CAUSA CATALANA: Entrevista a en Robert Dokponnou, el 2012

Primer és el respecte i després la integració amb la filosofia de cada lloc

Publicat al blog CAUSA CATALANA, el novembre de 2012.
Entrevista de l’Andreu Marfull. Versió original en llengua castellana.

English version

Versión castellana

La causa catalana és una lluita de reafirmació cultural, que sens dubte ha de ser capaç de conviure i integrar-se amb valors d’obertura i acollida com els transmesos per en Robert. En unes societats cada vegada més disperses i vinculades entre si, exemples com els de Robert ens conviden a donar encara més valor a la pròpia cultura, fomentant el respecte, el coneixement mutu i la integració amable i enriquidora.

Robert forma part de l’ampli col·lectiu de persones que han vingut d’altres països del món a Barcelona per continuar les seves vides i teixir els seus projectes vitals, en el seu cas per amor. Li vaig demanar fer una entrevista per contrastar els seus valors amb la causa catalana, però també per acostar-me a les seves arrels, africanes, que em són llunyanes, però que ell manté vives amb la seva professió. És ballarí i percussionista en un grup africà integrat per membres de diferents països (http://www.kanalleclub.com/).

La seva àmplia visió de la vida, espiritual i vital, la seva integritat i el seu esforç per integrar-se i convidar-nos a compartir filosofies de vida, més enllà de contraposar valors o cultures, va despertar en mi una profunda curiositat i admiració. Li vaig demanar de fer una altra entrevista, aquesta vegada sobre ell i la seva manera de pensar, i el resultat va ser absolutament inesperat, tres hores de conversa ininterrompuda que em van fer qüestionar la meva pròpia herència cultural i espiritual. En aquest article està transcrita la primera entrevista, la segona (molt més extensa) està recopilada en un altre bloc, d’una altra naturalesa, que es pot consultar aquí: ‘La cultura és una cosa que un sent, i tot el que un sent forma part de l’espiritualitat’, entrevista a Robert Dokponnou, ballarí i percussionista.

+++

Vius a Barcelona. Què t’agrada d’aquesta ciutat?

Primer és el temps, fa bon temps, per mi no fa molt de fred. I després veig la gent alegre, per mi sempre està alegre. Hi ha una bona sintonia, un bon ambient, i a més Barcelona és de les ciutats més netes que he conegut.

I de Catalunya, què t’agrada?

No la conec molt, tinc poca informació. Barcelona és una de les ciutats de Catalunya, on he passat més temps i la conec una mica, però la resta de Catalunya és una realitat que no domino massa.

I què opines del moviment independentista a Catalunya?

Jo, abans que res, diria que a la vida hi ha moments en què s’han de prendre decisions, i si Catalunya vol independitzar d’Espanya, si és el seu desig, és una bona decisió. Catalunya té un caràcter i una visió dins d’Espanya perquè pugui anar millor, però Espanya no la vol reconèixer. Si a Catalunya li convé independitzar-se essent un país, per millorar, per mi és genial.

D’on provens?

D’Àfrica, de l’oest, de Benín, el meu país està entre Nigèria i Togo. És un petit país. Vinc d’un poble de pescadors i pagesos.

I quant temps portes a Catalunya?

Fa gairebé nou anys que vaig arribar a Barcelona, ​​una part de Catalunya.

Com és que vas venir aquí?

Vaig venir per amor, la meva dona va venir a Àfrica atreta per la música i la cultura africana. És una enamorada de l’Àfrica en general i de la meva terra en particular. Va venir a través d’una associació que va muntar una estada sobre la cultura i la dansa. Ens vam conèixer i vam començar la nostra relació, fins que jo vaig venir aquí. És de mare catalana i pare basc, i se sent una mica dels dos llocs. Ara em dedico a la dansa i la percussió africana, i formo part del grup ‘Vall Club’.

Expresseu tradicions africanes?

Som un grup musical que mostrem la vida universal. La dansa africana és l’expressió cultural de la seva vida quotidiana. Actuem per a molts públics i també fem tallers per a empreses.

Treballeu per empreses?

Treballem per dues empreses, una amb seu a Suïssa i l’altra a Londres. Fem tallers per fomentar valors entre els treballadors a través dels tambors, interactuant amb ells. És la filosofia d’unir-se a través de la percussió, encara que no formem part de la mateixa religió, de la mateixa cultura o que no parlem la mateixa llengua. A través de la percussió podem fer un grup, unir-nos.

Són bons valors. Buscar afinitats, per la sana convivència. Com t’has sentit integrat a Catalunya?

M’he sentit bé, perquè tinc una filosofia de vida, que és que quan te’n vas a un lloc el més important és el respecte i la integració, sempre amb respecte. La integració té a veure primer amb la llengua i després amb la cultura que t’acull, així la gent t’acull i et respecta a tu també. Si una persona va a un lloc que no és la seva terra i vol instaurar-hi la seva cultura és que no el respecta prou. En primer lloc, quan vas a un lloc nou cal respectar i sobretot intentar integrar-te, aprenent primer la llengua i després la cultura.

Totalment d’acord. Però tot i així has notat algun tipus de rebuig?

Jo m’he sentit molt bé aquí. No he notat cap tipus de rebuig, ni de racisme.

Creus que a part de la llengua és important aprendre la cultura d’acollida?

Per descomptat, no és suficient amb el respecte. Primer és el respecte, i després la integració, de la llengua i la cultura, amb la filosofia de vida de cada lloc, continent, nació o zona.

Però parles castellà, que és una llengua d’acollida a Catalunya, especialment a Barcelona.

Sí, perquè és una llengua parlada per la majoria, i no diria que és més fàcil o difícil. El que passa és que a Catalunya si parles castellà tots els catalans t’entenen, et comprenen, i et responen en castellà.

I creus que el castellà és una llengua d’integració?

Sí, dins de Catalunya la gent està oberta, et poden respondre en català o en castellà, segons la llengua que parlis. La llengua que he après és el castellà, el català encara no el parlo, però l’entenc una mica.

Parles també francès. És la teva llengua original?

Hi ha molts països africans que han estat colonitzats per França, i a Benín hem escollit aquesta llengua oficial. I després hi ha la llengua nacional de cada país, una llengua oficial es pot parlar del nord al sud, de l’est a l’oest, i en canvi una llengua nacional es parla només en zones, al nord, o al sud, l’est o l’oest.

És a dir, a Benín aprens dues llengües, l’oficial i la nacional, i ambdues s’estudien a l’escola?

A les escoles s’ensenya la llengua oficial, i la nacional s’aprèn, no s’estudia. S’aprèn dels lingüistes fora de l’escola, ja que cada regió té una multitud de llengües.

I no hi ha cap llengua nacional majoritària?

És difícil agafar una sola com si fos de tot el país. El meu país és petit, però tenim 52 llengües, i d’elles n’hi ha 18 de parlades per la televisió i la ràdio. El francès és el que domina, el que utilitzem per entendre’ns entre tots.

Des de la llunyania es comprèn millor d’on véns?

És clar, he après molt estant fora, si estigués a dins no hauria donat el valor que li dono ara. Algunes coses les valoro positivament, i altres no tant. Per això és important sortir una mica, per fer una comparació i valorar allò que reps com a cultura.

I la cultura d’aquí és molt diferent a la d’Àfrica?

Hi ha moltes diferències, és molt diferent a Benín. Però no m’agrada generalitzar parlant d’Àfrica, té quaranta-dos països i cadascun té la seva cultura i els seus pobles i regions. Àfrica és molt diversa i sempre donem informació parcial.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s