CAUSA CATALANA: Entrevista a en Carles Camp, el 2014

Els polítics han incorporat el relat històric des del 1714, però més enrere no

Publicat a LA FADA DE SARRIÀ, l’octubre de 2014.
Entrevista de l’Andreu Marfull.

English version

Versión castellana

Carles Camp és nat a Granollers (1960), llicenciat en Enginyeria Química per l’Institut Químic de Sarrià i MBA per l’Escola d’Administració d’Empreses de Barcelona. La seva afició a la història el va fer adonar-se del gran nombre de falsedats que hi ha sobre la història de Catalunya. Amb uns amics i companys, el 2003 va crear la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya per tal de lluitar contra aquesta greu anomalia del nostre país.

Catalunya és lliure d’escriure la seva pròpia història?

Evidentment que no, el fet de no tenir estructures d’Estat fa que no podem lluitar contra les manipulacions i tota mena de tergiversacions sobre la nostra història. L’obligació imposada de pertànyer als estats espanyol i francès ha provocat que els catalans haguem assumit uns criteris interpretatius de la pròpia història procedents dels interessos d’aquells estats. És una cosa que no és nova, cada cop que un país domina un altre manipula la història del dominat per justificar la seva dominació. Els romans ja ho feien, i les potències europees ho van fer quan val voler justificar la colonització d’Àfrica i Àsia.

El vostre llibre “Introducció a la Història de Catalunya. Una nova perspectiva” en parla?

El llibre, escrit per jo mateix, en Joan Cavaller i n’Armand Sanmamed, parla bàsicament de la història de Catalunya des d’una perspectiva integralment nova, la catalana, que s’allunya dels criteris interpretatius heretats de les historiografies espanyola i francesa. Això és totalment novedós. Algun aspecte del llibre s’ha tractat en altres llibres i estudis, però tot sencer, des de la prehistòria fins el 2010, quan li posem fi, no ho ha fet ningú. Es pot trobar a la pàgina web que recomanem que visiteu, on hi ha més de 2.500 articles, propis i d’altres, http://www.histocat.cat.

Hi ha proves evidents o bé són un conjunt de reflexions?

Hi ha proves evidents. Aquests dies sentim parlar de que Catalunya mai ha estat una Nació i que mai hem tingut estat, quan Catalunya va ser el primer estat europeu que va tenir el primer parlament, que va limitar el poder reial, el primer que va establir la divisió de poders, el primer que va permetre a la gent que no era de la noblesa pogués entrar a les principals decisions de l’Estat… . Hi ha coses evidents i n’hi ha d’altres que tal com ho explica la historiografia oficial no són ni versemblants ni plausibles, es tracta doncs d’indicis molt clars que les coses van anar d’una altra manera.

Creus que el poder polític català s’ha recolzat en la història?

Els polítics han incorporat el relat històric des del 1714, però més enrere no.

Creus que la història anterior, la que fa referència a la Nació catalana, no s’explica prou bé dins de Catalunya?

S’explica bastant malament en general. Potser el període medieval s’explica prou bé, però per l’anterior i l’entremig, fins el 1714, s’utilitza la historiografia espanyola, que diu que érem un poble petit, decadent i enrederit, quan això és absolutament fals. Els historiadors Ferran Soldevila i Antoni Rovira i Virgili entre d’altres, abans de la Guerra civil, ja es plantejaven reescriure la història de Catalunya, però la Guerra ho va tallar tot. Des d’aleshores els professors són alumnes o alumnes d’alumnes dels professors posats per Franco. Un exemple paradigmàtic d’historiador català seguidor de la historiografia espanyola és en Vicens Vives. Tècnicament era molt bo però estava al servei del règim, va ser ell qui s’inventà el concepte de “seny” català que fan servir els unionistes per dir‑nos que no ens hem d’independitzar d’Espanya.

Una darrera pregunta: si hi ha raons històriques que legitimen la Nació catalana, creu que aquests fets seran prou debatuts en motiu de la consulta?

No entrarà al debat, al meu entendre. Els espanyols continuaran explicant les seves interpretacions tergiversades, però això no és tan important. Quan els EUA van començar el seu procés independentista no ho van fer perquè havien estat una nació o un regne gloriós, ho van fer perquè estaven sotmesos a un poder colonial, estaven explotats econòmicament i patien una política que els impedia la seva prosperitat. Per això van decidir revelar‑se, per aquest tracte injust que patien. Quan es van declarar independents allò era un acte il∙legal, era considerat un crim d’alta traïció castigat amb pena de mort a la forca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s