2009. Propostes d’arranjament del barri del Guinardó

REFLEXIONS SOBRE LA IDENTITAT DEL BARRI DEL GUINARDÓ I LA TRANSCENDÈNCIA DE L’ESPAI PÚBLIC

Informe realitzat per a la Comissió d’Urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó. Com a veí. Moltes de les fotografies són ja un document històric, ja que alguns carrers s’han modificat completament.

—-

Barcelona, 26 de febrer de 2009

La qualitat de l’espai urbà és un element fonamental a l’hora de dinamitzar un barri, fins i tot un carrer. A més qualitat més interès privat, i vull dir més botigues, més oportunitats, i més renovació tant dels edificis com dels locals, que se’n beneficien. És molt simple, arreglar un carrer i prioritzar-ne la circulació per a vianants, ordenant el mobiliari urbà i dotant-lo d’arbrat, genera un atractiu immediat per l’interès privat en obrir-hi botigues, és atractiu pels promotors, que en veuen oportunitats d’inversió, i és atractiu per la població que està pensant en buscar pis i, sobretot, és molt atractiu per les generacions que han crescut al barri i estan en edat de buscar pis i crear la seva pròpia família. Aquest darrer punt és aquell que a la llarga resulta fonamental per generar sentiment d’identitat i d’arrelament.

Aquest és i hauria de ser l’objectiu final del planejament urbanístic i el disseny de l’espai públic, treballar per integrar i consolidar el medi urbanitzat aspirant a harmonitzar la qualitat de vida de les persones i les diferents dinàmiques socials a tots els nivells.

En aquest sentit enfoco aquest escrit a partir de la reflexió que aquestes premisses aporten a l’experiència d’haver vist al llarg del temps com el barri del Guinardó es transformava en un barri ple de precarietats.

Arran de les reflexions exposades a la darrera reunió de la comissió d’urbanisme del barri, el passat 24 de febrer, tot seguit exposo com entenc que cal enfocar la rehabilitació de la identitat del barri del Guinardó atenent a la memòria de la seva traumàtica transformació i al potencial de millora de les seves possibilitats.

Les reflexions s’estructuren amb els següents apartats:

  1. Les mancances de l’espai públic del barri del Guinardó i la degradació de la identitat d’un barri fruit de l’afectació urbanística del PGOM. 
  2. Racons i imatges representatius de l’impacte de l’afectació urbanística i les seves conseqüències negatives a la dinàmica social i econòmica del barri del Guinardó.
  3. Actuacions recents als carrers del barri del Guinardó i el seu resultat
  4. Exemples de carrers del barri del Guinardó representatius de la manca d’interès per definir espais públics de qualitat i el seu impacte negatiu per la identitat del barri.
  5. Criteris d’actuació del PAD 2007-2011
  6. Calen actuacions en l’espai públic del barri del Guinardó sensibles amb les seves mancances i sobretot amb el deteriorament de la identitat del barri.

—- 

1. Les mancances de l’espai públic del barri del Guinardó i la degradació de la identitat d’un barri fruit de l’afectació urbanística del PGM.

Els objectius del Pla d’Actuació del Districte Horta-Guinardó 2007-2011 i les mancances de l’espai públic del barri del Guinardó

El PLA D’ACTUACIÓ DEL DISTRICTE HORTA-GUINARDÓ 2007-2011 determina diferents actuacions destinades a pal·liar les mancances dels barris del districte. Tal i com es recull a la presentació del PAD,

“Volem un districte d’Horta-Guinardó amable per a la gent. Amb nous equipaments que donin resposta al Pla aprovat el darrer mandat i amb l’estudi d’oportunitats per donar resposta a les noves necessitats. Volem posar al dia alguns dels nostres barris, amb una cura molt especial pel manteniment i la conservació de l’espai públic, i complir el planejament que en bona mesura ja ha estat aprovat durant el darrer mandat. Volem afrontar els grans reptes urbanístics del districte i alhora treballar el petit espai públic. Treballarem per un espai públic compartit i col·lectivament conquerit, amb equipaments oberts i accessibles que possibilitin l’ús social i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Ha arribat el moment de tornar la mirada sobre allò proper, de la gestió d’allò quotidià.”

“… Aquest document pretén ser un exercici d’ambició necessària per donar resposta a les mancances dels nostres barris, però alhora rigorós en les possibilitats d’assolir allò que ens hem plantejat.”

