Ara estem comprovant que fa massa dècades que hem tolerat desigualtats laborals, abusos i esclavatge en altres parts del món mentre nosaltres ‘teníem’ tot el que era important tenir, que hem alimentat un sistema econòmic especulatiu i explotador, i ara aquests mateixos ‘valors’ decideixen què han de dir o fer els nostres polítics. Segles d’història i una cultura ben manifesta amb un contrapès cristià en els seus orígens, ara no serveixen per corregir la fal·lera irracional pels diners d’un mercat que ha volgut fer l’’agost’ amb el lliure mercat dins d’Europa, un mercat que ja va fer el mateix, i amb molts menys escrúpols, des d’Europa amb la resta del món. Bé, en molts sentits ho segueix fent, o intentant-ho fer. La mentalitat dominant en la nostra cultura ens empeny a fer de la generació de riquesa la finalitat última de les nostres accions. Som i hem de ser un objecte de mercat, no només com empresa, sinó també com a persona, tot s’està transformant en un producte, amb un model polític i cultural que tendeix a banalitzar les relacions socials, les relacions laborals i la mateixa cohesió cultural. Aquest problema no és nou, fa gairebé un segle que porta de cap a nombrosos pensadors, ja siguin persones de renom i actives o persones senzilles a l’ombra de l’actualitat i l’opinió pública. Aquest problema es diu manca d’ètica col·lectiva, fragmentació social i individualisme allunyat de la naturalesa social de l’home, de la necessitat d’interactuar i implicar-se amb el propi entorn més enllà del simple intercanvi de passions i emocions que caracteritzen l’hedonisme de la ‘modernitat’, la identificació del bé amb el plaer, naturalitzar tot allò que ens aporta comoditat i que ens eximeix de tota responsabilitat que demani un esforç d’integració, assimilació i impuls comú.

…

Andreu Marfull i Pujadas

2012.08.27