L’ètica i la solidaritat a Banc Sabadell

Com parlar de valors sense moralitat, ¿li diem ètica?

He demanat a Banc Sabadell que m’ofereixin un producte ètic on dipositar els meus estalvis, perquè no perdin el seu valor en el futur. Segons els meus principis és un producte ètic aquell que no especula ni al mercat borsari ni al mercat de futurs, ni en aliments ni en serveis bàsics com l’energia, les comunicacions o la salut, ni en la flora ni en la fauna del Planeta Terra. És a dir, que no inverteix en empreses que destrueixen la diversitat i el medi ambient, que destrueixen les cultures i que es dediquen a comprar altres empreses per obtenir només beneficis.

Però no en té cap. Ara bé, té un -només un- producte catalogat com a ètic (d’acord amb l’agent que m’ha atès):

BS PLA ÈTIC I SOLIDARI

És un pla de pensions. Es tracta d’un producte que es centra en renda fixa en euros, però que inverteix en borsa (entre el 10 i el 30% del fons) sota els criteris ètics supervisats per Intermón-Oxfam, ESADE i BanSabadell Pensions (Font: fulletó publicitari a 31 de març de 2014).

Hi he mostrat interès, però l’he desestimat. No l’he escollit perquè:

  • No garanteix el capital, ja que el 2010 i el 2011 va tenir pèrdues, i de fet un 31% dels mesos, des del seu inici el 2003, ha tingut pèrdues.
  • Des del desembre de 2003 fins el desembre de 2013 ha pujat un 17,6% (brut), mentre que la inflació ho ha fet un 27,4% (font: http://www.ine.es), amb una pèrdua de valor adquisitiu del 10%, que és més alt si es té en compte que aquesta plusvàlua té impostos a pagar a l’Estat.
  • No té sentit que deixi els diners a un sistema monetari i financer que me’ls torna devaluats i manté entitats que són contràries als meus principis ètics.

Així doncs, tal i com estan les coses, arribo a la següent conclusió:

  • El sistema financer de Banc Sabadell força el consum i desincetiva l’estalvi, que tendeix a devaluar-se, tret que estigui disposat a no complir cap dels preceptes ètics que la meva consciència vol complir.

Però hi ha un altre motiu, que em preocupa tant o més que la meva pròpia jubilació:

  • Els diners dels meus fills també estan destinats a perdre valor, tal i com funciona l’economia i la política financera de l’euro en l’actualitat, però també tal i com funciona Banc Sabadell.

Com especular amb la tolerància de les persones per treure els diners destinats als nostres fills:

Sobre un cas real, d’avui mateix:

EL CONTRACTE

Un contracte de compte -a Banc Sabadell- per un menor d’edat té 28 planes escrites, una pàgina tipus té 69 línies escrites, i cada línia té uns 136 caràcters, incloent-hi espais. En total, fent una regla de tres, resulta que el contracte és equivalent a 262.752 caràcters.

Referències, aplicant els mateixos criteris:

  • 128.960 caràcters: Manifest del Partit Comunista, de K. Marx i F. Engels (1848)
  • 246.240 caràcters: Brevíssima relació de la destrucció de les Índies, de Bartolomé de las Casas (que signava com a Casaus) (1539-1552)
  • 297.702 caràcters: Idees sobre la complexitat del món, de Jorge Wagensberg (1985)

O sigui, que equival a un llibre, i és igual de transcendent, però està molt més mal escrit, intencionadament.

El contracte indicat consta del següent:

  • Dades i condicions particulars del compte (3 pàg.)
  • Annex tarifes de comissions i despeses (4 pàg.)
  • Condicions generals (44 pàg.), dividides en els següents sub-apartats:
    • A. Condicions generals específiques del contracte de compte a la vista
    • B. Condicions generals específiques dels serveis de targetes de crèdit i dèbit
    • C. Condicions generals específiques del contracte del servei de banca a distància i servei d’avisos (BS ONLINE)
    • D. Condicions generals comunes als contractes de compte, targetes i serveis de banca a distància i avisos

El tipus d’interès es regula de la següent manera:

  • Sobre els interessos (apartat A.5 Interessos, dins les Condicions generals específiques del contracte de compte a la vista) es deriva el tipus aplicat a les Condicions particulars, i enlloc diu que hi ha un tipus variable. Concretament diu:

“Creditors: els saldos que resultin a favor dels Titulars produeixen interessos a favor seu al tipus d’interès nominal anual expressat a l’apartat “Tipus d’interès creditors” de les condicions particulars d’aquest contracte”

  • Al tipus d’interès creditors hi figura un Tipus d’interès nominal anual, i una Taxa anual equivalent.