Aquest és l’objectiu més remarcable que el Guinardó ha de conciliar, la dotació d’una identitat cohesionada al voltant d’una activitat productiva pròspera, d’una dotació d’equipaments públics adequada, i sobretot amb la millora de l’espai públic, que representa la imatge del barri portes enfora i l’àmbit on es desenvolupa la vida social portes endins.

L’impacte de l’afectació urbanística al barri del guinardó i la degradació de l’activitat econòmica i social del barri

Durant més de trenta anys el barri ha sofert l’impacte d’un pla general d’ordenació municipal que va projectar dos vials que creuaven en diagonal el barri per l’interès de la ciutat. Aquesta afectació urbanística ha necessitat dècades per dur-se a terme, amb una gran quantitat de diners dipositats per l’Ajuntament i una tensa i esgotadora desvirtuació del teixit urbà, amb les greus i inevitables conseqüències que això ha comportat: el deteriorament i l’abandonament de les finques afectades, la seva posterior ocupació fraudulenta, la degradació de l’activitat comercial, i la conseqüent depressió de l’activitat social.

La llarga durada d’aquesta actuació ha anat acompanyada del progressiu envelliment de la població, al tractar-se d’un barri fortament edificat durant les dècades dels anys seixanta i setanta, com a moltes altres zones de l’àrea metropolitana.

L’envelliment dels carrers oblidats al voltant de les expropiacions i actuacions puntuals que s’han desenvolupat als darrers anys ha anat acompanyat de l’envelliment de la població, i aquest barri, que fa trenta anys era un barri nou i jove ara és un barri vell i envellit per la incapacitat d’estímul social i econòmic que l’afectació urbanística i la falta de previsió municipal han provocat. Tot això a la ciutat de Barcelona.

El barri, tal i com s’ha quedat a dia d’avui, és poc atractiu i presenta uns carrers mancats d’afecte i qualitat urbana, ple de fanals i fils penjats pels edificis i per pals de fusta que poden tenir diverses generacions a sobre.

Barcelona ha anat arreglant les seves mancances, però al Guinardó seguim estant a la cua, pels motius abans exposats. Les puntuals actuacions que s’han dut a terme en l’espai públic estan molt benvingudes, però la gran quantitat de carrers desangelats són una mostra d’aquesta desestructuració social i econòmica que es viu al barri, mancat d’espais d’identitat social capaços de projectar i potenciar el seu dinamisme.

Tenim sobre la taula considerables projectes que han de pal·liar els dèficits de dotació d’equipaments i d’atenció social del barri, però encara queda pendent atendre la seva major mancança, disposar d’un espai públic prou dinàmic i atractiu per generar activitat social i econòmica, i per aconseguir-ho només cal actuar, mirar-se el barri com està, imaginar-se com era fa trenta anys i com era Barcelona fa trenta anys, i preguntar-se què li ha passat al Guinardó.

El barri, amb els carrers tal i com estava fa trenta anys i sense cap mena d’afectació urbanística, segur que no tindria el mercat que té, ni els carrers com els té, ni la imatge que té. 

2. Racons i imatges representatius de l’impacte de l’afectació urbanística i les seves conseqüències negatives a la dinàmica social i econòmica del barri del Guinardó.

Estat del barri per l’entorn del mercat del Guinardó transcorreguts més de trenta anys de l’afectació urbanística

Darreres del mercat any 2006. Cantonada Llívia amb Teodor Llorente.

Teodor Llorente, any 2006.

Passatge Llívia, al costat del mercat, any 2006.

 

Passatge Llívia, any 2006. Cases recentment enderrocades, moltes d’elles ocupades fraudulentament durant anys.

 

Just davant de l’accés del mercat. Passatge Llívia cantonada Oblit, any 2007.

 

Part alta del carrer Oblit cantonada ronda Guinardó, any 2007.

C/ Oblit any 2007, edificis enderrocats, ocupats fraudulentament durant anys.

 

Carrer Oblit fotografiat davant de la porta del mercat, any 2007.

Totes aquestes imatges testimonien com l’afectació urbanística ha malmès i degradat el mercat i els seus entorns, un dels punts més dinàmics i populars ara fa vint o trenta anys.

Tanmateix, testimonien també la manca de cura en l’arranjament i el manteniment dels carrers per la falta de previsió i capacitat de reacció dels serveis tècnics municipals.

Estat del barri pel traçat de la ronda del Guinardó i les mancances existents en l’actualitat tot i haver-se urbanitzat el vial.

