A Europa hi ha molts països que formen part d’una mateixa moneda, l’euro, però que han perdut la solvència financera dels seus bancs i dels seus Estats, i en aquesta situació s’ha debilitat exponencialment la credibilitat necessària per invertir en projectes de futur. La implicació social i cultural és manifesta, la ciutadania expressa la seva…
Categoria: Cultura
El dèficit cultural d’arrel europea, també espanyola: confondre ‘enriquiment’ amb ‘explotació’, el pas dels valors espirituals als valors materials
Ara estem comprovant que fa massa dècades que hem tolerat desigualtats laborals, abusos i esclavatge en altres parts del món mentre nosaltres ‘teníem’ tot el que era important tenir, que hem alimentat un sistema econòmic especulatiu i explotador, i ara aquests mateixos ‘valors’ decideixen què han de dir o fer els nostres polítics. Segles d’història…
El problema de fons: l’especulació financera i la flexibilització temerària dels riscos assumits quan els economistes dirigeixen la política europea
Des d’Europa s’ha exigit a l’Estat espanyol respondre de l’optimisme imprudent del sector bancari, europeu, que va sobreestimar la capacitat de generació de riquesa i de dinamització productiva de països com Espanya, Irlanda, Portugal, Itàlia, i sobretot Grècia, facilitant-lis un capital que ara temen (i tenen raons de pes per fer-ho) no rebre. Els bancs…
L’economia s’ha estancat i les empreses es veuen obligades a tancar o a reduir dràsticament la seva estructura, mentre creix l’atur
Estem en crisi econòmica, l’intercanvi de capital s’ha frenat i ara és molt més difícil obtenir finançament per obrir nous negocis, sembla que, en conjunt, s’ha demanat massa diner a crèdit i aquest no ha retornat als bancs que ho han concedit, i el sistema econòmic s’ha d’ajustar. Si el diner no flueix l’activitat se’n…
Cal reescriure la història, i amb ella reescriure el present, i el futur. Sense una memòria comuna no escriurem les bases d’un futur comú
Tant si ens manifestem com a veu individual, com a veu col·lectiva o com a veu social o cultural, amb els actuals valors de la cultura capitalista que la ‘modernitat’ ens ha dut, tendim cada cop més a expressar la normalització de la nostra situació mentre fomentem la incomprensió i el desinterès per altres realitats, i la…
‘El mecenatge musical hauria de preservar l’opció preferencial per la qualitat’, entrevista a en Pedro Socías, programador musical dels Concerts d’Aro
Em poso d’acord amb en Pedro Socías Moragues per fer-li una entrevista, per parlar dels Concerts d’Aro, que cada any es celebren a la localitat de Santa Cristina d’Aro, al Baix Empordà; aquest any ha comptat amb la presència del conseller de Cultura de la Generalitat, en Ferran Mascarell, com a espectador d’excepció. Parlar amb ell…
Ressenya del llibre ‘El procés’ de Franz Kafka: una paràbola de l’absurd amb una condemna minuciosament meditada, exempta de solemnitat
Ressenya del llibre ‘El procés’ de Franz Kafka: una paràbola de l’absurd amb una condemna minuciosament meditada, exempta de solemnitat … Versió castellana publicada a EL PAÍS COSTA RICA, el 2 de maig de 2020. Clicar … D’en Kafka se’n parla molt, uns l’entenen com a decadent i altres com a personatge d’excepcional capacitat creativa,…
Estratègies metropolitanes ‘world class’
La cohesió cultural, la vinculació social a través d’una resposta ètica col·lectiva, no és un objectiu polític, ni econòmic, que no cerca el capital social, la riquesa qualitativa acumulada a la societat, només cerca el control social, anomenat en termes polítics i econòmics cohesió social. Perquè?, perquè hi ha dificultats ideològiques, d’arrels culturals, i és…
La democràcia a Sant Andreu de Palomar, en una societat post-industrial i en una era de globalització econòmica
L’inici de la democràcia va suposar una nova oportunitat, i la feina feta pels tècnics municipals disposava ja d’una eina eficaç, el Pla General Metropolità de Barcelona de l’any 1976 (PGM), que recollia ja la teranyina de carrers creada al compàs de l’especulació immobiliària i el desarrollismo dels anys seixanta. El PGM suposaria la base…
L’impacte de les Dictadures a Sant Andreu de Palomar, l’opressió cultural i el final d’un creixement capitalitzat des de la societat
Tal i com es recull al llibre Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar, publicat l’any 1931, en Primo de Rivera tancà el periòdic mensual Autonomia als pocs dies d’haver instal·lat la Dictadura, el 17 de setembre de 1923, aquest periòdic era el portaveu oficial del Centre Popular Catalanista de Sant Andreu. També feu eliminar…
La Barcelona teixida per la industrialització i la complicitat burgesa, la Barcelona noble i la Barcelona fabril, i el seu impacte a Sant Andreu de Palomar
Durant el període comprès entre el final del segle XVIII i mitjans del segle XIX l’emergència del capitalisme accentuà les relacions comercials i humanes entre sí, que es va traduir en especialitzacions productives molt variades i intercanvis més accentuats. A Catalunya l’especialització agrícola desenvolupà diferents àrees d’agricultura comercial que van intensificar notablement els intercanvis mercantils…
La identitat urbana de Sant Andreu de Palomar, d’abans i després de l’annexió amb Barcelona
Sant Andreu de Palomar era un municipi rural al pla de Barcelona i al peu del delta del riu Besòs i del Rec Comtal que proveïa d’aigua potable provinent del riu a la ciutat de Barcelona, on fins entrada la segona meitat del segle XX es va desenvolupar l’horta de regadiu de forma paral·lela a…
Una aproximació a la comprensió de la naturalesa de la història de la urbanització de Sant Andreu de Palomar
Breus incisos de la naturalesa original de Sant Andreu de Palomar La identitat urbana de Sant Andreu de Palomar, d’abans i després de l’annexió amb Barcelona La Barcelona teixida per la industrialització i la complicitat burgesa, la Barcelona noble i la Barcelona fabril La Dictadura, el final d’un creixement capitalitzat des de la societat i…
El retrobament amb la memòria cultural enriqueix, cal contemplar el nostre món
L’ésser humà té la necessitat d’articular diverses formes específiques d’expressió, en diversos àmbits polifònics, la polifonia de la paraula humana, sobre l’escenari del gran teatre del món, essència de la capacitat d’establir un hàbitat propi construït al llarg de l’espai i del temps. Cal estimular la memòria subjacent, el contrari de l’atenció és la indiferència….
