L’humanisme del capital social com utopia real. L’era de la informació vers l’era de l’harmonització dels recursos

El coneixement i comprensió de la realitat ens acosta a l’assumpció de la nostra responsabilitat vital. El repte de l’era de la informació és el d’establir el pont necessari entre cultures per a una nova consciència social, política, cultural.

Crec que l’individu no pot establir un relació estreta amb la seva humanitat en tant no es disposi a transcendir la seva societat y a reconèixer de quina manera aquesta fomenta o entrebanca les seves potencialitats humanes. Si li resulten “naturals” les prohibicions, les restriccions y l’adulteració dels valors, és senyal de que no té un coneixement veritable de la naturalesa humana.

Erich Fromm, a L’humanisme com utopia real

Les debilitats d’un model social condicionat per un model econòmic en expansió

Els tradicionals valors socials, derivats de la convivència i la reciprocitat mútua d’interessos en un marc urbà estable i racional, estan cedint terreny amb nous valors on l’escenari d’una nova ètica empresarial tendeix a incorporar principis capaços de donar respostes qualitatives per garantir una major salut emocional i intel·lectual compatibles amb la nova flexibilitat laboral. Es tracta d’un canvi cultural significatiu on la relacionalitat pròpia de les ciutats basada en la convivència familiar  i laboral s’integra amb nous models relacionals desvinculats de la identitat cultural col·lectiva per donar lloc a noves formes d’identitat personal compatibles amb les demandes socials. La pròpia mobilitat extrema i la devaluació dels llaços familiars al llarg de la vida en són una mostra. Tendim a viure aliens a la societat i la cultura que ens acull, a estar permanentment informats per medis de comunicació de masses i xarxes virtuals, i a explotar les nostres qualitats socials com un producte. La qualitat de la pròpia vida privada cedeix terreny davant les demandes de l’era de la informació.

Nou potencial emergent: el capital social

Les estratègies per competir en la globalització dominant del sector productiu indiquen l’aparició de noves relacions d’associació i cooperació. La competitivitat segueix essent un assumpte econòmic i segueix imposant nous valors a la societat. Es una nova etapa de configuració de xarxes i aliances, sumant voluntats i capacitats, que permeten aprofitar millor  o d’altra forma els recursos naturals i el talent dels actors socials en àmbits diversos. En aquest context el capital social emergeix com el nou potencial competitiu a l’esfera global, i per assolir-ho cal que s’estableixin ambients de confiança i proximitat amb les persones i col·lectius que sumen el conjunt d’aptituds i actituds necessaris per la constitució de xarxes que estableixin objectius i fins comuns.

L’extensió de noves xarxes de la informació és capaç de crear noves vies de comunicació més complexes, però també més abstractes. Només amb una responsable articulació d’aquesta informació es desenvoluparà el coneixement necessari per donar resposta a la dimensió emocional i intel·lectual de l’ésser humà.

El desenvolupament personal és un element clau per al desenvolupament social basat en el coneixement i en la col·laboració i responsabilitat mútua. Si no aconseguim desenvolupar en nostre capital social a partir del desenvolupament personal no sabrem aturar el efectes de l’era de la informació en el propi model econòmic, sobre la matriu biofísica que ens acull, sobre la dimensió cultural dels diferents pobles i societats que en formen part, pràcticament el món sencer.

El progrés econòmic i el seu cost

Els actuals models productius i les noves demandes socials han desenvolupat l’aparició de nous serveis basats en el coneixement capaços de donar respostes innovadores i racionals a la complexitat de les diferents realitats que s’han imposat, tant a l’esfera social i individual com a l’esfera econòmica. Tanmateix, aquests serveis responen també  a l’evolució d’un model de producció i comerç basat en el consum i la competitivitat que reclama noves oportunitats i major flexibilitat. La innovació i la racionalització no és només un acte de progrés social, és també una reacció al sistema econòmic que tendeix a expandir-se i evolucionar.

Davant del model de producció fordista (vinculat a la primera fàbrica de producció en sèrie de vehicles a càrrec de l’empresari Henry Ford), on cada element formava part d’una rígida cadena de treball i s’estengué el proletariat com a model social emergent (la classe obrera), els nous sistemes de producció busquen concentrar en una mateixa persona el major nombre de tasques possibles per a reduir-ne els costos, així com externalitzar el major nombre de serveis i proveïdors per així adaptar-se millor a les exigències del mercat, obert constantment a nous serveis. Avui en dia la competitivitat demana produir allò que es pot vendre, ni més ni menys, i saber allò que es pot vendre és tant o més important que produir. La tecnologia s’ha posat al servei de la racionalització dels esforços de la producció per adaptar-los a les demandes de la societat, mantenint, transformant i obrint nous mercats.

