La història de Sant Andreu de Palomar, herència del poeta, sacerdot i historiador Joan Clapés i Corbera

Joan Clapés i Corbera bDins de la memòria cultural de Sant Andreu de Palomar hi ha un llibre que excel·leix per damunt de qualsevol altre, un llibre present en la memòria de tothom que tingui interès en conèixer la història i la identitat d’aquest poble. El seu llegat s’ha estès en tants llibres que forma part del patrimoni comú de totes les publicacions que parlen de la història de Sant Andreu. Ens referim al llibre del poeta, sacerdot i historiador Joan Clapés i Corbera titulat Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar publicat l’any 1931 en tres volums de més de tres-centes pàgines cadascun que recollien fins a nou llibres, tres per volum, on redactà tot allò que feia referència a Sant Andreu, des de la seva història a l’evolució del municipi, la vida social amb la relació i història de les entitats culturals, benèfiques, docents, esportives, musicals, i el conjunt de totes les tradicions, festes i costums que li eren pròpies, tant les existents com les desaparegudes; recollint també les biografies de les persones més significatives i il·lustres, així com una minuciosa i detallada descripció de les associacions catòliques, culturals, polítiques i d’oci. Dedicà una extensa descripció a la narració del desenvolupament gradual del poble de Sant Andreu, del seu municipi i de la naturalesa de tots els municipis veïns, fins i tot de Badalona. Documentà totes les peripècies de Sant Andreu en les diferents guerres i lluites que ens han precedit, i narrà i documentà com mai més ningú ho ha fet tots i cada un dels racons del seu territori, les seves masies, les existents i les desaparegudes, també les restes arqueològiques documentades, però també les carreteres i les vies, les sèquies i els molins, les fonts i les mines del terme, els rius i els torrents, els llocs topogràfics i el que sobta més, una extensa descripció de la geologia, orografia, mineralogia, hidrografia, clima, flora i fauna molt més acurada que la de qualsevol informe de sostenibilitat ambiental actual, que disposa de molta informació, però la major part molt genèrica; així com una extensa base estadística dels censos des del segle XIV fins a les tipologies edificatòries del poble per alçades, perfectament documentades, i fins i tot els més minuciosos detalls de cadascun dels desenvolupaments urbanístics, obres d’urbanització i expropiacions que anaren teixint la seva transformació.

Aquest llibre és de fet una evolució d’un primer llibre escrit trenta-dos anys abans i molt menys conegut, entre altres coses perquè les fulles històriques l’incorporaren. Es tracta del llibre publicat l’any 1900 i anomenat  senzillament Sant Andreu de Palomar, i va escrit sota la l’impuls de la profunda impressió que li suscità l’annexió descoratjadora amb la Gran Barcelona fruit del Decret d’Agregació de l’any 1897. Aquest llibre, de la mateixa manera que succeí en el llibre de Manuel Castells titulat La qüestió urbana, (1972) que fou també la seva primera gran obra, nasqué d’una preocupació. En Manuel Castells introduí el seu llibre més conegut amb l’expressió ‘Aquest text nasqué de cert estupor’. En Joan Clapés i Corbera ho cita amb la següent expressió, redactada en català antic ([1]):

Si per desgràcia l’agregació, ó millor dit la absorció de Sant Andreu per la capital, tingués d’esser permanent, allevors com ara, me quedará la íntima satisfacció de haver recullit com á bon fill tots los papers y documents qu’ honran de prop ó de lluny la bona memoria de la mare finada, pera recordar y fer objecte de imitació als futurs paysans nostres, lo que fou la població de Sant Andreu de Palomar, y lo que feren sos fills en tots los ordres de la vida.

JOAN CLAPÉS Y CORBERA, Sant Andreu de Palomar, 1900

 Les seves preocupacions però es veieren calmades tres dècades després, degut a que Sant Andreu seguí teixint esperança i dirigint els seus designis, disposant de grans regidors santandreuencs triats per la seva població, personatges que ja formen part de la història d’aquest poble, i així es transmeté un missatge més tranquil·litzador en la seva obra. En el pròleg de les fulles històriques citades expressava, en la seva cloenda, la següent valoració, més pausada ([2]):

I és cert que la història de la ciutat de Barcelona i de són antic comtat, en les edats medieval i moderna, ha estat la síntesi de Catalunya, i els ahir petits pobles de l’entorn han estat sempre com beatificats i sumergits en els resplendors i en l’escalf de Barcelona, de la qual neixien, i d’ella s’han nodrit i crescut, i per ella tenen un valor imponderable, però, en conseqüència, no han estat mai posats i valorats independentment del valor enorme, incommensurable de la Barcelona mare, títol aquest de justícia, de noblesa i d’honor pels ex pobles agregats, a l’estil de l’honor i la noblesa dels prínceps que els pervé de l’honor i la noblesa dels seus pares.

