Anàlisi, diagnosi i propostes sobre el

Pla de mobilitat del barri del Guinardó

 Coordinadora d’Entitats del Guinardó

Comissió d’Urbanisme

20 de març de 2012

Proposta presentada al Districte, en motiu de l’inici del debat sobre el futur pla de mobilitat del barri

…

Índex

1.     Diagnosi

1.1     Síntesi

1.2     Diagnosi

2.     Propostes per un pacte per la mobilitat al barri del Guinardó

2.1.      Directrius principals a incorporar al pacte per la mobilitat

2.1.1     Objectius segons les Directrius nacionals de mobilitat

2.1.2     Objectius principals

2.1.3     Objectius específics

2.1.4     Missatges i idees gràfiques

1. Diagnosi

1.1 Síntesi

El document de la síntesi de l’anàlisi haurà d’incloure les principals conclusions de l’anàlisi, la qual cosa es concreta en:

• La descripció de mobilitat actual, és a dir, dels desplaçaments, de les xarxes, les externalitats i la percepció sobre la mobilitat.
• La projecció de futur: projecció dels principals paràmetres de la mobilitat.
• La valoració de la incidència actual i esperada del sistema de mobilitat sobre els principis de la planificació de la mobilitat urbana: la competitivitat, la integració social, la qualitat de vida, la salut, la seguretat i la sostenibilitat.

CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI

Breu història de la configuració urbana del barri del Guinardó

• El barri ha vist com s’hi han implantat diversos models de barri. La seva cohabitació defineix la identitat del barri, i també el seu caos urbà.
  • Masies i camins.
  • Cases unifamiliars de qualitat.
  • Cases unifamiliars de qualitat mitja i senzilla.
  • Blocs d’habitatges plurifamiliars de densitat baixa.
  • Blocs d’habitatges plurifamiliars de densitat alta.
  • Blocs d’habitatges plurifamiliars de densitat baixa.
• La implantació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha condicionat el futur del barri des de la seva creació.
• Les traces històriques més rellevants i antigues del barri són la rambla Volart, el carrer Garrotxa i el parc del Guinardó.
• El barri manté elements patrimonials i traces històriques que aporten la personalitat del barri.
• El barri disposa d’un important teixit històric sense protegir urbanísticament que potencialment pot desaparèixer.

Espais afectats urbanísticament que han produït la degradació del teixit urbà i l’activitat comercial

• El barri s’ha vist afectat negativament per les afectacions urbanístiques que s’han fet successivament al llarg del segle XX.
• L’obertura de la ronda del Guinardó i del carrer Teodor Llorente ha suposat partir el barri en diagonal, on el teixit edificatori i l’activitat es veuen encara inacabats i pendents de consolidar.

Anàlisi territorial i funcional de l’àmbit del PMU

• L’orografia del barri és complicada, ja que el barri es troba en la vessant d’un turó que en algunes zones té forts pendents.
• Es tracta d’un barri amb un teixit social de vocació residencial
• Baixa activitat econòmica, social i cultural.
• Baixa qualitat de l’espai urbà en molts dels seus carrers i itineraris.
• Actualment el vehicle, aparcat i circulant, és el protagonista.
• Hi viu molta gent, amb una densitat de població que gairebé duplica la mitjana de la ciutat de Barcelona.
• Renda per càpita vuit punts per sota la mitjana de la ciutat de Barcelona.
• El barri està en part aïllat pel fet que tant l’Hospital de Sant Pau com la finca dels Jardins del Doctor Pla i Armengol no són espais de lleure públics.

Anàlisi dels desplaçaments i les xarxes de transport

• El barri no té un centre clar, no té una plaça major, té força polaritats perimetrals, i a l’interior el punt de més activitat actual és el Mas Guinardó i els entorns amb equipaments docents i esportius, així com el Parc del Guinardó, la Plaça del Guinardó el Mercat del Guinardó amb l’eix Plaça Maragall – Plaça Carles Cardó Sanjuan que uneix el carrer Garrotxa i l’Eix Maragall.

