CAUSA CATALANA: Entrevista a en Jordi Miravet, el 2014

Pels catalans, el Tractat d’Utrecht no ha estat mai un tractat de pau

Publicat a LA FADA DE SARRIÀ, l’abril de 2014.
Entrevista de l’Andreu Marfull.

English version

Versión castellana

En Jordi Miravet és president del Memorial 1714, una entitat cívica i cultural orientada a la recuperació, preservació i difusió de la memòria de l’espai del Fossar de les Moreres de Barcelona, així com a desvetllar la consciència històrica del catalans en especial a partir del coneixement del que va ser la Guerra de Successió a les Corones d’Aragó i de Castella.

Què és el Memorial 1714?

És una associació d’una forta càrrega simbòlica i patriòtica. Va néixer per recuperar -i dignificar- el Fossar de les Moreres i acollir a tots aquells que lluiten per la independència de la Nació Catalana en tot el seu abast territorial.

Quan apareix el Memorial?

Si bé l’entitat és formalitza l’any 1985, venia d’actuacions anteriors que reclamaven la dignificació del Fossar de les Moreres. El lloc va ser un punt d’arribada i va conformar un caràcter. Volíem estar a la vora del Fossar i vam llogar el local on som ara, part de l’antiga Sala Capitular de Santa Maria del Mar, on la tradició oral assenyalava que es dipositaren i vetllaren – abans de ser enterrats al Fossar de les Moreres- els morts del Setge de 1714. De fet és un espai que enllaça amb la tradició romana cristiana.

Estem parlant doncs d’un espai que té una llarga història.

Aquest indret -on està situada Santa Maria del Mar i els seus voltants- era el Circ Romà i on es produïren els primer màrtirs cristians. Aquest fet determinà que s’hi erigissin esglésies i la gent volgués ser enterrada al costat dels màrtirs. Així van néixer dos fossars, el de l’extrem del carrer Argenteria i el de les Moreres.

I com es treballa la conscienciació històrica des d’un espai tan emblemàtic?

Amb molta responsabilitat i alhora amb una gran alegria, per la complicitat que s’estableix amb les persones que ens venen a veure i visiten les nostres exposicions i petit museu, o s’uneixen a les que cada diumenge a les dotze posen unes flors en reconeixement i homenatge als màrtirs morts en defensa de la llibertat i de les Constitucions Catalanes. L’any 2007, en morir Lluis Maria Xirinachs, van fer les misses a Santa Maria del Mar i la família va voler acomiadar-lo al nostre local, on el vam tenir de cos present.

Quines activitats fa el Memorial 1714?

Fem conferències al nostre local o allà on se’ns crida, tenim unes exposicions que volten per tot arreu, presentem llibres, editem documents i fem tot allò que ens ajuda en els nostres objectius socials. Tenim unes dates assenyades com son Santa Eulàlia, l’Onze de Setembre i la Diada de Sant Andreu, dates significatives per una concepció complerta de la Nació Catalana.

Quan dius nació catalana a què et refereixes?

Les dues darreres Constitucions Catalanes, de 1702 i 1706, pactades primer amb Felip V i després amb l’arxiduc Carles, tenien un concepte de la nació en doble vessant, una de cultural i l’altra de política. Es digué, textualment: “La nació catalana és la reunió de pobles que parlen l’idioma català. El seu territori comprèn: Catalunya amb els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, el Regne de València i el Regne de Mallorca”. “Els tres pobles que formen la nació catalana tenen una constitució política pròpia i estan federats entre si i amb el Regne d’Aragó, mitjançant certes condicions que són objecte d’una llei especial. Catalunya és l’estat polític format, dintre la Confederació, pels catalans del Principat i dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya. El Principat de Catalunya és lliure i independent”. En relació a la recopilació de 1706, al seu capítol 61 s’afegí que “limita Catalunya al nord per Salses i a ponent pel Cinca”, incorporant doncs part de la franja aragonesa ara situada dins la província d’Osca.

Estem recuperant la consciència de la nostra pròpia memòria, tres segles després?

