“La geografia canviant del capitalisme” (a Barcelona)

Cicle ¿EN QUINA SOCIETAT VIURE? ¿QUINA CATALUNYA VOLEM? Dijous, 24 de juliol de 2014, de 19:30 a 21:30 hores LA INCIDÈNCIA DELS PROCESSOS ECONÒMICS I FINANCERS DEL CAPITAL(ISME) EN LA GEOGRAFIA CANVIANT I DESIGUAL DE L’URBANISME DE BARCELONA La geografia canviant del capitalisme és un concepte desenvolupat pel geògraf anglès David Harvey (1935-actualitat), que inicià…

Fòrum SCOT: Ètica en l’urbanisme i l’ordenació del territori. Objectiu: promoure una nova consciència del bé comú qüestionant l’ordre global que l’altera i el condiciona

Enllaç oficial (versió pdf): http://territori.scot.cat/forum/downloads2/g6_marfull.pdf FÒRUM 2.012 CATALUNYA 21 Territori i urbanisme. Estat i alternatives http://forum.scot.cat/ El Fòrum, coordinat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, va iniciar el seu camí a finals de 2012 i s’organitza a partir de 12 línies de diàleg on intervenen experts amb àmplia experiència en els àmbits de l’administració,…

Les lògiques heretades, en un moment de manifesta crisi del sistema (i artifici) polític i econòmic establert, han de ser objecte de reflexió

L’evolució de la política territorial de Catalunya, reiniciada de forma formal l’any 1983 després d’una intensa reestructuració econòmica, social i moral d’Espanya dirigida pels estaments militar i eclesiàstic (catòlic), que posà la planificació urbana i territorial al servei dels seus interessos i capacitats, expressa els camins tortuosos, equívocs, d’una herència complexa, però alhora l’empenta i…

Un concurs als voltants del Monestir de Pedralbes i al límit d’una metròpoli, una maduració i una experiència

Concurs de projectes restringit Les Portes de Collserola, a la ciutat de Barcelona. Equip guanyador ex aequo de la ‘Porta de Pedralbes’. Equip redactor: Esteve Puigdengolas Legler, Andreu Marfull i Pujadas, Cristina Puga de la Barrera i Manel Rio Torres. Col·laboradors: XMF Xavier Mayor Farguell, AAUP Jordi Romero Sabí, Anna Puiggròs Xirinachs, Eliseu Guillamon i…

El problema de fons: l’especulació financera i la flexibilització temerària dels riscos assumits quan els economistes dirigeixen la política europea

Des d’Europa s’ha exigit a l’Estat espanyol respondre de l’optimisme imprudent del sector bancari, europeu, que va sobreestimar la capacitat de generació de riquesa i de dinamització productiva de països com Espanya, Irlanda, Portugal, Itàlia, i sobretot Grècia, facilitant-lis un capital que ara temen (i tenen raons de pes per fer-ho) no rebre. Els bancs…

Estratègies metropolitanes ‘world class’

La cohesió cultural, la vinculació social a través d’una resposta ètica col·lectiva, no és un objectiu polític, ni econòmic, que no cerca el capital social, la riquesa qualitativa acumulada a la societat, només cerca el control social, anomenat en termes polítics i econòmics cohesió social. Perquè?, perquè hi ha dificultats ideològiques, d’arrels culturals, i és…

La Barcelona teixida per la industrialització i la complicitat burgesa, la Barcelona noble i la Barcelona fabril, i el seu impacte a Sant Andreu de Palomar

Durant el període comprès entre el final del segle XVIII i mitjans del segle XIX l’emergència del capitalisme accentuà les relacions comercials i humanes entre sí, que es va traduir en especialitzacions productives molt variades i intercanvis més accentuats. A Catalunya l’especialització agrícola desenvolupà diferents àrees d’agricultura comercial que van intensificar notablement els intercanvis mercantils…

