Poema per l’àvia Margarida

Situacions difícils ofeguen les il.lusions
mentre busquem el sentit entre tants móns,
sovint pensem i i ens perdem entre boires,
escoltant, descobrint, mil històries.

No tothom sap navegar en un mar irritat,
evitant les ones tormentades,
no tothom sap buscar, de bon grat,
les millors onades.

La llum no em cega, m’il.lumina,
arribarem a bon port.
Pensem en algú que ens estima,
avui estem de sort.

Sempre podem trobar el bon temps,
de fet no costa gens,
aprenent d’aquells que ens volten,
persones que sempre sobten.

L’àvia celebra el seu sant,
no és un dia qualsevol,
estar junts és el més important,
avui no s’ha d’estar sol.

L’amor rebut ens afalaga,
u
n gest que sempre agrada.
Per això li vull agrair:
petons, abraçades…

… t’estimo

és el què sento, i et vull dir.

10 de juny de 1998

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s