El dia 28 de juny de 2011 s’ha organitzat el seminari sobre El nou Llibre blanc del transport, publicat per la Comissió Europea, a càrrec de la Fundació Cetmo, a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/territori/2011/06/28/el-nou-llibre-blanc-del-transport/

El nou Llibre blanc fou presentat per Sr Vicenç Pedret, pertanyent a la Direcció general de Mobilitat i Transports de la Comissió Europea, i valorat pel Sr Jordi Jané, portaveu de la Comissió de Política Territorial del Congrés dels Diputats.

Aquest llibre presenta les línies estratègiques que la política europea promou per als propers anys, amb horitzó a l’any 2050, i substitueix l’anterior Llibre blanc del transport de l’any 2001.

Dins dels eixos estratègics que ens afecten el llibre afronta diversos àmbits d’acció:

• Responsabilitat social, ambiental i financera.
• Connectivitat entre el sud i el centre d’Europa. Beneficiós per a la logística, la indústria agroalimentària i el turisme.
• Competitivitat, competència productiva.

Darrera del debat ofert es posa de manifest que és necessari conduir una nova mobilitat sensible al marc social, polític i econòmic que ens defineix.

El canvi de model energètic es mostra a Europa com un repte a resoldre. La forta dependència del petroli, amb les seves conseqüències ambientals i el seu impacte en el canvi climàtic n’impulsen el document.

La congestió manifesta a certes conurbacions urbanes i certs corredors d’infraestructures manifesten la necessitat d’establir actuacions preferents sota el denominador comú de l’eficiència i la responsabilitat ambiental, social i econòmica. En aquest sentit s’aposta per la integració en un espai únic europeu, la innovació en un nou full de ruta tecnològic, les infraestructures sota una visió única, i la internacionalització i l’obertura d’aquest model a altres països, com a model qualitatiu a exportar.

El document es marca com a objectius específics 10 línies d’actuació preferent.

• Transformació modal del transport. 50% en vehicle i 50% en ferrocarril.
• Triplicar la xarxa d’alta velocitat ferroviària a l’any 2050 (a Espanya ja ho hem fet, i de llarg, tret del corredor de transports i l’eix mediterrani).
• Reducció a la meitat dels vehicles amb carburants a les grans ciutats..
• Reducció en un 40% de les emissions de CO2 en avions i vaixells.
• Establir una xarxa bàsica de corredors (XTE) estratègics, com el corredor mediterrani de pas per Barcelona.
• Connectar els aeroports amb els ports.
• Establir sistemes intel·ligents de transport.
• Zero morts per causes de mobilitat obligada (feina, treball) i no obligada (viatges, oci…)
• Establir un sistema europeu d’informació, gestió pagament.
• Carregar el cost de la mobilitat a qui contamina i qui utilitza els medis de transport.

Tenint en compte el debat territorial d’aquest país nostre, Catalunya, a l’estat polític que ens acull, Espanya, sembla que cal fer molta feina encara per a parlar d’eficiència, de responsabilitat, de competitivitat, sense afectar les àrees més desfavorides d’Espanya en productivitat, on els costos per la seva situació d’aïllament peninsular i europeu són també una qüestió de responsabilitat política. En aquest país, quan es parla de model polític, les lògiques europeistes es confonen amb les lluites nacionalistes i el projecte de compensació territorial que s’inicià als anys 80 i 90 del segle passat per a millorar els desequilibris territorials a Espanya en benefici de la qualitat de vida. Aleshores, el progrés i les expectatives de benefici feien viable el cost econòmic que suposà reequilibrar el territori, sense valorar prou el cost del seu manteniment a mig i llarg termini i sense tenir per objectiu una autosuficiència fruit d’un debat polític i territorial.

Debats com el proposat en el Llibre blanc del transport posen de manifest que Europa és més que el centre d’Europa, i que la perifèria, entre els que es troba Espanya, té altres problemes que Europa no resoldrà per nosaltres.

Andreu Marfull i Pujadas

2012-01-27