Una lliçó de democràcia, dirigida (especialment) al lobby econòmic mundial

Una lliçó de democràcia, dirigida (especialment) al lobby econòmic mundial

Per qui ho vulgui entendre.

Dirigit en primer lloc a empresaris, banquers, economistes, polítics i funcionaris del complex que lidera el lliure mercat econòmic basat en l’exploració de la desigualtat de drets socials i ambientals, creada per una intensa història d’abusos i rebel·lions on uns han imposat els seus privilegis i els altres els han patit. Dirigit, en especial, als Bancs Centrals, a les Aliances Internacionals dirigides a l’obtenció del lucre de la plusvàlua (com la Unió Europea), a l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i, molt especialment, a l’Organització Mundial del Comerç (OMC), que supervisa l’aliança comercial mundial des de Ginebra (representa al 95% del comerç del Món). L’OMC és tutelada per un Consell General, format per l’observació subsidiària de les organitzacions intergovernamentals que ordenen i regulen les polítiques comercials, el comerç de mercaderies, els drets de propietat intel·lectual, etc., com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, l’OCDE (ja indicada), el Centre de Comerç Internacional, les Nacions Unides, i d’altres equivalents.

Dirigit en segon lloc a tots els periodistes, als relators que treballen activament per competir dins del conglomerat dels mitjans de comunicació globals amb capacitat d’influència, que estan supeditats a les lleis de l’economia de mercat i es troben finançats i dirigits (directa i indirectament) pels “lobbies” econòmics mundials.

Dirigit en tercer lloc a l’Acadèmia de la Història de totes les institucions estatals i internacionals, i als pensadors del Món.

La democràcia genuïna es dirigeix als drets dels pobles, socials i comunitaris. En segon terme, molt més enrere, es troba la democràcia dels privilegis, privatius, que és la que està assentada a l’economia mundial.

L’economia mundial es proclama defensora de la democràcia al món, en nom del règim econòmic capitalista, que promou, per activa i per passiva, la creació i l’acumulació de plusvàlues per un model de competència intervinguda (i negociada) on l’acumulació de riquesa monetària és causa i efecte de l’economia global. Però no representa a la democràcia genuïna. L’economia mundial lidera la democràcia dels privilegis, que són intrínseca i necessàriament desiguals, per garantir i reproduir d’una forma sistemàtica el procés de creació i moviment de capitals. Aquest model és el responsable de l’adulteració dels valors democràtics, en la mesura que altera el significat dels drets fonamentals i se’n fa portaveu. I es basa en una fal·làcia, ja que proclama els valors de la igualtat i la llibertat en nom de la desigualtat que genera i els múltiples atemptats a les llibertats dels pobles que ocasiona.

Les organitzacions internacionals lideren la llibertat de moviment del capital intervenint la capacitat dels pobles de fomentar, en llibertat, els seus drets fonamentals. No és possible equilibrar els drets socials, i al seu torn es promou la “llibertat” del dret a enriquir-se. El món desigual i el lliure moviment de capital són normes i condicions bàsiques, inviolables, del règim econòmic global, i es troba articulat en el conjunt de constitucions polítiques i aliances internacionals. Aquesta situació només condueix, inexorablement, a la sobreexplotació dels recursos i les persones, tenint un final marcat, implacable: el col·lapse sistemàtic, rutinari, del model econòmic (que es troba tancat en una espiral d’expansió i contracció), la urbanització sistemàtica del planeta, la contaminació inevitable del medi natural i la tendència a l’absurd del relat històric, que només es manté alimentant la farsa de la democràcia dels privilegis.

Els pobles del món no són lliures i no estan en igualtat de condicions, degut a un model o règim econòmic que adultera (i controla) la política internacional, supeditant a les polítiques econòmiques i socials de tots els estats del Món. I així es mantindrà si no s’intervé decididament aquest model. Qualsevol mesura pal·liativa només allargarà l’agonia dels valors materials i immaterials del món i de la raó humana, del sentit universal del bé comú.

L’única via viable i raonable per posar-hi fi és permetre la lliure constitució dels pobles, de tots els pobles que es troben intervinguts per raons polítiques i econòmiques, resultat d’un passat tortuós que l’Acadèmia de la Història ignora de forma generalitzada, en nom d’un positivisme adulterat per la ficció de la realitat instaurada. Cal refer els contractes comunitaris (Marx), els contractes socials (Rousseau) i els contractes originaris (Kant) -tres expressions del mateix i principal valor fonamental- per així fer possible una màxima universal al Món que posi fi a l’abús dels drets i els valors desiguals en nom de la democràcia, manipulant la realitat i conduint-nos a l’absurd:

“Tractem als demés pobles com voldríem ser tractats, reclamem drets socials i biològics universals per tot i per tothom, i liderem una política econòmica mundial supeditada a aquesta finalitat”

Per això cal dotar de valor a la democràcia genuïna, fent sentir la veu dels pobles, dels marginats, dels qui han patit l’abús de la sobreexplotació o la violència, la infàmia i la mentida. Per això cal repensar el llenguatge dels valors contemporanis de les elits, les institucions i les societats que lideren, en benefici propi, la manipulació de la realitat.

Andreu Marfull
2017 01 02

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s