Estem en crisi econòmica, l’intercanvi de capital s’ha frenat i ara és molt més difícil obtenir finançament per obrir nous negocis, sembla que, en conjunt, s’ha demanat massa diner a crèdit i aquest no ha retornat als bancs que ho han concedit, i el sistema econòmic s’ha d’ajustar. Si el diner no flueix l’activitat se’n ressent, i ara que s’ha demanat més diner del que el comerç és capaç d’absorbir, moltes empreses es veuen obligades a tancar; el govern espanyol ha cedit, ha rebaixat els drets dels treballadors per facilitar la ràpida adaptació de les empreses a la contracció econòmica actual. Ha cedit a rebaixar els drets dels treballadors quan és més difícil trobar feina i s’ha accentuat de forma exagerada la precarietat del mercat laboral. Els polítics diuen que una de les causes de la crisi és la ‘rigidesa’ del mercat laboral, i que per tant ha de ser ‘flexible’. Diuen que això millorarà la nostra competitivitat i que és necessari per creure en un futur viable, però el fet és que estan convertint la seva activitat en dirigir una empresa on les coses ‘o sumen o resten’, quan es suposa que el que han de fer és política, governar, deure’s a les persones per damunt de tot, lluitar per fer el món més just, més sa, i equilibrar els desequilibris que generen l’intercanvi comercial i de capital amb un projecte de futur comú i responsable. Un projecte de futur on hi figurem tots, tots els que participem del mateix sistema econòmic, un projecte que ara per ara és una quimera lluny de resoldre’s.

…

Andreu Marfull i Pujadas

2012.08.27