CAUSA CATALANA: Entrevista a l’Anna Solà, el 2013

És vergonyós que tota l’elit cultural espanyola no hagi dit res

Publicat al blog CAUSA CATALANA, el maig de 2013.
Entrevista de l’Andreu Marfull.

English version

Versión castellana

Feia temps que volia mantenir una conversa sobre la causa catalana amb l’Anna Solà. Compartint viatges amunt i avall, recollint i portant els nens a l’escola, era un tema sempre reincident. No pas per patriotisme català, sinó per dignitat, i és que és molt esgotador veure com es tracta aquest tema des dels mitjans de comunicació, polítics i institucionals d’Espanya, que actuen, es comporten i pensen només en una llengua i una cultura que per ser de tots ha de tenir, per damunt de tot, l’etiqueta d’espanyola, com la llengua, que en veritat és i sempre ha estat la ‘castellana’. En canvi dóna la impressió –un fet que s’alimenta compartint experiències d’altres persones que per diversos motius coneixen també el debat fora de Catalunya– que aquest debat sí que és patriòtic fora de Catalunya. És castellano-espanyolista i molt ofensiu. Des de la ignorància i la mala fe s’ha fomentat un anticatalanisme que alimenta discursos polítics i també lleis sense debat, en un parlament no parlamentari, mentre la societat catalana ho veu indignada, i amb raó.

El castellà, al que els agrada dir-li ‘espanyol’, disposa d’una Real Academia Española i d’un Instituto Cervantes que vetlla per ell, mentre que el català no ho pot fer dins d’Espanya, un fet que irrita el poble català quan és conscient que el català es va haver d’esperar al segle XX per ser regulat, aprofitant els convulsos inicis de segle i la desintegració gairebé total de les colònies d’Espanya, després de segles de persecució i prohibicions, que es van reviure en els trenta-sis anys de franquisme. Però això no s’ha acabat. Es veu clarament a les campanyes obsessives de desprestigi de la llengua catalana en tots els fronts que té oberts el PP a València, les Illes Balears i a l’Aragó. Una realitat que s’alimenta també amb aquest desafortunat projecte de llei d’educació estatal, la LOMCE, ara que s’havia implantat un saludable i integrador model de normalització lingüística a l’educació que retornava la dignitat i el prestigi de la llengua i cultura catalanes.

Volia parlar precisament amb l’Anna Solà de la LOMCE, però de fet n’hem parlat per sobre, dels seus promotors. A diferència d’altres entrevistes ja publicades aquesta és una denúncia que recull més fidelment la indignació catalana, un fet que es presenta aquí com l’expressió d’una tensió malaltissa que des d’Espanya s’alimenta amb l’abús de l’autoritat i el poder dels qui poden donar veu al poble de Catalunya però no ho volen fer (ni ho faran mai) si és a les seves mans governar España. En una lluita d’elits institucionals molt desigual l’entrevista ha esdevingut una conversa sincera que expressa fins a quin punt els que es diuen espanyols i ofenen Catalunya no són dignes de sentir-se cap elit. Són, de fet, uns prepotents.

Però bé, per entendre-ho millor comencem l’entrevista.

+++

Què opines de la política lingüística estatal (espanyola)?

El problema és que no en tenen, només tenen ‘espanyol’. Tenen un menyspreu total i absolutament a la resta de llengües de l’Estat, i a les realitats culturals que atresoren.

Veig que parles d’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya, creus que la denominació és apropiada? Ho dic perquè és la mateixa que determina la Real Academia Española, quan la Constitució Espanyola parla de castellà i de la resta de llengües espanyoles. Estàs d’acord amb la denominació de llengua espanyola?

Jo dic ‘espanyol’, tot i que penso que seria més encertat dir-li castellà, ja que permet englobar la resta de llengües, totes les llengües són espanyoles i el castellà és la pròpia de Castella.

