La lluita per a l’autodeterminació catalana s’ha d’internacionalitzar més, i millor – Neus Torbisco

L’1 de març de 2023, l’ANC de Girona publica a Youtube una conferència-debat amb Neus Torbisco, professora de dret internacional a l’Institut de Postgrau d’Estudis Internacionals i de Desenvolupament, a Ginebra (Geneva, Suïssa). És experta en dret internacional i drets humans, en el cas de lluites col·lectivitzades, i s’ha implicat directament en el pols internacional del procés català. La seva tasca ha estat, en aquest sentit, molt més important del que llueix el coneixement que públicament se’n té d’ella.

En aquest acte, la Neus destaca que la lluita a l’exili és important, i que ha donat fruits rellevants, que cal seguir treballant, perquè a Europa i al món els costa d’entendre què li passa a Espanya amb els catalans, i a l’inrevés. Per un costat, diu, Espanya es mostra tolerant, oberta i democràtica, però per l’altre comet repressió i discriminació deliberada contra els catalans que reclamen ser una nació, i exercir l’autodeterminació. Per aixó, diu, s’ha de saber explicar millor. I, no gensmenys rellevant, és la visió que, des de l’extranger, transmet la imatge que dóna la Generalitat de Catalunya al donar suport al Govern espanyol. Segons diu, costa molt de fer entendre (i d’entendre), i això no ajuda.

Diu que existeix una frustració, lògica, que crea divisió, i, segons ella, falta una estratègia cívica i institucional activa per actuar decididament com un bloc, amb diferències, sí, però que tingui clar l’objectiu de la independència. Per això cal, abans, obrir i centrar el debat. Requereix fer entendre que Espanya fa ús del dret penal per criminalitzar, amenaçar i domesticar un dret universal: el del poble català a exercir el seu dret a l’autodeterminació que, diu, sota cap concepte s’ha de negociar, com sembla que es fa amb la “taula de diàleg”. En aquesta línia, la feina és sobretot internacional, on ja s’ha aconseguit treballar una evidència: des de les Nacions Unides i a certs nivells institucionals i polítics, la feina de la lluita des de l’exili ha deixat clar, als ulls de molts, que existeix una repressió discriminatòria, pròpia de mentalitats jacobines del segle XIX, no democràtiques, contra un “grup objectivament identificable unit i decidit a exercir l’autodeterminació de Catalunya”.

Espanya ha demostrat que no és respectuosa amb els drets humans gràcies a múltiples causes obertes que, de forma principal, s’han abordat internacionalment. I això té força. Molta, però s’ha de seguir treballant. Per això, diu, cal entendre bé quin és el camí a seguir, i que aquest passa per coordinar, de forma preferent, el plet internacional.

En aquest sentit, la Neus aporta gran lucidesa quan expressa que “el dret internacional no té dents”, i quan aclareix que es tracta d’un projecte dels estats per civilitzar el món, que cal llaurar activament. En aquesta línia destaca que cal avançar, internacionalment, en la construcció dels drets col·lectius, com el de l’autodeterminació, sempre i quan aquest defensi també els drets del próxim, si bé, diu, Europa i el món ténen molts altres problemes oberts, i això també s’ha d’entendre bé.

Per això, diu, cal seguir denunciant la repressió, i “fer entendre a Europa que el problema entre els catalans i l’Estat espanyol no és domèstic”. Gran sentència! Brillant, com també ho va ser el Consell Nacional Català a l’exili l’any 1945 (la Delegació als Estats Units), just quan es discuteix la Carta fundacional de les Nacions Unides, que impulsarà els Drets Humans i el dret internacional contemporani, al dir, a la Conferència Internacional de les Nacions Unides, a San Francisco:

(traduït de l’anglès)

Font: https://casalcataladenovayork.wordpress.com/

Ara que serà redactada la Carta definitiva de les nacions del món per a una pau durable, Catalunya no pot deixar aquesta oportunitat sense clamar justícia a les Nacions Unides per a ser degudament reconeguda, abans que hom cometi nous errors irreparables al moment d’aquesta redacció, i la seva llibertat nacional torni a ésser ajornada indefinidament.

En apel·lar a vosaltres en demanda de justícia, Catalunya vol declarar plenament les seves aspiracions i l’abast dels seus drets. Formalment demanem a aquesta Conferència que no cometi el mateix error de la Conferència de la Pau a Versalles, en la qual la demanda de Catalunya fou rebutjada amb l’erroni argument que es tractava d’un simple cas d’autonomia a ésser concedida per Espanya, i com a tal era un problema intern, un «conflicte familiar», a resoldre per l’Estat espanyol. Tampoc no podríem permetre que les Nacions Unides jutgessin els drets de Catalunya sobre la mateixa base en què ho feu la Lliga de Nacions, que els classifica com un simple problema minoritari dins Espanya. Catalunya és una nació i ha d’ésser reconeguda com a tal abans de poder traçar cap organització política per a Espanya, per a la Península Ibèrica, per al continent europeu o per al món alliberat.

Millor dit impossible.

Gràcies professora Neus Torbisco. La seva és una gran visió de la importància de la lluita internacional, i de la feina que cal seguir treballant per exercir un dret que no es negocïa, es defensa per llaurar un món més civilitzat. Altrament, molt interessant la importància de treballar la imatge que donem fora d’Espanya, i gràcies per dir-nos que l’estratègia de recolzar el govern espanyol és un error. La lluita passa, certament, per objectivar la repressió, per seguir denunciant-ho i per treballar el dret internacional, des d’Europa i amb les Nacions Unides.

.

Visca Catalunya, per la llibertat de Catalunya