Ara bé, enmig d’aquest llibre-contracte hi ha una clàusula que posa en dubte el propi concepte de Condicions particulars i del concepte de Tipus d’interès nominal anual contractat. Més en la mesura que en els anteriors dos punts no es diu res ni de la validesa temporal del contracte ni de la naturalesa variable del mateix.

Lamentablement, aquest contracte té una validesa de només 2 mesos, tal i com apareix a l’apartat 4 del punt D, amb un text important i transcendent desvinculat de tota la resta del text contractual. Un contingut que no té sentit que estigui a l’apartat D, i que hauria d’estar a l’apartat A amb preferència d’acord amb la seva importància.

Diu:

  • El Banc pot modificar les condicions contractuals, tant particulars com generals, dels contractes i de la informació.
  • Les modificacions dels tipus d’interès o de canvi basats en tipus de referència pactats es poden aplicar d’immediat i sense avís previ.

He preguntat si aquesta revisió del tipus es basa en una fórmula determinada, per exemple basada en el tipus oficial del diner establert al Banc Central Europeu, però m’han dit que no, que és a criteri del Banc.

És immoral i èticament reprovable. Per això escric aquestes paraules.

LA DENÚNCIA

Així doncs, denuncio, i faig públic el següent:

  • Cada dos mesos el banc pot modificar les condicions del contracte, amb la única obligació de comunicar-ho, sense la conformitat expressa dels titulars. Ho fa amb els diners dels nostres fills i filles, i sense cap altra fórmula que el seu propi criteri i/o estratègia.
  • En quatre mesos, des de que vaig obrir aquesta llibreta d’estalvi pels meus fills, el tipus l’han baixat a la meitat. de l’1,00% al 0,50%, sempre per sota de la inflació, cosa que vol dir que sigui quin sigui el tipus el capital sempre ha perdut valor. Això ha passat mentre els missatges de l’Economia de l’Estat espanyol, emesos pel President del Govern i els Ministres d’Economia i Hisenda, són que l’economia s’està recuperant, i que així ho indiquen tots els patrons macroeconòmics.

Afegeixo la següent cita, extreta d’un article publicat avui mateix, per completar la denúncia:

Ni brots verds, ni històries; el problema és el sistema econòmic i financer.

Càritas Terrassa, 2014 (http://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/56346)

Però hi ha més motius, de caràcter genèric, referents al sistema bancari i financer que l’empara. Aquest és un problema de Banc Sabadell i de tota la banca espanyola, europea i mundial, és, segurament, el major problema de la HUMANITAT.

EL MANIFEST

El Sistema Financer Estatal i Europeu tradicionalment ha exercit un estímul a l’Economia posant diner al Mercat de forma controlada, oferint oportunitats per garantir el dinamisme econòmic i el benestar social. Però això no es garanteix en un Mercat Mundial on el Sistema Financer Estatal i Europeu no té capacitat per endeutar-se més.

En l’actual estat del Mercat Global les polítiques fiscals i financeres de l’Estat espanyol i de la Unió Europea -respectivament- alleugereixen els símptomes de l’actual DECADÈNCIA DEL SISTEMA, però no el controla, en la mesura que la competitivitat del Mercat no és regulada per Europa. Només s’és competitiu si és a costa dels altres Estats o Aliances Econòmiques.

Fins ara el colonialisme cultural, militar i econòmic ha mantingut mig món al servei d’una minoria -elits, nacions, continent europeu- hostil i poderosa.  L’actual sistema ha estat planificat per garantir una Desigualtat Econòmica entre Nacions, com a herència del Colonialisme ocult des de la fi de la II Guerra Mundial, i ara aquesta Desigualtat Econòmica es manifesta despòticament dins les pròpies Nacions afortunades, dins les pròpies Aliances Econòmiques i dins les mateixes Grans i Petites Ciutats.

El Mercat Mundial que s’ha imposat ha estat a costa de crear un món injust, desigual en de drets de la Humanitat, i a costa de la riquesa del Sistema Biològic i Cultural -humà- del Planeta, empès per una idealització tergiversada de la utopia del progrés.