Anàlisi dels impactes del sistema de transport

• L’impacte dels sistemes de transport ha tingut un especial pes en la percepció dels ciutadans sobre l’impacte paisatgístic, i de retruc, sobre la identitat del barri.
• Actualment el barri és ocupat pels vehicles, amb molt poca presència i rellevància de la xarxa d’itineraris per a vianants, tret de les darreres actuacions a l’espai públic en els principals eixos que creuen i delimiten, i també estructuren, el barri: la ronda del Guinardó, el passeig Maragall i l’avinguda Mare de Déu de Montserrat.

Anàlisi de la dimensió subjectiva de la mobilitat

• Percepció: la via és apropiada pels vehicles, i no convida a passejar.
• Coneixement de l’oferta de transport: alt.
• Percepció: satisfacció alta en metro i autobús, si bé es troben a faltar autobusos a la ronda del Guinardó. Els busos de barri són poc pràctics però necessaris.
• Ús del vehicle privat: per accedir a parts de la ciutat de forma ràpida, ara mal comunicats pel transport públic. És poc pràctic per moure’s per dins del barri, per la dificultat en trobar aparcament i les voltes que cal fer. En les proximitats del nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau s’ha percebut un increment del trànsit de vehicles ocasionats per la mala accessibilitat a les noves urgències des de certs punts de la ciutat.
• Ús del transport públic: correcte per accedir al centre de la ciutat de Barcelona i als nuclis d’Horta, Sant Andreu de Palomar, Santa Eulàlia (Virrei Amat i Nou Barris), i Gràcia. Es troba molt a faltar la línia 9 de metro per a comunicar el barri amb la zona alta de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, ja que la comunicació en hores punta amb autobús és molt dolenta, i amb metro és complicada, llarga i molesta.
• Opinió ciutadana: falta molta feina a fer. Bona rebuda de la zona verda i satisfacció general del transport públic, però greus deficiències en l’estructuració de la mobilitat dins del barri.
• Percepció i expectatives: costos molt elevats en el transport públic, manquen tarifes més econòmiques per qui en fa un ús habitual.

PROJECCIÓ DE FUTUR

El barri està iniciant un procés de rehabilitació de l’activitat econòmica i social, així com del teixit urbà i l’espai públic.

La mobilitat està vivint un canvi de paradigma.

Font: Singer. Fundació Mobilitat Sostenible.

VALORACIÓ D’ACORD AMB LES DIRECTRIUS NACIONALS DE MOBILITAT

• Competitivitat. El barri és competitiu amb l’oferta de transport públic, però es pot millorar integrant l’eix de la Ronda del Guinardó per als autobusos. Els desplaçaments del barri són poc funcionals ja que l’absència d’itineraris a l’interior i la manca d’activitat econòmica i social és força baixa.
• Integració social. Al barri hi ha una mala accessibilitat per la complexa orografia del barri i la precària dotació d’una xarxa d’itineraris digne per a vianants. Dificultats per al desenvolupament personal, social i laboral al barri.
• Qualitat de vida. No és còmode moure’s al barri, amb un paisatge urbà precari en el seu interior i dificultats a l’accés als equipaments del barri, situats molts d’ells en zones amb pendent o al seu perímetre.
•  Salut. El nivell econòmic és a la franja baixa de la ciutat, l’envelliment a la franja alta, i l’adaptació dels carrers a les persones amb dependència o dificultats de mobilitat són baixes. No hi ha itineraris per a vianants de qualitat dins del barri. Els costos socials són alts.
• Seguretat. No hi ha punts especialment conflictius, però no hi ha espais de pacificació del trànsit ni voreres contínues adaptades per a vianants. Cal estar sempre alerta perquè els vehicles tenen mala visibilitat en molts llocs i utilitzen els carrers del barri sense cap mena de jerarquització viària.
• Sostenibilitat. Bona part de l’activitat social i econòmica del barri es fa fora del barri, i fora del districte, suposant importants costos ambientals per l’ús de transport privat i públic necessari per la quotidianitat de la major part dels veïns i veïnes que viuen i/o treballen al barri.

1.2        Diagnosi

CONCLUSIONS DE LA SÍNTESI

Identitat del barri

• El barri ha vist com s’hi han implantat diversos models de barri. La seva cohabitació defineix la identitat del barri, i també el seu caos urbà.
• Les traces històriques més rellevants i antigues del barri són la rambla Volart, el carrer Garrotxa i el parc del Guinardó (amb la font del Cuento).