Estem molt atents als debats i els treballs de recerca que estudien aquest període històric . En els darrers vint anys el coneixement del que va ser la Guerra de Successió i les seves conseqüències ha canviat molt gràcies a que han aparegut historiadors que ho han treballat a fons. Això ha permès omplir de contingut el que abans eren intuïcions i modificar visions errònies. A poc a poc s’introdueix un anàlisi nacional del conflicte que no té perquè ser nacionalista. Hi va haver un abans i un després del Tractat d’Utrecht.

Un tractat de pau no té per què necessàriament implicar la pau. Tractat dels Pirineus, Tractat d’Utrecht, Tractat de Versalles…

Per un anglès, per un francès o un holandès pot dir-se que el Tractat d’Utrecht va ser un tractat de pau. Per un català, si introduïm l’anàlisi nacional que et comentava abans, mai podem dir que va ser un tractat de pau, sinó que el Tractat obrí un conflicte que encara avui no s’ha tancat. Per contra, podem considerar que és l’origen de l’Estat Espanyol contemporani. Espanya deixa de ser un terme geogràfic per a passar a ser-ne un de polític.

Així l’Espanya actual és fruit d’un conflicte mal resolt?

L’Espanya actual és fruit de l’anexió violenta per part de Castella dels estats de la Corona d’Aragó, com a conseqüència del Tractat d’Utrecht (1713) i del resultat de la Guerra que els catalans continuem sols davant Castella i França (1714-1715). Per contra Anglaterra, en la mateixa època, pacta amb Escòcia crear una entitat política superior -el Regne Unit- que reconeixia les realitats nacionals anteriors.

Aquest origen anòmal té a veure amb el pols independentista del segle XXI?

La voluntat castellana ha estat sempre la d’anorrear la nació catalana i la de la Nació Catalana de no acceptar-ho mai i de voler transformar Espanya en un estat plurinacional. Quan els catalans de manera majoritària i transversal han comprès que aquesta transformació no és possible s’han decantat per voler assolir la independència.

Estem doncs parlant d’una revisió del concepte d’Espanya?

Com et deia abans Espanya -Hispanya- històricament sempre ha estat un concepte geogràfic i els catalans ho entenien així. És més, durant segles el espanyols més coneguts són els catalans. És a partir del segle XVIII i definitivament al segle XIX que es crea tot l’actual imaginari nacional espanyol.

Vist així, té sentit un concepte d’Espanya sense Catalunya?

Possiblement la confusió que ha provocat a Castella voler ser una cosa que no era- Espanya en sentit ampli i geogràfic- li ha trastocat la seva visió del món. Penso que el més convenient per a tothom seria que Castella tingués les seves fronteres naturals, la Nació Catalana les seves i l’Aragó és vincules políticament on cregués convenient fer-ho.

Creus que es tracta d’una qüestió internacional?

El conflicte entre dues nacions sempre és un conflicte internacional, altrament una de les dues -la que té el poder- és jutge i part. Rememorant a Sòcrates el poder no ha de ser el valor suprem que organitzi la societat perquè això porta a la tirania. Qui controla el poder pot decidir si un home és tal o bé és un esclau i si una nació és reconeguda o no, però a mesura que les societats es democratitzen ens acostem més als plantejaments socràtics i la societat li costa més acceptar l’esclavitud del homes i de les nacions.

Espanya gaudeix de salut democràtica?

Entenc que la democràcia no és una situació estàtica, sinó que és un procés de millora de les condicions de vida, en llibertat, de les persones que busquen la seva plenitud humana. Cada poble, cada nació, busca el seu camí. Estic convençut que la independència de Catalunya farà millorar la salut democràtica d’Espanya.

+++

MEMORIAL 1714
Plaça del Fossar de les Moreres 2-4
08003 Barcelona
www.memorial1714.cat

info@memorial1714.cat

Obert:
Diumenges: de 10 a 13 h.

Diades:
Santa Eulàlia, 12 de Febrer
Sant Jordi, 23 d’abril
Sant Joan, 24 de juny
Onze de setembre
Sant Andreu, 30 de novembre

Un pensament sobre “CAUSA CATALANA: Entrevista a en Jordi Miravet, el 2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s