L’anella del temps. Ressenya d’una actuació a Calaf.

Més enllà del fons dels designis,
Què hi trobem sinó un silenci pesant?

Dignes i misteriosos són els desitjos que,
des de la solitud,
confereixen el gest dens d’una mirada
sense transgredir la noble presència de la memòria,
que, harmoniosament,
omplen de color el buit de la incertesa.

Amunt les mirades i veurem dins nostre
el ressò d’allò que ja era en nosaltres,
segurs que el temps és just,
restituint, altre cop, el batec de la intensitat,
on més profund serà,
com més tensa sigui la corda que ens faci vibrar.

El temps mai s’atura,
esperances, temences i sorpreses guariran
els misteris de la dignitat perduda
on, sense saber-ho,
buscarem la virtuosa i silenciosa pau.

L’anella del temps mira sempre enlaire.

Viatge i descobriment

Teníem un dia per davant, un viatje, un poble, un caràcter, un espai, i novedoses escenes per arxivar. Teníem per davant centenars de racons per desxifrar, escultures per descobrir, esperits i angoixes encobertes, matisos i suggeriments brollant del més inhòspit dels detalls. Teníem un nou aire clarificador, unes textures inquietants, uns oblits desorbitants, i una serenor descomposada enmig d’un engoliment exagerat de guspires impulsives que m’omplien la sala dels records fins a exprémer els  racons més entrenyinats de l’oblit.

Tot plegat una aventura que requeria la màxima recepció sota una tensió considerable. Un àpat generós  i certament temptador que m’arribà a fer bramar l’estómag desitjós de tanta abundància, però que després d’un aperitiu desenfrenat difícilment poguí gaudir i arribà fins i tot a ser dolorós.

Per sort: el cementiri; un respir, unes molècules d’aire lliberat a la més sincera de les contemplacions. Un descans necessari per mecanisme descodificador saturat per les seves limitacions en la búsqueda del màxim rendiment. Un petit incís estructurador que agraí com una clariana relaxant enmig d’una boira inesperada.

Coses clares? … no gaires; ara bé, nous camins? … segurament més dels que comptava trobar. Camins sense petjades que no puc recollir en el mateix sac, ni tan sols podria dir quins són de llarg, mig, o curt recorregut, ni quins són drasseres, o fins i tot només camins de tornada. Una forta dosis per un tractament que no sabia  ben bé què requeria, però que obliga a fer ús d’altres recursos fora de les receptes convencionals, obrint el pas a les tenebres de l’inconscient per ser voluntàriament sotmesos als capricis de la intuició.

Inquietuds

Definir el perquè d’aquesta intervenció em resulta un xic confús, tant com l’allau d’imatges i emocions que fortament varen irrompre dins meu al pretendre de forma espontània, sens dubte erròniament, transgredir dins l’essència del poble de Calaf.

Marees de racons, superfícies, buits, espais i escultures es mesclàren dins una tempesta de records on el temps confonia les arrels amb les fulles verdes, afanyoses de veure les primeres flors. La llum d’una resposta va venir embromada per una inmensitat de preguntes angoixades per la meva ignorància.

Tanmateix les afores de Calaf, camí de l’ermita de Sant Sebastià, em conferien l’esperança d’una claror lluminosa, i així va ser. La plàcida contemplació de les dunes de l’horitzó, així com el verd genuí d’unes collites assetjades per la secada, va fer brollar dins meu l’escalfor de la silenciosa pau que s’hi respirava.

Respostes

Ll’entorn era acollidor, ulls dubtosos contemplaren el casc urbà. Es seu interior m’havia traït, però des de la llunyania em proporcionava una inesperada però acollidora sensació.

No hi havia dubte, un noble campanar sorgia dominador del seu territori, joiós i orgullós d’ésser contemplat, aquell era el lloc on trobaria la resposta.

Proposta

Un seguit d’imatges mòvils i canviants al voltant d’ell al llarg del temps havien estat assimilades. Tot allò que s’havia configurat al voltant de l’església, presidida pel campanar, havia estat absorvit.

Aquesta espurna de llum va ser la que em va dur a la plaça gran, on vaig alçar la mirada per contemplar, amb els ulls ben oberts, la presència gairebé atemporal de l’església de Sant Jaume i les estàtiques arcades que vesteixen el perímetre de la plaça.

L’anella del temps pretén dignificar aquest centre, resaltant la importància de comptar amb la memòria i les arrels que ens sustenten i han estat capaces de dur-nos aquí.

La idea consisteix en enfatitzar aquesta capacitat d’assimilar l’inquiet teixit canviant i sovint ingenu que ha configurat l’actual Calaf. Pretén, a partir de la memòria, aixecar la mirada i obrir els ulls cap al ressò de nous impulsos, amb la vibració de les pròpies arrels, cordes tensades que s’han obert camí des del cor de Calaf, i que, silenciosa i sinuosament, s’han adaptat a qualsevol superfície.

Els carrers que duen a la plaça anirien definint l’àmbit de reflexió, concentrant la tensió en un cercle configurat per les diferents cordes que anirien tangents a ell. Confrontaria així l’habitant o visitant amb tot l’espai, amb el temps, amb el propi poble de Calaf, en la mesura que les cordes tensades siguin capaces de fer-lo vibrar i alçar la mirada més enllà de l’àmbit visual, cap al seu interior.

Cordes destensades, feixugues i inertes deixarien caure els seus extrems a l’alçada dels ulls del vianant: inquiet enfrontament producte ineludible de memòries tortuoses que el temps ha pogut sospesar.

Aquesta proposta és doncs una intervenció efímera, una pausa que sigui capaç de trobar el silenci suficient per una reflexió, un intercanvi, una resposta, per petita que sigui; un petit incís en el temps que permeti unir el present, passat i futur, d’un poble actiu inquiet per compartir i engrandir els seus horitzons.

.

Andreu Marfull i Pujadas
1997, com a estudiant d’arquiectura

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s