 

Mitgera desproporcionada sense rebre cap tractament davant dels jardins de Frederica Montseny

 

Entorn del Mas Guinardó, amb una precària urbanització dels jardins de Frederica Montseny. El Mas Guinardó a principis de segle va ser l’entitat cultural més representativa del barri, que en porta el nom.

 

Finca antiga fora d’ordenació, en tots els sentits.

Finques sense edificar. Solars buits.

Tram de més de cent metres afectat per la branca viària del projectat carrer Teodor Llorente, sense cases, sense usos, amb voreres inadaptades a la topografia resultant de l’obertura de la ronda del Guinardó.

 

Passatge Llívia cantonada Rubió i Ors, darrera la ronda del Guinardó. S’observa com s’ha aixecat un edifici de quatre plantes al costat d’aquesta casa de planta baixa original, degut a que l’alçada de la nova edificació de la ronda del Guinardó es regula per alineació de vial, i s’hi permet aixecar quatre plantes.

Totes aquestes imatges són actuals, i mostren com encara el barri rep les conseqüències de l’obertura de la ronda, i com li afecten a la seva desestructuració social i econòmica.

Petites afectacions desafortunades pel barri del Guinardó, els equipaments del passatge Llívia i la Torre Garcini

Conjunt de cases al passatge Llívia, davant del mercat, afectades com a Qualificació urbanística d’equipament, fet que n’està provocant el mateix destí que les finques afectades per traçat d’un nou vial, degut a la falta d’iniciativa municipal per actuar-hi i la incompatibilitat entre les edificacions existents, els seus usos, i la clau d’equipament.

Aquesta afectació és especialment preocupant, al afectar al passatge Llívia, que s’ha projectat com un futur carrer a urbanitzar i eix estructurador de l’activitat comercial del barri.

 

La Torre Garcini, al passatge Garcini i encapçalant el passatge Llívia, està qualificada com a residencial per alineació de vial, fet que en permet el seu enderroc i edificar-hi pisos alineats a carrer al llarg de tota la finca.

3. Actuacions recents als carrers del barri del Guinardó i el seu resultat

Obres precàries en l’espai públic dels carrers del barri del Guinardó

El carrer Varsòvia fa uns anys va ser objecte d’una rehabilitació, i va quedar així.

 

Com es pot observar la calçada és molt ample, ja que hi tenen cabuda més de dos cotxes, de fet hi cap una nova filera de cotxes i un pas central òptim per circular-hi. El motiu és que hi passen autobusos, però també hi ha un altre motiu, es va deixar com estava. Per exemple, la següent fotografia:

Fanals penjats a les façanes a la segona planta de l’edifici, iguals que els que hi ha a carrer Rambla de la Muntanya, que no s’hi intervé des de fa dècades, com es pot veure a continuació:

 

De la mateixa manera, a un dels trams del carrer Llívia, es va dur a terme una urbanització del carrer força acurada, però també amb mancances, com es desprèn de la següent fotografia:

Els fanals segueixen essent precaris i desproporcionats per les necessitats del carrer, al arribar en alguns punts a les segones plantes dels edificis, amb les corresponents molèsties lumíniques pels veïns que hi tenen finestres aprop.

El barri del Guinardó està ple d’edificis amb plantes baixes de molt poca alçada, cosa que n’aconsella amb més claredat l’ús de fanals de baixa alçada i sobretot que il·luminin cap avall.

Un bon exemple és l’obra d’urbanització del carrer del Centre, com es veu a la fotografia, però encara es podria millorar:

Si bé el tamany del fanal és l’adequat, no ho és el disseny de l’esfera lumínica, al il.luminar en totes direccions, quan només cal il.luminar al terra i a les parets en el seu tram inferior. 

4. Exemples de carrers del barri del Guinardó representatius de la manca d’interès per definir espais públics de qualitat i el seu impacte negatiu per la identitat del barri.

 

Carrer Rubió i Ors, fotografia presa des de la ronda del Guinardó. S’hi pot observar fins penjats per les façanes, contenidors d’escombraries a la calçada sense aparcament, i arbres recentment plantats sense ordre ni concert.

 

Cantonada passatge Llívia amb Rubió i Ors. Imatge del tot representativa, amb tots els defectes del barri. Pals de la llum amb generacions al darrere, mitgeres desproporcionades topant amb casetes de planta baixa de principis de segle, noves edificacions de cinc plantes al costat pel fet de donar a la ronda del Guinardó i, per acabar-ho d’arrodonir, una farola descuidada al davant de la porta de la finca.

