Biografia poètica d’Andreu Marfull Any 2016 – EL POBLE DE SARRIÀ – Frederic Bou L’atletisme de ben jove, la sardana tot seguit, i després a l’altar troba motiu dolç per ser marit. Aquells temps la gent encara de l’església era creient, tanmateix si es casés ara, ho faria diferent. Té Carlota per esposa que feliç…
Etiqueta: poesia
Certament, (avi) Andreu
(diàleg imaginari entre l’Andreu avi i l’Andreu nét) Escolta’m bé, Andreu, la gent fuig de la misèria. Certament, Andreu, la gent fuig d’allò que no vol veure. T’entenc bé, Andreu, la misèria és una realitat present. Certament, Andreu, cal tenir-ho ben en ment. Fugir o veure, Andreu, és l’opció que s’ha de prendre. Certament, Andreu, el…
Poema visual. Ciutat per les formigues
Ciutat per les formigues
El sentit comú és, en el pitjor dels casos, tan sols el sentit fet comú
Aquesta imatge és el resultat de redibuixar amb el ratolí un dibuix de la meva filla, que aviat farà cinc anys. Es titula fada-peix, tal i com el seu cos de peix posa de manifest. La seva creativitat, i la del seu germà, de qui ha après també el joc del dibuix i l’expressivitat gràfica,…
Poema visual. Pare Noel amb barba, estrelles i boles (Bon Nadal 2011)
Pare Noel amb barba, estrelles i boles BON NADAL 2011
Poema visual. Família d’ocells de cabell llarg
Família d’ocells de cabell llarg
Parlem de bombes? parlem d’amor
Sentint les paraules d’ironia del Sr. Peces-Barba, sobre la conveniència o no dels bombardejos de Barcelona, vull transmetre un testimoni familiar, el dels aleshores dos joves amb tota una vida per davant. Dels meus avis materns, que en pau descansin. Ella, la Margarida (1921-2006), visqué els bombardejos sota els matalassos de casa amb els seus germans que tant estimava, amor…
Poema visual. Mama i bebè
Mama i bebè
Poema visual. Ocell de l’arc de Sant Martí
Ocell de l’Arc de Sant Martí
L’anella del temps. Ressenya d’una actuació a Calaf.
Més enllà del fons dels designis, Què hi trobem sinó un silenci pesant? Dignes i misteriosos són els desitjos que, des de la solitud, confereixen el gest dens d’una mirada sense transgredir la noble presència de la memòria, que, harmoniosament, omplen de color el buit de la incertesa. Amunt les mirades i veurem dins nostre…
Poema per l’àvia Margarida
Situacions difícils ofeguen les il.lusions mentre busquem el sentit entre tants móns, sovint pensem i i ens perdem entre boires, escoltant, descobrint, mil històries. No tothom sap navegar en un mar irritat, evitant les ones tormentades, no tothom sap buscar, de bon grat, les millors onades. La llum no em cega, m’il.lumina, arribarem a bon port. Pensem en algú que ens estima, avui estem de sort. Sempre podem trobar el bon temps, de fet no costa gens,…
