El secret (codificat) de l’Arca de l’Aliança (I) – 185 anys transformats en 555

Imatge anterior: Solimà el Magnífic, el veritable Rei Salomó.

El secret (codificat) de l’Arca de l’Aliança (I) – 185 anys transformats en 555

Autor: Andreu Marfull-Pujadas © Tots els drets reservats.

Exercici realitzat pel Projecte de la direcció científica de la Nova Cronologia – НЕВ ХРОНОЛОГИЈАА – dirigit pels professors A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy

Treball desenvolupat en el DIAGRAMA GLOBAL DE LA DOBLE MANIPULACIÓ CRONOLÒGICA DE LA HISTÒRIA HUMANA – Representació del Mapa Cronològic Global de la “Nova Cronologia” (3a Part) – V.2.0

2017/10/12 – Publicat el 2018/01/08


Índex

  • Síntesi resumida dels mètodes de datació cronològica desenvolupats en el marc de treball de recerca de la “Nova Cronologia”
    • Problemes de la cronologia global
    • Datacions astronòmiques
    • Mètodes matemàtico-estadístics de datació d’esdeveniments
    • Aplicació dels mètodes matemàtics de datació en la construcció d’un mapa cronològic global
  • Dos pactes que transformen el passat
    • Inici i final de l’Arca de l’Aliança
  • La distorsió deliberada de l’Arca de l’Aliança (de Salomó): 185 anys transformats en 555
    • La manipulació del passat i del relat històrico-simbòlic des del segle XVII
    • Esquema bàsic de codificació històrica de l’Arca de l’Aliança
  • Esquema conceptual bàsic de la manipulació cronològica
    • Esquema bàsic de les tres fases de la creació i posterior manipulació del calendari oficial

Síntesi resumida dels mètodes de datació cronològica desenvolupats en el marc de treball de recerca de la “Nova Cronologia”

L’objecte d’aquest apartat no és documentar els mètodes de datació que ofereix la “Nova Cronologia”, sinó fer-ne una breu exposició. Més informació a:

  • Fomenko A.T. i Shiryaev, A. (2003). History: fiction on science? Vol. 1. Oregon (USA): Delamere Publishing.
  • Fomenko, A.T. i Shiryaev, A. (2011). Numbers against lies. Moscow: Publishing house Astrel AST.

També es pot consultar el següent enllaç: http://chronologia.org/catalan/diagrama_global/metodes_de_datacio.html

Problemes de la cronologia global

La cronologia oficial té la capacitat d’imposar el seu relat. I la praxis arqueològica, en nom de la ciència, defensa la cronologia oficial a ultrança. La comunitat científica no qüestiona la cronologia que ordena el passat.

Però la “Nova Cronologia” (o NC) exposa un dubte raonable: “quina és la certesa científica de la datació dels fets antics?”

De fet, la NC demostra que la cronologia oficial és una reconstrucció arbitrària, dilatada en el temps. Per començar, demostra que els mètodes de datació tradicionals no són correctes. El seu treball és extens, i s’orienta en els següents espais d’anàlisi:

  • Crítica a la cronologia oficial a partir del segle XVI.
  • Crítica a la cronologia dels fets bíblics.
  • Crítica a la cronologia i als fets de l’Antigor.
  • Crítica a la medició del temps a l’Edat Mitjana.
  • Crítica als mètodes arqueològics basats en la cronologia oficial.
  • Crítica a la dendrocronologia.
  • Crítica al mètode de datació del radiocarboni (Carboni-14).
  • Crítica a la datació numismàtica.

Tanmateix, l’objecte d’aquest treball no és entrar en el seu detall. Només es pretén ressaltar que els mètodes de datació no són rigorosos.

L’essència dels mètodes de datació és la comparació, basada en mostres que no es qüestionen. Tots els mètodes, incloent-hi el radiocarboni, es basen en mostres que es consideren correctament datades. I, per tant, si les mostres acceptades es situen en un altre temps, el resultat dels mètodes de datació s’ajusta al nou temps datat.

Per aquesta raó la NC crea nous mètodes de datació, que són demostrables empírica i científicament. Els blocs principals són els següents:

  • Datacions astronòmiques.
  • Mètodes matemàtico-estadístics de datació d’esdeveniments.
  • Aplicació dels mètodes matemàtics de datació en la construcció d’un mapa cronològic global.

Aquests mètodes, contrastats conjuntament, apunten a la següent afirmació: El mapa cronològic global està basat en la història medieval dels segles X-XVII, i es perllonga amb la manipulació duta a terme durant els segles XVII i XVIII.

Concretament, la NC conclou que al llarg dels segles XVII i XVIII es reescriu el passat, dilatat, i aleshores es crea el mapa cronològic oficial i la història que l’acompanya.

