Animat per l’empenta d’en Pau Vinyes Roig he publicat (a internet) la meva tesi de màster, dedicada a la qüestió urbana de Sant Andreu de Palomar, comprendre una realitat urbana a través de transcendir la seva societat en la lectura de la seva formació i estructura urbana. Hi he posat uns textos orientatius i la presentació powerpoint que vaig fer, per qui s’animi a llegir-la. Espero que us agradi.

…

La presentació de la tesi es recull a continuació, per qui hi pugui estar interessat (15 minuts de lectura):

…

La tesina del Màster oficial en Gestió i Valoració Urbana titulada La qüestió urbana a Sant Andreu de Palomar, ss. XIX-XXI ([1]), centrada a la recerca de la comprensió del fenomen urbà de Sant Andreu de Palomar, indica la necessitat d’acostar política i societat amb la finalitat de canalitzar el capital social des de la cohesió cultural. És a dir, expressen la necessitat de catalitzar la cultura des del reconeixement i la instrumentalització de la memòria cultural urbana. El concepte de qüestió urbana sorgeix en aquesta tesina arran de la lectura d’un llibre d’en Manuel Castells, titulat precisament La qüestió urbana i escrit l’any 1972. Segons expressa la forma més indicada d’atendre la problemàtica urbana és analitzar la història del procés d’urbanització, per introduir-se així al centre de la problemàtica del desenvolupament de les societats, al temps que es descobreix una impressió conceptual ideològicament determinada. Per ell és absolutament necessari estudiar la producció de les formes espacials a partir de l’estructura social de base.

La tesina indicada analitza la vinculació entre els contextos polítics i econòmics, el desenvolupament social i el seu procés d’urbanització, i com les relacions històricament establertes entre espai i societat han estat ateses de forma desigual en el seu procés de transformació urbana i territorial, tant si ha estat planificat com si no. Enllaça l’evolució i el context polític, econòmic i social des dels projectes d’eixample planificats des del mateix municipi de Sant Andreu a la segona meitat del segle XIX amb  les estratègies urbanes d’incidència que s’han incorporat al recentment aprovat Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

En relació a la proposta de tesi aquí exposada és convenient indicar que al treball documental es ressalta la incidència de les notables actuacions urbanes implementades abans dels anys trenta del segle XX, grans projectes que han fragmentat i condicionat notablement el desenvolupament urbà del territori original de Sant Andreu, format per un nucli urbà principal, un de secundari (Santa Eulàlia, ara pràcticament desaparegut) i més de cent masies (ara en queden poc més de deu), situades la seva gran majoria entre els pobles de Sant Andreu i Horta, ja que entre Sant Andreu i el Besòs i el mar les terres eren deltaiques i estaven destinades a horts bàsicament. Les grans actuacions reconegudes són les següents:

• Casernes militars
• Tallers ferroviaris La Maquinista Terrestre y Marítima
• Tallers ferroviaris El Norte
• Les Hilaturas Fabra y Coats
• La Hispano Suiza
• Les Cases Barates del Bon Pastor
• Les Cases Barates de Baró de Viver
• Les Cases Barates de Can Peguera
• Manicomi de la Santa Creu

De la mateixa manera es determinen diferents àmbits en transformació (o recentment transformats) que han condicionat la cultura urbana del poble originari amb el seu entorn immediat, així com la seva regeneració i reconversió, amb diferents actuacions iniciades –algunes d’elles acabades, d’altres no- durant el període democràtic. Es tracta dels següents àmbits:

• Heron City (centre d’oci)
• La Maquinista (centre d’oci i comercial)
• El Corte Inglés (centre comercial)
• Polígon industrial i nou barri residencial
• Avinguda Meridiana construïda sobre les vies del tren
• Vies del tren descobertes
• Solar i entorn de les recentment enderrocades Casernes militars de Sant Andreu
• Desconnexió del tram est del passeig de Fabra i Puig amb els barris veïns
• Ronda de Dalt, descoberta i elevada per sobre el carrer Gran de Sant Andreu, i nus de la Trinitat
• Tallers encara existents de l’antiga Maquinista Terrestre y Marítima

A aquests espais, vinculats tots ells a grans actuacions urbanístiques, cal afegir l’existència de diferents projectes de transformació urbana, més enllà de les determinacions del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, en endavant PTMB.

