No Job Land: a bleak reminder of Spain’s unemployment crisis No Job Land video a poignant reminder of the economic difficulties many families are suffering in Spain Font: The Telegraph
Etiqueta: política
Tesi del màster en Gestió i Valoració Urbana, dedicada a la qüestió urbana de Sant Andreu de Palomar
Animat per l’empenta d’en Pau Vinyes Roig he publicat (a internet) la meva tesi de màster, dedicada a la qüestió urbana de Sant Andreu de Palomar, comprendre una realitat urbana a través de transcendir la seva societat en la lectura de la seva formació i estructura urbana. Hi he posat uns textos orientatius i la presentació powerpoint…
‘No hi ha acció pública sense acció cultural’, entrevista a en Lluís Campins, historiador, museòleg i gestor del patrimoni
És una sort tenir un bon veí, i més si a més de bon veí descobreixes que teniu afinitats, culturals i professionals, i estima, la satisfacció es multiplica, perquè es recupera una bona part de la proximitat que sovint es perd a les escales dels edificis de les grans aglomeracions urbanes. En Lluís em va…
De ‘reforma’ laboral, res de res. La reforma que la ciutadania espera no és laboral, és estructural
A Europa hi ha molts països que formen part d’una mateixa moneda, l’euro, però que han perdut la solvència financera dels seus bancs i dels seus Estats, i en aquesta situació s’ha debilitat exponencialment la credibilitat necessària per invertir en projectes de futur. La implicació social i cultural és manifesta, la ciutadania expressa la seva…
El dèficit cultural d’arrel europea, també espanyola: confondre ‘enriquiment’ amb ‘explotació’, el pas dels valors espirituals als valors materials
Ara estem comprovant que fa massa dècades que hem tolerat desigualtats laborals, abusos i esclavatge en altres parts del món mentre nosaltres ‘teníem’ tot el que era important tenir, que hem alimentat un sistema econòmic especulatiu i explotador, i ara aquests mateixos ‘valors’ decideixen què han de dir o fer els nostres polítics. Segles d’història…
El problema de fons: l’especulació financera i la flexibilització temerària dels riscos assumits quan els economistes dirigeixen la política europea
Des d’Europa s’ha exigit a l’Estat espanyol respondre de l’optimisme imprudent del sector bancari, europeu, que va sobreestimar la capacitat de generació de riquesa i de dinamització productiva de països com Espanya, Irlanda, Portugal, Itàlia, i sobretot Grècia, facilitant-lis un capital que ara temen (i tenen raons de pes per fer-ho) no rebre. Els bancs…
L’economia s’ha estancat i les empreses es veuen obligades a tancar o a reduir dràsticament la seva estructura, mentre creix l’atur
Estem en crisi econòmica, l’intercanvi de capital s’ha frenat i ara és molt més difícil obtenir finançament per obrir nous negocis, sembla que, en conjunt, s’ha demanat massa diner a crèdit i aquest no ha retornat als bancs que ho han concedit, i el sistema econòmic s’ha d’ajustar. Si el diner no flueix l’activitat se’n…
Cal reescriure la història, i amb ella reescriure el present, i el futur. Sense una memòria comuna no escriurem les bases d’un futur comú
Tant si ens manifestem com a veu individual, com a veu col·lectiva o com a veu social o cultural, amb els actuals valors de la cultura capitalista que la ‘modernitat’ ens ha dut, tendim cada cop més a expressar la normalització de la nostra situació mentre fomentem la incomprensió i el desinterès per altres realitats, i la…
Estratègies metropolitanes ‘world class’
La cohesió cultural, la vinculació social a través d’una resposta ètica col·lectiva, no és un objectiu polític, ni econòmic, que no cerca el capital social, la riquesa qualitativa acumulada a la societat, només cerca el control social, anomenat en termes polítics i econòmics cohesió social. Perquè?, perquè hi ha dificultats ideològiques, d’arrels culturals, i és…
L’organització política a Barcelona
L’organització política i els serveis públics locals de Barcelona s’estructura sobre les bases pautades per la Constitució espanyola (d’ara en endavant CE) de 1978, la qual al seu torn s’inspira en els tractats i acords internacionals signats i ratificats per Espanya, on s’estableixen les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats de les persones…
La democràcia a Sant Andreu de Palomar, en una societat post-industrial i en una era de globalització econòmica
L’inici de la democràcia va suposar una nova oportunitat, i la feina feta pels tècnics municipals disposava ja d’una eina eficaç, el Pla General Metropolità de Barcelona de l’any 1976 (PGM), que recollia ja la teranyina de carrers creada al compàs de l’especulació immobiliària i el desarrollismo dels anys seixanta. El PGM suposaria la base…
La Barcelona teixida per la industrialització i la complicitat burgesa, la Barcelona noble i la Barcelona fabril, i el seu impacte a Sant Andreu de Palomar
Durant el període comprès entre el final del segle XVIII i mitjans del segle XIX l’emergència del capitalisme accentuà les relacions comercials i humanes entre sí, que es va traduir en especialitzacions productives molt variades i intercanvis més accentuats. A Catalunya l’especialització agrícola desenvolupà diferents àrees d’agricultura comercial que van intensificar notablement els intercanvis mercantils…
La identitat urbana de Sant Andreu de Palomar, d’abans i després de l’annexió amb Barcelona
Sant Andreu de Palomar era un municipi rural al pla de Barcelona i al peu del delta del riu Besòs i del Rec Comtal que proveïa d’aigua potable provinent del riu a la ciutat de Barcelona, on fins entrada la segona meitat del segle XX es va desenvolupar l’horta de regadiu de forma paral·lela a…
Una aproximació a la comprensió de la naturalesa de la història de la urbanització de Sant Andreu de Palomar
Breus incisos de la naturalesa original de Sant Andreu de Palomar La identitat urbana de Sant Andreu de Palomar, d’abans i després de l’annexió amb Barcelona La Barcelona teixida per la industrialització i la complicitat burgesa, la Barcelona noble i la Barcelona fabril La Dictadura, el final d’un creixement capitalitzat des de la societat i…
Reconèixer Sant Andreu de Palomar és també reconèixer la cultura urbana dins de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
La història de la qüestió urbana de Sant Andreu de Palomar també és la història de l’àrea metropolitana, la història d’un entramat d’històries i cultures heterogeni, i comprendre-la, és també una manera d’acostar sensibilitats i de teixir instruments de cohesió social i maduració democràtica. Cal parlar-ne reconeguent la seva identitat des de la seva pròpia…