Datacions astronòmiques

La datació astronòmica és possible. L’anàlisi dels eclipsis documentats (els antics són falsificacions), dels horòscops i dels zodíacs antics mostra una història alternativa. Tot es contrau en el temps. A mode de síntesi, aquests són els principals resultats:

  • Crítica a la datació dels eclipsis de l’Antigor i l’Edat Mitjana = Són de la Baixa Edat Mitjana.
  • La datació dels horòscops antics = Són de l’Edat Mitjana, en especial dels segles XIII-XVI. Càlculs dels segles XVI-XVIII.
  • La datació dels zodíacs egipcis = Segles X-XIX d.C.
  • La datació de l’horòscop astronòmic (zodíac) descrit a l’Apocalipsi = 1486 d.C.
  • La datació de l’Almagest de Ptolomeu. Realització = ss.XII-XVII d.C. Manipulació = Segles XVI-XVII (i XVIII).

Mètodes matemàtico-estadístics de datació d’esdeveniments

La datació matemàtico-estadística és possible. La NC ha desenvolupat els següents mètodes, que complementen a l’anàlisi astronòmica:

  • Mètode dels màxims locals.
  • Mètode de reconeixement i datació de nissagues de governants.
  • Principi d’esmorteïment de les freqüències. Mètode de l’ordenació dels textos històrics en el temps.
  • Mètode de la datació de successos.
  • Principi de duplicació de freqüències. El mètode de descobriment de duplicats.
  • Anàlisi estadística de la Bíblia.
  • Mètode dels formularis-codis. Comparació de dos fluxos llargs de biografies antigues.
  • Mètode de datació i ordenació cronològica correcta de mapes geogràfics antics.

Aplicació dels mètodes matemàtics de datació en la construcció d’un mapa cronològic global

La reconstrucció de la història dilatada, en un nou mapa cronològic, és possible. La NC ha reconstruït l’eix principal d’aquesta “Nova Història”, i permet establir la base d’una reconstrucció global.

Dos pactes que transformen el passat

Inici i final de l’Arca de l’Aliança

En aquest gràfic es mostra la idea principal d’aquest exercici. Comprendre aquesta idea permet reconstruir el relat històric que condueix a la dilatació deliberada de la història.

La NC estableix que a mitjans del segle XVII implosiona l’Imperi Mongol, que des de 1380 hauria governat el món. Però, des de l’any 1486, l’any de l’Apocalipsi, s’hauria establert un pacte, o aliança, entre l’Horda i els Otomans. Aquest és l’any que “amaga” la profecia, a través de l’horòscop que descriu l’Apocalipsi, tal i com desxifra la NC. I la profecia, en el seu capítol clau (l’onzè), parla de l’Arca de l’Aliança.

Aquesta “arca” seria, segons aquest exercici, l’Arca de l’Aliança de Salomó, que custòdia el Preste Joan entre l’any 1486 i el segle XVII. El llinatge del Preste Joan seria el del darrer Gran Khan, tal i com reconeix la història oficial. Així mateix, la “història real” seria diferent. Aquesta etapa es correspondria amb l’època de màxima expansió de l’exèrcit januès (erròniament dit “genovès”), que faria referència a Joan. I seria, també, l’exèrcit “Templer”, de l’Orde del Temple de Salomó, que després es transforma en l’Orde de Sant Joan. Per aquest motiu, tal i com desxifra la NC, Salomó es situa, realment, en el segle XVI, a Constantinoble, la “veritable” Jerusalem, al costat de Yoros.

Aquesta història, però, tindria un punt d’inflexió al segle XVII. Des d’aleshores, els poders de Terra Santa serien ocupats pels Otomans, i des d’Europa Occidental es crearia un projecte alternatiu. Aquest episodi seria l’inici del Papa de Roma, que la NC situa al voltant de la segona meitat del segle XVII. Aquest “papa” seria el nou Preste Joan, el darrer Gran Khan, que vindria acompanyat del projecte d’un nou Sacre Imperi Romà (germànic). Tal i com desxifra la NC, al llarg de la segona meitat del segle XVII apareixen el Papa i el Sacre Imperi Romà, i aquest exercici ho explica d’aquesta manera.

En el relat històric, el Tractat de Viena de 1725 representa l’instant en què Europa i Terra Santa segellen el nou repartiment del món. Entre els segles XVII i XIX, Europa marcaria el destí de la humanitat, i imposaria la Història Oficial que ara coneixem. Es crearia un passat alternatiu, i en aquest passat s’ubicaria un papat artificial, i un Sacre Imperi Romà Germànic també artificial.

Resultat del canvi de poders, l’Orde Januès es transformaria. En un inici, l’Orde es transforma en un exèrcit papal, fins que Napoleó ocupa Gènova, Malta i Roma, així com Egipte i Palestina. Però Napoleó fracassa, i també ho fan l’Orde de Malta (Januès, o de Sant Joan), la República de Gènova (Jànua) i Roma, amb el projecte papal. Així mateix, el mapa cronològic oficial ja s’ha instaurat.

