PROVES de la manipulació de la Cronologia de la Història, segons la NC (PDF)
1a PART. Diagrama Global de la reconstrucció de la Història, segons la Nova Cronologia V2.0 (PDF)
De l’Andreu Marfull-Pujadas.
Treball basat en el llibre “How it was in reality” (2012), dels professors A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
11 de setembre de 2017.
Guió DGH
Sinopsi DGH
El guió del Diagrama Global de la reconstrucció de la Història, segons la Nova Cronologia
El Diagrama Global de la reconstrucció històrica dels esdeveniments i la cronologia permet articular en un mapa visual la reconstrucció del passat i la seva manipulació, des de diversos i complementaris espais d’anàlisi. D’aquesta manera, és possible comprendre millor una reconstrucció del temps i els fets que, només amb paraules, és de difícil assimilació.
Índex:
DIAGRAMA GLOBAL DE LA RECONSTRUCCIÓ DE LA HISTÒRIA
- La manipulació del passat i del relat històrico-simbòlic des del segle XVII
- La creació de la cosmovisió universal al segle XVI, i la seva manipulació al segle XVII
- Procés de construcció de la cosmovisió divina de l’Univers – Ciència empírica (“dubte cartesià”)
- Relat del projecte de creació d’un Imperi Mundial
- Història de les religions
- Origen, maduració i fragmentació de les principals religions del Món
- Sagrades escriptures
- Fusió Bíblia – Història
- La manipulació de la Història
- Reconstrucció / Lluita político-espiritual
- Reconstrucció de les llengües
- Construcció documental del passat
- Reconstrucció genealògica
- Reconstrucció de la història “antiga” i recent
- Reconstrucció cronològica de l’Antigor
- “Antigor” real
- Art i textos -Visió general
- Jerusalem antiga
- Antic Egipte
- Antiga Grècia
- Antiga Roma
- Amèrica anterior al “1492”
- Europa Occidental Medieval i Nord-Oest de l’Àfrica Medieval
- Reflexos “fantasma” de l’antiga Horda – Xina, Japó i Anglaterra
La Nova Cronologia
La «Nova Cronologia» (en endavant NC) és un projecte de recerca científica enfocat a l’exploració de la cronologia dels fets històrics en la seva totalitat. Està dirigit pels matemàtics Anatoly T. Fomenko (nascut el 1945), Gleb V. Nosovskiy (el 1958), Tatiana N. Fomenko (el 1948) i Vladimir V. Kalashnikov (1942-2001). Tots ells són professors de la Universitat Estatal Lomonosov de Moscou i compaginen la seva activitat acadèmica amb la investigació de la Història i la cronologia que l’articula. A partir de diferents sistemes de datació astrològica, d’anàlisi estadística i d’exploració històrica arqueològica, analítica i documental, conclou que la Història ha estat dilatada artificialment, per raons de poder polític i simbòlic.
Per aquest motiu la NC té la vocació manifesta d’obrir un debat que, per la seva naturalesa, entra en conflicte amb les autoritats historiogràfiques establertes. Degut a això, els seus resultats són l’objecte principal de la resistència de la comunitat oficial, que es nega a acceptar la lògica d’una altra Història i a validar el rigor metodològic de l’equip de científics de la NC.
Per què cal reconstruir la història fins al segle XVII?
La Cronologia Oficial es crea als segles XVI i XVII juntament amb la Bíblia. Els Textos Sagrats de la Bíblia, l’Alcorà i La Torà, juntament amb la crònica dels grans Khans mongols i la història oficial dels segles XII-XVII parlen del mateix. A partir de la segona meitat del segle XVII, i de forma intensiva al llarg dels segles XVIII i XIX, es crea un passat mític d’un projecte imperial (en nom d’un únic Déu) que es troba en una fase avançada de fractura. Aquesta situació coincideix amb l’emergent poder del capital acumulat i dels estats-nació, que s’aboca a l’abandonament del culte simbòlic a un Déu universal en un Món que tendeix a un pensament orientat a l’empirisme científic.