De fet els espanyolistes diuen que l’espanyol no és només de Castella, perquè també es parla a altres regions, com Extremadura o Andalusia, o a Lleó, i no s’ajusta a la realitat. Creus que seria bo diferenciar-les amb denominacions regionals com es fa amb les variants de la llengua catalana?

A mi m’és igual el que facin amb la llengua espanyola, el que m’importa és què fan amb la llengua catalana. Jo no em fico amb les llengües dels demés, de la mateixa manera que no vull que es fiquin amb la meva.

Quan dius la teva et refereixes al català des del Rosselló fins Alacant, Eivissa i Aragó? Ho dic perquè fora de Catalunya hi ha qui discuteix que parlem la mateixa llengua i n’estan promovent nous noms, per desvincular l’arrel comuna, catalana.

Jo visc a Catalunya, m’és igual com li diguin més enllà. Em molesta, perquè penso que parlen català, però mentre la protegeixin ja m’està bé. El problema és que ells diuen que és una altra llengua per a treure’n valor i marginar-la. Està claríssim.

Sabies quan es va crear la Real Academia Española?

No

Es constituí el 1714.

Ah. Caram, al 1714, quan es va sotmetre la Catalunya i la Corona d’Aragó, hi té relació?

T’explico, l’objecte d’aquesta llei era polir les impureses de la llengua castellana, “combatir cuanto alterara la elegancia y pureza del idioma, y de fijarlo en el estado de plenitud alcanzado en el siglo XVI”, una iniciativa al model francès, ja implantat al 1635 perquè no toleraven les varietats que s’estaven donant a la  península i més enllà, per unificar-la, i fou una eina d’assimilació i unificació juntament amb els Decrets de Nova Planta. Una iniciativa que no permeten a la llengua catalana.

I el català era també era una impuresa que també s’havia de llimar i no els hi va sortir bé? És que és així com veig que encara pensen avui en dia. De totes maneres, imagina’t que a l’Amèrica del Sud al castellà que parlen li posessin un altre nom, què dirien els espanyols?

Jo penso que els hi agrada molt dir que són més de 300 milions de parla espanyola, i que només un 40% dels catalans de Catalunya parlen català i és un llengua subvencionada.

Totalment d’acord. Però tu imagina’t que ara se’ls hi rebaixés a poc més de 40 milions d’espanyols – si és que arriben – amb llengua materna castellana. Què dirien? 

Em sembla que els hi estaria molt bé, i de pas que dins Espanya agafessin diferents noms, com castellano oriental, gaditano, sevillano, extremeño

Seria una bona ‘clatellada’, i potser aprendrien alguna  cosa.

La pregunta que em faig és si realment no ho entenen, o senzillament és un acte de supèrbia.

El problema és que segueixen essent conqueridors, i ens veuen com a conquerits. No et tracten de tu a tu, et deixen pensar si penses com ells i si no et fustiguen, et censuren o t’ignoren.

Això té veure amb a el nou Anteproyecto de Ley Orgánica de la Mejora de la Calidad Educativa, que a l’exposició de motius és presenta positiva pel mercat, el rendiment escolar i l’econòmic, mentre promouen la segregació entre els que treuen males notes (amb continguts devaluats) i els bons. També promouen imposar un director a les escoles que tingui llibertat de contractar i fer fora qui vulgui i imposar criteris educatius, devaluant l’AMPA i tot el que fins ara demanava consens en les polítiques de les escoles. Devaluen assignatures subjectives artístiques, ambientals i culturals, en benefici de la religió i l’ètica, que les tornen a implantar; imposen com a obligació comuna les dues principals llengües colonitzadores, l’espanyol i l’anglès, deixant el francès com a optativa i les llengües regionals com a la resta de llengües estrangeres; imposen també l’avaluació escolar uniformada des d’un mateix centre estatal (des de Madrid), i només deixen avaluacions autonòmiques per les llengües regionals. Finalment, promouen que les Comunitats Autònomes que no facilitin l’educació vehicular en llengua espanyola pels qui ho demanin ho cursin en escoles privades a càrrec de l’Administració Autonòmica (ho paga l’Estat i ho descompta a les transferències de retorn a les autonomies). Té això alguna cosa a veure amb la mentalitat colonitzadora?

