No Job Land: a bleak reminder of Spain’s unemployment crisis No Job Land video a poignant reminder of the economic difficulties many families are suffering in Spain Font: The Telegraph
Etiqueta: política
Tesi del màster en Gestió i Valoració Urbana, dedicada a la qüestió urbana de Sant Andreu de Palomar
Animat per l’empenta d’en Pau Vinyes Roig he publicat (a internet) la meva tesi de màster, dedicada a la qüestió urbana de Sant Andreu de Palomar, comprendre una realitat urbana a través de transcendir la seva societat en la lectura de la seva formació i estructura urbana. Hi he posat uns textos orientatius i la presentació powerpoint…
‘No hi ha acció pública sense acció cultural’, entrevista a en Lluís Campins, historiador, museòleg i gestor del patrimoni
És una sort tenir un bon veí, i més si a més de bon veí descobreixes que teniu afinitats, culturals i professionals, i estima, la satisfacció es multiplica, perquè es recupera una bona part de la proximitat que sovint es perd a les escales dels edificis de les grans aglomeracions urbanes. En Lluís em va…
De ‘reforma’ laboral, res de res. La reforma que la ciutadania espera no és laboral, és estructural
A Europa hi ha molts països que formen part d’una mateixa moneda, l’euro, però que han perdut la solvència financera dels seus bancs i dels seus Estats, i en aquesta situació s’ha debilitat exponencialment la credibilitat necessària per invertir en projectes de futur. La implicació social i cultural és manifesta, la ciutadania expressa la seva…
El dèficit cultural d’arrel europea, també espanyola: confondre ‘enriquiment’ amb ‘explotació’, el pas dels valors espirituals als valors materials
Ara estem comprovant que fa massa dècades que hem tolerat desigualtats laborals, abusos i esclavatge en altres parts del món mentre nosaltres ‘teníem’ tot el que era important tenir, que hem alimentat un sistema econòmic especulatiu i explotador, i ara aquests mateixos ‘valors’ decideixen què han de dir o fer els nostres polítics. Segles d’història…
El problema de fons: l’especulació financera i la flexibilització temerària dels riscos assumits quan els economistes dirigeixen la política europea
Des d’Europa s’ha exigit a l’Estat espanyol respondre de l’optimisme imprudent del sector bancari, europeu, que va sobreestimar la capacitat de generació de riquesa i de dinamització productiva de països com Espanya, Irlanda, Portugal, Itàlia, i sobretot Grècia, facilitant-lis un capital que ara temen (i tenen raons de pes per fer-ho) no rebre. Els bancs…
L’economia s’ha estancat i les empreses es veuen obligades a tancar o a reduir dràsticament la seva estructura, mentre creix l’atur
Estem en crisi econòmica, l’intercanvi de capital s’ha frenat i ara és molt més difícil obtenir finançament per obrir nous negocis, sembla que, en conjunt, s’ha demanat massa diner a crèdit i aquest no ha retornat als bancs que ho han concedit, i el sistema econòmic s’ha d’ajustar. Si el diner no flueix l’activitat se’n…
Cal reescriure la història, i amb ella reescriure el present, i el futur. Sense una memòria comuna no escriurem les bases d’un futur comú
Tant si ens manifestem com a veu individual, com a veu col·lectiva o com a veu social o cultural, amb els actuals valors de la cultura capitalista que la ‘modernitat’ ens ha dut, tendim cada cop més a expressar la normalització de la nostra situació mentre fomentem la incomprensió i el desinterès per altres realitats, i la…
Estratègies metropolitanes ‘world class’
La cohesió cultural, la vinculació social a través d’una resposta ètica col·lectiva, no és un objectiu polític, ni econòmic, que no cerca el capital social, la riquesa qualitativa acumulada a la societat, només cerca el control social, anomenat en termes polítics i econòmics cohesió social. Perquè?, perquè hi ha dificultats ideològiques, d’arrels culturals, i és…
L’organització política a Barcelona
L’organització política i els serveis públics locals de Barcelona s’estructura sobre les bases pautades per la Constitució espanyola (d’ara en endavant CE) de 1978, la qual al seu torn s’inspira en els tractats i acords internacionals signats i ratificats per Espanya, on s’estableixen les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats de les persones…
La democràcia a Sant Andreu de Palomar, en una societat post-industrial i en una era de globalització econòmica
L’inici de la democràcia va suposar una nova oportunitat, i la feina feta pels tècnics municipals disposava ja d’una eina eficaç, el Pla General Metropolità de Barcelona de l’any 1976 (PGM), que recollia ja la teranyina de carrers creada al compàs de l’especulació immobiliària i el desarrollismo dels anys seixanta. El PGM suposaria la base…
La Barcelona teixida per la industrialització i la complicitat burgesa, la Barcelona noble i la Barcelona fabril, i el seu impacte a Sant Andreu de Palomar
Durant el període comprès entre el final del segle XVIII i mitjans del segle XIX l’emergència del capitalisme accentuà les relacions comercials i humanes entre sí, que es va traduir en especialitzacions productives molt variades i intercanvis més accentuats. A Catalunya l’especialització agrícola desenvolupà diferents àrees d’agricultura comercial que van intensificar notablement els intercanvis mercantils…
La identitat urbana de Sant Andreu de Palomar, d’abans i després de l’annexió amb Barcelona
Sant Andreu de Palomar era un municipi rural al pla de Barcelona i al peu del delta del riu Besòs i del Rec Comtal que proveïa d’aigua potable provinent del riu a la ciutat de Barcelona, on fins entrada la segona meitat del segle XX es va desenvolupar l’horta de regadiu de forma paral·lela a…
