacions productives molt variades i intercanvis més accentuats. A Catalunya l’especialització agrícola desenvolupà diferents àrees d’agricultura comercial que van intensificar notablement els intercanvis mercantils…

Casassas, Solà-Morales, Font, Llop, Vilanova, Borja, Roca. Una aproximació al debat de la planificació de la metròpoli barcelonina i el paper atorgat a Sant Andreu de Palomar

El debat sobre la planificació de la metròpoli barcelonina té el seu origen abans de la Guerra Civil espanyola, moment en què s’inicià el debat de l’expansió de la ciutat més enllà de fora del pla de Barcelona comprès entre els rius Besòs i Llobregat. Fins aleshores, els principals plans de referència havien estat el…

Els ‘Jocs’ de la Capital catalana. Versió It-InTransit … The ‘Games’ of the Catalan capital. It-InTransit version

El butlletí electrònic en anglès InTransit – seven communities, one language; Eurocatalan Newsletter (www.it-intransit.eu ), ha publicat avui mateix una edició especial que tracta del llegat dels Jocs Olímpics del ‘92 i el model de ciutat, coincidint amb els Jocs a Londres aquest juliol. Hi he col·laborat amb la redacció de l’article titulat The “Games” of…

L’espai públic a Barcelona: en temps de crisi donem-li més valor

El dijous 24 de maig, a les  13 h a l’Altell del vestíbul del COAC a la plaça Nova de Barcelona, els arquitectes Manel Sangenís, Fidel Vázquez,  Jordi Henrich i David Juárez i el sociòleg Jaume López han debatut sobre les funcions i la creació d’espai públic en períodes de crisi. El debat ha estat coordinat i…

Questionem-ho… tot

Mentre tendim a banalitzar el debat cultural de la ma l’alliberament de les nostres responsabilitats familiars, socials, polítiques i per tant culturals, la pròpia buidor interior i el propi coneixement que tendim a construir, a partir de la sobreinformació que ens ofega, ens acosten de nou a la responsabilitat que emana del fet que el…

Crisis financiera y el juego de las valoraciones

Por fin hay quien empieza a denunciar informando de la realidad el desbarajuste de las finanzas públicas, como Aleix Saló, que nos muestra como a costa de manipular los balances y la liquidez de los bancos hemos ampliado de forma irresponsable un problema que ahora no podemos resolver, un problema que hemos alargado y consentido,…

Guia i objectius per a la redacció del Pla de mobilitat del barri del Guinardó

Eines i instruments de debat per a la definició d’un Pacte per la mobilitat al barri del Guinardó, resultant del compromís entre la voluntat ciutadana i els serveis tècnics municipals, amb el conseqüent suport polític. Des de la Comissió d’Urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó s’entén que aquest ha de ser l’objectiu últim com…

2009. Propostes d’arranjament del barri del Guinardó

REFLEXIONS SOBRE LA IDENTITAT DEL BARRI DEL GUINARDÓ I LA TRANSCENDÈNCIA DE L’ESPAI PÚBLIC Informe realitzat per a la Comissió d’Urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó. Com a veí. Moltes de les fotografies són ja un document històric, ja que alguns carrers s’han modificat completament. —- Barcelona, 26 de febrer de 2009 La qualitat…

La revalorització de l’espai públic de la ciutat d’Hamburg

El dia 20 de gener d’enguany (2012) s’ha presentat la conferència titulada La revalorització de l’espai públic de la ciutat d’Hamburg, acollida pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i organitzada conjuntament pel col·legi i la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura. En ella s’exposen les estratègies, els projectes, els instruments i el màrqueting que ha…

Criteris per enfocar el Pla de Mobilitat Urbana del barri del Guinardó

Els problemes de l’espai públic del barri que cal atendre són: –          Dèficits de l’espai públic per l’afectació urbanística de vies d’estructuració de la ciutat pel mig del barri (Ronda Guinardó i variant del carrer Teodor Llorente), que han propiciat la manca de manteniment de l’espai públic i de les edificacions, han afavorit la precarietat…

Los antiguos enganches barceloneses [1945]

El derribo de las murallas que circundaban el casco antiguo de Barcelona, la apertura de vías de comunicación directa (calles de Fernando, Jaime I, Princesa, Conde del Asalto, Unión y otras), y la construcción del Ensanche, fueron causas cronológicas de que se estableciera en nuestra ciudad la industria de alquiler de coches que tan alto grado…

Una época que desaparece [1948]

Se puede decir que en menos de un siglo nace, llega a su apogeo y desaparece este medio de transporte, en Barcelona. Cuando, en 1848, los patricios que crearon el Teatro del Liceo sugieren, al Ayuntamiento, que cree una gran plaza en frente de él, tropiezan con la resistencia del alcalde, que alega que, no…

Història del barri del Guinardó. Encerts i desencerts del planejament urbanístic i les seves contradiccions en la configuració d’un barri.

Aquest article recull de forma breu com de forma sistemàtica es decideixen els encerts i els desencerts del planejament urbanístic, amb les seves contradiccions, en la configuració del barri barceloní del Guinardó. De forma resumida es tradueix en:  – Fins a finals del segle XIX: els terrenys de l’antiga Torre dels Pardals i de la Font d’en Fargues eren camps i masies…

Un auto judicial inadmisible

Un auto judicial inadmisible Este artículo dialoga con un artículo publicado en La Vanguardia digital. Fuente: La Vanguardia, 2018-03-24. Artículo “Las 17 contundentes frases que han llevado a la cárcel a los dirigentes del procés”” [http://www.lavanguardia.com/politica/20180324/441878930046/auto-juez-llarena-tribunal-supremo-encarcelamiento-rull-turull-romeva-bassas-forcadell.html] Las notas en color negro corresponden al texto del artículo de La Vanguardia digital. Las notas en color azul corresponden…

Memòria gràfica geolocalitzada d’un dia que mai oblidarem

“Els fets de l’1 d’octubre van marcar un abans i un després en les vides de moltes persones. Després d’una “jornada de reflexió” (en aquest cas posterior a la votació) vam sentir la necessitat de documentar aquell dia històric a través de les imatges que usuaris anònims van compartir a les xarxes socials. catmemoria.cat és…

La bofetada española / la botifarra catalana

La bofetada española / la botifarra catalana La bofetada española… El Gobierno de España, junto el Orden Establecido en Madrid, tiene un enemigo. Por este motivo el Poder Gubernamental Español ataca, a través de todos los instrumentos que controla, díganse Medios, Justicia, Policía y/o Servicios Secretos, a su enemigo. La Iglesia, la Monarquía y el…