L’ésser humà té la necessitat d’articular diverses formes específiques d’expressió, en diversos àmbits polifònics, la polifonia de la paraula humana, sobre l’escenari del gran teatre del món, essència de la capacitat d’establir un hàbitat propi construït al llarg de l’espai i del temps.

Cal estimular la memòria subjacent, el contrari de l’atenció és la indiferència. Cal una observació atenta als efectes de les voluntats que ens han impulsat a transformar els nostres hàbitats urbans, acostar-nos a comprendre els riscos que acompanyen la desatenció del patrimoni natural i cultural que hem heretat, amb sensibilitats renovades tal i com Josep M. Esquirol proposa en el seu article Sobre la idea de respecte ([1]).

La mirada atenta ens permetrà copsar la vulnerabilitat, l’harmonia o el secret, i en conseqüència, ens obrirà al sentit del respecte.

JOSEP M. ESQUIROL, Sobre la idea de respecte, 2006

Desatendre la realitat que ens envolta, per impotència o per resistència, ens condueix a generar conflictes que d’una manera o altra ens condicionen, desfigurant així la confiança sobre la qual es construeix tota identitat, la cultura i el progrés. Resultat d’aquests dèficits en són la visió material i instrumental del territori i la seva manca de sensibilitat ambiental, com expressà ja fa bastants anys i molt clarament en Kenneth Boulding en el seu article The Economics of the Coming Spaceship Earth, de l’any 1966 ([2]).

Avui en dia l’urbanisme tradicional afronta l’abast de les ciutats i es preocupa essencialment d’organitzar i planificar la seva extensió … els límits de les ciutats, un tercer estat del territori, entre el camp i la ciutat, és on els professionals de l’urbanisme han desenvolupat tradicionalment la seva feina, des d’on han contemplat el món i han afrontat la seva transformació … la cosmovisió tecnocientífica ha convertit la planificació i l’ordenació del territori en una ‘econosfera’ … l’econosfera és un subsistema de la biosfera governat per l’activitat econòmica, és a dir “el conjunt de tots els objectes, persones, organitzacions, etc., que són interessants des del punt de vista del sistema d’intercanvi econòmic”.

KENNETH BOULDING, The Economics of the Coming Spaceship Earth, 1966

És la nostra cultura on resideix l’estructura formal del que ens perfila, del que hem heretat i tendim a aspirar a transcendir, en ella el passat s’erigeix ​​com la memòria que ens situa en el present, que ens fa conscients del que som i volem ser, i del que no volem reconèixer. El retrobament amb la memòria cultural enriqueix. En l’enorme extensió metropolitana, tal com es descriu Manuel Castells al seu llibre La sociologia urbana ([3]):

és la seva capacitat per organitzar materialment aquesta interrelació en formes, ritmes, experiència col·lectiva i percepció comunicable el que fa que les ciutats siguin productores de sociabilitat i integradores d’una creativitat que, d’altra manera, seria destructiva. El desafiament és major que mai a l’era de la informació, degut al poder dels fluxos de comunicació i a la seva capacitat per dissociar la funció del significat.

MANUEL CASTELLS, La sociología urbana, 2001

Mur de pedres de l’església de Santa Àgata, a la Plaça del Rei, Barcelona. Fotografia: Andreu Marfull i Pujadas, 2012

…

Andreu Marfull i Pujadas

2012.07.25

---

[1] Aquesta és una citació de l’article de Josep Maria Esquirol a la revista VIA 05. Valors, Idees, Actituds, de la Revista del Centre d’Estudis Jordi Pujol (ESQUIROL, J.M., 2006: 48-55)