Una aproximació a la comprensió de la naturalesa de la història de la urbanització de Sant Andreu de Palomar
Breus incisos de la naturalesa original de Sant Andreu de Palomar La identitat urbana de Sant Andreu de Palomar, d’abans i després de l’annexió amb Barcelona La Barcelona teixida per la industrialització i la complicitat burgesa, la Barcelona noble i la Barcelona fabril La Dictadura, el final d’un creixement capitalitzat des de la societat i…
Reconèixer Sant Andreu de Palomar és també reconèixer la cultura urbana dins de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
La història de la qüestió urbana de Sant Andreu de Palomar també és la història de l’àrea metropolitana, la història d’un entramat d’històries i cultures heterogeni, i comprendre-la, és també una manera d’acostar sensibilitats i de teixir instruments de cohesió social i maduració democràtica. Cal parlar-ne reconeguent la seva identitat des de la seva pròpia…
Els reptes del pla d’ordenació urbanística metropolità de Barcelona, repensant el Decret d’Agregació de l’any 1897
La ciutat de Barcelona ens expressa el constant repte d’enllaçar la seva història amb la memòria i la identitat present a la cultura que ens és pròpia, transformant-se al llarg del temps i de l’espai, on el teixit urbà interactua de forma efectiva amb la societat i la seva cultura. El repte de la formació…
La qüestió urbana, una eina per transcendir la societat
El concepte de qüestió urbana aqui proposat sorgeix arran de la lectura d’un excepcional llibre d’en Manuel Castells, es titula precisament La qüestió urbana, escrit l’any 1972. Segons ell la problemàtica urbana requereix l’aclariment de la qüestió urbana com a mitjà de desmitificació de la ideologia de les classes dominants i com a instrument de…
Els ‘Jocs’ de la Capital catalana. Versió It-InTransit … The ‘Games’ of the Catalan capital. It-InTransit version
El butlletí electrònic en anglès InTransit – seven communities, one language; Eurocatalan Newsletter (www.it-intransit.eu ), ha publicat avui mateix una edició especial que tracta del llegat dels Jocs Olímpics del ‘92 i el model de ciutat, coincidint amb els Jocs a Londres aquest juliol. Hi he col·laborat amb la redacció de l’article titulat The “Games” of…
Investigació i innovació en la planificació urbana i territorial, el model EvalúaMET
El passat 21 de juny s’ha celebrat el seminari de transferència i difusió del model EvalúaMET, a la Sala de Juntes del Rectorat de la UPC, la Universitat Politècnica de Catalunya. El model i el seminari s’emmarquen dins el projecte ‘Model d’avaluació de l’eficiència energètica i ambiental, de la mobilitat i l’estructura d’usos del sòl,…
L’espai públic a Barcelona: en temps de crisi donem-li més valor
Fotografia anterior: imatge del documental titulat ‘El forat de la vergonya’ de Chema Falconetti El dijous 24 de maig de 2012, a les 13 h a l’Altell del vestíbul del COAC a la plaça Nova de Barcelona, els arquitectes Manel Sangenís, Fidel Vázquez, Jordi Henrich i David Juárez i el sociòleg Jaume López han debatut sobre les…
Crisis financiera y el juego de las valoraciones
Por fin hay quien empieza a denunciar informando de la realidad el desbarajuste de las finanzas públicas, como Aleix Saló, que nos muestra como a costa de manipular los balances y la liquidez de los bancos hemos ampliado de forma irresponsable un problema que ahora no podemos resolver, un problema que hemos alargado y consentido,…
Anàlisi territorial i funcional de la mobilitat al barri del Guinardó
Anàlisi territorial i funcional de la mobilitat al barri del Guinardó. Text redactat per a l’informe presentat per la Coordinadora d’Entitats del Guinardó, Comissió d’Urbanisme, en motiu de l’inici del procés de participació per la redacció del Pla de mobilitat del Guinardó. … Índex 1. Anàlisi territorial i funcional de l’àmbit del PMU 2. Anàlisi…
Guia i objectius per a la redacció del Pla de mobilitat del barri del Guinardó
Eines i instruments de debat per a la definició d’un Pacte per la mobilitat al barri del Guinardó, resultant del compromís entre la voluntat ciutadana i els serveis tècnics municipals, amb el conseqüent suport polític. Des de la Comissió d’Urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó s’entén que aquest ha de ser l’objectiu últim com…
El llegat de la Barcelona olímpica, vint anys després. Debat i reflexions amb estudiants de Liverpool
Dibuix adjunt titulat “En Cobi: un senyor que va arreglar Barcelona”. Autor del títol i del dibuix: Damià, 6 anys, 2012.02.27. Versió creativa de la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, dissenyada per en Javier Mariscal. El passat vint de febrer d’enguany (2012), un estudiant de Geografia de la Universitat de Liverpool, en…
1714-2012. El cas de Catalunya, una demanda legítima a les Nacions Unides
L’ONU, l’Organització de les Nacions Unides, es creà a San Francisco a l’any 1945 amb la finalitat de mantenir la pau, la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d’igualtat i autodeterminació, i vetllar pel respecte dels drets humans. Fou en aquest precís moment on el poble…
Els indignats. Informe de militants i simpatitzants de CDC
El 23 de febrer de 2012 un grup de militants de CDC han presentat un treball sobre la repercussió i la significació del moviment dels indignats al Consell de Barcelona del partit. La iniciativa ha estat de la Federació de Barcelona. La indignació, com a compromís, i com a queixa, enriqueix la democràcia. Perquè estar indignat, tal i…