 

Carrer de l’oblit en el seu tram baix. No ha estat mai afectat urbanísticament, però es tracta del carrer d’accés al mercat i a l’església dels mínims, i es tracta d’un carrer estructurant. Disposa d’una calçada generosa perquè hi circulin els cotxes ben de pressa, i d’unes voreres justes per creuar-se dues persones. Amb tots aquests anys no se l’ha dotat del més mínim interès per donar-li el protagonisme que es mereix, al unir el mercat amb el carrer Garrotxa i la ronda del Guinardó, així com amb el Mas del Guinardó.

Tots aquests punts estan també al voltant del mercat del Guinardó, i no han estat afectats urbanísticament, però tampoc han rebut l’atenció que el barri es mereixia.

Tanmateix el nombre de carrers que no han estat objecte de cap actuació rellevant que n’hagi transformat la seva imatge urbana és molt extens, com ara el carrer de la Vinya, el carrer i els passatge Agregació, el carrer Garrotxa, la rambla de la Muntanya, el passatge Garcini, el carrer Mascaró, el carrer de la Marquesa de Caldes de Montbui, el carrer d’Amílcar, i el carrer Telègraf, entre d’altres.

5. Criteris d’actuació del PAD 2007-2011

Dins el Pla d’Actuació del Districte d’Horta-Guinardó 2007-2011 es recullen un seguit d’actuacions orientades als punts següents:

  1. Projectes urbanístics d’interès de ciutat
  2. La dotació d’equipaments per a persones
  3. Prestació de serveis públics a les persones
  4. Arranjament i millora de l’espai públic

Els tres primers punts han estat tractats en els darrers anys i actualment existeixen diversos projectes en tramitació i d’altres molt avançats. En aquest sentit aquestes propostes han d’estimular la vida social i sens dubte aportaran un benefici en la qualitat de vida social del barri.

Però la rehabilitació real del barri no serà efectiva si abans no s’atén a les mancances notables que avui per avui té en l’espai públic dels seus carrers. El barri necessita mirar enlaire sense por, i no veure fils, no veure fanals vells penjats a les façanes, i edificis de qualitat mitjana plens de fils penjats de qualsevol manera. El barri necessita espais per on desplaçar-se i tenir més que una necessitat física per desplaçar-se, cal atraure a la gent a passejar-hi, i per això cal dotar-lo d’equipaments, però és indispensable generar recorreguts. Avui per avui només hi ha desplaçaments per anar al metro, a l’autobús, o a la feina, així com per anar a les poques i precàries botigues de barri que resisteixen i esperen que algun dia la gent surti al carrer i busquin i trobin allò que necessiten sense haver de fugir del barri.

El PAD 2007-2011, respecte a l’arranjament i millora de l’espai públic contempla, entre d’altres punts, els següents:

4.1 CONNEXIÓ, MOBILITAT I ACCESSIBILITAT ALS BARRIS

  • Finalitzar l’estudi de la mobilitat del barri del Guinardó i sotmetre’l a debat públic.
  • Fer un seguiment des del disseny urbanístic i el manteniment per millorar l’accessibilitat de l’espai públic, i fer carrers i places amables i segurs (mobiliari urbà, enllumenat, etz…)
  • Ampliar els espais per a vianants, itineraris per caminar i camins escolars.
  • Ampliar les zones30 atots els punts del districte on sigui possible, exceptuant les vies bàsiques preferents i les zones de prioritat per a peatons.
  • Estudiar, en cada cas concret, les millors solucions per la pacificació del tràfic i la disminució de la velocitat (passos de peatons elevats, bandes, senyalitzacions, etc.)

Aquests punts són criteris d’actuació a nivell genèric, si bé es concreten en el punt següent de la forma següent:

4. 2 URBANITZACIONS, MANTENIMENT I ESPAI PÚBLIC.

• GUINARDÓ

  • Construir escales mecàniques a Telègraf (entre Varsòvia i Doctor Cadevall).
  • Urbanitzar la rambla dela Muntanya.
  • Reurbanitzar els jardins de Frederica Montseny i plaça de Salvador Riera amb la remodelació del Mas Guinardó.
  • Arranjar el carrer de Varsòvia.
  • Urbanitzar parterres del carrer del Mas Casanovas (Ronda del Guinardó damunt l’hospital).

Que s’acompanyen del següent seguiment:

  • Fer seguiment de l’accessibilitat de les obres dutes a terme a Mare de Déu de Montserrat.
  • Fer seguiment urbanització de la plaça de Maragall.

