El 6 de març de 2012 s’ha presentat la conferència titulada Pensar CO l·lectivament, a càrrec de l’empresa de serveis GRUPIDEA, especialitzada en arquitectura corporativa. La presentació ha tingut lloc a la sala d’actes de la universitat d’arquitectura de Barcelona, l’ETSAB, a la UPC, i ha estat dirigida per en Miquel Àngel Julià Hierro.

En ella se’ns ha exposat l’experiència d’un grup de persones que, convençudes del valor afegit del treball en equip, han tirat endavant una empresa on s’estimula la creativitat col·lectiva en l’àmbit del disseny i l’arquitectura, oberta a disciplines diverses i heterogènies. Una idea que, com a arquitecte, que tradicionalment s’ha assimilat a la figura d’un cap creatiu director, em suposava certa perplexitat i alhora molta curiositat.

La gravació de l’acte:

Les imatges de les instal·lacions de treball parlen per sí soles, àmbits diàfans amb persones dedicades als seus projectes i les seves idees, decidides a establir xarxes relacionals i professionals que impulsin reptes i objectius que individualment difícilment es poden assolir. En elles es fomenta la col·laboració, la comunitat i la creació de xarxes professionals específiques per a cada projecte, per a cada idea. En Miquel Àngel ho ha expressat amb la següent frase: “Nosaltres és millor que jo”.

Tots podem tenir la impressió que treballar en conjunt i decidits per uns objectius comuns és una via qualitativa clara, però quan el que cal deliberar és precisament l’orientació de l’objectiu, on la creativitat i la imaginació requereixen molta estimulació, l’exercici d’interiorització que tota creativitat requereix sembla contradictòria amb la possibilitat de pensar en conjunt. Però no ho és, en absolut. Tot el contrari, la capacitació s’amplia si es dona veu a la imaginació col·lectiva.

Un exemple: en Miquel Àngel ens ha fet una exposició on ha donat veu a algunes de les persones que l’han acompanyat i que han assistit també a la conferència. De fet, aquest fet ja és en si una aposta per facilitar l’expressió de la seva idea. Ell hauria pogut fer la conferència sense ajuda, però per expressar el valor i el resultat de la creativitat col·lectiva, ¿què millor que compartir l’experiència?. Donant veu a altres persones s’ha reafirmat i alhora hem obtingut altres visions, altres actituds que s’han comunicat de forma transversal amb la seva exposició.

…

Una situació no tan fictícia, el disseny intervingut, l’individu contra la col·lectivitat

S’han projectat vuit minuts d’una pel·lícula protagonitzada per en Gary Cooper, rodada l’any 1949 i titulada The Fountainhead. Tracta sobre un arquitecte molt creatiu que la col·lectivitat utilitza i no sap respectar la llibertat que requereix per a donar vida a la seva obra. Va acceptar fer el projecte amb la condició que el respectessin íntegrament, i va renunciar a cobrar. La seva obra va ser manipulada, i la seva veu silenciada; en un acte de rebel·lió l’arquitecte la destrueix. El protagonista, defensant el seu acte, exposa al jurat que l’està jutjant el següent argument:

“Jo sóc arquitecte, sé el que ens espera amb aquests principis. Ens aproximem a un món en el que no puc permetre’m viure. Les meves idees són propietat meva. Em varen ser arrabassades per la força, mitjançant l’incompliment d’un contracte. No podia reclamar. Es pensava que les meves idees pertanyien a altres, que podien fer el que volguessin amb ell. Havien decidit, sense el meu consentiment, que el meu deure era servir-los sense cap altra elecció ni recompensa. Ara saben que vaig dinamitar Cortlandt. Jo vaig dissenyar Cortland. Ho vaig fer possible. Jo l’he destruïda.”

L’individu contra la col·lectivitat? No és tant senzill, de fet hi ha quelcom de contradictori, té molta raó però no té dret a destruir l’edifici, o sí? És l’acte creatiu un objecte que cal cuidar? Això sí, cal donar-li llibertat i contingut. Sobre el valor de la llibertat individual i la col·lectiva, barrejant els drets d’uns i dels altres, el judici es complica… si més no no deixa indiferent, i aquesta era la seva finalitat: fer-nos pensar.

…

Una visió personal, una aportació

El progrés es ple de bones idees, protagonitzades per persones que han transcendit el seu temps i n’han transformat la nostra evolució com a cultura, com a societats. Aquests són els caps visibles, i darrera hi ha altres herois, protagonistes, alguns en l’anonimat, i d’altres com a col·lectius. La resposta, al meu entendre, es troba en la capacitat de ser capaços de veure en l’obra d’alguns l’essència de la motivació de molts. Fins a quin punt la creativitat de l’ésser humà és patrimoni d’un individu?, és la creativitat i la imaginació un ésser o és un concepte al que podem donar forma?. Pot ser patrimoni de molts?, jo crec que sí, només cal saber-ho reconèixer.

Tota forma de la matèria té una història, o, millor dit, no és més que història.

Manuel Castells. (La qüestió urbana, 1972)

La creativitat també és una història, un relat íntim entre la nostra interioritat i la nostra exterioritat.

En la mesura que som capaços de sortir de nosaltres mateixos, de deixar de costat el nostre jo existencial, ens fem humans, ens permet ser crítics i capaços d’adoptar una simpatia amb el nostre entorn, abandonar els pressupostos que regulen les pautes de la naturalesa i que en el nostre cas normalitzen habitualment la nostra condició social. Tenim una forta inèrcia conductual, però també podem orientar les nostres voluntats projectant nous escenaris, motivant noves realitats, creant idees. Per això, més enllà de la nostra condició natural som, per damunt de tot, éssers culturals, perquè som capaços de transcendir la naturalesa, la societat i la cultura per mitjà del raciocini; i aquest té lloc dins nostre, on se’ns revelen les idees que l’exterior ens alimenta.

Pensar és un acte narratiu, i aquest disposa de molts elements transversals per a donar respostes quan les idees es cerquen interiorment. Ara bé, com a acte narratiu, les idees es transmeten, es maduren i circulen també al nostre voltant, a la realitat que defineix el nostre ambient, on som. GRUPIDEA ha sabut canalitzar aquesta realitat, donant els mecanismes per a facilitar un ambient favorable per a establir narracions i escenes que ens aportin idees, a les que se les hi pot donar forma, vida. Donant veu al pensament col·lectiu i al pensament interioritzat en un mateix, d’on en sorgeixen les idees, de la ma de la intuïció capturada.

…

Per més informació,

www.grupidea.com

Per més vídeos del GrupIdea:

http://www.youtube.com/user/grupidea96/videos

…

Andreu Marfull i Pujadas

2012-03-09