Em sembla que tots estaríem d’acord en dir que cal donar respostes als dèficits d’implicació social i política, davant de la lleugeresa amb que s’afronten les pròpies carències i l’evident absència de responsabilitat compartida que es percep al nostre voltant. L’experiència ens mostra que la mobilització del capital social és dèbil, però necessària, important, i alhora problemàtica, en la mesura que es dilueix el sentit de la cura i la responsabilitat i s’ha normalitzat que així sigui; la societat està desorientada. Les seves conseqüències són l’empobriment i la fragmentació de les estructures polítiques i socials, dels valors i costums que articulen les nostres comunitats, i de la nostra memòria cultural, escrita a les nostres ciutats i al medi que ens acull. El nostre hàbitat en la seva complexa extensió.

L’extrema competitivitat del model econòmic modern ens apropa a la insostenibilitat dels mecanismes de consum i producció que hem definit, i que tendim a explotar, transformant l’herència cultural i l’hàbitat urbà de forma accelerada, amb l’aparició de fenòmens transitoris, fortuïts i fins i tot arbitraris, que han desatès el significat dels seus valors. En la mesura que el territori és impactat pel fenomen urbà, destruint i reconstruint de nou les seves relacions, l’hàbitat urbà i natural es converteix en l’àmbit privilegiat de l’ètica, on s’estableix la responsabilitat i el significat de les nostres accions, de les nostres decisions.

El debat cultural es basa sobre la seva pròpia memòria, i ara, entrat ja el segle XXI, en una època de nous reptes socials, econòmics i polítics, de nous paradigmes culturals, cal més que mai reconèixer a les empremtes del territori i les ciutats els seus resultats, per a guiar les nostres decisions, per a estimular la nostra comprensió i l’esperit crític davant els factors que ens han empès a arribar fins aquí, en cada lloc i en tot moment.

L’estudi de la incertesa i la probabilitat, inherents en l’evolució natural i cultural, expressats en la memòria dels diferents fenòmens urbans, s’estan establint com a nous reptes, noves complexitats, que requereixen la nostra atenció. Cal instrumentalitzar el retorn a la naturalització de la memòria cultural present en els diferents fenòmens urbans, com a foment de la consciència ambiental, del capital social, eina de consens i de debat, per articular el coneixement de la realitat on s’hi intervé i minimitzar els riscos que acompanyen a la seva desatenció. Només així es permetrà retornar el valor a cada cosa, a cada instant, i fomentar, rebre, la bellesa de tot allò que s’esforça per preservar en el seu ser, en reeixir, en evolucionar, per sí mateix, per nosaltres, amb nosaltres.

Donem significat a les coses, valor a la vida, i la bellesa reeixirà, si la protegim.

Andreu Marfull i Pujadas

2012.05.12