I es generalitzen en les següents propostes:

  • Estudiar mancances del clavegueram al barri.
  • Estudiar possible urbanització de carrers i places del barri (Pare Roldós, Vinyals,La Bisbal, passatge Garcini…).
  • Estudiar la millora de l’arbrat al barri.
  • Estudiar la construcció de possibles noves escales mecàniques.

Les escales mecàniques al carrer Telègraf són necessàries, urbanitzar la rambla de la Muntanya és una actuació que fa anys que s’hauria d’haver fet, urbanitzar de nou els carrers de Frederica Montseny i plaça Salvador Riera forma part de les obres d’urbanització complementàries a l’ampliació i reforma del Mas Guinardó, arranjar el carrer Varsòvia és necessari tot i haver estat objecte d’una rehabilitació recent, i urbanitzar el carrer del Mas Casanoves també és necessari i forma part de la urbanització complementària del nou front de l’Hospital de Sant Pau.

Les propostes de caràcter genèric responen a la bona feina que s’ha fet localment a molts barris de Barcelona, i amb molts bons resultats, però amb resultats més fluixos al Guinardó, afectat per la profunda degradació que l’afectació urbanística li ha provocat.

Ara bé, durant l’audiència pública del passat 14 d’octubre es va indicar, i no per escrit, que un gran nombre de carrers es rehabilitarien, millor que es va fer amb el carrer Varsòvia, però sense tractar-se d’una obra completa d’urbanització. D’aquestes actuacions no en sabem els detalls, i del seu resultat en traurem un avanç en les prestacions de l’espai públic del barri o en perpetrarem les seves mancances. Ara tenim una oportunitat de refer allò que s’ha fet malbé.

6. Calen actuacions en l’espai públic del barri del Guinardó sensibles amb les seves mancances i sobretot amb el deteriorament de la identitat del barri.

El conjunt del barri requereix un estímul addicional a la dotació d’equipaments per fer efectiva la seva transformació i rejovenir la seva envellida i malmesa identitat. Ara és el moment que cal actuar, i per fer-ho cal mirar endavant, fer de cada actuació un pas endavant, i sobretot fugir del model de barri que hem patit en les darreres dècades. Aquest barri ha patit les conseqüències de la seva lenta i profunda transformació del teixit urbà, i així que s’hagi consolidat cal potenciar el seu dinamisme econòmic i social amb la recuperació dels espais perduts, dels carrers descuidats, dels símbols d’identitat que hem de fer renéixer.

Només cal atendre allò que el PAD ja determina, però que només nosaltres podrem fer efectiu.

  • Fer un seguiment des del disseny urbanístic i el manteniment per millorar l’accessibilitat de l’espai públic, i fer carrers i places amables i segurs (mobiliari urbà, enllumenat, etz…)

Només cal millorar les prestacions dels espais públics, sobretot en els carrers, per dignificar la identitat del barri i descobrir el potencial de millora del barri, i per això cal

  • Ampliar els espais per a vianants, itineraris per caminar i camins escolars.
  • Ampliar les zones 30 a tots els punts del districte on sigui possible, exceptuant les vies bàsiques preferents i les zones de prioritat per a peatons.
  • Estudiar, en cada cas concret, les millors solucions per la pacificació del tràfic i la disminució de la velocitat (passos de peatons elevats, bandes, senyalitzacions, etz.)
  • Estudiar possible urbanització de carrers i places del barri (Pare Roldós, Vinyals, La Bisbal, passatge Garcini…).
  • Estudiar la millora de l’arbrat al barri.

Per això cal supervisar l’abast de les actuacions de rehabilitació de carrers promoguda pel Districte, i aspirar a assolir les premisses que el mateix PAD promet. Cal la nostra participació, ja que som els principals afectats i no podem deixar només en mans de tercers aquesta empresa. S’han fet coses maques, però poques, i moltes amb errors que cal pal·liar. Per exemple:

Podem tenir espais, com la plaça Maragall, amb tràfic restringit per l’ús dels vianants en punts estructurants de la xarxa d’itineraris.

Podem tenir voreres més amples no només a l’avinguda Mare de Déu de Montserrat, també a carrers més estrets, de 10 metres d’amplada, com ara el carrer Segle XX, la rambla de la Muntanya, el carrer de la Vinya, el carrer Agregació, entre d’altres.