La història de Sant Andreu de Palomar, herència del poeta, sacerdot i historiador Joan Clapés i Corbera
Dins de la memòria cultural de Sant Andreu de Palomar hi ha un llibre que excel·leix per damunt de qualsevol altre, un llibre present en la memòria de tothom que tingui interès en conèixer la història i la identitat d’aquest poble. El seu llegat s’ha estès en tants llibres que forma part del patrimoni comú de totes…
Reconèixer Sant Andreu de Palomar és també reconèixer la cultura urbana dins de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
La història de la qüestió urbana de Sant Andreu de Palomar també és la història de l’àrea metropolitana, la història d’un entramat d’històries i cultures heterogeni, i comprendre-la, és també una manera d’acostar sensibilitats i de teixir instruments de cohesió social i maduració democràtica. Cal parlar-ne reconeguent la seva identitat des de la seva pròpia…
La qüestió urbana, una eina per transcendir la societat
El concepte de qüestió urbana aqui proposat sorgeix arran de la lectura d’un excepcional llibre d’en Manuel Castells, es titula precisament La qüestió urbana, escrit l’any 1972. Segons ell la problemàtica urbana requereix l’aclariment de la qüestió urbana com a mitjà de desmitificació de la ideologia de les classes dominants i com a instrument de…
Ressenya del llibre ‘Converses amb Teresa Forcades’ de la ma de l’Eulàlia Tort
Davant de l’actual crisi, primer financera, després política i ara social, perquè ens afecta a tots i en tots els sentits, llegir paraules de realisme com les transcrites per Eulàlia Tort en les deu entrevistes que recentment li ha fet a la Teresa Forcades, és impactant. La Teresa, més enllà de ser una persona religiosa…
L’espai públic a Barcelona: en temps de crisi donem-li més valor
Fotografia anterior: imatge del documental titulat ‘El forat de la vergonya’ de Chema Falconetti El dijous 24 de maig de 2012, a les 13 h a l’Altell del vestíbul del COAC a la plaça Nova de Barcelona, els arquitectes Manel Sangenís, Fidel Vázquez, Jordi Henrich i David Juárez i el sociòleg Jaume López han debatut sobre les…
Questionem-ho… tot
Mentre tendim a banalitzar el debat cultural de la ma l’alliberament de les nostres responsabilitats familiars, socials, polítiques i per tant culturals, la pròpia buidor interior i el propi coneixement que tendim a construir, a partir de la sobreinformació que ens ofega, ens acostem de nou a la responsabilitat que emana del fet que el…
Bellesa enreixada
Em sembla que tots estaríem d’acord en dir que cal donar respostes als dèficits d’implicació social i política, davant de la lleugeresa amb que s’afronten les pròpies carències i l’evident absència de responsabilitat compartida que es percep al nostre voltant. L’experiència ens mostra que la mobilització del capital social és dèbil, però necessària, important, i…
Premi ‘publicspace’ per l’arranjament de l’espai i la memòria del Turó de la Rovira
El passat 23 d’abril, dia de Sant Jordi, es declarà el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2012, en la seva setena edició, ex aequo, al projecte “Arranjament dels cims del Turó de la Rovira”, juntament amb la reordenació de les ribes del riu Ljubljanica. Els autors de l’arranjament dels cims del Turó de la…
La cultura, eina de socialització
La cultura és la millor eina de socialització de què disposem en la mesura que la cultura és el lloc natural de l’ésser humà, en la mesura que la cultura és el producte de la nostra organització social. És l’única eina per a l’acció quan el problema és la fragmentació social, el distanciament cultural, la…
L’arquitectura, un llenguatge cultural
Cada individu o col·lectiu té la seva pròpia cultura amb la seva singular herència física i espiritual, immaterial, que ha atès i estructurat de forma concreta la realitat i les pròpies relacions amb el seu ser i el seu medi, sempre transformat i transformador al llarg del temps i de l’espai. La nostra herència deixa el seu protagonisme a l’edifici, artifici cultural, on existim, que s’ha construït i consolidat en la mesura que és i ha estat útil per a acollir als individus que l’habiten.
L’aparició de la consciència cultural, una resposta espiritual
Antigament les aglomeracions urbanes s’establien al voltant del poder religiós i de les institucions de govern, des d’on sorgiren complexes civilitzacions que s’expengueren i es contragueren. La polis grega fou on les relacions públiques, estructuradores de la comunitat urbana, s’estructuraren donant lloc a l’origen del pensament filosòfic de la nostra era i a la política,…
L’urbanisme i la consciència ambiental, una resposta cultural
Al llarg del procés d’evolució cultural que ens ha dut on som la societat ha tendit a humanitzar la cultura i l’individu a alienar la seva responsabilitat. La veu de l’actual sistema d’equilibri de poder econòmic i social, l’anomenat l’estat del benestar, ha tendit a normalitzar la banalització del debat cultural en benefici del debat…
