La revalorització de l’espai públic de la ciutat d’Hamburg

El dia 20 de gener d’enguany (2012) s’ha presentat la conferència titulada La revalorització de l’espai públic de la ciutat d’Hamburg, acollida pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i organitzada conjuntament pel col·legi i la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura. En ella s’exposen les estratègies, els projectes, els instruments i el màrqueting que ha definit la ciutat i els seus resultats.

Davant dels reptes que tota ciutat europea dinàmica requereix la ciutat d’Hamburg inicià fa uns anys un debat polític i ciutadà que consensués les polítiques municipals i la ciutadania per afrontar el futur amb realisme i responsabilitat. Aquest posicionament, malauradament, no és reflectit a la ciutat de Barcelona ni a les ciutats espanyoles, on les estratègies de ciutat es monopolitzen en mans dels partits polítics, i on la ciutadania n’és només un observador passiu.

L’estratègia definida sorgí a partir d’un debat, on es mostraren totes les voluntats que els representants polítics i socials promogueren. El debat permeté definir fins a cinc eixos de treball, originats i consensuats sobre uns cinquanta eixos proposats inicialment. Aquests es resumeixen en:

  • Fer més ciutat a la ciutat. La ciutat d’Hamburg renúncia a créixer més sobre l’entorn verd, renúncia a estendre’s per reforçar-se sobre sí mateixa, en qualitat de vida i en dotacions. S’aposta així per una ciutat més activa i participativa establint els límits i la relació amb el seu entorn natural.
  • Millorar la qualitat dels edificis que configuren la ciutat. Transformar els edificis en llars òptimes per la família i els amics, amb un entorn positiu i qualitatiu on les persones s’hi arrelin. Evitar la dispersió social deguda a la manca d’estímul relacional dels barris de la ciutat.
  • Explotar el coneixement per millorar a nivell econòmic. Impulsar l’experiència de l’economia regional establint ponts amb els sectors econòmics, caracteritzats a la ciutat per la rellevància del port, la indústria aeronàutica, i el turisme, que es vol potenciar com a recurs d’atracció qualitatiu.
  • Impulsar la creativitat a la ciutat com a estil de vida. Es pretén millorar l’oferta creativa a la ciutat, més enllà de les activitats culturals, també com a pont de creació relacional entre les diferents comunitats, com a pont qualitatiu en les actuacions que incideixen en la fisonomia pública de la ciutat, com a element de la personalitat que el nou Hamburg vol projectar sobre sí mateixa.
  • Concebre la ciutat com a polaritat regional, on el conjunt de la regió té sentit amb la ciutat, i a l’inrevés. Es pretén així posar de manifest que les polítiques municipals han d’estar obertes i coordinades en el seu context territorial, on n’existeix una interrelació real que cal estimular, protegir i millorar qualitativament.

Del debat ofert, excel·lent en tots els sentits, el propi ponent, el Sr Wilhelm Schulte, director general de planificació urbanística i paisatgística d’Hamburg, en ressaltà el fet que aquest model de ciutat s’havia fonamentat sobre el consens del debat entre els partits polítics, les entitats cíviques i el col·lectiu empresarial. En consens ha estat la clau per a posar-ho en pràctica.

Els resultats mostrats a l’exposició expressen la seva aplicabilitat. Com ho són:

  • La dinamització dels barris, amb casos com el de la instal·lació de l’empresa IKEA en un barri de ciutat ocupant uns magatzems que havien fracassat, i evitant la seva implantació a les afores de la ciutat.
  • La millora i conservació dels carrers amb valor patrimonial, històric, cultural i comercial.
  • L’establiment d’eixos verds que comuniquen i estructuren la ciutat des del centre i els barris fins a les afores de la ciutat. Se n’ha potenciat l’ús públic en benefici de la ciutadania.

Tanmateix, una de les principals actuacions ha estat l’ampliació del nucli històric, transformant una activitat portuària que limitava amb el centre de la ciutat en un nou barri, sota els criteris aquí indicats, i on el model de relació s’ha inspirat en la ciutat de Barcelona. Tant és així que l’autora de les principals actuacions en l’espai públic ha estat l’arquitecte catalana Beth Galí. Al voltant del nou barri, envoltat d’aigua tot ell, i on ha estat necessari compatibilitzar-ho amb el desnivell natural de les marees, de fins a8 metres, ha estat la definició d’un passeig de fins a 14km de rambla amb un arbrat resistent a les inundacions previstes. L’estratègia d’aquest nou barri, Hafencity, principal focus d’atracció turística de la ciutat d’Hamburg, ha estat concebre i fomentar la vida urbana als bars, als locals, als restaurants… al llarg dels carrers, no en un centre comercial.

Sobre el màrqueting s’ha concebut com una eina àgil i directe de promoció de la ciutat per al visitant turístic i per la pròpia ciutadania per al seu redescobriment. S’han utilitzat guies de butxaca temàtiques, perfectament senyalitzades i documentades per la mobilitat amb transport públic.

Tanmateix, l’actuació més sorprenent és sens dubte l’aplicació d’un model de regeneració de carrers i de barris importat dels Estats Units d’Amèrica, el Bonded Business District, la zona de desenvolupament de negocis. El concepte és simple i suggerent: l’Ajuntament no té prou diners ni recursos per atendre les demandes socials i econòmiques de la ciutat en tots els seus barris, així que el seu paper és el d’establir la base legal per a que siguin els propis propietaris dels locals i els habitatges els qui proposin les actuacions i les assumeixin econòmicament, essent només necessari que 2/3 de la població hi estigui d’acord per a carregar el cost consensuat a cada carrer comercial o barri per les actuacions decidides per la pròpia ciutadania. Són els mateixos eixos comercials els qui proposen a l’Ajuntament la publicitat requerida i les inversions necessàries i prioritàries per als carrers. Fruit d’aquestes iniciatives hi ha fins a 17 projectes en marxa, alguns ja acabats, i la ciutadania ha aportat fins a 45 milions d’euros per a la seva execució. Tot això no li ha costat diners a l’Ajuntament! Cal remarcar que les actuacions són proposades i consensuades pels propis veïns, sense costos polítics ni socials que caracteritzen a aquests tipus d’actuacions. L’Ajuntament d’Hamburg reconeix que ell no hauria estat capaç de tirar endavant aquestes iniciatives per sí mateix, i que la clau ha estat la participació i voluntat ciutadana. Els propietaris han comprès el benefici qualitatiu i econòmic que repercuteix en la seva quotidianitat i en el valor de les seves propietats, i gràcies a això ja no es pot apuntar a l’Ajuntament com a responsable directe del valor dels immobles. Aquestes actuacions han permès, per exemple, que zones amb edificis d’habitatges i espais públics abandonats per la propietat, que els ha destinat a lloguer, s’hagin recuperat per la ciutat. Una experiència realment envejable molt estimulant.

La reacció d’aquesta política social, de la ma de la ciutadania, dels partits polítics i el sector empresarial, des de les grans empreses al petit comerciant, ha estat un intens debat social, l’aplicació d’una política més sensibilitzada i responsable amb la ciutat i la ciutadania; i de retruc es percep una clara millora en el respecte a l’activitat política.

 

Andreu Marfull i Pujadas

2012-01-28

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s