Altrament, al llarg del segle XIX es tornaria a reescriure el passat, creant un fals passat del projecte real de Napoleó, que hauria estat reconstruir l’Imperi que implosiona al segle XVII. Itàlia es fragmentaria en múltiples estats independents, però els Savoia la reconstruirien. Els Savoia ocuparien els Estats Pontificis, mentre el projecte papal es veuria desautoritzat, cedint el protagonisme a un nou imperialisme, l’econòmic.

La distorsió deliberada de l’Arca de l’Aliança (de Salomó): 185 anys transformats en 555

La manipulació del passat i del relat històrico-simbòlic des del segle XVII

En aquest gràfic s’exposa el relat històric que reconstrueix la NC, que s’articula amb l’esdeveniment principal que condueix a la manipulació cronològica.

Tal i com descriu la NC, al voltant del segle XVI es crea un doble llibre sagrat: la història antiga i la bíblia. I tot seria la mateixa crònica, l’expansió del poble de Déu, Israel, entre els segles XII-XVI. En algun instant, entre els segles XVI i XVI es crearien 1000 anys afegits. El motiu? crear un passat llegendari pel Cristianisme, per Crist i per l’Imperi Romà, dotant-lo de la pau de Crist. Seria la “Pax Romana”. Però al segle XVII implosionaria, i entre la segona meitat del segle XVII i el segle XVIII es crearia també un passat recent dilatat.

Aquesta història pot semblar complexa, i ho és, i es troba àmpliament documentat per l’equip de la NC, però en aquest exercici s’explora una hipòtesi complementària. La hipòtesi és que entre l’any 1486 i mitjans del segle XVII existeix una Arca de l’Aliança, de Salomó, que al segle XVIII es reescriu en 555 anys. D’aquesta manera, es separaria simbòlicament l’Orde del Temple de Salomó respecte a Solimà el Magnífic (Salomó), i pel mig es crearia el fals Imperi dels Paleòleg, aliat amb Gènova. Tal i com aquí es descriu, els Templers serien el poder de Gènova (o Jànua) i també el poder de Solimà (Salomó). Però la història oficial ho hauria alterat tot, d’una manera codificada. El salt seria de 185 anys, i seria triple. 185×3=555.

Esquema bàsic de codificació històrica de l’Arca de l’Aliança

En aquest gràfic es representa la codificació de la modificació deliberada dels protagonistes de l’Arca de l’Aliança de Salomó. L’Orde del Temple de Salomó es separaria del poder Januès (Genovès), i del propi Salomó (Solimà).

L’any del naixement de Crist seria el 1152, i l’any del seu martiri el 1185, tal i com descriu la NC. Al llarg d’uns dos segles, hi hauria dos calendaris, en què 1583=1768 (any de l’obra de J.J.Scaliger) i 1630=1815 (any de la caiguda de Napoleó, i un any abans de la mort històrica dels mites de Shakespeare i Cervantes).

Diversos números acompanyen a aquesta reconstrucció simbòlica. L’any de la darrera versió de la bíblia catòlica seria el 1777, 185 anys després de 1592, l’any “oficial”. El “777” no seria casual, seria un número perfecte, precedit de 1000 anys de pau, simbolitzats en deu segles (“X”=Crist) i el número I (“I”=Iesus), tal i com reconeix la NC.

Esquema conceptual bàsic de la manipulació cronològica

Esquema bàsic de les tres fases de la creació i posterior manipulació del calendari oficial

Aquest gràfic representa la reconstrucció del calendari “real”, en la línia de treball que proposa la NC. La NC identifica l’any 1185 com el martiri de Crist (martiri d’Andrònic Comnè, l’emperador romà). Doncs bé, d’acord amb aquesta reconstrucció complementària, aquest martiri hauria representat:

  • En un inici = l’any 0. Inici del calendari Julià.
  • En una segona etapa = l’any 1000. Calendari Julià amb mil anys afegits.
  • En una tercera etapa = l’any 1185. Inici del calendari Gregorià. Oficialment s’instaura l’any 1582, i d’acord amb aquesta reconstrucció es correspon a l’any 1582+185=1767.

D’aquesta manera es corroboren tres conclusions que resol la NC:

  1. Es confirma que Solimà és Salomó, però es desvincula de l’Orde del Temple de Salomó. La Francmaçoneria, creada al segle XVIII, corrobora aquesta hipòtesi.
  2. Es confirma l’aparició de 1000 anys al llarg del segle XVII, i es correspondria amb la implosió de l’Imperi.
  3. Es confirma la reconstrucció del passat recent, en un interval d’un i/o dos segles, i 185 anys compleixen aquest patró.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s