Fins al segle XVI l’escriptura és la crònica d’un gran imperi mundial, que escriu alhora una cosmovisió del Món. Són els “textos sagrats”. Però aquest imperi requereix d’un projecte global que representi uns valors comuns, i deixar espai a l’aparició inevitable de múltiples estats-nació. El projecte planifica una icona, Crist, i un passat arquetípic pel llinatge d’Israel. Al seu torn, es crea un passat mític de l’origen dels poders monàrquics i religiosos, dilatant el passat amb una antigor simbòlica. El resultat és un “mapa cronològic” global sobre el què s’hi ubica cronològicament la Bíblia i el passat antic. És a dir, dels “textos sagrats” se’n fan dos llibres: la Bíblia i l’Antigor. Però s’hi afegeix un buit, que és la creació de mil anys inventats entre l’antiga Roma i el Renaixement. D’aquesta manera, entre els segles XVI, XVII i XVIII té lloc una sistemàtica manipulació del passat sota el control estricte del poder sacerdotal de l’Imperi, liderat des d’Europa per la Companyia de Jesús i els grans poders monàrquics i papals. És a dir, l’Antigor i la Bíblia es basen en fets ocorreguts a l’Edat Mitjana, i l’Edat Mitjana, tal i com ens ha arribat al segle XXI, és un reflex altament adulterat de la realitat. Però el projecte es queda a mig camí, i apareixen altres ídols, com el Buda o el Krishna, que són reflexos del Crist original que, a Europa i Orient Mitjà dóna lloc a Jesús. D’aquesta manera, a partir del segle XVIII es reescriu la Història a tot el Món, basant-se en una antigor artificial, i al llarg dels segles XIX i XX s’hi ha edificat una Història “falsa”.
Aquesta reconstrucció ens acosta el passat misteriós de les antigues civilitzacions a l’Edat Moderna. Tot té un sentit, per tant, que xoca amb tot el que ens han ensenyat. Per això es nega aquesta cronologia, perquè costa de creure, perquè ens hem cregut abans una altra Història, col·lectivament. Per exemple, ens porta el periple de Napoleó fins a l’Antic Egipte, que s’hi solapa. Per això tenim una piràmide a Keops tan excepcional i per això la Francmaçoneria venera Egipte (Keops no seria la primera piràmide, sinó la darrera, del segle XVIII-XIX). Egipte, fins a Napoleó, és custodiat pels Mamelucs, la casta que custòdia el capital simbòlic i religiós de l’Antigor. Per això Jesús té una arrel egípcia, ja que és una evolució simbòlica creada a mida de la glòria d’un llinatge que es vol mitificar enviant-lo al passat artificialment (el llinatge de l’Imperi que s’erigeix i després implosiona). La versió de Jesús, a mida que l’Imperi evoluciona, es modifica activament fins al segle XVII (i XVIII). De la icona original, el Crist, al llarg dels darrers vuit segles s’han edificat grans mites i grans poders, dinàstics, per tot el Món.
La pregunta que s’albira és: per què ho van fer? La resposta és la qüestió que, en certa manera, ens interessa a tots comprendre. Té a veure amb la història de la capacitat humana de comprendre l’Univers. Segons es desprèn del treball realitzat pels professors A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy, aquest procés té poc més d’un recorregut de 10 segles. La història humana del “progrés”, doncs, tindria només 10 segles. En què es basa? doncs en múltiples raonaments i proves empíriques, com ara la datació computacional dels zodíacs que es troben a palaus del Món i als temples egipcis. Cada zodíac mostra un instant, dibuixat per la posició de les constel·lacions i els planetes. El més antic és del segle X després de Crist. Resumint, abans de concebre i documentar un Almagest, es van fer representacions del cel (zodíacs), fins i tot abans del Cristianisme, i això ens permet ara reconstruir el passat en què van ser fets. En Fomenko i els seus col·laboradors són eminències en matemàtica i astronomia (i d’altres branques paral·leles).
Tot parteix d’un dubte científic, que es planteja perquè les cròniques antigues tenen tants eclipsis solars i lunars documentats i no es corresponen amb el coneixement del cosmos que es té a finals del segle XX. A.T.Fomenko descobreix errors de càlcul i arriba a una conclusió inquietant: els eclipsis han estat manipulats, traslladats al passat, o són inventats. Després d’anys de dedicació, de càlculs i molta reflexió crítica, l’anàlisi dels eclipsis antics el porta a una evidència empírica: van ser predits al passat quan es creia que el càlcul era infalible, per fer una història antiga irrefutable, però van errar en el càlcul i aquest error manifesta que es tracta d’una manipulació integral del passat. En aquest sentit, les cròniques antigues anteriors a la Baixa Edat Mitjana no estan realment recolzades per la documentació real d’eclipsis, i no és possible reconstruir una història real basada en ells. Aquest projecte de reconstrucció no es va poder realitzar fins a ben avançat el segle XVI, i per aquest motiu es comprèn que al llarg dels segles XVII i XVIII tingués lloc un intens i inquietant procés de reconstrucció del passat, que alhora deixà les bases per la reconstrucció d’uns poders que s’encaminaven a facilitar la colonització europea del Món en nom dels imperis cristians.
Treball relacionat
Pàgina principal de la Nova Cronologia
Recerca sobre la NC. Maria Magdalena
Més informació sobre la Nova Cronologia
La cronologia oficial posada en dubte al llarg de la història. Brevíssim resum
L’evidència i la negació de la Nova Cronologia. Brevíssim resum
Què és la Nova Cronologia. Brevíssim resum
Andreu Marfull 