Casassas, Solà-Morales, Font, Llop, Vilanova, Borja, Roca. Una aproximació al debat de la planificació de la metròpoli barcelonina i el paper atorgat a Sant Andreu de Palomar

El debat sobre la planificació de la metròpoli barcelonina té el seu origen abans de la Guerra Civil espanyola, moment en què s’inicià el debat de l’expansió de la ciutat més enllà de fora del pla de Barcelona comprès entre els rius Besòs i Llobregat. Fins aleshores, els principals plans de referència havien estat el…

Reconèixer Sant Andreu de Palomar és també reconèixer la cultura urbana dins de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

La història de la qüestió urbana de Sant Andreu de Palomar també és la història de l’àrea metropolitana, la història d’un entramat d’històries i cultures heterogeni, i comprendre-la, és també una manera d’acostar sensibilitats i de teixir instruments de cohesió social i maduració democràtica. Cal parlar-ne reconeguent la seva identitat des de la seva pròpia…

La qüestió urbana, una eina per transcendir la societat

El concepte de qüestió urbana aqui proposat sorgeix arran de la lectura d’un excepcional llibre d’en Manuel Castells, es titula precisament La qüestió urbana, escrit l’any 1972. Segons ell la problemàtica urbana requereix l’aclariment de la qüestió urbana com a mitjà de desmitificació de la ideologia de les classes dominants i com a instrument de…

Els ‘Jocs’ de la Capital catalana. Versió It-InTransit … The ‘Games’ of the Catalan capital. It-InTransit version

El butlletí electrònic en anglès InTransit – seven communities, one language; Eurocatalan Newsletter (www.it-intransit.eu ), ha publicat avui mateix una edició especial que tracta del llegat dels Jocs Olímpics del ‘92 i el model de ciutat, coincidint amb els Jocs a Londres aquest juliol. Hi he col·laborat amb la redacció de l’article titulat The “Games” of…

L’espai públic a Barcelona: en temps de crisi donem-li més valor

Fotografia anterior: imatge del documental titulat ‘El forat de la vergonya’ de Chema Falconetti El dijous 24 de maig de 2012, a les  13 h a l’Altell del vestíbul del COAC a la plaça Nova de Barcelona, els arquitectes Manel Sangenís, Fidel Vázquez,  Jordi Henrich i David Juárez i el sociòleg Jaume López han debatut sobre les…

Questionem-ho… tot

Mentre tendim a banalitzar el debat cultural de la ma l’alliberament de les nostres responsabilitats familiars, socials, polítiques i per tant culturals, la pròpia buidor interior i el propi coneixement que tendim a construir, a partir de la sobreinformació que ens ofega, ens acostem de nou a la responsabilitat que emana del fet que el…

Anàlisi territorial i funcional de la mobilitat al barri del Guinardó

Anàlisi territorial i funcional de la mobilitat al barri del Guinardó. Text redactat per a l’informe presentat per la Coordinadora d’Entitats del Guinardó, Comissió d’Urbanisme, en motiu de l’inici del procés de participació per la redacció del Pla de mobilitat del Guinardó. … Índex 1.     Anàlisi territorial i funcional de l’àmbit del PMU 2.     Anàlisi…

L’urbanisme i la consciència ambiental, una resposta cultural

Al llarg del procés d’evolució cultural que ens ha dut on som la societat ha tendit a humanitzar la cultura i l’individu a alienar la seva responsabilitat. La veu de l’actual sistema d’equilibri de poder econòmic i social, l’anomenat l’estat del benestar, ha tendit a normalitzar la banalització del debat cultural en benefici del debat…

La revalorització de l’espai públic de la ciutat d’Hamburg

El dia 20 de gener d’enguany (2012) s’ha presentat la conferència titulada La revalorització de l’espai públic de la ciutat d’Hamburg, acollida pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i organitzada conjuntament pel col·legi i la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura. En ella s’exposen les estratègies, els projectes, els instruments i el màrqueting que ha…