 

Podem tenir carrers arbrats amb amplades de 10 metres, com al passatge Llívia, amb espai per cotxes i voreres amples, amb calçades reduïdes i amb mesures reductores de velocitat com ara desnivells per zones preferentment per vianants, i podem també tenir unes bones voreres, i arbrades, al tram del passatge Agregació entre la plaça Guinardó i la ronda del Guinardó, amb 15 metres d’amplada!, i treure’n l’aparcament de vehicles en bateria. Això sí, sense faroles fora de mida, com la de la fotografia, que és més alta que la casa del costat.

 

I també podem tenir carrers sense cotxes, com al barri del costat, sota del passeig Maragall, que segons sembla ja fa un temps que s’han proposat fer el barri més maco, no només mantenir-lo.

 

Ara bé, aquestes no són les úniques actuacions que hem de preservar.

Cal urgentment eliminar la totalitat dels pals de fusta que encara sustenten els cablejats, cal urgentment repensar la il·luminació de pràcticament la totalitat del barri, i exigir que en els carrers de 10 o més metres es retirin els fanals de les façanes i s’enterri el cablejat i s’instal·lin fanals de peu adients per les característiques del barri.

També cal establir diversos itineraris estructurants que donin vitalitat al barri, que promoguin el dinamisme social, que permetin convertir els simples desplaçaments en un passeig, i per això cal restringir la circul·lació, fer les calçades més estretes, les voreres més amples, fer un bon arbrat.

I, per suposat, també cal atendre promoure els itineraris als nous equipaments previstos, cal connectar el Mas Guinardó amb la futura UA·3 de l’illa del Mercat del Guinardó pels carrers Oblit i Renaixença, també cal estructurar els diferents focus de vida social del barri, la plaça Guinardó i la plaça Carles Cardó Sanjuan amb els nous equipaments, per això cal fer una bona urbanització del passatge Llívia, del carrer de la Garrotxa, de la rambla de la Muntanya, del passatge Agregació.

Cal vincular la futura illa del Guinardó amb els barris veïns, a través del carrer Garrotxa però també a través del carrer Xiprer, fins i tot del carrer Rubió i Ors, i cal també millorar els carrers que surten del carrer Sant Antoni Maria Claret muntanya amunt, així com els seus transversals, perquè el barri es faci més gran, i no es doni l’esquena.

Cal prendre mesures puntuals en l’accés a l’escola Montserrat Guinardó, des de l’espai públic, així com per aquelles altres escoles que es trobin en situacions similars a l’hora d’entrada i sortida dels nens i nenes, dotant la calçada d’alçada per ‘compartir-la’ amb els vianants, mitjançant l’ampliació de les voreres traient l’espai per tres o quatre cotxes aparcats, fins i tot plantant-hi arbres si és viable.

Cal repensar on tenim els contenidors, i considerar destinar-lis espais més triats i habilitats, encara que això suposi caminar una mica més i centralitzar més els contenidors.

Al districte d’Horta-Guinardó falten barris de qualitat d’acord amb amb les prestacions que una ciutat de Barcelona té i pretén tenir. Exemples com el d’Horta, una vila carregada d’Història i totalment descuidada durant dècades, però també cal parlar del Carmel, la Clota, la Teixonera, Montbau…, i clar, del Guinardó. Cal potenciar i dignificar la seva identitat, i per això cal molt més que planificar-hi els equipaments, cal recuperar el temps perdut i demanar a l’Ajuntament la seva determinació en dotar d’atractiu públic els barris del districte.

Barcelona va planificar i molt bé sortir de les muralles, recentment ha actuat amb determinació sobre el nucli antic i els seus entorns, però es va oblidar de planificar tota la franja del Besòs, que va ocupar-se amb estructures residencials obreres i molta indústria, i li ha faltat determinació per recuperar-ne la seva identitat. No ha estat capaç d’incorporar els districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris, i Sant Andreu a la projecció internacional de Barcelona ni aconseguir que la resta de la ciutat senti amb orgull identificar-se amb aquests districtes. Barcelona només és la Barcelona de tots allà on tots hi compartim l’espai, tant per la dinàmica econòmica com per la dinàmica social i cultural, però també pel seu atractiu residencial. En aquest sentit, les prestacions i dotacions d’espai públic dels districtes de la zona del Besòs se n’han quedat al marge.

Cal actuar i rehabilitar, pas a pas, el reconeixement del nostre barri i del nostre entorn, i sobretot, no podem acceptar i perpetuar les mancances i el desinterès de la nostra malmesa identitat de barri.

En definitiva, cal mirar endavant i amb el cap ben alt!

Andreu Marfull i Pujadas

2009-02-26 (transcrit al bloc el 5 de març de 2012)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s