Què vol dir estar en xarxa?

Ara se’ns diu que estem en xarxa, que l’era de la informació ens connecta i les xarxes socials virtuals generen sinèrgies que ens acosten, però la veritable xarxa no és la virtual, aquesta és un succedani fragmentat dels canals relacionals tradicionals. La veritable xarxa és als nuclis afins relacionals, com ara la família, els amics, els col•lectius, el veïnat, els pobles… aquells que ens descriuren com a persona en la nostra cultura social, on les xarxes socials virtuals poden aportar un plus de relacionabilitat o, en molts casos, les poden desvirtuar.

Ara, en plena crisis, estem més atents als canvis, estem valorant els canvis recents, som molt més sensibles al present i més crítics amb el futur. Vivim una estabilitat forçada per les limitacions de la nostra capacitat de resposta, amb menys espectatives de canvi fàcil i ens veiem abocats a destinar més esforços per transformar i redirigir les nostres vides amb canvis de mentalitat.

Aquest moment és dur, ens fa sofrir i ens fa vulnerables, tendeix a mostrar les nostres limitacions, però alhora ens empeny a reconèixer-nos, a caure si ja estavem caient, i a resorgir si ja estavem recuperant-nos. Ens agradi o no estem transformant per necessitat, una mica, allò que som, i estem reconnectar-nos de nou amb la realitat per a retrobar l’estabilitat emocional i reflexiva necessària per a redescobrir el nostre potencial.

Estem en xarxa quan interactuem interiorment amb el nostre pensament i amb la realitat exterior a nosaltres. Els nostres pensaments, les nostres idees i les nostres emocions, formen part d’una xarxa interna que dinamitza la nostra vitalitat i es canalitza entre altres realitats reconegudes conscient o inconscientment. La naturalesa pública i privada d’aquesta xarxa, on nosaltres en som un punt, ens defineix en funció d’on som, de com som, i d’allò que podem ser.

La crisis actual és també una crisi relacional, la crisi d’una relació supèrflua. L’atractiu de les xarxes socials virtuals és precisament la capacitat de suplir el dèfit relacional que les urbs modernes ens mostren, fetes a mida de les noves economies d’escala, globals i locals, de la societat de consum i producció de béns i serveis moderna. Les xarxes socials virtuals són doncs un instrument que hem d’aprendre a utilitzar i del que hem d’aprendre a alliberar-nos si volem recuperar el sentit creatiu i vital de la relacionabilitat real, i no desvirtuar-la en l’anonimat i la fàbula virtual. El reconeixement de la proximitat entre nostra realitat personal i de la que ens és afí és indicador de la qualitat relacional entre nosaltres mateixos i el medi que ens acull. Les xarxes socials virtuals per sí soles mai ens seran realment properes, cal que les persones que les utilitzin s’expressin i dialoguin per a comunicar, per enllaçar ponts davant la fragmentació que l’actual era de la sobreinformació ens estimula. És una oportunitat, i també un repte.

Cal, doncs, en primer lloc, compendre què ens aporta estar en xarxa i perquè les utilitzem.

Andreu Marfull i Pujadas
2011-11-06

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s