Per tant:

Mentre no es planifiqui un món harmonitzat entre tots s’especularà amb el valor del diner, amb el poder polític, amb al fauna, la flora i el medi ambient, amb la cultura i amb les persones, amb la força militar i amb les mateixes crisis econòmiques. Sense una regulació justa, ètica, mundial i pietosa -amb la violenta història de l’actual Ordre Mundial- ningú ens garanteix que tingui sentit posar els diners en un banc que no incorpora en els seus principis un sistema ètic Global que el tuteli i en faci un bon ús, pel bé de tots plegats, per un futur millor.

No té sentit mantenir un Sistema Polític, Econòmic i Financer que fomenta un Món Permanentment Injust i Immoral, Cíclicament Destructiu.

COMPLEMENTS AL MANIFEST

Hi ha una llei que va definir Karl Marx, es diu la Llei general de l’acumulació capitalista (EL CAPITAL, Llibre I, Tom III, 1867), on es ve a dir que l’acumulació del capital [dinerari] expressa una relació directa amb l’increment de la misèria humana. El procés que descriu aquesta Llei és que, inevitablement, en un entorn estable, la taxa de benefici (capacitat d’acumular capital dinerari) tendeix a declinar -baixar després d’haver culminat en un punt-, de manera que tendeix a invertir el procés d’acumulació creixent per convertir-se en un procés d’acumulació acotat, que requereix sobreviure a costa de la misèria estable amb tendència a la baixa, fins allà on la tolerància humana i social és capaç d’admetre-ho. Aquest és l’origen, segons ell, de totes les crisis, de moltes guerres, i d’un inevitable destí cíclic i destructiu, tret que el coneixement i la consciència humanes li posin remei. Per això va investigar els seus mecanismes i va dedicar la seva vida i la seva obra a difondre-ho i a incentivar la reacció social per posar els mecanismes de producció d’acumulació de capital dinerari al servei de la societat. L’actual concepte d’Estat del Benestar, en la seva visió més honesta, té un deute amb ell no reconegut.

En Karl Marx s’ha estigmatitzat, els seus arguments han dividit molts ideòlegs, però segueix essent, avui en dia, el principal referent que ens recorda que el sistema capitalista és, avui en dia, en mans dels ideals d’una herència colonial explotadora cada dia més IMPERTINENT en una societat informada i comunicada que creu en un Intercanvi Global, però no en un Sistema Econòmic Immoral i Sense Futur Estable, Just, Solidari i Harmonitzat amb els processos vitals de la nostra naturalesa biològica i cultural.

  • La nostra naturalesa biològica ens vincula i ens responsabilitza amb el Sistema Biològic del Planeta en la mesura que en formem part i en modifiquem la Matriu;
  • la nostra naturalesa cultural ens vincula i ens responsabilitza amb el Sistema Cultural del Planeta en la mesura que en formem part i en modifiquem els seus Valors, el seu Espai i les seves Estructures.

Havent llegit els tres llibres equivalent en contingut (caràcters) a les condicions contractuals del compte dels meus fills, que acabo d’anul·lar, he triat les següents cites, ordenades cronològicament:

[Carta al Rei, segle XVI, en referència a una denúncia sobre els efectes de la colonització d’Amèrica] “Pero por ser este pedazo que queda, lleno de cosas notables, parecióme no deberse dejar de imprimir, porque no creo que causará mucho menor lástima y horror a Vuestra Alteza, juntamente con deseo de poner el remedio, que algunas de las deformidades referidas.”

Brevísima relación de la destrucción de las Indias, de las CASAS (CASAUS), 1539-1552 (2013:178, Ediciones Cátedra)

“¿Com supera les crisis la burgesia? Per un costat, mitjançant la forçada destrucció d’una massa de forces productives; per l’altre, conquerint nous mercats i explotant més a fons els vells ([1]). ¿De quina manera doncs? Preparant crisis més universals i violentes i disminuint els mitjans per prevenir-les.” ([2])

Manifest del Partit Comunista , MARX et. ENGELS, 1848 (2011:178, Alianza Editorial)

“I contra la tolerància està immunitzat tot aquell que parteixi cap un nou món amb una gran ideologia a la maleta, sigui aquesta la que sigui, encara que hagi estat inventada pel creador més potent dels homes o revelada al més il·luminat dels mortals. Perquè a l’avanç de la tolerància resideix, crec, la millor mesura de l’avanç de la civilització.”

