El dèficit cultural d’arrel europea, també espanyola: confondre ‘enriquiment’ amb ‘explotació’, el pas dels valors espirituals als valors materials

Ara estem comprovant que fa massa dècades que hem tolerat desigualtats laborals, abusos i esclavatge en altres parts del món mentre nosaltres ‘teníem’ tot el que era important tenir, que hem alimentat un sistema econòmic especulatiu i explotador, i ara aquests mateixos ‘valors’ decideixen què han de dir o fer els nostres polítics. Segles d’història…

El problema de fons: l’especulació financera i la flexibilització temerària dels riscos assumits quan els economistes dirigeixen la política europea

Des d’Europa s’ha exigit a l’Estat espanyol respondre de l’optimisme imprudent del sector bancari, europeu, que va sobreestimar la capacitat de generació de riquesa i de dinamització productiva de països com Espanya, Irlanda, Portugal, Itàlia, i sobretot Grècia, facilitant-lis un capital que ara temen (i tenen raons de pes per fer-ho) no rebre. Els bancs…

‘El mecenatge musical hauria de preservar l’opció preferencial per la qualitat’, entrevista a en Pedro Socías, programador musical dels Concerts d’Aro

Em poso d’acord amb en Pedro Socías Moragues per fer-li una entrevista, per parlar dels Concerts d’Aro, que cada any es celebren a la localitat de Santa Cristina d’Aro, al Baix Empordà; aquest any ha comptat amb la presència del conseller de Cultura de la Generalitat, en Ferran Mascarell, com a espectador d’excepció. Parlar amb ell…

Ressenya del llibre ‘El procés’ de Franz Kafka: una paràbola de l’absurd amb una condemna minuciosament meditada, exempta de solemnitat

Ressenya del llibre ‘El procés’ de Franz Kafka: una paràbola de l’absurd amb una condemna minuciosament meditada, exempta de solemnitat … Versió castellana publicada a EL PAÍS COSTA RICA, el 2 de maig de 2020. Clicar … D’en Kafka se’n parla molt, uns l’entenen com a decadent i altres com a personatge d’excepcional capacitat creativa,…

Estratègies metropolitanes ‘world class’

La cohesió cultural, la vinculació social a través d’una resposta ètica col·lectiva, no és un objectiu polític, ni econòmic, que no cerca el capital social, la riquesa qualitativa acumulada a la societat, només cerca el control social, anomenat en termes polítics i econòmics cohesió social. Perquè?, perquè hi ha dificultats ideològiques, d’arrels culturals, i és…

La Barcelona teixida per la industrialització i la complicitat burgesa, la Barcelona noble i la Barcelona fabril, i el seu impacte a Sant Andreu de Palomar

Durant el període comprès entre el final del segle XVIII i mitjans del segle XIX l’emergència del capitalisme accentuà les relacions comercials i humanes entre sí, que es va traduir en especialitzacions productives molt variades i intercanvis més accentuats. A Catalunya l’especialització agrícola desenvolupà diferents àrees d’agricultura comercial que van intensificar notablement els intercanvis mercantils…

El retrobament amb la memòria cultural enriqueix, cal contemplar el nostre món

L’ésser humà té la necessitat d’articular diverses formes específiques d’expressió, en diversos àmbits polifònics, la polifonia de la paraula humana, sobre l’escenari del gran teatre del món, essència de la capacitat d’establir un hàbitat propi construït al llarg de l’espai i del temps. Cal estimular la memòria subjacent, el contrari de l’atenció és la indiferència….

Reconèixer Sant Andreu de Palomar és també reconèixer la cultura urbana dins de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

La història de la qüestió urbana de Sant Andreu de Palomar també és la història de l’àrea metropolitana, la història d’un entramat d’històries i cultures heterogeni, i comprendre-la, és també una manera d’acostar sensibilitats i de teixir instruments de cohesió social i maduració democràtica. Cal parlar-ne reconeguent la seva identitat des de la seva pròpia…

La qüestió urbana, una eina per transcendir la societat

El concepte de qüestió urbana aqui proposat sorgeix arran de la lectura d’un excepcional llibre d’en Manuel Castells, es titula precisament La qüestió urbana, escrit l’any 1972. Segons ell la problemàtica urbana requereix l’aclariment de la qüestió urbana com a mitjà de desmitificació de la ideologia de les classes dominants i com a instrument de…

L’espai públic a Barcelona: en temps de crisi donem-li més valor

Fotografia anterior: imatge del documental titulat ‘El forat de la vergonya’ de Chema Falconetti El dijous 24 de maig de 2012, a les  13 h a l’Altell del vestíbul del COAC a la plaça Nova de Barcelona, els arquitectes Manel Sangenís, Fidel Vázquez,  Jordi Henrich i David Juárez i el sociòleg Jaume López han debatut sobre les…

Questionem-ho… tot

Mentre tendim a banalitzar el debat cultural de la ma l’alliberament de les nostres responsabilitats familiars, socials, polítiques i per tant culturals, la pròpia buidor interior i el propi coneixement que tendim a construir, a partir de la sobreinformació que ens ofega, ens acostem de nou a la responsabilitat que emana del fet que el…

Bellesa enreixada

Em sembla que tots estaríem d’acord en dir que cal donar respostes als dèficits d’implicació social i política, davant de la lleugeresa amb que s’afronten les pròpies carències i l’evident absència de responsabilitat compartida que es percep al nostre voltant. L’experiència ens mostra que la mobilització del capital social és dèbil, però necessària, important, i…

La cultura, eina de socialització

La cultura és la millor eina de socialització de què disposem en la mesura que la cultura és el lloc natural de l’ésser humà, en la mesura que la cultura és el producte de la nostra organització social. És l’única eina per a l’acció quan el problema és la fragmentació social, el distanciament cultural, la…

L’arquitectura, un llenguatge cultural

Cada individu o col·lectiu té la seva pròpia cultura amb la seva singular herència física i espiritual, immaterial, que ha atès i estructurat de forma concreta la realitat i les pròpies relacions amb el seu ser i el seu medi, sempre transformat i transformador al llarg del temps i de l’espai. La nostra herència deixa el seu protagonisme a l’edifici, artifici cultural, on existim, que s’ha construït i consolidat en la mesura que és i ha estat útil per a acollir als individus que l’habiten.

L’aparició de la consciència cultural, una resposta espiritual

Antigament les aglomeracions urbanes s’establien al voltant del poder religiós i de les institucions de govern, des d’on sorgiren complexes civilitzacions que s’expengueren i es contragueren. La polis grega fou on les relacions públiques, estructuradores de la comunitat urbana, s’estructuraren donant lloc a l’origen del pensament filosòfic de la nostra era i a la política,…

L’urbanisme i la consciència ambiental, una resposta cultural

Al llarg del procés d’evolució cultural que ens ha dut on som la societat ha tendit a humanitzar la cultura i l’individu a alienar la seva responsabilitat. La veu de l’actual sistema d’equilibri de poder econòmic i social, l’anomenat l’estat del benestar, ha tendit a normalitzar la banalització del debat cultural en benefici del debat…