El concepte de qüestió urbana aqui proposat sorgeix arran de la lectura d’un excepcional llibre d’en Manuel Castells, es titula precisament La qüestió urbana, escrit l’any 1972. Segons ell la problemàtica urbana requereix l’aclariment de la qüestió urbana com a mitjà de desmitificació de la ideologia de les classes dominants i com a instrument de reflexió per les tendències polítiques que, al tractar problemes socials nous, oscil·len entre el dogmatisme de formulacions generals i la captació d’aquestes qüestions en els termes, invertits, de la ideologia dominant. La matèria prima del seu estudi es centra en tres elements bàsics, les representacions ideològiques, els coneixements acumulats, i l’especificitat de les situacions concretes estudiadesI per això  concreta que la forma més indicada per abastar l’estudi és analitzar la història del procés d’urbanització, per introduir-se així al centre de la problemàtica del desenvolupament de les societats, al temps que es descobreix una impressió conceptual ideològicament determinada. Per ell és absolutament necessari estudiar la producció de les formes espacials a partir de l’estructura social de base. És a dir, i citant paraules seves ([1]):

 La relació entre ‘ideologia’ i ‘urbà’ (i, a través d’ella, entre ‘ideologia’ i ‘espai’) no por ser estudiada sense aprofundir prèviament en el contingut social d’allò ‘urbà’, és a dir, sense  un anàlisi de l’estructura urbana.

MANUEL CASTELLS, La qüestió urbana, 1972

La qüestió urbana es centra en la necessitat d’apropar els interessos de la gestió de la ciutat amb els interessos dels ciutadans, pel  bé de la ciutat i de la ciutadania. La ciutat, com a tot fenomen urbà, expressa la plasmació física de la dimensió ètica i cultural escrita per l’activitat humana. En aquest sentit la qüestió urbana s’expressa com el procés de transformació dels fenòmens urbans fruit d’una determinada evolució cultural donada. És a dir, el medi que hem heretat i al que hem incidit, és el resultat de la naturalesa d’aquest procés d’intercanvi entre tots, on la cultura predominant i la seva evolució, amb les seves pròpies peripècies, ens ha dibuixat el territori i les ciutats que tenim i que tendim a construir, i a reconstruir. És a dir, la qüestió urbana expressa la recerca de la comprensió de tot fenomen urbà a partir de l’acte de transcendir la pròpia societat.

2012.07.25