En positiu

• El barri manté elements patrimonials i traces històriques que aporten la personalitat del barri.
• El barri està iniciant un procés de rehabilitació de l’activitat econòmica i social, així com del teixit urbà i l’espai públic.

En negatiu

• L’obertura de la ronda del Guinardó i del carrer Teodor Llorente ha suposat partir el barri en diagonal, on el teixit edificatori i l’activitat es veuen encara inacabats i pendents de consolidar.
• El barri disposa d’un important teixit històric sense protegir urbanísticament que potencialment pot desaparèixer.
• Orografia del barri complicada, ja que el barri es troba en la vessant d’un turó que en algunes zones té forts pendents.
• El barri està en part aïllat pel fet que tant l’Hospital de Sant Pau com la finca dels Jardins del Doctor Pla i Armengol no són espais de lleure públics.
• El barri no té un centre clar, no té una plaça major, té força polaritats perimetrals disperses sense una xarxa d’itineraris definida que les uneixi.
• Baixa qualitat de l’espai urbà en molts dels seus carrers i itineraris.
• Actualment el vehicle, aparcat i circulant, és el protagonista.
• Hi ha una clara percepció ciutadana que falta molta feina a fer. Bona rebuda de l’aparcament en zona verda i satisfacció general del transport públic, però greus deficiències en l’estructuració de la mobilitat dins del barri.

Dinàmica social i econòmica

• Es tracta d’un barri amb un teixit social de vocació residencial
• Baixa activitat econòmica, social i cultural.
• Hi viu molta gent, amb una densitat de població que gairebé duplica la mitjana de la ciutat de Barcelona.
• Renda per càpita vuit punts per sota de la mitjana de la ciutat de Barcelona.

…

2.       Propostes per un pacte per la mobilitat al barri del Guinardó

 2.1.    Directrius principals a incorporar al pacte per la mobilitat

2.1.1        Objectius segons les Directrius nacionals de mobilitat

Estratègia:

D’acord amb les Directrius nacionals de mobilitat de Catalunya es podria resumir amb la següent estratègia:

“més accessibilitat, menys impactes”

Criteris:

• Elements a maximitzar (més accessibilitat, millor qualitat, millor competitivitat).
• Elements a minimitzar (impactes socials, ambientals i territorials).

Sobre la competitivitat.

• Un sistema de transport més vinculat a la relació cost-eficiència per millorar la competitivitat del sistema productiu.
• Definir una xarxa d’itineraris interior estructurant que canalitzi nous usos i activitats al barri, estimulant el seu potencial.
• Acompanyar les actuacions amb polítiques d’estímul al comerç i l’activitat cultural i social.

Sobre la integració social.

• Establiment d’un barri estructurat en una xarxa d’itineraris interna que fomenti la integració social amb el desenvolupament personal, social i laboral al barri.
• Facilitar l’accessibilitat dels vianants a tot el barri i eliminació de barreres arquitectòniques.

Sobre la qualitat de vida.

• Dinamització de l’activitat a l’espai públic del barri amb l’estímul d’un barri equipat amb comerços, vida social i cultural, i nous llocs de treball, a partir d’una política d’espais públics i equipaments integrada amb l’estímul del comerç i l’activitat.
• Millora del paisatge urbà, amb actuacions d’arbrat, il·luminació i reurbanització d’itineraris per a vianants.

Sobre la salut.

• Dotar el barri d’un espai públic de qualitat que n’eviti la marginació en aquelles zones més desfavorides o incomunicades.
• Estimular la salut física i emocional amb dotant de vitalitat al barri.

Sobre la seguretat.

• Habilitar l’espai públic per als vianants, definint àrees de pacificació de trànsit i millorant la visibilitat a les cruïlles.
• Cal una millora de la visibilitat, l’accessibilitat, i eliminació d’obstacles en els recorreguts.
• Implantar sistemes de seguretat a l’espai públic, en el disseny i la senyalització.
• Localitzar els punts amb més risc i fer-hi actuacions de millora.

Sobre la sostenibilitat.

• Facilitar la convivència al barri, com un lloc on viure-hi, treballar-hi i relacionar-s’hi.
• Evitar la dependència dels transports a motor, ja siguin vehicles privats o transport públic.

