Germans
Etiqueta: afecte
Ser pare
Avui, més ben dit fa unes hores, ha estat el dia del pare. No ha estat un dia especial, fins que els meus fills m’hi han fet pensar. Després de set anys essent pare encara no ho havia fet prou. Mai he gaudit realment el dia del pare, per què? Avui ho he raonat, m’ha costat…
En el fons seria un somni que els nostres fills poguessin créixer en un entorn així
Aquest any hem celebrat el cap d’any amb una sessió de televisió familiar, una pel·lícula sudcoreana titulada ‘Sang Woo i la seva àvia’ (집으로 – Jibeuro) que la Carlota va veure fa molts anys i darrerament hi pensava sovint.
El més important a la vida?, estimar, estimar, estimar. Entrevista a la Teresa Blanch i Basté, àvia i catalana, de Sant Andreu de Palomar
Aprofito una tarda lliure de divendres per visitar una persona a la que aprecio especialment, és la meva àvia. És a la Casa Asil de Sant Andreu de Palomar, a un poble que l’absorbí la metròpoli barcelonina ara fa tot just cinquanta anys. Feia temps que em voltava la idea de parlar amb ella i…
Ressenya del llibre ‘Converses amb Teresa Forcades’ de la ma de l’Eulàlia Tort
Davant de l’actual crisi, primer financera, després política i ara social, perquè ens afecta a tots i en tots els sentits, llegir paraules de realisme com les transcrites per Eulàlia Tort en les deu entrevistes que recentment li ha fet a la Teresa Forcades, és impactant. La Teresa, més enllà de ser una persona religiosa…
Bellesa enreixada
Em sembla que tots estaríem d’acord en dir que cal donar respostes als dèficits d’implicació social i política, davant de la lleugeresa amb que s’afronten les pròpies carències i l’evident absència de responsabilitat compartida que es percep al nostre voltant. L’experiència ens mostra que la mobilització del capital social és dèbil, però necessària, important, i…
De l’era industrial a l’era urbana, un compromís per naturalitzar la nostra cultura
Les ciutats expressen els processos de transformació permanent que al llarg de la història hem iniciat, i que molt sovint hem descuidat, el camí recorregut. Només algunes traces es preserven físicament. Cal reconèixer els errors i els desencerts, així com els èxits del nostre llegat, que de la ma de les forces que ens han…
El sentit comú és, en el pitjor dels casos, tan sols el sentit fet comú
Aquesta imatge és el resultat de redibuixar amb el ratolí un dibuix de la meva filla, que aviat farà cinc anys. Es titula fada-peix, tal i com el seu cos de peix posa de manifest. La seva creativitat, i la del seu germà, de qui ha après també el joc del dibuix i l’expressivitat gràfica,…
Conferència de Lluís Duch: la banalització de la paraula. Presentació del llibre ‘Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch’
Aquesta conferència ha tingut lloc el 19 de desembre de 2011, i ha estat organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, CCCB, amb la col·laboració de Fragmenta Editorial en motiu de la presentació del llibre Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (Fragmenta, 2011). El filòsof i director del CCCB, Josep Ramoneda,…
Falta realisme, falta coneixement de la nostra identitat vital. Reflexions de cap d’any sobre un futur incert
Hi ha molts defectes en la crítica desenfrenada i indignada davant de la classe política i el model econòmic, més quan fins fa poc estavem tant convençuts del seu factor positiu en el progrés de la humanitat.
Cristià o persona? Som una condició o tenim una ideologia?
El cristianisme original va ser un acte subversiu, una resposta espontània a la manca de llibertat de les persones i els pobles, però avui en dia costa dir “sóc cristià” si ets polític o fas política, activa o ciutadana, personal o col·lectiva. Si exposes la teva vocació cristiana com a guia personal se’t titlla de maniquí…
La crisi, els quaranta, i els reptes de la globalitat. Refer-se o reinventar-se?
Als quaranta assumim un equador psicològic. Mirem tant endavant com enrera i ens veiem a mig camí de moltes coses. I ara, tant si volem com si no, amb aquesta crisi galopant valorem doblement l’orientació del nostre passat i el nostre futur sobre un present professional per molts tèrbol, per no dir desmoralitzador. En Jordi…
Parlem de bombes? parlem d’amor
Sentint les paraules d’ironia del Sr. Peces-Barba, sobre la conveniència o no dels bombardejos de Barcelona, vull transmetre un testimoni familiar, el dels aleshores dos joves amb tota una vida per davant. Dels meus avis materns, que en pau descansin. Ella, la Margarida (1921-2006), visqué els bombardejos sota els matalassos de casa amb els seus germans que tant estimava, amor…
Què vol dir estar en xarxa?
Ara se’ns diu que estem en xarxa, que l’era de la informació ens connecta i les xarxes socials virtuals generen sinèrgies que ens acosten, però la veritable xarxa no és la virtual, aquesta és un succedani fragmentat dels canals relacionals tradicionals. La veritable xarxa és als nuclis afins relacionals, com ara la família, els amics,…
Sobre el llibre “L’home revoltat” [1951], d’Albert Camus
Hi ha treballs que aporten valor al pensament, tot i la permanent tendència a l’oblit. I aquest llibre n’és un exemple. Es tracta d’un d’aquells llibres que fan pensar fins més enllà del que el mateix llibre abraça, i segurament és degut a que es refereix a la humanitat, al seu univers íntim del qual…
Los retos sociales y la función de los Poderes Públicos. Una mirada a la identidad cultural
El principal reto que los Poderes Públicos deben atender es el hecho que se desprende una manifiesta situación en la que, mientras los poderes públicos tienden a resolver nuestros problemas, la sociedad tiende a desentenderse de ellos; con lo que el problema revierte de nuevo a los Poderes Públicos. En el momento en que la…
Poema visual. Mama i bebè
Mama i bebè
Poema visual. Ocell de l’arc de Sant Martí
Ocell de l’Arc de Sant Martí
Poema per l’àvia Margarida
Situacions difícils ofeguen les il.lusions mentre busquem el sentit entre tants móns, sovint pensem i i ens perdem entre boires, escoltant, descobrint, mil històries. No tothom sap navegar en un mar irritat, evitant les ones tormentades, no tothom sap buscar, de bon grat, les millors onades. La llum no em cega, m’il.lumina, arribarem a bon port. Pensem en algú que ens estima, avui estem de sort. Sempre podem trobar el bon temps, de fet no costa gens,…
Intangible i pensament. La racionalitat de la maduresa i l’afecte de la vida en l’Altre.
La racionalitat esdevé ordre, estabilitat, i l’emoció inestabilitat. L’intel·lecte tendeix a racionalitzar les emocions, tendeix a replegar l’home sobre ell mateix, debilitant l’afecció i els vincles amb el pròxim, però les emocions, si es canalitzen, ens anuncien la nostra buidor. El pensament es paralitza quan crea certeses, i aquest necessita mantenir-se actiu, penetrar dins la…