Totalment.

Creus que això és beneficiós pels nens i l’economia? (que de fet és l‘objecte de la llei)

No té res de pedagògica, només és per sotmetre. Són gent de dretes, i què fan? Manen, s’ocupen dels seus amiguets i la resta de la gent els hi és igual. Si no són els seus nens els que suspenen els hi és igual. Ni els importa ni els interessa. És ideologia pura.

Però l’esquerra espanyola també és espanyolista. En el fons sembla que sigui més que un sentiment ideològic, sembla una manifestació d’autoritarisme de qui mana i controla l’estatus quo polític i econòmic, que confon grandària amb poder, autoritat amb la llei del més fort, quantitat amb qualitat, simplicitat amb complexitat. És empobriment espiritual, com ho és pretendre mantenir el patriotisme catòlic espanyol imposat per la força ara fa segles.

No tinc res a dir. Saps què estaria bé que els hi fessin als espanyols que neguen i menyspreen el poble de Catalunya? Que els hi diguessin que no cal saber l’espanyol, que totes les escoles les féssim en anglès. Dir-lis als nens espanyols que l’espanyol no serveix per res, que l’important és l’anglès, i que decidissin la llengua educativa els poderosos països anglosaxons. Què passaria? ho trobarien normal? per què ho troben normal amb el català i no amb el castellà? hi estarien d’acord? Estarien disposats a acceptar aquest atac a la seva cultura i la seva llengua?

Jo penso que estan massa cofois amb l’expansió de l’espanyol, i que això no els deixa pensar en els termes que exposes, que són ben lògics i que nomes pretenen fer un exercici d’interiorització perquè entenguin el que els hi estem dient.

Són com nens petits de pati d’escola, com el típic ‘xulo’ que ningú se l’estima perquè és el que fa mal a tothom i que a partir d’aquí pot fer el que vulgui, que els té a tots acollonits. Es això. El que deies de la grandària, dels homes que necessiten tenir puros grans i cotxes ben llargs.

Estem parlant de referències fàl·liques a un ‘patriarquisme’ instituït al poder i l’autoritat del més fort i del diner?

Totalment. Quan veus l’Aznar amb els peus a sobre la tauleta amb el Bush vol dir-nos “jo sóc més xulo que ningú, soc el més fort i el que s’apropi li foto castanya”.

Abans, fa uns anys, tots els homes d’Espanya feien la ‘mili’, i els que no ho havien entès la ‘mili’ els acabava de fer homes, on els veterans feien amenaces –fins i tot garrotades- als ‘novatos’. El primer dia els hi demanaven tabac, alguns calerons, els entrepans que duien, i per la nit els anaven a veure per fer-los ballar, per humiliar-los i que tots gaudissin de l’espectacle. Tot això mentre els oficials miraven cap a una altra banda, amb una permissivitat explícita.

Com a la presó? Si no et portes bé et faran la vida impossible. De la manera que ho expliques realment és el mateix que passa quan entres a les presons, extorsió, submissió i sinó ves en compte que ves a saber què et pot passar si no et sotmets davant del més fort. I Espanya fa això.

Doncs sí, i hi ha un matís, quan et preguntes si a la ‘mili’ es pot fer una queixa conjunta et diuen que aquest dret no existeix al Codi Militar. Només s’admeten queixes personals. I així t’ho penses no dues, sinó mil vegades, si val la pena. Això es el que s’ensenya a l’exèrcit. O aguantes i t’adaptes (i tens premi de consolació) o et busques problemes.

Hi veus molta diferència?