 JOAN CLAPÉS I CORBERA, Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar, 1930

Eren anys d’esperança però també de tensió social, feia molt poc que un dictador s’hagués exiliat després d’ocupar el poder durant bastants anys i canviar la fesomia social i cultural de la ciutat, sota la benedicció del rei Alfons XIII, avi de l’actual rei d’Espanya, que acabà també fugint de l’Estat per la pressió popular i la inestabilitat política i militar. Al final tots coneixem bastant bé la història, vingué un nou cop d’estat, i esclatà una guerra civil sense precedents, amb la implicació internacional i la victòria feixista aliada amb el nazisme, amb la derrota de la fràgil obertura republicana, aliada amb els soviètics en menor mesura, i amb el suport de les Brigades Internacionals dels Estats que més endavant sotmetrien el feixisme a la resta d’Europa.

Transcorreguts cinquanta anys Sant Andreu de Palomar era una nova realitat, mantenia el seu teixit central, però no el seu territori, sense el que és impossible concebre la seva història. Nova gent i noves problemàtiques assolaren Barcelona, Catalunya i Espanya, i deixaren Sant Andreu ben mutilat, amb l’aparició espontània i informal de nous nuclis de població desagregats del teixit identitari del poble de Sant Andreu, el centre de poder no era a la seva gent, era molt lluny d’aquí, més lluny que de la capital catalana. Tot i així la tradició cultural i associativa mai ha defallit, i han aparegut altres identitats que conviuen en proximitat amb la santandreuenca. L’any 1984 es publicà una intensa base documental que es serví de l’obra de Joan Clapés i Corbera i afegí la realitat social i econòmica instaurada durant el Franquisme; comptà amb la direcció de l’Assemblea de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, el Consell Parroquial, l’Associació de Veïns creada l’any 1971, i l’Arxiu Històric de Sant Andreu de Palomar. Era abans de l’actual divisió de districtes, abans que es creés des del govern socialista municipal el districte de Nou Barris. Fou una feina documental intensa, que recollia tota la informació disponible amb la voluntat de retrobar l’arrelament i la solidaritat en la pròpia identitat. El llibre es titulà la Guia de Sant Andreu de Palomar, i expressava en la seva introducció ([3]):

Som un grup de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, que arrel  d’una Assemblea Parroquial ens va preocupar la relació entre els fills del barri de Sant Andreu i els nou vinguts en diferents moments de la història del barri. Ens va semblar que arrelar en una terra, en un barri, en una gent és molt important per retrobar la nostra identitat, per saber qui som, què fem aquí, i quines comunicacions hem de crear per tal de construir un entorn (en aquest cas el més proper és el nostre barri) més humà que ens permeti no sols descobrir la història de la nostra gent, majoritàriament treballadora, les seves lluites, sofriments i aspiracions, sinó també recrear la solidaritat necessària per anar anticipant en fets ben reals tot allò que desitgem per a tots.

Creiem que és molt important conèixer el lloc on es viu, els seus carrers, les seves places, les entitats, la seva història, el treball, la provinença, la seva població, el que ens alegra i diverteix, les seves festes… i perquè totes aquelles adreces ens poden ser útils en un moment determinat de la nostra vida quotidiana: a l’hora de cercar escola o guarderia pels fills, a l’hora de comprar un llibre, o de fer esport, o atendre una necessitat social, religiosa, o perquè cerquem un grup de reflexió, per comunicar-nos, o un espai per crear cultura popular, o simplement perquè volem un metge, ens volem apuntar a un sindicat o partit, o intentem llançar un telegrama… obrir un compte a la caixa, o agafar l’autobús.

Per totes aquestes raons, i perquè ens sembla que no sols pot servir pels nou vinguts a Sant Andreu sinó pels que hi han nascut però, potser coneixen poc el barri, vàrem creure convenient confeccionar aquesta guia del barri.

 Guia de Sant Andreu de Palomar, 1984

La història d’un creixement caòtic ha determinat grans interrogants en la identitat d’aquest territori en relativament pocs anys, però la societat evoluciona, i entrada la democràcia s’ha restituït bona part de la veu popular, amb nous protagonistes, i noves cultures, també amb nous reptes a atendre per l’anàlisi de la qüestió urbana. Als respectius arxius històrics dels districtes germans actuals de Nou Barris i de Sant Andreu es disposa d’una àmplia font documental que recull la major part de les obres que contenen la memòria escrita dels barris més antics i més recents, no de tots, i no tots amb la mateixa intensitat, però són una important mostra de la feina de relligat col·lectiu de la cohesió social existent.

Andreu Marfull i Pujadas

2012.07.25


[1] Aquesta és una citació textual de Joan Clapés i Corbera al llibre Sant Andreu de Palomar (CLAPES i CORBERA, J, 1900, 12)

[2] Aquesta és una citació textual de Joan Clapés i Corbbera al primer volum del llibre Fulles Històriques de Sant Andreu (CLAPES i CORBERA, J., 1931, 20)

[3] Aquesta és una citació textual del Grup de treball de l’Assemblea de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar al llibre Guia de Sant Andreu de Palomar (Grup de treball de l’Assemblea de Sant Andreu de Palomar de 1983, 1984, 4)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s