Imatge anterior: Espanyolisme castellanitzant (i cristianitzant) la descoberta d’Amèrica, al segle dinou (Dióscoro Puebla, 1862).

Vicent Partal: no és fang, és un femer

Benvolgut Vicent, en primer lloc gràcies per la ingent tasca periodística que fa Vilaweb sobre el seguiment del procés català. Treballeu a contracorrent, compensant la desinformació orquestrada que els poders establerts al tron de l’Estat espanyol realitzen sistemàticament, seguint els fils d’un poder major, que es diu “Gran Capital” i treballa al marge de la democràcia amb l’ordre extraoficial que dirigeix el poder (desigual) transnacional. Treballeu en inferioritat de condicions, però compteu amb la força de la dignitat d’un poble, motivat per l’autoritat de les seves raons. I té un mèrit extraordinari, en la mesura que us exposeu i desafieu a la implacable capacitat repressora de l’Estat, conscients del que això significa.

En segon lloc, gràcies per expressar el teu distanciament respecte la veu d’uns historiadors catalans que denuncien la recerca històrica que realitza el grup d’investigadors que aplega l’Institut Nova Història, o INH. Fas referència al llibre Pseudohistòria contra Catalunya, coordinat per Vicent Baydal i Cristian Palomo. A l’article de l’editorial d’ahir deies que la seva posició és pretensiosa, desproporcionada, impròpia i pejorativa. Apuntes fins i tot a un elitisme corporatiu, que no vol ni sap reconèixer la seva condescendència amb la instrumentalització política del passat, que també saps veure en el present.

Però en el mateix article, que titules Bilbeny i els altres, alimentes les tesis de l’elitisme corporatiu, i de la denúncia a la feina dels investigadors catalans que van a contracorrent. Hi dius: “aquest ha estat segons el meu parer el gran error de Bilbeny i de l’INH: construir hipòtesis amb peus de fang, fonamentant-se en anècdotes que tenen explicacions adequades i molt més consistents per un altre costat”. I afegeixes: “s’ha volgut justificar com a lluita contra la censura i la descolonització mental allò que en tot cas és aversió al mètode. I sense mètode no hi ha ciència”. Hi mostres cert reconeixement, en certa manera, al obrir-te a acceptar el dret a investigar, però manifestes obertament el teu desacord perquè no hi veus rigor. I t’entenc, perquè et crea grans contradiccions, que no sabem respondre, com tampoc ha acabat de resoldre INH. Però INH sap que la seva lluita també es basa en l’autoritat de les seves raons.

INH està obrint els ulls, cosa que el procés català encara no ha fet. Està literalment estabornit. Encara no ha obert els ulls a la manipulació de la realitat històrica, i es mou en una caixa fosca sobre un femer d’història manipulada, que no sap ni sospita que existeix. I potser, o millor dit, segurament, no ho saps veure, perquè no téns els ulls preparats per fer-ho (poquíssima gent està preparada), ni téns les mans prou lliures per tocar temes escabrosos, perquè formes part d’una idea (dèbil) que no contempla l’opció de reescriure la història. 

INH no camina amb peus de fang, sinó que ho fa sobre un femer, ple de merda, i n’és conscient, o comença a ser-ho. És la merda escrita als llibres i als documents oficials, de la gran falsificació monumental de la història que, al llarg dels segles divuit, dinou i vint ens diu que ens hem de creure tot el que està documentat als arxius oficials, tutelats pels Estats, després d’haver estat a mans, durant “segles”, de la Santa Inquisició i dels grans poders que han fet tot el possible per a justificar-se, si cal, reescrivint la història.

I creu-me, el mètode científic, dels historiadors, deixa de ser científic quan es basa en la documentació escrita pels mateixos que l’han manipulada. I no ho sabeu veure, ni tu ni els historiadors, perquè ni tan sols us ho heu qüestionat.

Andreu Marfull 
21 de febrer de 2020