L’urbanisme i la consciència ambiental, una resposta cultural

Al llarg del procés d’evolució cultural que ens ha dut on som la societat ha tendit a humanitzar la cultura i l’individu a alienar la seva responsabilitat. La veu de l’actual sistema d’equilibri de poder econòmic i social, l’anomenat l’estat del benestar, ha tendit a normalitzar la banalització del debat cultural en benefici del debat econòmic i polític al servei social i econòmic, mentre la competitivitat del model ens acosta a la insostenibilitat dels mecanismes de consum i producció que hem definit i que tendim a explotar. Mantenim així les tensions que el propi camí creat està alimentant i propiciant, normalitzant la competència en benefici d’uns i en perjudici d’altres. El mateix afany de crear riquesa empobreix la nostra capacitat d’establir ponts de consens, diàleg, i afinitat cultural i social.

Tendim a expandir models econòmics com a suport d’una humanitat acomodada en el seu propi artifici cultural, d’esquenes a la naturalesa biològica que ens fa responsables del medi que tendim a explotar i d’esquenes a la naturalesa cultural que ens posiciona en diferents posicions, en diferents relacions, en un model globalitzador on de forma sorprenent per primer cop a la història interactuem. Expressem així una nova consciència, la dels propis desequilibris inherents a aquest model. La consciència d’aquest impacte global de les nostres decisions a escala local i a escala territorial, estatal i fins i tot continental, ens demana definir uns models més justos, més, coherents, que donin resposta a la nostra sensibilitat humana i cultural, a la naturalesa de la nostra identitat, i a la nostra responsabilitat vers el medi que tendim a transformar, la matriu biofísica que ens acull, l’hàbitat que hem de compartir amb la resta d’éssers vius i el paisatge que ens envolta.

Sense un debat, un consens, eminentment cultural, sensible a la nostra condició humana, no podrem integrar en la dimensió global de les nostres decisions, els nous reptes que a escala global se’ns plantegen. Tant a escala global com a escala local, on la nostra relacionalitat es manifesta. On les ciutats, les diferents aglomeracions urbanes i el territori que les acull en són la màxima expressió. L’urbanisme, en aquest sentit, va de la ma de la sensibilitat, humana, ambiental i cultural, que el debat de la nostra memòria ens ha de permetre orientar.

Andreu Marfull i Pujadas

2012-02-16

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s