Als quaranta assumim un equador psicològic. Mirem tant endavant com enrera i ens veiem a mig camí de moltes coses. I ara, tant si volem com si no, amb aquesta crisi galopant valorem doblement l’orientació del nostre passat i el nostre futur sobre un present professional per molts tèrbol, per no dir desmoralitzador. En Jordi Collell, coach i assessor de marca personal, ens acosta al sentir d’aquells que es troben a l’equador de la seva vida laboral i es senten desorientats, vaja, la crisi dels quaranta però duplicada, l’emocional i la laboral. El títol de l’article és prou eloqüent: ¿estàs segur que serveixes per res? (cliqueu a sobre del títol anterior per accedir-hi).

L’assumpte és triplement complicat quan el problema és amb una crisi econòmica, política i cultural com està passant en aquest país nostre, Catalunya, dins d’un estat, Espanya, que no pot comprendre un model territorial descentralitzat, polaritzat més enllà de Madrid i la seva rodalia. Però vaja, arreglar això ara no toca, en aquest article.

En Jordi ens ajuda a comprendre que podem llimar els nostres perjudicis, estimulant la creativitat, la confiança en un mateix. I quanta raó té. Què hem de fer sinó?, la situació de cadascú depèn de les pròpies competències, de la realitat del sector on un s’ha format, i també de la capacitat de reinventar-se, d’aixecar-se i dir-se: jo puc dirigir la meva vida. Cal raonar allò que hom és, cal fer-se una valoració personal, i si cal s’ha de mirar enrera i assumir allò que calgui assumir per adonar-se d’on provenen les nostres limitacions. Tal i com en Jordi ressalta: que ningú esperi que li donin les respostes a mida. Cal transformar-se en una resposta per un mateix, per la crisi, per la societat, per allò que volem lluitar.

Què es pot afegir a tanta evidència?, doncs ressaltar i comprendre el més important: cal tenir confiança en un mateix, que implica confiar també amb els demés. Si no ets capaç de dir que confies amb les persones que t’envolten és impossible que creguis en tu. Pots creure i confiar, així com desconfiar, però si no hi creus només pots desconfiar.

El problema de molts és, crec jo, la falta d’autoestima i la manca d’identitat personal. El primer es forja donant confiança, aprenent a ser humil i gaudint de cada instant. El segon es crea conduint la pròpia vida, i si cal revivint el passat per donar-li la volta, un exercici d’interiorització que t’ajuda a descobrir les càrregues que t’han condicionat, i a descobrir, ara sí de veritat, la teva humilitat.

Identitat i autoestima es troben quan hom madura, quan hom esdevé conductor dels seus propis actes.

Andreu Marfull i Pujadas

2011-11-12