Somni d’un judici

Somio que algú m’encarrega dibuixar el mapa del món (sempre m’ha agradat la geografia). Hi dibuixo el perfil dels cinc continents molt còmodament i al final faig el més desconegut per mi, l’Antàrtida.

Per mi està clar, però en aquell moment ve en R. i em diu que no cal dibuixar-lo. Estranyat li pregunto per què i em diu que no és necessari, de fet em mostra que per ell és insignificant. Jo estic a punt d’acabar-lo i penso que valdria la pena acabar-lo, però ell no em deixa.

Aleshores ve el J. i pregunta què passa. Jo li dic senzillament que parlem sobre si cal o no dibuixar l’Antàrtida, i aleshores ell intenta solucionar-ho, intenta desxifrar qui té la raó, intenta fer de jutge just per evitar una injustícia. En aquell moment me n’adono que aquella reflexió és una pèrdua de temps, que jo no vull cap judici, i el somni s’acaba.

De fet com he dit la interpretació del somni l’he sentida en el mateix somni, però vull remarcar que quan he sentit que un judici era un error he sentit pena, tristor. Ara, amb el cap més clar, penso que el dolor tenia molt de sentit ja que aquell judici que tant bonament volia fer en J. significava desacreditar a un de nosaltres dos, de manera que perdríem la possibilitat de comprendre perquè tots dos havíem tingut la voluntat d’entendre el món (allò que volíem representar), havíem perdut la oportunitat de conèixe’ns una mica més i amb el judici del J. hauríem fet el pitjor dels camins, separar-nos més, provocant un perdedor amb ànim de revenja (complex d’inferioritat pendent) i un guanyador una mica més recolzat en la seva superioritat malentesa. Tots dos ens hauríem pogut enriquir, però ens havíem empobrit. Mai sabré com hauria acabat el somni en un cas real però el fet que no hi hagués final, només conflicte, em fa veure que el meu inconscient m’avisa del perill d’entrar en els judicis de l’exterior, i que adonar-se’n pot ser una via per evitar el desenllaç d’un judici discriminador. Si jo accepto les normes del judici en sortiré empobrit sigui quin sigui el veredicte, si jo no vull arribar al judici puc evitar implicar-m’hi, i per tant, no sortir-ne perjudicat.

Andreu Marfull i Pujadas

2012.09.13

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s