El model d’especialització flexible es caracteritza per una àmplia flexibilitat funcional, que es recolza en la qualificació, la polivalència i la versatilitat dels treballadors i treballadores, el que facilita una millor productivitat dels recursos humans. Es tendeix a cultivar millores en treball en equip com a capital productiu. El treball en equip, l’aportació de suggeriments i idees, la implicació dels treballadors i treballadores facilita la innovació permanent i la consecució dels objectius de qualitat i diferenciació que exigeix un mercat cada cop més competitiu. Tanmateix, aquesta situació què ens aporta? Hem modificat els hàbits laborals amb la tendència a revaloritzar i fins i tot idolatrar el producte obtingut, però mentre tendim a valorar les eines i els objectes que hem estat capaços de crear ens desentenem de les conseqüències ambientals, socials i culturals del procés de producció. Ens en desentenem i ahora desconfiem de les nostres capacitats en dirigir res més més enllà de les nostres pròpies vides.

Els  efectes de l’expansió del model econòmic capitalista

Els costos de l’evolució en el sistema productiu estan mostrant com la societat tendeix a veure la pròpia flexibilitat com a senyal de fragilitat, amb notables implicacions a l’esfera social i laboral. La pròpia expansió tecnològica dels sistemes d’informació ha accelerat el procés de canvi i evolució del model, generant al seu pas nous paradigmes que la societat ha d’atendre i reconèixer.

Efectes en el propi model econòmic:

  • Crisis d’un model econòmic basat en el benestar d’uns vers l’explotació d’altres. El procés de globalització del model de producció capitalista ha ocasionant el retorn dels efectes de la competitivitat als països més desenvolupats econòmicament, amb la conseqüent crisi del model de l’”estat del benestar”. El “tercer món” no vol assumir el rol de proletari, de l’assalariat barat.
  • Aparició de models de monopolis complexes, oligopolis, en detriment de la lliure competència, fet que ha generat una forta dependència dels poders econòmics en el govern de les societats.
  • Crisi de govern polític i social, per tant cultural. Falta de lideratge global.

En la dimensió ecològica:

  • Deteriorament del medi ambient i sobreexplotació dels recursos naturals.
  • Desaparició d’espècies i dels seus hàbitats.
  • Fragmentació i destrucció del patrimoni biològic.
  • Fragmentació i destrucció del patrimoni paisatgístic.
  • Artificialització de l’ètica en el pensament humà vers la naturalesa i la seva transcendència.

En la dimensió laboral:

  • La feina no està garantida i és inestable.
  • Flexibilitat i competència a costa d’atur estructural i tensions socials.
  • No hi ha organitzacions sindicals representatives de la societat.
  • Descentralització de les relacions laborals, i estranyesa sobre el lloc de treball.
  • Fragmentació i destrucció del patrimoni ètic laboral tradicional, suport del model relacional social.

En la dimensió social i cultural:

  • Desestructuració de l’herència i el marc cultural de la societat cap a la desafecció de l’individu vers la funció social.
  • L’estímul massiu al consum tendeix a manipular al consumidor mitjançant la identificació subjectiva de les identitats del producte amb la identitat personal i col·lectiva.
  • Fragmentació i destrucció del patrimoni relacional.
  • Artificialització dels models culturals.

Davant de la contundent realitat que se’ns mostra cal actuar de forma activa per a canalitzar aquesta situació i aspirar a establir un hàbitat durador i compatible amb la matriu biològica sobre la que ens hem de sentir responsables.

Com canalitzar el capital social per a redefinir i transformar l’era de la informació vers l’era de l’harmonització dels recursos

Per atendre les sinèrgies d’aquesta realitat cal establir les bases d’una nova comunicació per a assumir els nous reptes de la globalització aprofitant els nous mecanismes informacionals. Cal redirigir l’acció política des d’esferes més properes a la ciutadania compatibles amb un marc de debat ètic global més enllà de l’Assemblea general de l’Organització de les Nacions Unides i altres institucions d’ordre internacional. Cal generar un capital social transversal capaç de dirigir l’ètica empresarial vers una ètica humanística, més humana, més natural. Cal establir els mecanismes capaços de dialogar vers una nova ètica humanística basada en el capital social, per establir un nou marc de govern, per a definir un marc cultural que integri les diferents identitats i cultures que conviuen al planeta.

L’alternativa veritable a realisme i utopisme neix del síndrome de pensament, coneixement, imaginació i esperança, que capacita a l’home per veure les possibilitats reals que ja s’estan generant.

Crec possible la realització d’un món en que l’home pugui “ser” molt encara que “tingui” poc.

Erich Fromm, a L’humanisme com utopia real

Andreu Marfull i Pujadas

2011.11.17

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s