Penso que hauria estat millor no viure-ho, i que molta gent ha patit una imposició personal, social i cultural de la que no n’és conscient. Un fet que molts han patit com una tortura. Degut a això Espanya és un país pobre en debat, en consens i en sentit comú.

Jo ho trobo flagrant. Aquesta manera de fer no m’agrada. Quan els governs adopten aquestes praxis la societat els segueix. Si tens un president que és un que abusa i desprestigia la seva autoritat la societat acaba essent així. El govern ha de donar exemple, ser humil i ajudar als més pobres, i mostrar que l’arrogància i la desautorització de l’adversari des de la mofa o la ignorància no serveix per res.

Si ho fes la societat en rebria un bon exemple.

I tant, saber estar, humilitat. I per això no necessitem l’església catòlica, perquè el cardenal Rouco Varela i companyia en certa manera fan el mateix.

Creus que l’església espanyola no ajuda?

Quan llegeixo les notícies de la Conferencia Episcopal Española que es publiquen a la premsa espanyolista mostren sempre una confrontació! No ensenyen cap missatge ni de pau ni d’amistat, ni d’intentar entendre els demés. Res, fan com els altres. Et diuen com has de pensar i després et donen l’hòstia.

Jo penso que dins el subconscient espanyol hi ha la idea que damunt de la llibertat individual només hi ha la llei de la naturalesa, és a dir, Déu. I que, en el fons, o ens enfrontem a la llei de la naturalesa, Déu, o no tenim res a fer dins d’Espanya.

Penso que les pitjors atrocitats que es fan en aquest món són en nom de déus. Jo accepto que la gent cregui en Déu, però no que creguin amb la institució de l’església. Qui diu de l’església em refereixo al fonamentalisme religiós de qualsevol tipus.

No sé si estaràs d’acord, però ben mirat, a l’espanyolisme hi ha tints de fonamentalisme religiós.

No ha canviat des de fa molts segles.

I això pesa oi?

Hi ha gent que vol anar endavant i qui només pensa que cal anar cap enrere. Enlloc de deixar que la gent pensi i cregui amb qui vulgui lliurement. Si no t’ajustes al què ells pensen ets una mala persona.

De fet, fins que no ens reconeguem tal i com som seguirem fent-nos mal.

A mi m’és igual que la gent faci penitència i cregui amb Deu, però per què s’han de ficar amb persones que pensen diferent? Ens voldrien tots iguals, com a robots?

Aquesta mentalitat és la predilecta pels qui manen. Fer la societat predictible.

Quan hi penses te n’adones que seguim anul·lant i negant les llibertats de les persones, és tan trist…

Com el dret a administrar la pròpia cultura diferenciada.

Aquesta és la clau. És molt difícil quan a sobre hi ha una altra cultura que ho persegueix en desigualtat de condicions.

Com ho mostra el fet que Espanya tingui un fracàs escolar majúscul i que es faci una nova llei unilateral sense debat amb cap dels agents educatius i culturals.

I a més traient diners de les escoles, que hauria de ser el més important, promoure l’educació, com s’hauria de fer també amb la recerca i la sanitat. Creus que a la gent del PP els interessa que hi hagi una bona educació?

Jo penso que els interessa que la gent pensi com ells.

Jo no penso ni això. Quan menys sap el poble i més sotmesa està, quan més ignorant és el poble, més fàcil és fer-li fer i fer-li dir el que vulguin. Volen que la gent segueixi l’elit, una paraula mal entesa, perquè per mi l’elit hauria de referir-se a la gent que sap molt d’una cosa o de tot, i els poderosos no en son mostres. Tenen poder per altres mèrits, però no es mereixen que es diguin elit. Es vergonyós que tota l’elit cultural espanyola no hagi dit res, on son aquesta gent? com són? tenen por? No és normal.

Un pensament sobre “CAUSA CATALANA: Entrevista a l’Anna Solà, el 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s