Idees sobre la complexitat del món, WAGENSBERG, 1985 (2003:159, Tusquets Editores)

La primera cita té un missatge: el poder mal gestionat és Deforme. La segona un altre: el poder mal gestionat és Elitista. La tercera un altre: el poder mal gestionat és Intolerant. Ho exposo per una franca intenció: mostrar als ulls de tothom la Misèria Implícita a la Utopia del Neoliberalisme Capitalista Imperant controlada per les elits que han fet seus tots els processos de control i acumulació del capital dinerari, que manipulen els sous, el capital aparent acumulat a la societat, i la dignitat -la memòria- humana. I el que encara és pitjor, que poden endeutar la societat i després treure-li tot allò que era la seva Matriu Cultural Bàsica: cohesió social, vitalitat i capacitat organitzativa (Valors, Espai i Estructures). Estan presents als bancs públics i privats, a les empreses públiques i privades, als exèrcits i les organitzacions militars, a les institucions públiques i privades, jurídiques, religioses, socials, culturals i acadèmiques, als mitjans de comunicació públics i privats, i, sobretot, estan presents a les associacions secretes on es decideixen les estratègies i on es maduren les decisions fonamentals. I tots som co-responsables d’aquest Sistema Deforme, Elitista i Intolerant (Casaus, Marx, Wagensberg) si creiem en els principis ètics econòmics i financers establerts, si creiem en el dret de viure millor que els demés, si creiem en el dret d’acumular capital per obtenir avantatges respecte als demés, si creiem que només val la pena treballar i lluitar pel benefici propi o a tot estirar dels nostres fills i filles.

Cal un espai de debat, cal una interlocució, fins i tot cal un ideal, però cal que siguin millors del que són ara, perquè ho poden ser, informant sobre allò que es pot millorar, coneixent la realitat en sentit ampli i actuant en conseqüència. No cal un sistema bancari al servei dels Interessos Privats que serveixen, per aquest ordre (al meu entendre), a les elits, a l’executiva bancària, als sistemes polític, mediàtic i militar, als accionistes, als clients, a la societat, a la cultura, a la naturalesa.

EL CONSELL

Llegiu els contractes dels bancs i llibres que parlin de la realitat. I no mireu la TV, no escolteu la Ràdio i no llegiu el Diari si no és per fer-ne una crítica honesta i responsable sobre els missatges que transmeten.

.

Andreu Marfull i Pujadas

25 d’abril de 2014

 

[1] Exemple d’explotació a fons dels mercats vells: La desaparició de les “caixes”. És només una conseqüència directa de la nova jerarquia de valors que s’ha imposat, on la funció social està per sota de la funció política, i la funció política per sota de la funció econòmica, per acumular capital dinerari en un món on només unes elits l’acumulen, uns altres el gaudeixen i on la immensa majoria en depenen. L’atomització social, la debilitat del pols social, vigent a 3/4 món, s’està imposant al quart que fins ara en gaudia; els mitjans de comunicació exposen aquesta realitat i normalitzen una nova tolerància social afí amb aquesta preocupant realitat.
[2] Exemples de com preveu un Gran Banc Català la disminució dels mitjans per prevenir les crisis econòmiques (referència a la cita de Karl Marx anterior). Contractant a:
  • Rodrigo Rato, ex president de BANKIA i del FONS MONETARI INTERNACIONAL, expert en filigranes dineràries protegides per la política.
  • Javier Solana, ex Secretari General de la OTAN i ex cap de la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea, expert en Lluites de Poder en un Món Armat, Desigual i Injust.
  • César Alierta, President de TELEFÒNICA, una companyia que va deixar de ser pública ara fa 20 anys per explotar el seu monopoli i ampliar els monopolis a altres Nacions sota l’estímul de l’Enriquiment Privat.
  • Carlos Slim, magnat mexicà, el segon home MÉS RIC DEL MÓN gràcies al sacrifici de la societat mexicana al servei de l’especulació econòmica del seu veí, els Estats Units d’Amèrica.
  • Salvador Alemany, President d’ABERTIS, ric gràcies, en gran mesura, als peatges de les autopistes que hem pagat durant dècades tots aquells que ens hem desplaçat per l’interior de Catalunya.
Fonts:
http://www.eldiario.es/economia/Rato-Alfonso-Cortina-TPG-Caixa_0_240426023.html
http://www.expansion.com/2014/04/10/catalunya/1397152929.html

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s