Stéphane Hessel (1917-2013), es considera un dels ideòlegs reconeguts del moviment dels ‘indignats’, en la mesura que aquests s’han fet seu seu el lema que expressà en el seu escrit “Indigneu-vos!” (2010). Demanà a les noves generacions que recullin el relleu de l’esperit de la Resistència francesa davant l’ocupació alemanya i renovin les forces que impulsaren la Declaració Universal dels Drets Humans [1948]. Ell en va ser un dels redactors.

Hi manifesta com l’allunyament actual respecte les forces que ens governen, on els ideals han cedit terreny a la indiferència, ens fa vulnerables i espectadors passius davant els desequilibris i les injustícies que encara són presents a molts llocs del planeta, i al nostre entorn mateix. Alerta així de la pèrdua que suposa renunciar a la facultat d’indignar-se i el compromís que s’adquireix.

“Les raons per indignar-se poden aparèixer avui menys clares o el món massa complex. ¿Qui controla, qui decideix? No és sempre fàcil distingir entre totes les corrents que ens governen. No es tracta d’una petita elit de la comprenem clarament les accions. És un món bast, que nosaltres sentim que és interdepenent. Vivim en una interconnectivitat com mai fins avui havia existit. Però en aquest món, hi ha coses insuportables. Per veure-ho, és precís mirar bé, buscar. Dic als joves: ¡Busqueu una mica, trobareu!. La pitjor de les actituds és la indiferència, dir “jo no puc fer res, què estic fent”. Al comportar-nos així, perdeu un dels components essencials que fa a l’humà. Un dels components indispensables: la facultat d’indignar-se i el compromís en el que hi ha la conseqüència.”

Estableix dos nous grans reptes que cal atendre especialment: la immensa bretxa entre els molt pobres i els molt rics i que no deixa de créixer, i els drets de l’home i l’estat del planeta. Expressa també la necessitat de seguir el camí de la no violència, i a la conciliació de les cultures diferents, en pro d’una reconciliació pacífica, sota el següent lema:

“Crear, és resistir. Resistir, és crear”

Tot i el ressò d’aquest moviment, poc després presentà un llibre-manifest complementari, on substituïa el títol per un altre de més significat avui en dia. El crit ‘indigneu-vos’ es dedica a la joventut que ha de canviar el món present i futur, el missatge ‘comprometeu-vos’ apunta a totes les consciències, i un sense l’altre no es poden acabar de comprendre. En el seu llibre “Comprometeu-vos!” (2011), proclamà la necessitat de comprometre’s com a camí a un enriquiment cultural, espiritual i ètic que contraposi el pensament productivista basat en l’enriquiment material. És suggerent com ressalta el paper determinant de l’acció local per a assolir un món globalment més just, més savi, i com alhora aconsella la creació d’un Consell de Seguretat Econòmica i Mundial per a lluitar contra la desesperança, amb l’aspiració d’establir així un equilibri entre les diferents realitats de l’escala local i la global.

Abans de morir deixà escrit el seu testament polític: “No us rendiu”, un llibre en el qual crida a “remoralitzar” la vida pública espanyola.

La lluita que ell ha liderat ha estat, en el fons, la lluita contra la desesperança, i la seva renovació.

El passat 26 de febrer Stéphane Hessel ens deixà en vida. Els seus escrits segueixen amb ell.

.

Andreu Marfull i Pujadas

2013.03.02