(diàleg imaginari entre l’Andreu avi i l’Andreu nét)

Escolta’m bé, Andreu,
la gent fuig de la misèria.
Certament, Andreu,
la gent fuig d’allò que no vol veure.

T’entenc bé, Andreu,
la misèria és una realitat present.
Certament, Andreu,
cal tenir-ho ben en ment.

Fugir o veure, Andreu,
és l’opció que s’ha de prendre.
Certament, Andreu,
el camí no s’ha de perdre.

Exacte, Andreu,
cal seguir allò que es sent.
Certament, Andreu,
cal sentir per seguir essent.

Escolta’m bé, Andreu,
jo no he fugit de la misèria.
Certament, Andreu,
jo tampoc perquè vull veure.

T’entenc bé, Andreu,
cal veure el present tal i com és.
Certament, Andreu,
només així es pot saber dir mai més.

Fugir o veure, Andreu,
decidir viure és la qüestió.
Certament, Andreu,
viure per fer un món millor.

Exacte, Andreu,
viure per no fugir.
Certament, Andreu,
viure per sentir, per no mentir.

Dedicat a l’avi Andreu, al seu bon consell i a la seva integritat. 30.VI.2016