Ressenya del llibre “L’home revoltat” [1951], d’Albert Camus

Sovint hi ha situacions que solen repetir-se i sempre solen deixar un rastre. Allò que les diferencia és el temps que perduren, que es resisteixen a la maduració, a l’oblit, al coneixement. I aquest llibre no se n’escapa. Es tracta d’un d’aquells llibres que fan pensar fins més enllà del que el mateix llibre abraça, i segurament és degut a que es refereix a l’home, al seu univers interior del qual en sabem tan poc.

Ens parla de la revolta, d’un fenomen que eminentment ha marcat la història dels dos darrers segles. Reflexiona sobre els personatges més influents, aquells que amb les seves idees han estat capaços d’arrossegar a enormes masses de gent a la violència, la revolució, l’assassinat, en nom d’un futur millor.

Fins i tot la mateixa naturalesa del tema el converteix en una reflexió sobre el potencial humà, i és per això que pot donar peu a nombrosos raonaments. És capaç de reflexionar al nivell que ho ha fet amb una precisa i més que coherent cronologia, deixant els seus propis judicis a segon terme, parlant gairebé amb els fets, les morts que han arrossegat, per no acceptar la legitimitat de la violència i l’assassinat com a eines de la revolta. Gairebé es podria dir que aquest llibre convida a reflexionar per valorar allò que és real o irreal dins del nostre ser, i aquest aspecte és el que fa que, després de 60 anys de ser escrit, conservi una actualitat admirable.

Ara per ara sembla que la violència no s’ha pogut eliminar, però també és cert que la ignorància es combat cada cop més. L’home veu amb els seus propis ulls els errors que s’han comès i que encara són vigents, i mentre els psicòlegs fan progressos i augmenta l’accés a la cultura mig món es mor de fam i malalties, encara hi ha guerres, augmenten els descontents i les persones encara necessitem aferrar-nos a la televisió i fenòmens de masses, a mecanitzar la nostra vida per viure-la sense conflictes. Ara sembla que hi hagi un cert acord en que això no pot seguir així, però encara s’ha de veure què s’hi pot fer, i si aquesta preocupació és real i no tan sols una sortida per allunyar-nos de les nostres pròpies dificultats en acceptar les nostres limitacions.

No hi ha dubte que cal ser optimista per afrontar els grans reptes, i aquest n’és un, però val a dir que tot és tan recent i tanmateix tan urgent que és difícil valorar-ne les possibles conseqüències. Encara està per veure l’eficàcia de les mesures que s’estan prenent. Encara cal esbrinar quin és l’origen del problema.

Cal repartir les responsabilitats. La política que ara es segueix és potser eficaç, però només atén allò que és urgent i no entén com a urgent allò que la societat és capaç de tolerar.

La idea d’un pensador com a portaveu d’un esperit de revolta ara per ara se’m fa del tot improbable, si més no en el món on la democràcia social s’ha desenvolupat més. Per que això fos possible caldria un canvi radical, potser una crisi total, però l’home ha optat per moltes alternatives molt més subtils per satisfer les seves inquietuds. Potser cal una nova revolució, definitiva i sense sang, però per això caldrà veure les coses clares, obrir els ulls, i com que això dista molt de ser proper potser serà necessari veure molt més patiment encara.

La revolta que l’home necessitaria hauria de ser totalment solidària i acceptada per tothom per no provocar més morts innocents… Qui no està cansat de viure, veure i sentir tantes injustícies, imatges i notícies horribles? Estem vivint una època d’escepticisme i passivitat davant l’enorme pessimisme que ens envolta; les generacions adultes se’n fan creus, però les joves, que són les que tenen el futur per endavant, són les que en viuran les conseqüències. Per elles, per mi mateix, necessitem resultats ben aviat per poder-ho pair i creure en uns valors que evitin la tragèdia que poc a poc s’està fent palesa. ¿Ens espera un futur caòtic com a Blade Runner [1982, idea de 1968] o un món crèdul i superflu com el Món feliç [1932] d’Aldous Huxley?, o potser assolirem l’Apocalipsi, la destrucció, anunciat a les Sagrades Escriptures?. La resposta no es sent propera, però el que està clar és que el pas del temps fa la nostra història, que aquesta s’està accelerant a passos desorbitats i que la humanitat s’haurà de posar d’acord per primer cop si volem arreglar el caos social, polític, econòmic i cultural que cada dia ens està angoixant més.

Tenir idees pròpies és avui un problema, però també una necessitat, i aquesta realitat ens mostra tal i com som i fins a on hem arribat. L’humanista Erich Fromm ens mostrà la problemàtica que comporta en l’home assolir la llibertat d’idees, la seva individualitat extrema sota cap influència ideològica, social o cultural, en el seu llibre Por a la llibertat, on analitza el triomf dels moviments feixistes de principis de segle i que  ara se’ns fan tan difícils d’entendre. Albert Camus i Erich From són contemporanis i formen part de la història de dues nacions germanes i enfrontades des de la seva concepció, Alemanya i França.

L’home revoltat [1951] i La por a la llibertat [1941] expressen un desencís crític envers l’allunyament de la condició humana. Albert Camus lluità contra tota ideologia i abstracció que allunyés l’home de la seva condició humana; Erich Fromm analitzà profundament les debilitats de la conducta humana  i la dependència de la seva dimensió social mostrant el valor d’assolir el potencial que la condició humana ens ofereix en la seva maduresa emocional. Tots dos afrontaren la identitat dels individus i dels pobles com a centre de les seves reflexions, tots dos veieren en les ideologies la debilitat humana, però tots dos buscaren en la condició humana una resposta que ens alliberés.

L’orígen és i estarà sempre dins de l’home. Mentre no prenguen consciència del frè que la nostra ignorància i vulnerabilitat respresenta per assolir el nostre potencial d’afecte envers un mateix i el pròxim ens seguirem equivocant. Seguirem sentint-nos ferits i ferint al pròxim.

Andreu Marfull i Pujadas
2011-11-01

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s