En un mateix dia la Comissió Europea parla de la independència de Catalunya, un coronel espanyol d’envair Catalunya, un conseller català del fracàs d’Espanya, l’estat espanyol d’assumir les pèrdues immobiliàries de la banca ‘sense cap cost pels contribuents’, l’Estat espanyol fa públic un deute acumulat de 47.500 milions d’euros en el que portem d’any, Standard & Poor’s  rebaixa el deute català a ‘bons escombraria’, i la borsa puja més d’un 3%. Això no és normal.

Avui, 31 d’agost de 2012, ha estat un dia ben especial, des de la Comissió Europea s’ha plantejat la possibilitat de la independència de Catalunya i la necessitat d’una negociació internacional per al seu ingrés a la Unió Europea, a Espanya un coronel s’ha exaltat amenaçant amb la intervenció militar si Catalunya es declara independent, l’ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, ha declarat que els poders espanyols s’estan mobilitzant per actuar contra Catalunya, com va passar abans i després de la Guerra Civil i durant tot el franquisme, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha declarat que el projecte d’Espanya ha fracassat, i l’Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunidad de Madrid, ha declarat que Catalunya ha rebut 10.000 milions d’euros més que Madrid. I això no és tot, el president de la Comunitat Valenciana ha dit que si Catalunya vol 5.000 € d’ajuda doncs ell en vol 4.500, i a Madrid s’ha creat un Reial Decret on l’Estat crea una entitat que gestionarà i assumirà el desgavell de la bombolla immobiliària, assumint el lamentable negoci que van voler fer els bancs i els promotors, per així donar solvència als bancs. Aquesta darrera notícia no és necessàriament dolenta, de fet és raonable, el preocupant és que es digui que això ‘no suposarà cap cost per als contribuents’, quan això ha suposat la intervenció financera d’Espanya i només amb el que duem d’any l’Estat ha acumulat un deute de ni més ni menys que de 48.517 milions d’euros, d’acord també amb una notícia publicada avui, enmig de la massiva fugida de capital monetari i qualitatiu de l’Estat. Ah, i per acabar-ho d’adobar, l’entitat Standard & Poor’s ha degradat l’emissió de deute de la Generalitat a la categoria de ‘bons escombraria’. La notícia del dia, però, no per la seva repercussió mediàtica però sí per la seva extravagància, ha estat que la borsa ha pujat més d’un 3%, això no hi ha qui ho entengui. Jo, no entenc.

Està clar que les notícies, en aquest país, són preocupants, entretingudes i dignes d’un circ de despropòsits. Alguna cosa està canviant, i la societat està impacient, per fi, després de varis anys de crisi i de vàries dècades de projectes inacabats i unes institucions de poder més que dèbils, pobres i limitades. I dic ‘per fi’, perquè portem anys en crisi, de valors, econòmica i cultural, i ens ha costat molt ‘despertar’. Tant de bo això siguin senyals de canvi real, per a millor, per a projectar un futur ara enormement incert.

…

Andreu Marfull i Pujadas

2012.08.31