L’any 1897 va tenir lloc un episodi extraordinari de la ciutat de Barcelona, que no forma part de la memòria col·lectiva, malauradament. Mitjançant un Reial Decret, Barcelona va annexionar-se als termes municipals de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sants, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles i les Corts, duplicant així la seva població i multiplicant varis cops la seva superfície. Horta, Sarrià i Vallvidrera s’hi afegeixen més endavant. El procés va durar varis anys, i va ser objecte de recels i disputes, fins i tot amb Madrid, que no volia que Barcelona es fes gran, més gran que Madrid, fins que va claudicar per així poder exigir més diners a Barcelona per finançar la resistència espanyola davant la guerra d’independència de Cuba (1895-1898). Aquesta dada, proporcionada per l’historiador Jordi Petit i Gil, juntament amb altra informació rellevant resultat d’un treball de recerca en el què hi han col·laborat els diferents centres d’estudis històrics de la ciutat, forma part d’una gran història que Barcelona, la seva àrea metropolitana i tota Catalunya es mereixen recuperar.

El llibre “125 anys annexionats. Perspectiva històrica de les annexions dels pobles i barris del Pla de Barcelona” ens parla dels interessos contraposats i les poderoses forces del capital, que és capaç de transformar el sòl i les activitats que s’hi desenvolupen per donar forma a les visions polítiques imperants en nom del poder i sota la bandera sempre especulativa (i atractiva) del progrés comercial. És el primer llibre que recull aquest relat amb una visió transversal, donant veu a la memòria de tots els municipis afectats (inclosos Horta i Sarrià), i ha estat possible gràcies a la coordinació del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) de Sant Andreu de Palomar, amb el suport financer de l’Institut Ramon Muntaner i de l’Ajuntament de Barcelona.

Del tot recomanable.

Va ser l’esperit de l’Estat espanyol de l’època, en connivència amb les poderoses forces que governaven Barcelona, els que van fer possible una annexió forçada, a cop de Reial Decret, i fent-ho van silenciar la veu dels pobles que s’hi oposaren. No es sap gairebé res del moviment de protesta, ni dels referèndums populars que, segons Joan Clapés i Corbera, es manifestaren en contra. ([1]) No es coneix, no va existir.

Detall de l’Epíleg de llibre, titulat Futures annexions, contra el desmemoriament, de l’Andreu Marfull Pujadas

---

[1] Clapés i Corbera, Joan. (1900). Sant Andreu de Palomar. Barcelona: Tipografia Andresense, 1900, pàg. 195.

…

Cita bibliogràfica:

Marfull Pujadas, Andreu (2022). “Futures annexions, contra el desmemoriament”. Al llibre 125 anys annexionats. Perspectiva històrica de les annexions dels barris i pobles del Pla de Barcelona, de la col·lecció Llibre de Finestrelles, núm. 13, pp. 278-287. Barcelona: Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII). ISBN 978-84-09-44923-1.

https://www.academia.edu/93452292/Futures_annexions_a_Barcelona_contra_el_desmemoriament