La fi del capitalisme és possible

LA FI DEL CAPITALISME ÉS POSSIBLE,
ÉS UNA SOLUCIÓ ESPACIAL GLOBAL

El capitalisme és un problema? Ho és pel mecanisme (legalment institucionalitzat) que li permet crear valor afegit.

Afegir valor és un problema si es crea per una devaluació paral·lela. I la devaluació creadora de valor afegit, com a concepte, implica inestabilitat i desigualtat estructural, per un costat, i per l’altre un procés acumulatiu que s’alimenta d’una despossessió paral·lela.

Afegir = Treure
Acumular = Desposseir

El resultat d’aquesta dualitat instrumental, en un món finit, amb recursos finits, és la instauració d’una desigualtat de valors estructural, d’una inestabilitat sistèmica i d’un model econòmic que, per garantir el cicle acumulatiu, és capaç de provocar successives crisis de devaluació en paral·lel a un procés impertorbable d’intensificació i alimentació artificial del moviment del capital.

Karl Marx ho va comprendre. Crear valor no és el problema, ho és crear valor afegit (d’un valor inicial) a costa de la terra i el treballador. I això té múltiples conseqüències, com la tendència a explotar la terra en totes direccions i a urbanitzar, inexorablement, el món, devaluant paral·lelament el valor de les coses, inclòs el propi sentit del valor (sí, això també ho va comprendre i ho va descriure Marx).

I per què la tendència és explotar la terra en totes direccions urbanitzant inexorablement el món?

Doncs perquè gràcies a aquests dos mecanismes s’alleugereix (aparentment) el procés destructiu derivat de la creació de valor afegit (incorporat als béns i serveis) a costa d’una devaluació paral·lela del valor del treball, i l’assumeix la terra, traslladant la pressió a la sobreexplotació dels recursos i a la destrucció/adulteració de la matriu biològica.

Per aquesta raó s’intensifica i es representa un món cada cop més urbanitzat, sense un projecte global.

L’urbanisme, per tant, tot i la vocació de racionalitzar l’activitat que genera, participa d’aquesta problemàtica. David Harvey, que fa de Marx la base de la seva obra, ho ha comprès. Urbanitzar no és el problema, ho és que l’urbanisme sigui l’eina instrumental de la solució espacial que fa possible la supervivència d’un règim econòmic capitalista que tendeix, inexorablement, a sobreexplotar la terra urbanitzant i reurbanitzant, sistemàtica i irracionalment, el món. Les formes que adquireixen aquestes solucions són múltiples i diverses, però totes elles són senyal del mateix patró: acumulació, inestabilitat i desigualtat, les lleis immanents del capitalisme.

La representació abstracta d’aquesta problemàtica és, segons Marx, la fórmula general del capital, que és:

D-M-D’

on D és un valor inicial que resultat d’un mercadeig M esdevé un valor final D’, un valor més un valor afegit. El conjunt de forces que estimulen aquest poderós mecanisme és el paradigma econòmic capitalista, en què el diner D genera més diner, és a dir D’.

D-D’

La fórmula D-D’, tal i com està regulada, legalitzada i acceptada globalment, manté l’activitat humana ocupada, en competència, sense comprendre que només és un model econòmic, que no és en absolut el més just, raonable i viable, ni l’únic possible.

Hi ha un model alternatiu a la fórmula D-D’?

Sí, clar, la fórmula D-D, basada en l’intercanvi, derivat d’un valor D creat, no afegit a costa de la terra i el treballador.

Es pot crear valor sense sobreexplotar la terra i el treballador. Aquest nou model requereix un pacte global i el reconeixement d’uns drets biològics i socials universals que permetin la cosmovisió (i posterior aplicació), d’una solució espacial global que posi fi a la irracionalitat del capitalisme.

D’aquesta manera, es pot posar fi al procés d’intensificació del mercat mundial que, gràcies a la desigualtat dels drets i valors institucionalitzats, obté el plusvalor que és el motor de l’economia global i la causa última i fonamental de la inestabilitat geopolítica mundial, la militarització i l’abús del poder. Al seu torn, es pot promoure una planificació planetària capaç d’eliminar les desigualtats urbanes, incorporant nous valors i una renovada relació de la humanitat amb sí mateixa i amb la naturalesa.

Andreu Marfull
2018·02·24

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s