2.1.2        Objectius principals

L’objectiu final del planejament urbanístic i el disseny de l’espai públic hauria de ser la integració i la consolidació del medi urbanitzat, de l’hàbitat urbà, aspirant a harmonitzar la  qualitat de vida de les persones i les diferents dinàmiques socials a tots els nivells.

Els carrers del barri no són carrers per autobusos convencionals, ni per camions, són per les persones.

Objecte principal del Pla de mobilitat urbana:

• Assolir un Pacte per la mobilitat consensuat amb la ciutadania, els tècnics municipals i els grups polítics, sobre un model de barri de futur, amb futur. Per això és necessari integrar la política econòmica, de mobilitat, social, ambiental, comercial, de serveis i patrimonial amb un projecte comú, un model de barri.

Criteris principals:

• Fomentar el passeig al barri integrant el patrimoni, els equipaments, els parcs i les places.
• Establir illes de vianants estructurades, amb itineraris per a vianants que les articulin, i vies perimetrals de repartiment del trànsit de vehicles.
• Fomentar el comerç i l’activitat social i cultural a l’interior del barri.
• Aportar respostes a les necessitats del barri, amb pendents forts i amb població depenent a l’alça (especialment gent gran).

Comunicació i pedagogia:

La mobilitat és una activitat on conflueixen molts elements, i entre aquests tenen un alt pes específic les actituds i els comportaments dels ciutadans. Per tant, una altra dimensió de mesures que cal desenvolupar, transversal als tres àmbits anteriors, és la que correspon a la comunicació i la pedagogia.

És convenient establir un debat veïnal sobre la mobilitat i la identitat del barri (enquestes, informació, actuacions…)

2.1.3        Objectius específics

Objectius sobre els mitjans de transport:

• Enllestir la línia 9 del metro, essencial per la connectivitat del barri amb la resta de la ciutat.
• Integrar la xarxa d’autobusos a través de la Ronda del Guinardó, estimulant la integració d’aquest eix des de fora del barri.
• Mantenir i potenciar l’autobús de barri, necessari per moltes persones.
• Foment de l’ús de la bicicleta al barri i integrar-la als barris veïns.

Objectius sobre l’espai públic i viari:

• Definició d’illes per a vianants, amb mesures de pacificació del trànsit i tràfic concentrat en alguns carrers. Evitar també el creuament del barri per vehicles que volen fer dreceres.
• Definició d’itineraris per a vianants que articulin l’interior del barri. Estructuració del barri i de les principals polaritats d’activitat del barri, el complex d’equipaments (en construcció) del Mercat del Guinardó, el Mas Guinardó i el Parc del Guinardó.
• Vorera contínua a totes les cruïlles que garanteixin la pacificació del trànsit, la circulació de vianants preferent, i que millori la visibilitat, seguretat i accessibilitat.
• Millora i ordenació del paisatge urbà.
  • Ordenació de l’arbrat, ara irregular i insuficient. Element fonamental de millora del paisatge urbà.
  • Millora de la il·luminació, ara amb tipologies i models diferents, en benefici dels vianants i la identitat del barri;
  • Replanteig dels contenidors d’escombraries, que en alguns casos priven de visibilitat o incomoden certes activitats o veïns.
  • Replanteig de les papereres, més accessibles en uns carrers més adaptats per les persones.
  • Replanteig de la reserva d’espais de càrrega i descàrrega en funció de l’activitat comercial.
• Definició de noves vies per a l’ús de bicicletes.
• Senyalització del barri indicant els principals centres d’activitat social i cultural.
• Millora dels accessos al barri des de les vies estructurants perimetrals.

Objectius sobre l’espai privat:

• Reubicar part del parc de vehicles privats a aparcaments, ja siguin privats o públics. La construcció dels actuals aparcaments del Mercat del Guinardó i de la plaça Escornalbou facilitarà les actuacions de disminució de places al carrer.
• Habilitar un nou aparcament públic al cap del carrer Varsòvia, a la zona d’escoles i equipaments comunitaris, al peu dels jardins del Doctor Pla i Armengol.

2.1.4        Missatges i idees gràfiques