Escrit enviat al Districte d’Horta-Guinardó en motiu de la paralització de l’inici de les obres de l’equipament polivalent del Mercat del Guinardó. Era el març de l’any 2009. Per sort, les obres ja han començat.
…
Durant més de trenta anys el barri ha sofert l’impacte d’un Pla General Metropolità que va projectar dos vials que creuaven en diagonal el barri per l’interès de la ciutat. Aquesta afectació urbanística ha necessitat dècades per dur-se a terme, amb una gran quantitat de diners dipositats per l’Ajuntament i una tensa i esgotadora desvirtuació del teixit urbà, amb les greus i inevitables conseqüències que això ha comportat: el deteriorament i l’abandonament de les finques afectades, la seva posterior ocupació fraudulenta, la degradació de l’activitat comercial, la conseqüent depressió de l’activitat social i el desinterès de la iniciativa privada en invertir-hi.
L’envelliment dels carrers oblidats al voltant de les expropiacions i actuacions puntuals que s’han desenvolupat als darrers anys ha anat acompanyat de l’envelliment de la població, al tractar-se d’un barri fortament edificat durant les dècades dels anys seixanta i setanta, com a moltes altres zones de l’àrea metropolitana. Aquest barri, que fa trenta anys era un barri nou i jove ara és un barri vell i envellit per la incapacitat d’estímul social i econòmic que l’afectació urbanística i la falta de previsió municipal han provocat. Tot això a la ciutat de Barcelona.
El barri, tal i com s’ha quedat a dia d’avui, és poc atractiu i presenta uns carrers mancats d’afecte i qualitat urbana, ple de fanals i fils penjats pels edificis i per pals de fusta que poden tenir diverses generacions a sobre.
Barcelona ha anat arreglant les seves mancances, però al Guinardó seguim estant a la cua, pels motius abans exposats. Les puntuals actuacions que s’han dut a terme en l’espai públic estan molt benvingudes, però la gran quantitat de carrers desangelats són una mostra d’aquesta desestructuració social i econòmica que es viu al barri, mancat d’espais d’identitat social capaços de projectar i potenciar el seu dinamisme, capaços d’atraure iniciatives.
L’estat en que es troba el barri no només ha acabat afectant la dinàmica del propi mercat, que ha vist com s’ha reduït paulatinament la seva activitat fins arribar a veure com la meitat de les parades es tancaven mentre la resta veia disminuir de forma considerable el seu rendiment. L’estat dels carrers i la precària oferta comercial han arrossegat tot el potencial d’iniciativa privada a la seva mínima expressió, absolutament necessaris per garantir el manteniment i millora del barri. Aquesta situació fa anys que s’arrossega, i les seves conseqüències són evidents en el conjunt del seu espai públic.
Tenim sobre la taula considerables projectes que han de pal·liar els dèficits de dotació d’equipaments i d’atenció social del barri, però encara queda pendent atendre la seva major mancança, atendre l’impacte que les afectacions urbanístiques han provocat a l’espai públic, i permetre així refer una legítima qualitat urbana prou dinàmica i atractiva per generar activitat social i econòmica.
L’objectiu més remarcable que el Guinardó ha de conciliar és doncs la dotació d’una identitat cohesionada al voltant d’una activitat productiva pròspera, d’una dotació d’equipaments públics adequada, i sobretot amb la millora de l’espai públic, que representa la imatge del barri portes enfora i l’àmbit on es desenvolupa la vida social portes endins, i que suposa el medi on cal projectar el seu atractiu i l’impuls necessari per la seva rehabilitació.
Cal actuar i rehabilitar, pas a pas, el reconeixement del nostre barri i del nostre entorn, i sobretot, no podem acceptar i perpetuar les mancances i el desinterès de la nostra malmesa identitat de barri. Cal atraure la iniciativa privada per l’obertura de comerços i per la regeneració natural de les edificacions, així com per seu manteniment adequat. Cal prendre mesures per aconseguir perquè tots aquells que hem crescut al barri tinguem motius per arrelar-nos-hi i fer-hi les nostres famílies, i per aconseguir fins i tot que el Guinardó sigui una opció atractiva per tots aquells i aquelles que vulguin viure a Barcelona en un barri digne.
En definitiva, cal destinar les inversions públiques amb projecció de futur i actuar ara i amb decisió. Només així aconseguirem que la rehabilitació real del barri sigui un èxit.
La paralització de l’enderroc del mercat està degradant encara més el barri i atemptant contra la seva iniciativa. El barri necessita urgentment posar fi a aquest procés i iniciar la seva recuperació immediata amb les esperades dotacions d’equipaments i la regeneració de l’espai públic. Només així el mercat del Guinardó i els seus entorns tornarà a ser allò que en el seu dia va ser, l’element dinamitzador del barri.
I, tot sigui dit, més enllà de la polèmica del valor arquitectònic de l’estructura de la seva nau, el mercat del Guinardó haurà complert amb la seva finalitat última, servir als ciutadans, i dotar a tot el conjunt de la seva identitat. Potser així el Sr. Joan Bassegoda Nonell veurà dignificat l’edifici que el seu pare va dissenyar.
Comissió d’Urbanisme del barri del Guinardó
Barcelona, 13 de març de 2009 (transcrit al bloc el 5 de març de 2009)
FU 