• Eix Sant Andreu – Sagrera
• Preservació del nucli històric de Sant Andreu
• Àrea residencial estratègica de l’Ecobarri de Vallbona
• Portes de Collserola, amb projectes per la Guineueta, la Trinitat, Torre Baró i Ciutat Meridiana

El PTMB determina una gran àrea de transformació urbana situada entre el poble originari de Sant Andreu de Palomar i el riu Besòs sense especificar amb precisió els seus objectius i les actuacions a fer, aspectes vinculats a actuacions que de ben segur es proposaran al futur Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ara en fase de maduració.

Aquest gran nombre d’actuacions mostren fins a quin punt Sant Andreu ha estat objecte d’oportunitats de transformació urbana aprofitades amb major o menor èxit pel sistema econòmic i de govern dominant i les seves prioritats, i com actualment el poble originari i el seu entorn està fragmentat, diluït com un barri més de Barcelona i sense gaudir del grau de centralitat i polaritat territorial que té tàcitament però no de forma reconeguda, com mostra tant el Pla General Metropolità de 1976 com el PTMB de 2010. Una situació que ha permès l’aparició d’actuacions que no han considerat prou la naturalesa, la història i la memòria cultural definida a Sant Andreu. La divisió del territori original (que arribava fins a les cases del mateix poble d’Horta) en dos districtes -Nou Barris i Sant Andreu- una divisió feta per la traça (i gran mur urbà) de l’Avinguda Meridiana entre els trams de Fabra i Puig i la sortida de la Ciutat Comtal, encara ho agreugen més, ja que aquesta divisió està feta a la mateixa tangent del poble original santandreuenc i ha suposat la consolidació d’aquest empobridor mur i una dificultat política i administrativa afegida a l’hora per poder-hi intervenir i enfocar una necessària comunicació d’un territori lamentablement dividit per unes vies de tren i una autopista feta al seu damunt.  El fons de la història d’aquesta caòtica urbanització de bona part de Barcelona, comú a tot el nord metropolità, té a veure amb la ciutat fabril i noble que s’inicià al mateix segle XIX per l’impuls de la burgesia i la industrialització de la Ciutat Comtal, una ciutat fabril que es situà de forma molt intensa al nord de la ciutat –també al seu sud- i una ciutat noble que es configurà de mar a muntanya entre la ciutat històrica i l’eix Gràcia-Sant Gervasi-Sarrià. Una estratificació social i urbana que s’emfatitzà amb la dispersió urbana que acompanyà al desenvolupament de les vies de comunicació, el transport públic i l’aparició de l’automòbil destinat a la massa social. El resultat és ara una ciutat ocupada per edificis, carrers i fàbriques amb molt desigual grau d’harmonització i perspectives de futur o de millora, on les oportunitats de transformació urbana de baix cost són cada cop més inexistents i amb una capacitat d’inversió amb fons públics cada cop més en entredit, tant pel la pròpia crisi de la hisenda pública com pels actuals valors de la competitivitat econòmica i la política associada.

Aquestes reflexions enllacen amb la percepció ciutadana, on a través d’una enquesta feta a sis barris (tres de Nou Barris i tres de Sant Andreu, sobre una mostra de 150 enquestats), indica que hi ha un acord en que les actuacions urbanístiques més importants no s’han executat, que els interessos dels barris estan molt poc representats a Barcelona, que tret dels veïns de Sant Andreu barri ningú sap la història de Sant Andreu de Palomar i que, en general, els indicadors de capacitat de gestió urbana de la ciutadania són baixos, així com la percepció del grau de consolidació urbana.

Resumint, es posa de manifest que cal ampliar el debat, donar veu a la societat, democratitzar la política i la ciutadania, reactivar la cohesió cultural, refer-la, i canalitzar el camí de l’esperança i la confiança des de la vinculació de tots per tots, si més no facilitar al màxim les condicions necessàries perquè això sigui possible, per mitjà d’un impuls d’una democràcia més deliberativa i no només representativa com fins ara. En una visió més conceptual es pot concloure que per l’aprofundiment d’una concepció holística del fet urbà (per comprendre’n millor la seva dimensió cultural) cal desenvolupar una sensibilitat cultural vinculant on la identitat, la tradició i el valor d’allò existent serveixin de base a elaboracions intel·lectuals i tècniques de l’arquitectura, l’urbanisme i l’ordenació del territori amb sentit, força i sensibilitat.