L’ètica de la sanitat (privada) al CAP Sarrià

L’ètica de la sanitat als models d’autogestió del servei públic (EBA) que premien la reducció de costos i destaquen la qualitat i l’eficiència del seu servei per raons econòmiques

La sanitat pública té una dotzena de centres d’atenció primària (CAP) gestionats amb Entitats de Base Associativa (EBA). D’acord amb el que s’indica a la web oficial d’ACEBA (http://www.aceba.cat/ca/autogestio-en-salut/el-nostre-model.htm): “Les Entitats de Base Associativa (EBA) són empreses de professionals sanitaris integrades en el Sistema Públic de Salut per prestar els Serveis d’Atenció Primària a la població de referència”. És a dir, són empreses privades que reben uns ingressos de l’erari públic i s’autogestionen els costos. Per què ho fa l’Administració Pública? el primer i principal motiu és per reduir costos. Així mateix, lluny de dir-ho obertament, se’n fa una lectura esbiaixada.

Escric aquest article per posar de manifest que els models d’atenció sanitària basats en l’autogestió privada té un cost per la qualitat del servei i, de forma preocupant, incentiva la manca d’ètica professional. La causa d’aquesta decisió és la lectura d’una entrevista publicada a la revista mensual LA FADA DE SARRIÀ, en la seva edició del 18 de maig de 2016. En aquesta entrevista es posa de manifest la qualitat del seu servei, en una entrevista al director del CAP de Sarrià, Vallvidrera i Les Planes, el doctor Joan Maria Aranalde. Portem als nostres fills fa uns anys en aquest centre i he observat reiterades faltes greus d’ètica professional, però ha estat havent llegit aquesta entrevista que em veig amb el dret i l’obligació moral de fer-ho públic.

Arguments donats pel director del CAP

A l’entrevista publicada es diu que “es busca la satisfacció dels usuaris i també la dels professionals, amb la idea de donar millor servei, amb menys cost i més eficiència”, una frase molt sentida sobretot quan es tracta dels col·lectius socials crítics amb l’Administració Pública, que paguen a contracor els seus impostos. Segons l’entrevista, com aconsegueix el CAP de Sarrià reduir costos? i millorar l’eficiència oferint el millor servei? (text extret de l’entrevista):

  1. No derivant als serveis d’urgències dels hospitals o als especialistes tret que sigui estrictament necessari.
  2. Reduint la despesa en productes farmacèutics a través de la gestió correcta del coneixement mèdic, i evitar el fet de caure en medicalitzacions potencialment perilloses per la salut. Es fa referència a una reducció del 50% del cost en productes farmacèutics des de l’any 2003 a l’actualitat.

Per tant, no derivar i no receptar permet reduir costos, clar.

Resposta argumentada

Reduir costos beneficia a l’EBA que gestiona el CAP?: efectivament. Ho fa per dos motius,

  • un per mantenir el prestigi i la concessió del servei,
  • i l’altre per apropiar-se del benefici que els ofereix el reduir costos en relació als costos habituals del sistema sanitari.

És a dir, el metge o metgessa treu benefici de l’empresa de la que en forma part, o bé perquè n’és propietari i percep una renta del benefici que n’obté, o bé és contractat i l’empresa el premia per la reducció del cost en la seva atenció.

Aquesta afirmació no és pas gratuïta. Cas real: el pediatra de la nostra filla afirma, en una tensa conversa, que es nega a derivar a un especialista una infecció que ja fa més de tres anys que es manté perquè això li costa diners (a ell). La realitat és que el cas és molt clar: la nena fa més de tres anys que té al rostre una infecció de mol·luscos (uns grans que teòricament cauen abans dels tres anys), i amb una infecció de dotzenes de mol·luscos al voltant dels ulls i la boca el metge es nega a que sigui visitada per un dermatòleg. El pediatra assegura que no en quedarà rastre, que cauran, i s’equivoca. Han passat mesos, al final han caigut uns quants, però no tots (ja fa un any), i li han quedat forats al voltant dels ulls, uns forats que no sembla que s’hagin de corregir, com la varicel·la. El motiu? l’acumulació de mol·luscos en gran quantitat, uns sobre els altres (en tinc fotografies).

Com obté beneficis el CAP Sarrià a costa de la salut, faltant a l’ètica professional

Explico aquí com obté els beneficis l’EBA del CAP Sarrià. Sistema:

  1. Receptar el mínim i imprescindible (l’entrevista ho deixa explícit).
  2. No derivar a especialistes.
    • Estratègia: evitar derivar a especialistes del mateix CAP. Motiu que donen: estan col·lapsats.
    • Realitat (cas real a dermatologia): es fa una cita a dos mesos vista, però la dermatòloga només rep un cop per setmana.
    • Resultat: la resta de la setmana la consulta està buida. D’aquesta manera es garanteix el servei però realment es redueix el cost del professional contractat, que es veu obligat a treballar intensament les hores que té disponibles.
  3. Derivar els casos complexes al sector privat.
    • Lògica: desatendre’s dels casos complexos premiant a les atencions menors, sense cost.
    • Estratègia: motiu que es dóna al CAP Sarrià: la sanitat pública està col·lapsada i la privada no.
    • Realitat (cas real): el pediatra fa aquest oferiment en tres ocasions diferents, dos a mi i un a la meva dona, en l’atenció als nostres fills. En general, el CAP està buit (venim del CAP Maragall i la diferència és abismal, sense exagerar).
    • Resultat: d’aquesta manera, el CAP Sarrià utilitza l’àmplia oferta sanitària privada que es capitalitza al voltant del passeig de la Bonanova de Barcelona per allunyar els clients exigents, i per atendre només els casos més lleus.

Respecte al darrer punt, és de ressaltar que a l’entrevista citada s’indica que el grau de satisfacció dels clients, d’acord amb les dades que donen les enquestes, és major que el promig dels clients de la sanitat pública catalana. Però la realitat, tal i com s’ha dit, és que els clients crítics, en un barri amb una renta per càpita el doble d’alta que el promig de la ciutat de Barcelona (fonts oficials de l’Ajuntament de Barcelona), ja no van a la sanitat pública, van a la privada, i als que se’ls acut anar a la pública se’ls convida a anar-se’n a la privada.

Resumint, la realitat mostra que no receptar, no atendre correctament i derivar al sector privat és un sistema que ofereix beneficis econòmics als professionals de la medicina que s’autogestionen les seves despeses i reben els ingressos dels impostos dels ciutadans. I a aquesta manca d’ètica professional li diuen “donar millor servei, amb menys cost i més eficiència”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s