Cada individu o col·lectiu té la seva pròpia cultura amb la seva singular herència física i espiritual, immaterial, que ha atès i estructurat de forma concreta la realitat i les pròpies relacions amb el seu ser i el seu medi, sempre transformat i transformador al llarg del temps i de l’espai.

La nostra herència deixa el seu protagonisme a l’edifici, artifici cultural, on existim, que s’ha construït i consolidat en la mesura que és i ha estat útil per a acollir als individus que l’habiten.

Cada individu o col·lectiu és una part d’aquest edifici imaginari i el resultat del camí d’un sentir i un sentit propis. L’antropització del territori, els pobles, les ciutats, en són la seva plasmació física. L’arquitectura, en un sentit ampli, és l’articulació del llenguatge, canviant, que ens l’expressa.

Andreu Marfull i Pujadas

2011